El tren s'ha mort (presencia_1969-07-19) - Genealogia - Gent d'Amer

More documents

Recommendations

Info

una cosa que no Higa • •• .. ES QUE UNA EMPRESA MODERNA NO VAGI A L'HORA. RELLOTGERIA INDUSTRIAL "PHUC" POSA AL VOSTRE SERVEI LA MES EXTENSA GAMMA DE PRODUCTES PER UN MILLOR CONTROL. seuba)S.a. Su vehículo industrial Mercedes-Benz L31 •.-JÜiBíi POETA MARQUINA. 10 CONCESIONARIO PARA LA PROVINCIA: FORNE:, S. A. TELÉF: 20IS-62 GIRONA Alvarez de Castro, 4 - Teléfonos 20 31 50 - 20 31 54 GERONA Presencia, 1969-07-19, p. 2. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap) r Director: NARCISO-JORGE ARAGÓ MASÓ Editor-Propietario y Subdirector: AAANUEL BONAHATÍ ROMAGUERA Redacción y Administración: Antelmo Clavé, 10 Tel. 20 11 17 - GERONA Dirección: Ballesterías, 29 - Tel. 20 18 25 CORRESPONDENCIA: Apartado 198 - Gerona "^ Imprime: Gráficas CURBET Mediodía, 10 - Tel. 20 35 04 • Gerona Fotograbados: OLIU Depósito Legal: GE. 143 - 1965 SUSCRIPCIÓN: Anual: 415 ptas. Semestral: 210 ptas. números extraordinarios incluidos. PRESENCIA no se solidariu neceunamente con las opiniones de los textos que aparecen firmados por sus autores. PRESENCIA no se compromete a mantener correspondencia con los colaboradores espontáneos, ni a publicar lut escritos ni a devolverlos. PRESENCIA sólo publicaré las cartas da los lectores que expresen el nombre y la dirección completa de sus autores, aunque respetará los seudónimos que los comunicantes propongan. V. . J p^rtadiNk No es por afín de ahorrar una tirada que hemos eliminado hoy la tinta roja de la cubierta de este número. Queremos sólo subrayar, con un trazo negro bien visible, el luto de nuestras comarcas por la muerte del tren de Olot. Además del dibujo de Jordi Soler, incluímos en la página 3 un editorial dedicado el tema, y un artículo de Manuel Bonmatl en la página 18. Los editoriales en la página 3. "¿Universitat a Girona?" en página 5: una noticia y unas cuantas preguntas. Jordi Xifra contesta el cuestionario sobre "La promoció de la dona" en página 4. Eugeni AAolero, en la misma página, comenta una cuestión racial: "Meterse con los payeses". "Textual" en la página 6. "Financieras" en la página 8. CebriS Muntalat explica en página 7, frente a tantas deformaciones, toda la verdad y nada más que la verdad sobre la política italiana. En páginas 9, 10 y 11, un reportaje gráfico y literario de Jordi Dalmsu: "Mes que blanca, emblanquinada Eivissa". En págs. 12 y 13, Libros, Cine y Deporte. "De Cantonigrós a Ripoll"; en página 15, las fiestas de cultura popular de este año. Jaume Ministral en página 18: "Els mestres oblidats de Girona". Temas de las comarcas en página 17. Temas locales en página 19. Cartas del lector en página 20. Papel de la cubierta, gentilexa de "Torras Hestwich, S. A." US AVENTURES DE CÜARLIE BROWN f V '^ 7 /ÑORANIA-Cmc.^ 1 N0RANTA-3IS, P VNORANTA-SET. y í^p^ / ^ ^ ^tJ^^^J )lí M II ji«>— QUE Hl FAS, AQUÍ ? HAVIES D'ESTAR AMAGA DA: NORANTA-VOIT, NORANTA Noü.CENT; QUt VINC ! M'AGRAOA ESCOLTAR ^ COM COMPTES! Del DIbre "Com VDICDÍS, ChaiUe Brown**. Edicloiis 62, Barcelona. Em dic Vise a D M'interessa una subscripció anyal (415 ptes.) D M'interessa una subscripció semestral (210 ptes.) Retalleu aquest butlletl i adreceu-lo a PRESENCIA, Apartat 198, GIRONA
LASEGONAPART Esti a punt de posar-se punt final a la Marga serie de vialges que durant eU últims mesos ha estat fent el senyor Governador Civil de Gi- rona, acompanyat deis caps deis dlferents ser- veis provincials, per tota la geografía de les nostres comarques, visitant un a un tots els municipis, estudiant problemes i proposant solu- cions. El diari local ha informat dia m día d'a- questes sortides amb un luxe de detalls real- ment inusitat. Arribats a la fi d'aquesta experiencia, voldrfem jutjar-la també nosattres d'una manera clara i sincera. Hem de dir, en primer lloc, que aquests viatges i visites constitueixen una novetat, tota vegada que alguns deis municipis ara visitats no ho havien estat des de fa moltfssims anys, i fins i tot en algún no es recordava de mai la presencia personal de la primera autoritat civil i política. Aixó ha produit una lógica euforia en els pobles i en llurs caps municipals, que s'han sentit objecle d'una atenció desconeguda fint ara. Els batlles i consellers de cada poblé han expo- sat ais visitants els problemes que teñen plan- tejats en el terme de llurs municipis. No son pocs, generalment, peri tots solen ser d'un mateix caire: accessos, carreteres, llum, aigua, escoles, regadius, camps d'esports... De tot s'ha pres nota, i • tot s'ha donat l'esperanfa d'una solució mes o menys rápida. A vegades, també, s'ha recomanat senzillament paciencia, serenitat i confianza... Aquesta presa de contacte, pero, no ha estat mes que la primera part. Falta ara la segona, la mes important: convertir en realitat totes aqües tes velles aspiracions municipals que han dor- mit un somni de molts anys, i que han desper- tat sobtadament amb l'esperanâ d'una solució. (Els municipis petits teñen avui una precarietat tan pregona, que forôsament han d'esperar que els plogui del cel l'ajut a llur problemes). Si aquesta segona part es porta a terme, aquests viatges hauran tingut una lógica i una justifica- ció. Si tots aquests projectes es converteixen en realitats —no sabem encara amb quins diners—, l'experiéncia haurá estat encertada, i fins i tot és probable que per molts anys sigui recordada aquesta iniciativa, matgrat que aigú pugui no estar del tot conforme amb «I to i amb el mó- tode. Pero el nostre poblé és vell en desenganys. Ave- sat en promeses incomplides. Ningú no pensa ni pot pensar, avui, que estem vivint una expe riencia más en aquest sentit. Si fos així, la fe de la nostra gent tornarla a minvar, encara que sense estridéncies, perqué amb tants anys ha assolit l'aplom suficient com per a fer-se car ree de tot; inclús d'aixó. Cal esperar, dones, amb confianza, aquesta "segona part". I cal repetir alió tan vell de la Biblia: "pels fruits els coneixereu". Tota la resta és foc d'encenalls. Presencia, 1969-07-19, p. 3. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap) r ^. edilorial ^ Parlar d'aquest fet, no és tan senzill com sembla. Per una parí, h¡ ha qui pensará que exagerar el comentarí, és caure en un localísme estéril. Alfres dirán, que no hem d'expiolar l'ocasió per dir fástics de com van les coses entre nosaltres... allres podrien motejar-nos de romántics i relrógrads, remarcant el fet —potser simbólic^—- que el Tren ha deixal de funcionar el mateix dia que l'home emprenia el seu primer víatge a la lluna... Nosaltres, pero, procurarem de posar encara els peus a térra, i dir alió que sigui el menys estéril possible. El plany sisíemátic no ens agrada, encara que a vegades és l'únic dret que ens queda. Drel a xiular, o a picar de peus. Dret dolorosament esquifit. era d'utilítat El tren seguía una línia fértil, amb un rosari de viles Ireballadores i plenes de gent de seny. Bescanó, Bonmatí, Vilanna, Anglés, La Cellera, El Pasteral, Amer, Les Planes, Sanf Feliu de Pallareis, Sant Esleve de Bas, Les Preses... Son noms de poblacions sense complex, actives, productives, vorejades per salís d'aigua, que han anat creant una industria cada vegada mes important. Es remarcable el fet que existia una permanent quantitat de persones d'aquests pobles, que anaven a Girona i a Olot a treballar, a estudiar, a obrir-se caml a la vida, i que ho feien amb el Tren. Sóbrelo!, ¡oves. Pels carrers de Girona, circula molta geni que procedeix d'aquestes poblacions. Les pensions —tal vegada les mes modestes—- podrien explicar-nos la quantitat de gent d'aquests pobles, que han fet temporadas a Girona. A Olot, ens dirien el mateix. A certes hores del dia, els cotxes de l'automotor, anaven atapeVts. Perqué aixó també cal considerar-ho: havia existit una voluntal de romandre com a servei. Els vells trens de Fum, havien estat reí leváis parciaimenl, fa anys, per aulomotors, molí mes cómodes i rápids, encara que en nombre limilat, i sense tractar-se lampee d'una inversió definitiva i de durada. Aixó ens fa pensar que si s'hagués recolzal decididament la inversió, mantenint línies i colxes, com es manieren —per exemple— els Ferrocarrils Catalans de Barcelona, el panorama hauria canvial radicalmenl. i ara, qué ens queda? Tal vegada podríem comprendre aquesta delerminació, si paral.lelament a la Ifnia del tren, existís una carretera en condicions, per enllaâr Girona, amb els pobles esmentats i amb la Capital de la Garrotxa. Pero es Irada de tot el contrari. La Carretera d'Olot, segueix el camí que feien els anlics Iraginers, quan no existien comunicacions normáis entre els pobles. Es mes antiga que el propi Tren. El seu tracal (?) té unes corbes, unes voltes i unes desnivells que obliguen a caminar-hi amb lentitud a tots e!s vehicles. Es, en alguns trossos, excessivamenl estreta, i a mes, sobre ella cau, a l'hivern, la capa del gel 0 de la neu glagada, que fa perillos de circular-hi. 1 és aquí, precisament, on rau tot e! problema. No és pas d'un tren, mes o menys romántic i evocador, de qué parlem. Es de la manca de miljans eficaôs de comunicado entre les comarques. Els que siguin. Ens lamenlem que desaparegui un mítjá que esmersant-hi els diners que callen podía esdevenir molí important, sense donar-nos, en compensado, un altre. Que la "provincia" assisleix impassible a una falta d'atenció constant per ais seus problemes mes vitáis, sense que ningú no h¡ fací esmena. les responsabilitats Es molt diverlit: quan passa un fet així, no exisleix mai un responsable. Es una oficina de Madrid, la que dona una Ordre, i el Iren plega, i prou. No sabem pas cap on dirigir-nos. A l'ofícina de procedencia, dirán que "son órdenes superiores", i els superiors, dirán que a ells aixó no els incumbeix. Quan és hora de posar medalles, de pronunciar grans discursos, o de seure a la capâlera d'una taula d'homenatge, sempre es troba l'home, el jerarca, el cap visible. Quan van mal dades, lothom escampa guerrilles, ningú no queda afectat dírectament per l'assumpte, ningú no en té la competencia. Pero la responsabilital va mes enllá d'uns homes r d'uns carrees. Cal lenir-ho present. La responsabilital afecta a tots els qui vivim en aqüestes comarques, perqué no hem sabut fer-nos representar, fer-nos sentir. A les Ciutats, que viuen ignorades unes d'altres, amb un localismo enuliós. Ais grans prócers que tot sovint saben fer mans i mánigues, quan es Iracta llurs inleressos. 1 també a tots nosaltres, la gent d'aqui, per encongir-nos lantes vegades d'espaltles quan se'ns planleja un fet concret, que ens afecta directament com a poblé, pero no individualment, potser, com a persones. A l'hora de la verital, passa aixó: que ningú no ens considera prou com a comunitat, perqué potser no ens hem fet sentir prou, ni amb prou fermesa; i, quan es Iracta "de treure les castanyes del foc", pels de dall i pels seus represenlanls, els problemes de Girona teñen una molí relativa importancia. Aquesl fet que comenlem, envoltat de silencis estranys, i de circumstáncies soblades, n'és una moslra patenf. LA MORT DB TREN .y
Page 1: Presencia, 1969-07-19, p. 1. Servei
Page 5 and 6: ¿UNNERSITAT A GIRONA? Aquest títo
Page 7 and 8: ITALIA, UNA GRAN EXPERIENCIA Elscrk
Page 9 and 10: ^ "Eiviita vi a ésser un filia de
Page 11 and 12: fCOUBIT CROSTA BLANCA "Les dones, v
Page 13 and 14: cinema ARTIASSAIG A GIRQNA? Ara qus
Page 15 and 16: DE CANTONIGROS A RIPOLl r GUITURA P
Page 17 and 18: Raimon, encara No és cap misleri.
Page 19 and 20: iMÜKlAilÂii^ UN INDRET DESCONEGUT

El tren s'ha mort (presencia_1969-07-19) - Genealogia - Gent d'Amer

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?