El tren s'ha mort (presencia_1969-07-19) - Genealogia - Gent d'Amer

Presencia, 1969-07-19, p. 1.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
.?*•
> «
< o^ s.
*- .2 co
« = .2
Z £ a.

una cosa que no Higa • ••
.. ES QUE UNA EMPRESA MODERNA
NO VAGI A L'HORA.
RELLOTGERIA INDUSTRIAL "PHUC"
POSA AL VOSTRE SERVEI
LA MES EXTENSA GAMMA
DE PRODUCTES
PER UN MILLOR CONTROL.
seuba)S.a.
Su vehículo industrial
Mercedes-Benz L31
•.-JÜiBíi
POETA MARQUINA. 10
CONCESIONARIO PARA LA PROVINCIA:
FORNE:, S. A.
TELÉF: 20IS-62
GIRONA
Alvarez de Castro, 4 - Teléfonos 20 31 50 - 20 31 54 GERONA
Presencia, 1969-07-19, p. 2.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
r
Director:
NARCISO-JORGE ARAGÓ MASÓ
Editor-Propietario y Subdirector:
AAANUEL BONAHATÍ ROMAGUERA
Redacción y Administración:
Antelmo Clavé, 10
Tel. 20 11 17 - GERONA
Dirección:
Ballesterías, 29 - Tel. 20 18 25
CORRESPONDENCIA:
Apartado 198 - Gerona
"^
Imprime: Gráficas CURBET
Mediodía, 10 - Tel. 20 35 04 • Gerona
Fotograbados: OLIU
Depósito Legal: GE. 143 - 1965
SUSCRIPCIÓN:
Anual: 415 ptas.
Semestral: 210 ptas.
números extraordinarios incluidos.
PRESENCIA no se solidariu neceunamente
con las opiniones de los
textos que aparecen firmados por
sus autores.
PRESENCIA no se compromete a
mantener correspondencia con los
colaboradores espontáneos, ni a publicar
lut escritos ni a devolverlos.
PRESENCIA sólo publicaré las cartas
da los lectores que expresen el nombre
y la dirección completa de sus
autores, aunque respetará los seudónimos
que los comunicantes propongan.
V. . J
p^rtadiNk
No es por afín de ahorrar una tirada
que hemos eliminado hoy la tinta roja de
la cubierta de este número. Queremos
sólo subrayar, con un trazo negro bien
visible, el luto de nuestras comarcas por
la muerte del tren de Olot. Además del
dibujo de Jordi Soler, incluímos en la
página 3 un editorial dedicado el tema,
y un artículo de Manuel Bonmatl en
la página 18.
Los editoriales en la página 3.
"¿Universitat a Girona?" en página 5:
una noticia y unas cuantas preguntas.
Jordi Xifra contesta el cuestionario sobre
"La promoció de la dona" en página
4.
Eugeni AAolero, en la misma página, comenta
una cuestión racial: "Meterse con
los payeses".
"Textual" en la página 6. "Financieras"
en la página 8.
CebriS Muntalat explica en página 7,
frente a tantas deformaciones, toda la
verdad y nada más que la verdad sobre
la política italiana.
En páginas 9, 10 y 11, un reportaje gráfico
y literario de Jordi Dalmsu: "Mes
que blanca, emblanquinada Eivissa".
En págs. 12 y 13, Libros, Cine y Deporte.
"De Cantonigrós a Ripoll"; en página 15,
las fiestas de cultura popular de este
año.
Jaume Ministral en página 18: "Els mestres
oblidats de Girona".
Temas de las comarcas en página 17.
Temas locales en página 19. Cartas del
lector en página 20.
Papel de la cubierta, gentilexa de
"Torras Hestwich, S. A."
US AVENTURES DE CÜARLIE BROWN
f
V '^ 7
/ÑORANIA-Cmc.^
1 N0RANTA-3IS, P
VNORANTA-SET. y
í^p^
/ ^ ^
^tJ^^^J
)lí
M
II ji«>—
QUE Hl FAS, AQUÍ ?
HAVIES D'ESTAR AMAGA­
DA:
NORANTA-VOIT, NORANTA
Noü.CENT;
QUt VINC !
M'AGRAOA ESCOLTAR
^ COM COMPTES!
Del DIbre "Com VDICDÍS, ChaiUe Brown**. Edicloiis 62, Barcelona.
Em dic
Vise a
D M'interessa una subscripció anyal (415 ptes.)
D M'interessa una subscripció semestral (210 ptes.)
Retalleu aquest butlletl i adreceu-lo a PRESENCIA, Apartat 198, GIRONA

LASEGONAPART
Esti a punt de posar-se punt final a la Marga
serie de vialges que durant eU últims mesos
ha estat fent el senyor Governador Civil de Gi-
rona, acompanyat deis caps deis dlferents ser-
veis provincials, per tota la geografía de les
nostres comarques, visitant un a un tots els mu-
nicipis, estudiant problemes i proposant solu-
cions. El diari local ha informat dia m día d'a-
questes sortides amb un luxe de detalls real-
ment inusitat.
Arribats a la fi d'aquesta experiencia, voldrfem
jutjar-la també nosattres d'una manera clara i
sincera. Hem de dir, en primer lloc, que aquests
viatges i visites constitueixen una novetat, tota
vegada que alguns deis municipis ara visitats
no ho havien estat des de fa moltfssims anys, i
fins i tot en algún no es recordava de mai la
presencia personal de la primera autoritat civil
i política. Aixó ha produit una lógica euforia
en els pobles i en llurs caps municipals, que
s'han sentit objecle d'una atenció desconeguda
fint ara.
Els batlles i consellers de cada poblé han expo-
sat ais visitants els problemes que teñen plan-
tejats en el terme de llurs municipis. No son
pocs, generalment, peri tots solen ser d'un
mateix caire: accessos, carreteres, llum, aigua,
escoles, regadius, camps d'esports... De tot s'ha
pres nota, i • tot s'ha donat l'esperanfa d'una
solució mes o menys rápida. A vegades, també,
s'ha recomanat senzillament paciencia, serenitat
i confianza...
Aquesta presa de contacte, pero, no ha estat
mes que la primera part. Falta ara la segona, la
mes important: convertir en realitat totes aqües­
tes velles aspiracions municipals que han dor-
mit un somni de molts anys, i que han desper-
tat sobtadament amb l'esperan^a d'una solució.
(Els municipis petits teñen avui una precarietat
tan pregona, que for^osament han d'esperar que
els plogui del cel l'ajut a llur problemes).
Si aquesta segona part es porta a terme, aquests
viatges hauran tingut una lógica i una justifica-
ció. Si tots aquests projectes es converteixen en
realitats —no sabem encara amb quins diners—,
l'experiéncia haurá estat encertada, i fins i tot
és probable que per molts anys sigui recordada
aquesta iniciativa, matgrat que aigú pugui no
estar del tot conforme amb «I to i amb el mó-
tode.
Pero el nostre poblé és vell en desenganys. Ave-
sat en promeses incomplides. Ningú no pensa ni
pot pensar, avui, que estem vivint una expe­
riencia más en aquest sentit. Si fos així, la fe
de la nostra gent tornarla a minvar, encara que
sense estridéncies, perqué amb tants anys ha
assolit l'aplom suficient com per a fer-se car­
ree de tot; inclús d'aixó.
Cal esperar, dones, amb confianza, aquesta "se-
gona part". I cal repetir alió tan vell de la
Biblia: "pels fruits els coneixereu". Tota la resta
és foc d'encenalls.
Presencia, 1969-07-19, p. 3.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
r
^.
edilorial ^
Parlar d'aquest fet, no és tan senzill com sembla. Per una parí, h¡ ha qui pensará que
exagerar el comentarí, és caure en un localísme estéril. Alfres dirán, que no hem d'expiolar
l'ocasió per dir fástics de com van les coses entre nosaltres... allres podrien motejar-nos
de romántics i relrógrads, remarcant el fet —potser simbólic^—- que el Tren ha
deixal de funcionar el mateix dia que l'home emprenia el seu primer víatge a la lluna...
Nosaltres, pero, procurarem de posar encara els peus a térra, i dir alió que sigui el
menys estéril possible. El plany sisíemátic no ens agrada, encara que a vegades és l'únic
dret que ens queda. Drel a xiular, o a picar de peus. Dret dolorosament esquifit.
era d'utilítat
El tren seguía una línia fértil, amb un rosari de viles Ireballadores i plenes de gent de
seny. Bescanó, Bonmatí, Vilanna, Anglés, La Cellera, El Pasteral, Amer, Les Planes, Sanf
Feliu de Pallareis, Sant Esleve de Bas, Les Preses... Son noms de poblacions sense complex,
actives, productives, vorejades per salís d'aigua, que han anat creant una industria
cada vegada mes important. Es remarcable el fet que existia una permanent quantitat
de persones d'aquests pobles, que anaven a Girona i a Olot a treballar, a estudiar, a
obrir-se caml a la vida, i que ho feien amb el Tren. Sóbrelo!, ¡oves. Pels carrers de Girona,
circula molta geni que procedeix d'aquestes poblacions. Les pensions —tal vegada les
mes modestes—- podrien explicar-nos la quantitat de gent d'aquests pobles, que han fet
temporadas a Girona. A Olot, ens dirien el mateix.
A certes hores del dia, els cotxes de l'automotor, anaven atapeVts. Perqué aixó també
cal considerar-ho: havia existit una voluntal de romandre com a servei. Els vells trens de
Fum, havien estat reí leváis parciaimenl, fa anys, per aulomotors, molí mes cómodes i
rápids, encara que en nombre limilat, i sense tractar-se lampee d'una inversió definitiva
i de durada. Aixó ens fa pensar que si s'hagués recolzal decididament la inversió, mantenint
línies i colxes, com es manieren —per exemple— els Ferrocarrils Catalans de
Barcelona, el panorama hauria canvial radicalmenl.
i ara, qué ens queda?
Tal vegada podríem comprendre aquesta delerminació, si paral.lelament a la Ifnia del
tren, existís una carretera en condicions, per enlla^ar Girona, amb els pobles esmentats
i amb la Capital de la Garrotxa. Pero es Irada de tot el contrari. La Carretera d'Olot,
segueix el camí que feien els anlics Iraginers, quan no existien comunicacions normáis entre
els pobles. Es mes antiga que el propi Tren. El seu tracal (?) té unes corbes, unes voltes
i unes desnivells que obliguen a caminar-hi amb lentitud a tots e!s vehicles. Es, en
alguns trossos, excessivamenl estreta, i a mes, sobre ella cau, a l'hivern, la capa del gel
0 de la neu glagada, que fa perillos de circular-hi.
1 és aquí, precisament, on rau tot e! problema. No és pas d'un tren, mes o menys romántic
i evocador, de qué parlem. Es de la manca de miljans efica^os de comunicado entre
les comarques. Els que siguin. Ens lamenlem que desaparegui un mítjá que esmersant-hi
els diners que callen podía esdevenir molí important, sense donar-nos, en compensado,
un altre. Que la "provincia" assisleix impassible a una falta d'atenció constant per ais
seus problemes mes vitáis, sense que ningú no h¡ fací esmena.
les responsabilitats
Es molt diverlit: quan passa un fet així, no exisleix mai un responsable. Es una oficina de
Madrid, la que dona una Ordre, i el Iren plega, i prou. No sabem pas cap on dirigir-nos.
A l'ofícina de procedencia, dirán que "son órdenes superiores", i els superiors, dirán que
a ells aixó no els incumbeix. Quan és hora de posar medalles, de pronunciar grans discursos,
o de seure a la cap^alera d'una taula d'homenatge, sempre es troba l'home, el
jerarca, el cap visible. Quan van mal dades, lothom escampa guerrilles, ningú no queda
afectat dírectament per l'assumpte, ningú no en té la competencia.
Pero la responsabilital va mes enllá d'uns homes r d'uns carrees. Cal lenir-ho present. La
responsabilital afecta a tots els qui vivim en aqüestes comarques, perqué no hem sabut
fer-nos representar, fer-nos sentir. A les Ciutats, que viuen ignorades unes d'altres, amb
un localismo enuliós. Ais grans prócers que tot sovint saben fer mans i mánigues, quan
es Iracta llurs inleressos. 1 també a tots nosaltres, la gent d'aqui, per encongir-nos lantes
vegades d'espaltles quan se'ns planleja un fet concret, que ens afecta directament com a
poblé, pero no individualment, potser, com a persones.
A l'hora de la verital, passa aixó: que ningú no ens considera prou com a comunitat,
perqué potser no ens hem fet sentir prou, ni amb prou fermesa; i, quan es Iracta "de
treure les castanyes del foc", pels de dall i pels seus represenlanls, els problemes de
Girona teñen una molí relativa importancia. Aquesl fet que comenlem, envoltat de silencis
estranys, i de circumstáncies soblades, n'és una moslra patenf.
LA MORT DB TREN .y

LA PROMOCIO DE LA DONA r
jordi xifra i heras
El Dr. Jordi Xifra i Horas és nat a Figueres l'any 1926,
Doctor en Dret i Ciencias politiquea. Regidor de l'Ajuntament
de Barcelona. Director de l'Escola de Relaciona
Publiques de la Universitat. Director de l'lnstilut de
Cíencies Socials i professor de la Univenitat de Barcelona.
Amb motiu de celebrar-ie a Barcelona la VI SETMANA
D'ESTUDIS SOCIALS, vajg teñir ocasió de comprovar el
seu esperit organítzador i la seva labor de contacte
europeu, ¡a que assisliren al congrés diverses personalitats
de diferents universitats europeos. Les ponencies
d'Europa varen teñir una setmana d'auténtica difusió cultural
a la vegada que s'estrenyien els contactes amb
mernbres d'altres países. Una de les ponencies es féu
a la CASA DE CULTURA DE GIRONA on disserta M.
Victor Geerls, professor de la Universitat de lovaina ensems
que el reverend Joan Tusquets.
Cree que L'INSTITUT DE CÍENCIES SOCIALS, ¿s una
labor en vistes a un futur ¡a proxim que ens integrara
d'una manera definitiva a una total projecció europea.
—Creus que la dona t¿ la mateixa capacitat cerebral
que l'home?
—La dona té, certament, la mateixa capacitat que l'home.
Pero no cal obÜdar que, en termes de generalitat,
les aptituds, vocacionals i predísposicions de la dona
responen a orientacions sensiblement diferents a les
de l'home.
—T¿, dones, socialment els mateixos drets?
—Naturalment, socialment i políticament no procedeíx
establir diferencies entre els sexes.
—Hi ha professions per a los quals no estigui capacitada?
—H¡ ha professions marcadament masculines i al tres
marcadament femenines, pero no n'hi ha cap que s'Kagí
d'excloure radicalment per a la dona.
—La responsabilitat de les conseqüencies d'una relació
sexual entre heme i dona, nomét atenyen la dona?
—Mai de la vida. La responsabilitat s'ha de compartir
sempre, dintre del que sigui possible.
—I en «I terreny r«IÍgÍ6s, per exemple, opines que una
dona pot consagrar?
—Si l'Esgfésia un dia ho autoritza, no veig cap argument
per a oposar-m'hi.
—Segons el caputxí Jordi Llimona, si Crist fou un
home és perqué en aquell moment historie impera va
el patrtareat; diu que en circumstáncies melriarcals de
segur que D¿u hauria agafat la figura femenina. Hi
estás d'acord?
—Si ho diu un Caputxí, és d'esperar que hagi meditai
sobre la qüeslió. Pero no m'ha agradat mai d'establir
condicionaments histories en func¡6 de fets imaginaris
i irreals.
—I com a governant, creus que la dona ti pessibilitats
de dirigir un país?
—Teniu ben patent el cas de l'lndia, i recent el de
Ceilán. La governació d'un país no ét qüestió de sexe,
sino d'ull poliiic, i aquesl no és patrimoni exclusiu
del sexe masculí.
—Dones, si home i dona teñen socialment les mateixes
possibilitats, ¿per qui s'entenen tan malament?
—Si realment hem d'admetre una mala comprensió entre
home i dona —com pressuposa la qüestió plantejada—-,
cree que en el fons no és tan greu com per a
preocupar-se. Gran part de la salsa i el condiment de
la vida humana resideix en les discrepincies intersexuals.
MIREIA XAPELLI
Presencia, 1969-07-19, p. 4.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
meterse con los payeses ">
Asombra y deprime pensar en el concepto que la genle tiene sobre los pocos individuos que aún
conservaa la buena costumbre de dedicarse al cultivo de la tierra. En un país como el nuestro,
donde se persigue con tanto afán el logro inmediato, y los triunfos meteorices están a la orden del
día, la paciencia benedictina de nuestro agricultor debería ser objeto de admiración y eslima popular.
Considero —particularmente, claro está— que para el buen funcionamiento de nuestra economía
una campaña a base de "Hágase agricultor" o "cultive la tierrit" hubiera resultado mucho más
beneficiosa que este inoperante "Haga deporte" o el "Contamos contigo" de ritual.
Lo más grave es que encima de desentendernos de una de las pocas fuentes básicas de que dispone
el país para alimentarse adecuadamente, nos permitimos et placer de menospreciar a los
payeses, que por apego a sus "feixes", a sus labrantíos, siguen dedicados a este oficio artesano,
uno de los más bellos y complejos que pueden darse hoy sobre eJ planeta Tierra.
Hace sólo unas semanas tuve oportunidad de leer en un periódico barcelonés un trabajo que se
consagraba exclusivamente a ridiculizar al tradicional payés catalán, un tipo humano que parece
condenado —por otra parle— a una desaparición poco menos que inmediata.
No acabo de explicarme qué cíase de placer experimenta esta caterva de articulistas que de vez
en cuando siente la necesidad de refocilarse a espaldas de nuestros pacíficos agricultores. Supongo
se tratará de un odio latente, de indudable fihación racial.
A mí se me antoja unacrónica y trasnochada esa solución elemental que busca la brillantez
de un trabajo literario a través de la burla dirigida a un ser que se juzga aprioristicamente indefenso
o ignorante del asunto que se ventila.
Me parece un sistema poco adecuado perseguir la consistencia de un anículo mediante una serie
de alusiones estereotipadas a la gorra, las alpargatas, el "mocador de fer farcells", los pollos o las
docenas de huevos. Es algo simplemente fuera de tiempo, que quedó ya incorporado a los anaqueles
de nuestra literatura a través de la prosa satírica de un Rusiñol, pongamos por caso, y que
ha dejado ya listo para sentencia ese escritor prodigioso que se llama Josep Pía. Pretender incidir
de nuevo sobre estos tópicos, se me antoja a mí una manera como otra cualquiera de buscarle
los cinco pies al gato.
Por si fuera esto poco, la "tesis" periodística que ahora estoy comentando establecía una especie
de Jámenlo final, deplorando que el payés que protagonizaba la trama •—no sé si era real o imaginario—
sintiese gran apego por ese género de espectáculo, más o menos frivolo, denominado
"revista".
El intelectual ponía ante nuestros ojos un supuesto mal gusto artístico por parle del hombre del
campo, como si, por otra parte, la serie de espectáculos frivolos que aparecen en las carteleras barcelonesas
estuviesen dedicados exclusivameme a payeses que visten lernos de aspecto trasnochado,
calzan alpargatas y llevan un par de pollos en la mano.
Si a mi -—personalmente— se me hubiese presentado la contingencia de escribir un artículo de
temática similar al que comento, es posible que hubiera buscado el sistema de ridiculizar al intelectual,
al burgués o al simple ciudadano de tono medio, que de vez en cuando incurren también en
pequeñas flaquezas o debilidades, las cuales, a causa de su buena formación, debieran haber superado.
Siempre resulta más beneficioso criticar la actuación de quien ocupa puestos relevantes o
desempeña cargos de verdadera responsabilidad. En dichos casos las debilidades tienen una trascendencia
infinitamente superior al ejemplo del payés. Et payés es responsable, a la sumo, de su
familia y del negocio que queda transcrito al ámbito de sus posibilidades. ¿Por qué el sesudo intelectual
a quien tengo el honor de comentar ahora no incurrió en la genialidad de analizar las
"sanas diversiones" de algunos de nuestros grandes capitosles y dirigentes de empresa, responsables
de lo suyo y también de lo que concierne a cientos o millares de familias? Claro que yo opino
esto porque, en el fondo, tengo alma de payés y los sentimientos le traicionan a uno. Aunque en
una situación como ésta, sin duda alguna, me gusta ser profundamente sentimental. Mal que a
algunos les pese.
i^^r\;'
E. MOLERO PUJOS
V.. J

¿UNNERSITAT A GIRONA?
Aquest títol, així, amb ¡nterrogants, no és nou a les nostres
pagines. Ens agradaria de poder-lo posar sense
pregunta, com una afirmació que seria per a les nostres
terres la millor noticia d'aquests últims anys. De moment,
pero, i a pesar de les ultimes informacions mes
optimistes, els grossos i greus interrogants persisteixen.
Donem a conéixer, aquí, a mes de la nota que ens ha
estat tramesa amb prec de publicació, alguns aclariments
que hem pogut obtenir i les refiexions que tot
plegat suscita. El lector, podrá afegir-n'hi d'altres.
sSíSSlfr
Desgraciadament, la portada d'un vell número de PRESENCIA segueix essent certa ¡ vilída. La porta de la
veritabie "Universitat de Girona" resta tancada. Aixó que potser s'obriré a la Casa de Cultura no será pas,
en el millor deis casos, mes que una finestra.
la nota detalls
"La Univariidad Autónoma y las Autoridades d« Gerona
se han puesto de acuerdo para la celebración en
Gerona del Primer Cuno de la Facultad de Filosofía y
Letras, cuyas clases la darán en la C^sa d« Cultura
Obispo lorenzana, y empeiarin en octubre próximo,
siempre que el número de alumnos matriculados justifique
dicho propósito.
A partir de hoy pueden formularse las solicitudes en
las Oficinas del Primer Piso de la Casa de Cultura, to­
das 1» tardes de 5 a 9. En las mismas oficinas se fa-
cililari toda la información necesaria.
Dicha formulación de solicitud podrá hacerse hasta el
dia 15 de agosto. Si en tal fecha no se ha llegado al
número de alumnos mínimo, se tendrá que desistir. Si
se ha llegado al número exigido, se podrá ya forma­
lizar la inscripción definitiva.
Se está estudiando asimismo la posibilidad de que se
cune «n nuestra ciudad el primer curso do la Facul­
tad de Ciencias.
Son constantes los contactos de nuestras autoridades,
especialmente del Excmo. Sr. Presidente de la Diputación,
con el Redor de la Universidad Autónoma, Dr.
Villar Palasí, así como con los decanos de Ciencias y
Letras, Drs. Linos y Udina, quienes en estes últimos
días han estado en Gerona para estudiar las posibilidadoi
de implantación en nuestra ciudad de dichos
cartot."
Presencia, 1969-07-19, p. 5.
Les informacions que ens han estat donades verbalment
com a complement de la nota oficial son aqüestes:
—El nombre d'alumnes mínim ás de 50.
—El curs comen^aria el mes d'oclubre del 1969.
—El Iloe seria la Casa de Cultura.
—Hi hauria 18 hores setmanals de ciaste, i conferencies
especiáis.
—Les classes serien de 6 a 9 de 1^ tarda, per tal de
facilitar l'assistancia deis que compaginen estudi i treball.
—Els matins es podria obrir la Biblioteca amb carácter
exclusiu per ais alumnes, per estudi i consultes.
—Els exámens serien a Girona i els farien els mateixos
professors que haurien donal les classes, presidint el
Tribunal el Dega de Lletres de la Facultat de Sant Cugat.
—Els estudis podrien ser continuats, en altres anys, a
qualsevol Universilal, Autónoma o no.
—No está previst encara el quadre de professors ni es
disposa tampoc del pía d'estudis.
—No es pagaria mensuatitat de cap mena; nomos la
matricula.
—Poden matricular-se els batxillers amb "Preu" ¡ els
mestres de Primer Ensenyament.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
—D'aquesls estudis se n'hauria de dir "Primer Curs da
Filosofía i Lletres", ja que per emprar el nom da "Fa­
cultat" faria falta un Decret quo par ara ós inaxlslant.
r \
unes preguntes
El fet que Girona tindrá quelcom a veure —sem­
bla— amb els estudis universitaris, ens hauria d'om-
plir d'alegria. Aixó ho hem estat esperan! anys i
anys. Pero la noticia ens arriba tan esquifída, que
cal sospesar el seu valor real. I, de moment, no
podem deixar de formular-nos unes quantes pregun­
tes que ens agradaria molt que fossin conlestades
per qui en fos capa^ I n'estigués assabentat:
—El planfejament d'aqucst pía académic, obeeix ais
estudis i conclusions de la Comíssió Gestora que
s'havía de crear a Girona, o bé ha estat determi­
na! directament des de Barcelona?
—En realitat, ha arribat a existir l'anunciada Co-
missió Gestora? Podriem saber d'una vegada les
persones concretes que la formen, i les vegades
que s'han reunit?
—Per qué s'ha triat per a Girona el Curs de Lle­
tres, quan es notori que la ma¡or¡a deis alumnes de
les nostres comarques es decanten cap a la branca
de Ciéncies?
—I per qué no s'assegura l'iníci del Curs de Cíéncies,
quan les nostres comarques —agrícoles, industriáis,
mercantils— están mancadas de lécnics de tota
mena?
—Per qué s'ha fet aquesta convocatoria en temps
de vacances escolars, quan els estudiants ¡a no es
troben agrupats i quan la majoria d'ells ja teñen
fels els plans per al curs vinent?
—Per qué es dona un termini d'inscripció tan
breu, i encara sense garanties ni seguretats de
cap mena? Com quedaran els qui s'hagin decidit
per Girona si, a l'hora de la veritat, s'ha de de­
sistir per falta del nombre prefíxat d'alumnes in­
dispensables?
-^Es prou serios que es supediti el naixement d'u­
na Universitat a Girona al nombre d'alumnes, és
a d

ALABAR O NO ALABAR
En "Linea", boletin de la Jefatura Provincial del Mo­
vimiento de Gerona, un señor llamado "Lulrio" arre­
mete contra determinadas publicaciones, que no men­
ciona, en los siguientes y expresivos términos;
•Existen publicaciones -—cercanas unas, no muy distantes
otras—~, que deben su vida, a lo mismo que combaten.
Órganos informativos que viven del error ajeno,
del que siempre podrán nutrirse, porque el asunto público
está en manos de hombres, en los que no mora la
absoluta certeza, sino la general flaqueza humana.
Semanarios o diarios andan por ahí "desfaciendo entuertos",
y hozando entre basuras a la búsqueda de
lo más maloliente, que se clausurarían con tan sólo
que Dios nos diera el singular don de no desacertar ni
en lo más mínimo. Repasando sus hojas, vemos que el
gusanillo se alimenta de fruta averiada. No hay un
solo reconocimiento a una obra, no se halla un aplauso
o un leve asentimiento. Nada hay bien hecho. Lo bien
hecho está en sus páginas, al aire tranquilo de la siesta,
al remanso de la responsabilidad ajena, al amparo
de "a mi como no hago cosa alguna, no hay por dónde
cogerme", postura comodísima, aunque no siempre grata,
ni para propios ni para extraños, que se empeñan
en llamar a tas cosas por sus nombres, con añadidos a
veces de otros que no son de pila.
Tranquilamente duermen su siesta. Inamovibles. Del
mismo costado siempre, que no suele ser del que contiene
el corazón. Y a lo más de cuando en cuando se
revuelven para un gruñido. Y otra vez a siestear. El
procedimiento no es nuevo. Es tan viejo como el gruñir,
Presencia, 1969-07-19, p. 6.
por gusto, por oficio o por condición. El día que en
España el error haya desaparecido y cada hombre se
haya hecho fuente infalible y angélica, no sabemos de
qué escribirán ciertas publicaciones, ni de qué protestarán.
Porque es seguro que seguirán pataleando. Hay
costumbres que terminan en vicios arraigadísimos, que
hasta alcanzan condición hereditaria con facultad transmisible,
que es lo sucedido con esos personalismos más
atentos a su propia panera, que al colosal silo de
EspaJia.»
Mariano José de Larra, "Fígaro'', un periodista que
ahora un libro de RTV ha vuelto a poner de moda, escribió
en mano de 1835 un articulo titulado "La alabanza,
o que me prohiban éste". En él decía:
*Lo que esta permitido es alabar, sin que en eso haya
limite ninguno; porque es probado que en la alabanza
no puede haber demasía, sobre todo para el alabado,
ni puede dejar de haber verdad y justicia...*
Así lo recuerda ahora Lorenzo Gomis desde las páginas
de "El Ciervo", en un articulo que bien podría servir
de conhapunlo al del boletín del Movimiento de
Gerona;
•La alabanza da satisfacción, lo mismo al que la recibe
que al que la ofrece. La alabanza es cosa buena, justa,
noble. No alaban, como es sabido y como no deja de
recordarse periódicamente, los envidiosos, los rencorosos,
los resentidos, los que persiguen turbios propósitos.
Y la alabanza, en cambio, está abierta a todos, amigos
y enemigos, buenos y malos, listos y tontos.
Hay quienes temen que tan radiantes ritos se pierdan.
Hay quienes se inquietan porque, dicen, la juventud se
muestra esquiva al diario despliegue de pompa y circunstancia.
Hay quienes se sienten justamente dolidos
y frustrados en sus beneméritos propósitos y sus santas
intenciones cuando observan en la juventud una extraña
preferencia por otros ritos, los de la protesta y
el descontento, los del silencio y hasta los del sarcasmo.
Claro que se trata de hijos de papá, siempre dispuestos
3 coger el coche paterno. Y sí no se trata de
hijos de papá, peor. ¿Qué confianza merece el que ni
siquiera es hijo de papá? Ese sí que debe ser vigilado
cuidadosamente, por el bien de todos.
Otro motivo de inquietud es que, incluso algunos de
los que forman en el coro tierno de los repartos, sienten
en algún momento una crisis interna, el incómodo empujón
de las dudas. ¿No se estarán acuñando demasia­
das medallas, no será excesivo el peso del bronce, la
plata y el oro que se cuelgan al cuello de los buenos
o se prende en el pecho de los bravos? Pero, qué se
va a hacer, si son amigos, y si con una mirada con­
movida e inocente imploran; "Aplaudid, amigos...".
Y, por extraño que parezca, en el círculo mágico a
veces llega a resultar heroico ejercer ese derecho tan
mínimo que ni siquiera se encuentra en las Declaracio­
nes de Derechos Humanos; el derecho de no aplaudir.»
Lo más pintoresco del articulo de "Lutrio" es su párra­
fo final, cuando refiriéndose a ciertas publicaciones
—que no cita— que nunca ataban nada, dice;
•Lo que no puede hacerse es creer que todo está mal
hecho, por la única razón de que no lo hemos hecho
nosotros. Lo que no puede ser, es que ni siquiera en
una pizca hayamos acertado. Lo que no puede ser, es
que tenga la razón, quien no se detiene a razonar.»
Párrafo que puede volverse del revés como una media
para referirse, por ejemplo, a Televisión Española, o a
tantos periódicos exclusivamente dítirámbícos —"cerca­
nos unos, no muy distantes otros"— que circulan por
ahí, y cuyos nombres, naturalmente, tampoco vamos a
citar. El párrafo, entonces, puede decir asi:
La revista "Hechos y Dichos", editada por los jesuítas,
resulla ser, por io que se ve, menos dada al aplauso.
Leemos esto en un reciente editorial:
• Estamos de acuerdo en que los clérigos no se han
de encontrar privilegiados en relación con los demás
ciudadanos. Pero el caso Ubieta y todavía más los de
los otros sacerdotes procesados nos hace pensar en
los desprivilegiados. Si el "leit motiv" de la homiUa
de Monseñor Cirarda viene a ser "no tengo noticia
oficial de ello", a pesar de su interés y de las advertencias
hechas a las autoridades, hay que preguntarse por
la integridad de los derechos de aquellos que no se
encuentran respaldados por un Concordato y que solamente
pueden ostentar el desprivilegiado derecho de
la dignidad humana.»
^ AMPURIABRAVA
MARINA POLIESPORTIVA I RESIDENCIAL
GOLF DE ROSES.COSTA BRAVA
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
DEMANEU INFORMACIO A: AV. JAUME I. 37. 3", 2' GIRONA
NARCÍS

ITALIA, UNA GRAN EXPERIENCIA
Elscrk' uqueüte^ notes üubre l'aclual crhl política italiana de mala gana. 1 us diré
per qué. Hi ha un determlnat sector de la premsa espanyola que a la democracia
ttaliana li porta botada- i han aconseguil convencer la majorla de la nostra gent
que alio no fnnciona ni amh rodes. He pogut comprovar com la imatge grotesca,
sklematlcament deformada, que niolts peiiúdlcs han creat d'aquell país, s*ha anat
Impusanl entre nosaltre;». Es eren que Italia viu continuament en el desordre 1
en el caos. Diríeu que d'eova del feixisme no s'ha fet res de bo i tot se'n va
en OITL N'he trobat m¿s d'un que em cKa el cas d'Itália per demostrar-me que
el réglm democrátlc és inviable en determinats paisos.
Em sabría greu de contribuir, anib aqüestes notes, al mantenimenl d'uoa tal
falsedat. Per a nil l'expcrléncla Italiana de la post-guerra és de les mes interessants:
ens haurla de servir niolt en els múltiples aspectes posltius que té. Es,
entre altres coses, una niostru de la capacitat democrática d'un poblé conslderat
per a una forma de vidu-pública adulta 1 responsable.
No vull afegir res mes subrc aquest puní. Simplemenl volia deixar ciar el meu
desacofd anib aquesta premsa, que talla el bacallá, i que ens enreda, cada
dos per tres, parlant de les realllzaclons polítíques, soclals i económiques de la
Italia deis Dostres dki>
els fets
La crisi política italiana actuul lé una
causa molí concreía: la divisió del Partit
Socialista. Indiquem rápidament els
fets que ens porturan a aclarir uquesta
situació. D'en^á que Italia es constituí
en República bi ha un partit que ocupa
el poder: la Democracia cristiana, nascuda
de l'antic partit popular de Don
Sturzo i modelada per Alcide De Gasperi.
Menire la D. C. va governar sola oo
hi bagué massa problema. La qUestió
va aparéixer quan no posseí la majoria
absoluta i es veié obligada a fer tracles
amb els altres partíts. Cap on es decantaría?
A la dreta hí havia els liberáis,
els vells monárquics, i els neofeixistes
del M.S.l. A l'esquerra hi havia
els republicans de La Malfa, el Partil
Social-demócrata de Saragat i el Partit
Socialista de Nenní. Mes a l'esquerra
el poten! Parlil comunista amb qui era
impensable tola forma de coLlaboració.
Tois ho sabem. L'any 1963 iriorafa la
fórmula del "ceniro-sinistra" i es conslitueix
un govem mint amb membres de
la D.C. del Partit república i deis dos
Partits sociaiistes. La intenció és clara:
deixar, amb la nova majoria, fora de
combat el Partit comunista. Es un camí
arriscet: avanzar per la corda fluixa
d'un equilibri dificultosament estable.
No ens podem ara entretcnir seguint fil
per randa tots els alts i baixos que ha
sofert la coalició del "ceniro-sinistra".
Son molts i de signe molt divers amb
repcrcusions en el si deis partits. Només
ens volem fixar ara en el Parlit
Socialista.
Com ja hem indicat hi havia dos grups,
antigament escindits. La causa de la divisió
era, en l'essencíal, la diversa manera
d'enfocar les relacions amb els comunistes:
mentre uns —els de Nenni—
estaven decidiis a col.laborar-hi, els altres
—els de Saragat— no admctien
cap perspectiva d'entesa. L'establimenI
del "centro-sínistra" va suposar un acostament
de les dues faccions. Saragat fou
elegit Presiden! de la República i el
1966 quan es decreta la fustó deis dos
grups en un sol partit socialista del qual
Pietro Nenni fou nomenat Secretari General.
En queda separada una ala mes
a Roma l'eufdría d'aquesla reunió. 1
esquerrana (el P.S.I.U.P.). Jo vaíg viure
Presencia, 1969-07-19, p. 7.
recordó molt bé que, ben aviat, es va
advertir que les coses no estaven pas,
ni de bon tros, arreglades: continuaven
molt vives les valles dissensions, de les
quals no s'havia pas fet cau i net. Pero
tot va anar tirant i el "centro-sinístra"
supera fins i tot les eleccions generáis
de l'any passal sense massa desgaveils.
Després d'un govern de traspas, presidí!
per Ciovanni Leone, la fórmula va
tornar a funcionar: Mariano Rumor
—antic Secretari General de la D.C,—
fou el nou Primer Ministre, substiluini
a Aldo Moro que havia conduít la
barca en l'anterior legislatura. Amintore
Fanfani, que havia acabat essent Ministre
d'afers exteriors, passá a presidir
el Senat, substiluint-lo Pietro Nenlu
que en la preceden! formacíó era Vice-presidenl
del govern. Les altres cárteres
foren repartides proporciona Iment
a membres deis partils que integren la
coalició.
Una mirada superficial podría haver fet
creure que tot eslava novament arregla!
i que el "cenüo-sinistra" recomensava
el seu periple. Unes recents eleccions
parcíals a Sardenya ajudaven a creureho
aixL
Pero de seguida es va veure que la naar
no estava geos tranquil.la. El Congrés
de la D.C. féu aparéixer una reaUtal
inamagable: rexisténcia en rin!erior del
parti! d'uns grups fortíssims, molt ben
delimitáis i ideológicament molt dis-
!ants. (No és ara el moment de fer-ne
la ll¡s!a, ni de caracteritzar-los). Amb
tot se'n varen sortir de manlenir l'equilibri
i la uoitat exterior. El Congrés del
Parlil Socialista, en canvi, no se'n sortiria
i el vell Neimí veuría, desespera!,
com es toma ven a separar les dues
peces que, dos anys endarrera, tan laboriosament
havien aconseguit d'ajuntar.
Els antics sociaLdemócrates de Saragat,
capüanejals ara per Tanassi, partien peres
novament amb l'altre grup, encapgala!
per De Martino: les dues faccions
no s'havien soldat bé. Al govem de
Rimior, amb qui col.laboraven, no tenia
mes remei que plegar veles i dimitir.
I aquí estem. Quan escric aqüestes
ratlles el President de la República ha
acabat les consultes de rigor i níngú no
sap encara quina solució es donará a
la crisi de govem provocada per aquesta
re-escissió del Partit Socialista.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
Pancarles electoral» a la Piazza Venezia de Roma.
Seria relalivament senzill de posar-nos
a fer d'endevinaires i analiizar les possibiliia!s
d'una convoca!ória general
d'eleccions, d'un govern de transició,
d'un nou inieni de coalició de la D.C.
amb l'esquerra. No ens aveniurem,
pero, per aquest cami. No tardarem
gaíres dies a saber si s'ha trobat el
desllorígador.
una reflexió
Com hem dit mes amunt, l'apertura a
"sinistra" tenia una intenció ben clara:
marginar el P.C.I. que, de fet, és el
mes potent deis partits comunistes del
món occidental. Després de la D. C. és
també ia formado política mes forta
d'Itália i apareixia cora l'única possibilitat
de recanvi. Aixó és el que es
voha evitar sostraient el Partí! Socialista
de la seva zona d'influéncia.
No cree pas que la fórmula del "centrosinístra"
hagi quedat definitiva ment liquidada
amb la crisi actual. Estic segur
que, d'una manera o d'una altra,
s'intentará novament l'experiéncia. Pero
en l'esperit deis mateíxos politics que
i'inventaren va neixen! i feni-se sólida
una convjcció: no es pot prescindir del
Partit comunista. Aquest és el drama
de tota l'esquerra europea -—com ho
acabem de constatar fa ben peques setmanes
a Fran^— l'exclusió sistemática
de col.laboració amb el P.C. és inaguantable:
les social-democrácics queden engolides
peí sistema vigent sense possibilítat
d'escapatdria.
D'en^á del testameat de Togüatti —docu
ment clau per entendre moltes coses—
el P.C.I. s'ha esforía! a presentar-se
respecluós de la Ilibertat i de!
joc democrátic. Fa una política d'independéncia
enfront de la U. R. S. S.
—com ho ha mostrat a propósi! de la
invasió de Txecoslováquia i en el recen!
"concili" de Moscú—. Els seus intellectuals
van al davant en les qüestions
teóriques de diáleg amb els cristíans.
En el sí mateix de la D.C. es dibuixa un
corren! d'opinió, defensat per gen! de
mol! de pes en el partit, que considera
viable una coLlaboració amb els comunistes,
que no veuen pas malament im
anomenat "govem conciliar".
Italia viu un momen! mol! interessant.
Estem assistint a una decantada general
de la política cap a la dreta: Nord-
América, Franca, Gran Bretanya, Grecia
en son mostres eloqiients que tenim
davant del ñas. Italia és, per ara, una
excepció.
Contemplem amb esperait^a el futur
d'aquell país. Que no l'esguerri el Vaticá
que pesa tant en aquelles latituds!
CEBRIA MUNTALAT

UNA APELACIÓN
AL CAPITAL
COMARCAL
I.OS buenos gerondenses se ban visto sorprendidos, estos últimos días, con
unos llamativos anuncios, aparecidos en los más destacados periódicos de
nuestra ciudad y de Barcelona, señalando la apertura de una emisión pública
por nn total de trescientos treinta millones de pesetas, en títulos de una
sociedad netamente gerundense. Se trata, nada más y nada menos, de la
Sociedad "Torras lloslench, S. A.", establecida en el vceino pueblo de Sarria de
Ter y que en la actualidad ocupa grandes plantas industriales, dedicadas a la
fabricación de papel, en todas sus gamas y variedades. Una industria, que
comenzó modestamente el año 1941. instalándose en la vieja papelera Mitjans,
ampliando rápidamente sus actividades, para llegar al gran complejo actual,
que lodos los gerundenses venimos contemplando con admiración al pasar
por Sarria de Ter y que por la noche, con sus grandes penachos de humo,
con las expansiones de sus gases (que parecen de una refinería petrolífera),
nos ofrecen una visión fantasmagórica, que a la par sir>e para demostrar
la potencialidad del complejo industrial allí existente.
La industrialización de las comarcas gerundenses. no ha sido muy Intensa en
los últimos años, tanto en nuestra capital, como en las principales poblaciones
provinciales. C'asi podríamos contar, con los dedos de la mano, los "grandes
complejos" induslriales por aquí existentes. Por ello, el continuo desarrollo de
las fábricas papeleras de "Torras Hostench, S.A." en el pueblecito de Sarria
de Ter, ha constituido una verdadera sorpresa. La empresa ha ido creciendo
rápidamente, desde aquel año 1941, en que establecidos en forma modesta
y limitada, supieron darse rápida cuenta, del gran porvenir que esperaba a
las industrias papeleras, como así ha sido.
El capital de la empresa, como es ló^co, ha ido evolucionando al compás de
tales expansiones industriales y hoy día el valor nominal de sus acciones en
circulación, es de 332 millones —que significan muehos más— y ahora se
ofrecen otros 330 millones, en la suscripción pública de las trescientas treinta
mil obligaciones, que esta semana han sido ofrecidas, al tipo de la par,
con el interés del 6,25 neto y una amortización muy corta, en diez años,
con unas interesantes primas, para los que no acudan al canje en acciones
de la propia empresa, que serán ofrecidas en el año 1973. Estas son, a
grandes rasgos, las características de tal emisión, que cabe esperar merecerá
la atención del capital gerundense, pues en realidad se trata de la
primera ^an apelación a nuestro ahorro, para que, con su presencia,
contribuya al éxito de la empresa y ai mayor desarrollo de sus actividades.
No intentaremos hacer la propaganda de los nuevos títulos, que ya se la
hacen por sus propios méritos, pero bastará decir que tal emisión estaba prácticamente
cubierta, a base de la aportación de diversas entidades de Ahorro,
pero los dirigentes de la empresa netamente gerundense, han querido que
una buena parte de dicha emisión, sea repartida entre sus propios conciudadanos
y éste ha sido el motivo concreto de la oferta pública. Para nosotros, lo
más interesante de este asunto, desde el punto de vista financiero, es que la
entidad "Torras Hostench, S. A.", es la primera firma gerundense que nos
ofrece una clara trayectoria de pleno desarrollo, que irá acentuándose en
los años sucesivos. Para demostrarlo vamos a darles algunas cifras, que lo
demuestran claramente y que se refieren a lo que pueden significar para
nuestra ciudad y comarcas. En primer término se trata de unas inversiones
de 60 millones de pesetas, para el año 1970, destinadas a la ampliación de
la producción de cartón, en la planta de Sarria de Ter y luego otra ampliación
para 1973-74, con una inversión de más de quinientos millones de pesetas,
en la instalación de una unidad de producción de ciertas clases de papeles
especiales ^-conché, magazine. blancos, etc.—, lo que vendrá a representar
una serie de nuevos puestos de trabajo amén de los trabajos de construcción
correspondienles.
Otro detalle interesante, que no ha transcendido al gran público, es que la
firma "Torras Hostench, S. A.", ha adquirido en determinadas zonas de
nuestras comarcas (muy cercanas a Gerona por más señas), una serie de
fincas agrarias destinadas al desarrollo de un plan forestal, a base de cierta
clase de arbolado —eucaliptus. pinos, "polis", etc.— que han de servir de
base para la ohtencióu de la celulosa, fibra esencial para su producción,
papelera.
Aparte de ello, la Sociedad que ya cuenta con importantes reservas y explotaciones
forestales, en la provincia de Huelva, ampliará sus actividades papeleras
con la adquisición y ampliaciones subsiguientes de la fábrica "Papelera
del Duero, S. A." sita en Almazán (Soria). Hagan números y se verá el
ritmo de expansión de esta entidad, modestamente iniciada cerca del puente de
Sarria de Ter hace exactamente 28 años y que a lo largo de este período, ha
adquirido una importancia tan notoria, a tal extremo, que es considerada como
la segunda de Europa. Los gerundenses conviene que, a veces, se den
perfectamente cuenta de lo que tienen entre manos y que precisa que no
lo pierdan de vista. Está muy bien la aportación en masa a muchos negocios
turísticos, pero quizás sería mucho mejor, una inversión en negocios como
los de "Torras Hostench". que aparte de su gran seguridad, su enorme desarrollo
y sus grandes perspectivas, tienen la ventaja que rinden durante todo
el año, en vez de tres meses limitados de la época veraniega. Y piensen,
además, que nuestras comarcas, no acentuarán su personalidad y su pujanza
económica, si su vitalidad no va acompañada del desarrollo de importantes
complejos industriales. El caso de Tarragona, es amplio y demostrativo de
la realidad de la situación. Hoy día, Tarragona, cuenta con enormes complejos
pctroquímicos y asimismo con la posibilidad de la instalación de ima
gran planta petrolífera y además la Central de Vandellós, que la pudimos
tener en nuestras comarcas y la dejamos escapar, en forma absurda. Ahora,
nos hemos quedado con muchos hoteles, muchos apartamentos y muchas
"bolles", pero sin industrias básicas y esto último es lo que conviene "desarrollar"
y, si ello es posible, que el capital sea gerundense. ¿No lo creen así?
V..
©
Presencia, 1969-07-19, p. 8.
TÁCITO
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
y
JUNTA GENERAL ORDINARIA
del Banco Catalán de Desarrollo
El pasado día 26 se celebró la Junta
General Ordinaria del Banco Catalán
de Desarrollo que tuvo lugar en el domiciho
social calle Mallorca, 288, a la
que asistió una nutrida representación
de accionistas representantes del 95.37
por ciento del capital social.
Presidió la Junta D. Jaime Casteil Lastortras
quien abrió la sesión, agradeciendo
en primer lugar la asistencia de
los Sres. Accionistas a los que dio su
cordial bienvenida.
Se refirió a continuación el Sr. Casteil
a los hechos más importantes ocurridos
durante el pasado ejercicio de
1968, entre los cuales destacan las facilidades
concedidas por la Administración
a Ja Banca Industrial, mediante
ampliación de su campo de actividad.
Recientemente y como continuación de
esta política, se han creado también
los Certificados de Depósitos que han
de constituir un enorme campo de captación
de recursos que vitalice al máximo
la actual demanda de dinero a
plazo medio y largo. Manifestó el señor
Presidente su confianza en el porvenir
de los Bancos Industriales en general,
cuya función va quedando claramente
señalada por las directrices de
la Superioridad, y de los que cabe esperar
en plazo relativamente breve, no
sólo un espectacular desarrollo propio,
sino una valiosa ayuda para las empresas
en general y las promocionadas
en particular.
Leída la Memoria del ejercicio, el señor
Casteil cede la palabra al Consejero
Director General, D, Juan Pujol
Isern, quien procede a un detenido examen
y comentario de las diversas partidas
integrantes del Balance, destacando
de entre ellas, el incremento del
Pasivo que en cifras absolutas ha sido
superior a 211 millones de pesetas, máximo
alcanzado hasta la fecha en un
solo ejercicio, y que representa un aumento
porcentual del 39,43 %, muy
superior al promedio general conseguido
por la Banca española. Durante el
ejercicio de 1968 se procedió al pago
de un Dividendo Pasivo equivalente al
12,50 % del capital, con lo que la cifra
desembolsada del mismo asciende
a 175 miUones de pesetas. También a
finales del ejercicio fue autorizada por
el Ministerio de Hacienda e Instituto
de Crédito a Medio y Largo Plazo, la
segunda emisión de Bonos de caja por
importe de 200 millones de pesetas,
que hasta la fecha ha tenido magnífica
acogida por parle de la chentela del
Banco. Lee el Sr. Pujol a los reunidos
diversas estadísticas relativas a las cifras
de Pasivo y Producción, correspondientes
al ejercicio de 1968 y en relación
a los cinco primeros meses de
1969. Es de destacar que en el plazo
de un año, es decir del 31-5-68 al 31-
5-69 el porcentaje de incremento de
Pasivo ha sido del 41.50 % y que en
la fecha de celebración de la Junta se
han superado ya los LOCO millones de
pesetas de Pasivo total.
Refiriéndose a las Empresas en las
que el Banco participa en forma directa
como promotor, efectúa un somero examen
de las mismas, dando cuenta de la
participación en cada una de ellas y
de su situación y perspectivas. Las inversiones
se efectúan en ramos muy variados
que comprenden productos animales,
minas y canteras, industrias textiles,
artes gráficas y empresas editoriales,
construcción, químicas, servicios in­
dustriales, transportes, etc., y, con independencia
de los resultados económicos
que empiezan a ser satisfactorios,
pone de relieve que esta labor de promoción
y ayuda a la industria ha permitido
hasta la fecha la creación de
más de 4.000 nuevos puestos de trabajo.
Los resultados del ejercicio ofrecen un
beneficio de 10.930.238,09 pesetas que
unidos al remanente del ejercicio anterior
de 4.129,71 pesetas, dan un total
de 10.934.367.80 pesetas, que se propone
distribuir en la forma siguiente: A
fondo de Reserva Obligatorio 1.500.000
pesetas. A fondo de Reserva Voluntario
1.171.654,30 pesetas. A fondo de
Reserva Legal 828.345,70 pesetas. A
Previsión para Impuestos 2.900.000 pesetas.
A dividendo 4.500.000 pesetas. Y
a Remanente para el ejercicio próximo
34.367,80 pesetas.
Termina su intervención el Sr. Pujol
con la lectura del informe favorable
emitido por los Sres. Accionistas Censores
de Cuentas.
De nuevo toma la palabra el Presidente
Sr. Casteil para dar cuenta a los reunidos
de que deben cesar por precepto estatuario
en el presente ejercicio los
Consejeros Sres. D. Jaime Casteil Lastortras,
D. Jacinto Calsina Gispert, D.
José Puig Torné y D. Juan Antonio Samaranch;
todos ellos reelegibles. Asimismo
se han visto obligados a presentar
su dimisión como consecuencia de
la Ley de Incompatibilidades Bancarías,
el Více-Presidente y Consejero Delegado
D. Joaquín Viola Sauret y los
Consejeros D. José Noguer Suñol, don
Francisco Roque Casteil. D. Ramón
Capdevila Zavala, D. Francisco Godia
Sales y D. José Ildefonso Suñol Soler.
D. Jaime dedica finalmente unas palabras
de agradecimiento a todo el personal
del Banco y pone de manifiesto
que durante el ejercicio de 1968, se
ha incorporado en calidad de Director
General Adjunto del mismo, D. José
Gras Martin a quien reitera su bienvenida.
Los reunidos, una vez finalizada la intervención
del Sr. Presidente, comentan
con satisfacción los diversos asimtos
tratados y aprueban por aclamación todas
las propuestas del Consejo, entre
ellas la Memoria, el Balance-Inventario,
propuesta de distribución de beneficios,
e informe de los Censores de Cuentas.
Son asimismo reelegidos por unanimidad
los Consejeros D. Jaime Casteil,
D. Jacinto Calsina. D. José Puig Torné
y D. Juan Antonio Samarancb. manifestando
los presentes el sentimiento
por el cese forzoso de los restantes
Consejeros afectados por mcompatibilidades
legales, a quienes se da pleno
descargo por su gestión y se agradecen
los magníficos servicios prestados a la
Sociedad.
Los reunidos hacen constar asimismo
su satisfacción al Consejo por los resultados
del ejercicio y como último
acuerdo proceden al nombramiento de
Censores de Cuentas para el ejercicio
corriente, y a la designación de los
Sres. Accionistas Interventores para la
aprobación de la correspondiente Acta,
Tras unas palabras de agradecimiento
y despedida a los asistentes por parte
del Presidente Sr. Casteil, se da por
finalizada la asamblea, terminando el
acto en un ambiente de grata cordialidad
y general satisfacción.

^
"Eiviita vi a ésser un filia de Catalunya que hem
casat mar «ndins, que iab«m vaga>n«nt que «itá b¿,
que ha lingut sort i que es guanya SANTIAGO la vida." RUSINOL
V..
J
Diuen que tolhom, un temps o altre, s'arribava
fins a Eivissa a fer-hi la seva. Cartagineses, grecs,
romans, árabs. Cada vinguda portava un nom
escaient, Ibusim, Ebysos, Ebusus, Yebisah. Barregeu
i us sortirá el nom cátala d'avui. Eivissa,
['auténtica i sense cap Z, que ningú l'hi ha demanat.
A les petites Balears, Eivissa, Formentera,
iunt amb Espalmador, Espardell, Penjats, els
antics les hi varen treure el motru de Les Pitiüses,
mes o menys les pinoses. Aixó seria l'arrel.
I el turisme seria el brancatge. Avui el turisme
treu —a mes de la bossa— una fullaraca de tipies
i tópics. Barrejats, i de tria difícil. Tipie &\¡téntic
i tópic desmitificable son dues realitats
que la propaganda ens emparra sovint a la mateixa
balconada. Si volguéssim desbrossar massa
ens exposaríem a perdre l'ombra de la parra.
"Eivissa, Tilla blanca". Ja Hi som.
BLANCA. O EMBLANOUINADA?
Eivissa, Vila, té uns 15.000 habitants. S'ha de
veure a pas de persona. Sobretot quan els carrers
s'enfilen, s'emboliquen i et fan jugar a laberints
Presencia, 1969-07-19, p. 9.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
empedráis de qui sap quan. La personalitat de
Vila es de debo. El con¡unt, el penjoll de ra'i'm
amuntegat no s'ha pas ¡mprovisat en quatre dies.
Acostem-nos-hi ben personalment: la ciutat em
sembla un pa de pessic de quatre sostres fent
pirámide. Primer; el barrí de l'eixample, aliar-
gassat peí pía, amb centre neurálgic a Vara de
Reí, un passeig de bona cara, ben víu, que re-
corda molt la Rambla de Figueres; creix amb
hotels i construccions de serie. Blanc per coe­
xistencia. Segon: el barrí de la Marina, et port,
argentviu, botigues de qualitaf, negoci ¡ nego-
cis, totes les farmácles, tots els bars, indos el
"Johann Sebastian Bar", tots els ¡díomes, cerá­
mica, espart, mariners USA, vestits, dísfresses.
De tot. Blanc per naturalesa: és la Marina. Ter­
cer: barri de la Penya. S'hr entra pels portáis de
les muralles que en Felíp II va fer acabar, des-
prés de 30 anys d'obres, tancant Vila aleshores
deis corsaris que assaltaven Tilla. Es un barri de
pescadors tradicionals ¡ de subdesenvolupa-
ment, Habitacles ruinosos ¡ apuntalats, brutícia
per térra, infancia pels carrers exhibint un tros
de camisa, per dait, sandálies ais peus, i unes
partídes de naixement ben bronzejades; mendt-
citat, per adobar-ho. Les cases, blanques almenys
per fora. Pero, ¿podem d¡r que "son" blanques,
quan de cada finestra en surt el mareig de j'es-
tretor, coberfa, aixó sí, amb crosta blanca? Pot-
ser si aqüestes famílies, uns quants centenars
d'eivissencs, tinguessin millorament en el seu
habitacle tindrlem mes dret a al^ar el tipie blanc
d'Eívissa com bandera, abans que el pinzell deis
visitants ens empastifi el cartell de tópics. Ara
som ais foscos corredors que, com deia Rusiño!,
"plens d'ortigues i d'humaniíat, no se sap on
van ni per qué varen fer-se, on sembla que tin-
gui de viure-hi Tánima de les races mortes". El
blanc de la Penya no és huma. Es de decret tu-
rístic. Quart: Pujant mes, unes quantes cases se-
nyorials. Blanc de nou ric; alguna pedra venera­
ble no s'ha salvat de la pinzellada. En temps pe-
ríllosos de corsaris era qüestiú de viure endalt.
Com mes amunt, mes seguretat. El bísbe encara
viu a DaIt Vila, a la punxa de la pirámide, on
hi ha la Catedral i el "Palacio episcopal". Seria
curios de fer un replanteig —i potser un ag-
giornamiento— sobre aqüestes ciutats els bis-
bes de les quals resideixen a la part mes alta i
llunyana. Per qué ho deuen fer, per presidir?
per aillar-se? per teñir bona vista?
Vila, mes concretament els tercer i quart sostres
de Timaginari pa de pessic, té el tónic amani-
ment del món deis artistes que si bé necessita de
tothom, ben especialment deis pobres, per la
brasa de la inspirado, i deis ríes, peí tall de la
manutenció. Des de fa mes de quinze anys que
el paisatge illenc és atractíu i refugi d'un bon
grup d'europeus i americans que han esquivat
el xivarrí de les grans capitals. Amb ells s'han
engrescat els artistes locáis, fent un bon calíu.
Les galeries d'art i sales d'exposició, algunes
amb noms de Cari, Ivan i altres, están donant a ^
Eivissa un ressó, envejat per altres ciutats. ^

EIVISSA: ESBfllOLUPAMEN
Formentera, al darrera del turisme. L'atraparjt aviat?
PER ANAR A CORRER
Cal acostumar-se al ritme lent de les coses d'aquí.
Tot sense pressa i amb pauses. El "Diario de
Ibiza" deis diumenges no es pot llegir ais pobles
perqué no el reparteixen. La recollida de les
bústies de correu va com vol, i les postáis vessen
d'allí dintre. A Santa Eulalia, amb 5 ó 6 mil
habitants no distribueixen el correu: te l'has d'anar
a buscar. Les carreteres de Tilla no deixen
correr, dos autocars no passen; sembla que una
illa de 41 qms. de llarg i 12 d'ample no seria
pas de tan mal conrear. Potser tot es fará. Pero
el cas és que el turisme está reclamant aquesta
célebre infraestructura que a Eivissa no es desvetlla,
i que pels seus encants naturals li haurien
de donar. Portinatx, la calma secular i verge,
Sant Antón i, la cosmopolita, les urbanitzacions
privados modéliques en el llan^ament económrc
i en el respecte deis pins. Cala Llonga, Es
Cana, Cala Mastella, Sant Vicen?, els incompta-
lüi
: ^
La sageta us mena cap al Johann Sebastian Bar.
Pero és tancat. I no se sap si el músic es a buscar
les partitures o si el "barman" ha comen^at ja
la seva fuga.
®
Presencia, 1969-07-19, p. 10.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
bles racons "que sabem vagament que están
bé", els infinits blaus i verds a la mesura de
l'estiuejant mes exigent, tots aquests tresors son
els que han fet augmentar-li els passalgers aeris:
any 1958: 10.000; any 1968: 200.000. L'home
senzill, eivissenc de la térra, hi tocava:
"—Aixó del turisme, sa bota es plena, pero em
pareix que no s'aprofita mica."
Sense cap pressa (mes de 30 anys) s'ha construTt
un museu per acollir bona quantltat de terraco-
les, anells, hams i monedes. Els cartagineses eren
enterráis molt bé; anys cap aquí els exploradors
i els saquejadors tenien plena Itibertat d'acció,
fins que aigú, pero tot sense pressa, va teñir
l'acudit de guardar-ho bé. Així va néixer la ne­
crópolis a Puig des Molins que, segons el cartell
és "Monumento nacional lleno de sugestión". Tot
son tombes, pero ¡a t'han avisat: "Lleno"... El
museu es únic al món pels objectes cartaginesos.
Crida Tatenció una escultura de la deessa Tanit,
molt seriosa. Pero Tanit avui també és el nom
d'una llanxa rápid3, mes alegre, que amb 55
minuts US porta a Formentera.
LES PITIIJSESI ELS SANTS
Si el Vatica continua "purgant"' el santoral crea­
ra problemes a Les Pitiüses. Mes de vint pobles
porten nom de sant o santa. La densitat "Sant/
Km2" és elevada pero explicable, puix que les
parróquies varen donar nom ais llocs quan els
eivissencs no I i veien la punta a Tagrupament
en pobles, i vivien escampáis peí camp. El camp
té uns valors vigorosos. Fa una mena de res­
pecte. Les seves cases, d'un blanc voluminós i
nu fet de qui sap guantes capes de cal^, teñen
prou persona i ilat com per influir damunt ¡'ar­
quitectura d'estiu, dócil encara a Teslil eivissenc.
Els homes, cremats per un sol áfrica. Les dones,
vestint el mític negre llarg i ampie, fent harmo­
nía amb el blanc de la casa i del formatge d'o-
vella i cabra. Busqueu el vi de Formentera, que
es escás pero rabiüt amb 18 graus i porta tota
la fortalesa d'aquesles pagesies fetes de treballs
pesats i de repetides paréis seques. Es aquesta
gent la que hauria d'encetar una nova jornada
amb sol diferent mes europeu, amb vi mes pala-
dejat, amb feina menys punyent que la figuera
de moro. Formentera, darrera el turisme. L'atra-
pará? Els 2.000 habitants escampats encara, no
semblen pas contestar massa de pressa. Sant
Francesc, el nucli mes imporíaní de Formentera
compta tres o quatre establimenls per menjar i
dormir; per beure dos o Ires mes, un d'ells re­
genta! per menors d'edat. Sense enllumenat pú-
blic. L'electricitat de les cases la fabrica un soro-
llós motor que a mitja nit ¡a plega. L'illa sense
TV no sap qué és una carretera secundaria ben
feta: Cala Sahona, a menys de 5 qms., té una
carretera per carros blindats; el taxista, en sen-
lir-se demanat peí servei, engega una antología
d'exclamacions i us cobrará 125 pies, si sou co-
neguts, i si no té pietat prepareu-ne el doble o
triple. 1 és una bona pena perqué a Cala Sahona,
com a moltes mes, s'hi pot respirar Iota la tran­
quil.litat del món. Pero no n'hi ha de cuits.
Va arribant al port d'Eivissa el carregament de blancs que necessitaran aigua tot sovint. Qui
sap qué els passará a les reserves de l'illa anomenada blanca sí un hotel mitjá consumeix cent
metres cúbics d'aigua per día. L'avís d'un establiment "Se ruega tiren los papeles al cubo" pot
ésser un toe d'atenció abans que les liles facin l'iinec.

fCOUBIT CROSTA BLANCA
"Les dones, vestint el mftic negre llarg i ampie, fent harmonia
amb el blanc de la casa i del formatge d'ovella i de cabra..."
"Aquest món meu romput en illes", que diu el
poeta eivissenc Villangómez, sembla prendre el
mateix destí de les savines, aquests arbres que
aquí viuen castigáis de cara a la (erra cremada j
bufada.
DEIS CORSARIS A AIXO D'ARA
—Qué volen? Qui son? Eren les preguntes que
la ciutat de mar, amb malfiades muralles, feia
en temps de cors ais qui se li apropaven, A¡xó
era abans. Ara el portal no es tanca. 1 així és
com han entrat els "beafniks" o els "hippies",
qui sap com s'anomenen els d'aquesl 1969 ¡a
que hom reconeix que no va fort en numismática
ni en filatelia. En Baltasar Porcel diu que
aquests barbuts son "una mena de ganduls i
gandules que solen vagarejar muts í lents, la mirada
entre peresosa i feréstega, la peíl i la roba
brutes, espelleringats. El subproducte d'una societat,
la clavaguera. Una visió lúcida fins a l'exasperació,
la pérdua de fe i d'ambició en tota
casta de valors i d'esperances, el fástic d'un món;
Presencia, 1969-07-19, p. 11.
aquí sí, directament o indireclamenl, hi ha un fet
inquietanf i original."
—Paguen aquests barbuts?
eivissencs que els serveíxen.
—Per ara sí, van pagant.
"Una vísió lúcida fins a l'exasperació, la pérdua de fe i d'ambició en tota
casta de valors i d'esperances..."
-pregunto a uns
Hem sentit explicar que els "barbuts" celebraren
una esfranya reunió en una cova després d'haver-se
apropia! d'unes calaveras que havien desenterrat
del cementiri rural. A la mateíxa botiga
formenterenca on se'ns explicava, va entrar
un capellá, tot declarant:
—Avui ens han robat el ciri pasqual.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
SI MESTRE FARRA TORNES...
...no sé com s'ho prendria. Aixó deis ous "frits"
que et dluen els eivissencs, aquest "quissa", i la
"manssana" o els "melicotons" per postres, per
tot piegat ¡a no saps on acaba el dialecte i on
comenta el deixament. Es ciar que el poblé no
en té pas la responsabilitat d'aquest deixar-se
anar. La cultura autóctona és migrada i alguns
capdavanters de la vida de l'esperit encara
creuen que no s'ha d'escriure en cátala. Joventut,
a la cultura eivissenca, no n'hi ha. Aixf tot
queda explicat. S'explica que els estrangers ens
tinguin per peana colonial i vinguin a editar el
periódic IBIZA INSIGHT per "tourists and residents";
i s'explica també que a certes "caixetes"
ht digui amb tipus grans "Alms for the church"
i amb petits "limosna para el culto". Els catalans
o estem exempts o ja hem renunciat a la nostra
parla.
RLANCA. EIVISSA?
"No hi cap la taca, en un emblanqurnat; —diu
l'eivissenc Enric Fajarnés—• sembla que entri a
l'área moral del pecat. El blanc contorn el denuncia
amb escándol. I cal acudir amb el cossi
de beurada per a esborrar la mácula."
Qui tingut cossi, dones, que s'acostj a l'emblanquinada
Eivissa.
JORDi DALMAU
(Reportatge griflc de l'autor)
•

AMICS DEL LLIBRE
Amdeli, organització especialitzada en la venda per corres­
pondencia de Ilibres de qualsevol editorial, obsequia ais lee-
tors de PRESENCIA amb una oferta especial de vacances.
A mes oferim els nostres servéis d'abonament a novetats,
subscripció a col.leccions literáries, Informació Bibliográfica
(Butlletins, Circulars, etc.), Comptes Corrents bonifícats. For­
mules per a l'obtenció de Ilibres gratuíts, etc.
Escriviu, sense compromís, o envieu aquest Butlletí a AMDE­
LI, Apartat 2.058, Barcelona.
Nom
Domicili
Q Sol.licita informació general sobre Amdeli.
Q Sol.licita informació concreta sobre
D Efectúa en nota adjunta una comanda de Ilibres superior
a 400 ptes., que pagará contra reembossament, desit-
jant rebre, com a regal:
D Un Ilibre en cátala de 100 ptes.
G Un disc de "nova can;ó catalana" de 75 ptes. (1).
(Signatura)
(1) Els inleressats poden elegir només un d'aquests dos regáis
®
Presencia, 1969-07-19, p. 12.
proposats. Senyaleu smb un X les formules escollides.
CAIXA DE PENSIONS PER A lA
VElUiiA I D'ESTAUIIS
de Catalunya i Balears
Caixa General d'EstaIvi
Asseguran;a Crédits
TALLERES I ^ J AGÜÉ
tel. 34 LES PLANES
iirona
mobiliari escolar
B AG - RHZN
posal^comoditat a la pedagogía
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
r
«.^ ^LIVRES
llibres%ks
CINC POETES
El crític i poeta olotí, Joan Teixidot, aplega en aquest Ilibre cinc petits es-
tudis sobre cinc poetes catalans del nosire segle: Maragall, Guerau de Liost,
Salvat-Papasseít, Caries Riba i Salvador Espriu.
A primera vista, pot semblar que l'aulor ens vulguí donar una visió de
coniunt de la poesia catalana des de principis de segle en;¿. Pero ell ¡a
assenysia d'antuvi que aquest no és el seu propósit, perqué hí trobariem a
faltar —entre altres coses— altres noms representatius: a mes de Carner
(que ell ¡a apunta), Foix, Sagarra, Rere Quart.
Els cinc estudis no son tampoc fruil d'un treball plantejat sistem^ticament,
sino que han nascul inconnexament en diferents époques (el mes antic és
del 1934 i el mes modern, del 1964) amb finalitat i 10 de llenguatge també
diferents. No obstsnt aixó, el Ilibre té un interés remarcable, ¡a que Joan
Teixidor, que coneix i estima en gran manera els cinc lírics, aconsegueix
d'apropar-nos-els plenament, a través de la seva mirada for^ personal de
vegades, pero sempre entenedora.
"CINC POETES". - Joan Teixidor. - Ed. Destino, Col. "El Dofí". - Barcelona, 1969
EL PONT
Aquest número d"'EI Pont" recull una serie d'articles —signats per Rubio ¡
Balaguer, Coll i Alentorn, Miquel Arimany, Joaquim Ventalló, Caries Sala i
Ferrer-Domingo—, que glossen diferents aspectes de la persona ¡ obra del
malograt Rafael Tasis. A mes d'aixó hom hi Iroba un poema de D. J. Ribé,
tres d'Aníon Carrera i dues narracions de Pau Riba (el conegut cantaire) per-
tanyents al conjunt que li fou premiat a Cantonigrós l'any 1966. Clou la pu-
blicació Caries Miralles, quí ens parla de la poesia catalana del 1966, refe-
rint-se especialment a Gabriel Ferrater, Francesc Parcerísas i Isidre Molas,
Cal consignar que aquesta interessant publicado fineíx així la seva narrado
com a mÍsceM¿n¡a de treballs literaris, ¡a que a partir del proper número
apareixerá, en formal mes gran, com a revista literário-cultural, la qual cosa
comportara diferents mi I lores i l'avantatge de la regula rítat mensual.
"EL PONr, n.o 30. - Ed. Arimany, S. A. - Barcelona, 1969
JOSEP CLARA
^ . -^
nuimm «süVT mi DE UOAÜ»
a 13 Kms. de Gerona, por San Gregorio
Paisaje espléndido — Agua abundante — Luz eléctrica
Venta de parcelas y construcción de chalets
Restaurante, Cafetería, Piscina y zona deportiva
Promotor: FINCAS PLANA. - Gerona
GESTIONS GENERÁIS I ASSEGURANCES
AL SERVEI DE L'AGRICULTOR
5. J. Bt3. La Salle, 27 - Entlo. - Tel. 20 25 65 G t R O N A
"^

cinema
ARTIASSAIG A GIRQNA?
Ara qus sembla ¡a d«finitivamant confirmada la noticia
de la inauguració d'un cinema d'art i assaig a Girona,
és el moment de comenfar a plantejar^nos els primers
dubtes que aquest fel ens provoca. Sabut és ¡a de
tothom que la funció primordialment cultural de les
sales d'art i assaig s'está veient fortament amenajada
pels interassos económics de les empreses que hi ha
darrej-a de cada una d'elles. De fet no tanim res en
contra que uns senyors vulguin multiplicar un capital
invertit (encara que en aquest cas la inversió hagi estat
teta en un terreny tan delicat com és el de l'art); el
que ja no és acceptable és que per a fer el seu negoci
hagin d'enganyar miserablement al públic fenl passar
films amb un interés minim com a obres mestres. Per
comprovar aixó, només s'ha de consultar la cartellera
cinematográfica deis darrers mesos a Barcelona, per
exempie. En lot cas s'hauria de dislingir entre cinemes
d'art i assaig i cinemes de versions origináis amb sub-
titols.
El cas mes descarat del que diem es Iroba a "Helga",
innocent documental d'iniciació sexual per a l'adoles-
céncia, que s'ha convertit en la pel.lícula mes taquille­
ra de la temporada grácies a la deshonesta publicitat
emprada i a la repressió i morbositat de l'espectador
mitja del nostre país. Unes notes sobre "L'affaire Hel­
ga" servirán per a comprendre una mica mes bé l'inne-
gable subdesenvolupament cultural en qué estem vívint
encara: a) la cinta ha estat vedada ais espectadors de
menys de divuit anys, ais qui prectsament va dirigida;
b) a la porta deis cinemes que la projecten s'han ins-
tal.lat ambulatoris de la Creu Roja amb unes inferme-
res que atenen les indisposicions i els desmais produTts
per la cruesa (?) del film; c) de totes les comarques
catalanes s'han organitzat veritables expedicions per
anar a veure "Helga" a Barcelona; cada poblé ha orga­
nitzat el seu autobús per a no perdre-se-la: de moment
¡a hem avanjat quelcom, ja no és necessari anar a
Perpinya per veure pel.licules "fortes". No creiem que
valgui la pena de seguir enraonant d'"Helga", paró no
podem silenciar que ens han assegurat que la sala
d'art i assaig gironina s'inaugurará amb aquesta obra.
De cara al públic, el comenjament d'aquest cinema gi-
roní no podrá ser mes promeledor (i per l'empresari
tampoc). Si l'indubtable ¿xit d'"Hetga" ha de servir
perqué es desperti l'inlerés del públic envers aquest
cinema • puguem veure els Buñuel, Antonioni, Bellochio,
Polanski, Keaton, etc. que es veuen a les sales d'art i
assaig nacionals, benvíngut siguí el Dr. Bender i les
seves iniciacions sexuals. Ara bé, si els empresaris veuen
en aquest sistema una gallina deis ous d'or i ens ofe-
reixen, sota l'etiqueta d'una pretesa excepcional qua-
litat, aquesta serie de films sense interés que, per defor-
mació critica deis programadors o per ser Túnica sor-
tida cara a la censura, s'han eslrenat en art i assaig,
totes les esperances deis aficionats se n'hauran anat en
orri. De pel.licules com "Sunday in New York", "La
viaccia", "La franjáis» et l'amour", etc., en podem veure
molt sovint a qualsevol cinema gironí.
La indubtable deformado del públic de la nostra ciutat
pot agreujar-se si se li dona gat per liebre, Fent-I¡ veu­
re obres importants alU on només hi ha una cinta dis­
creta, o dolenta, que encara ¿s pitjor.
Presencia, 1969-07-19, p. 13.
JAUME GENOVER
PRESENCIA PATROCINA
«HARAKIRI»
de Masakí Kobayashl
Premio Especial del Jurado y
festival de Cannes
Lunes, 21 de Julio
1015 noche
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
presentada por la AFYC
Premio FIPRESCI en el
Cine Nuria de Sait
V. .J
EL REM, ESPORTIRÜMANISME
Es inleressant el lema promogut recentment per la
Junta Provincial d'Esporls de Girona referent a "Esport
i Humanisme", tola vegada que hi ha entre ambdós un
entroncament en determináis conceptes.
Com l'atletisme, la natació i el glmnás, l'esport del rem
es troba en la base mateixa de l'olimpisme
modern, restaura! com es sabut sota la direcció
del baró Pierre de Coubertin. Aquesta restaurado
comportava tot el principat intel.lectual i romántic
ensems derivat de la Grecia clássica com a continuació
deis antics concursos Pan-Hel.lénics. Es una font que
brolla d'allá, en l'origen mateix de l'esport, i que ens
enllaga a través del Renaixement amb un deis esquemes
de l'Humanisme desvetllats marginalment pels
Jocs Olimpics. En aquest setitit el rem pot considerar-se
com un grao mes de la cadena clássica, d'altra banda
molt europea, i en el seu origen concretament mediterrani,
que ens agerinana amb els homes que iniciaren
la cultura occidental, expansionada amb els pas deis
segles a tot el món, en major o menor proporció
A primer cop d'úll el rem és un esport on la condició
física del vogador és decisiva per a intentar guanyar
en una regata. Des d'un allre punt de vista és un
examen de l'esportiu amb ell maleix, ja que es troba
aVMat en l'aigua, sol, com en una mena d'assaig amb
la Natura, com a testímoni per a contrastar-se ell mateix
en un esforg de técnica contra rellotge. Particularment
duranl les hores de disciplina d'un entrenament
dur, el seu paral-ielisme és evident amb el del muntanyenc
en els cims. Normalment sense públic, sap que
una vertadera preparado no lé trampa ni cartó. Amb
el seu esfor^, i com a complement de l'estudí o del
treball, l'esportiu es forja. Es a dir, es forja un Home.
Sense voler ni molt menys exhaurir el tema, el sol fet
de sortir a remar en competició suposa un eleva! sentit
de companyonia, cura del material i, naluralment, un autocontrol
rigurós en la vida de cada u. Una regata sobre
la distancia olimpica de 2.000 metres exigeix un conjunt
de detalls que cal que funcionin com un cronometre,
en cas de voler-se assolir els objectius proposats.
Des del punt de mira d'un espectador, la bellesa plástica
deis "outriggers" en i'aigua tranquil.la de l'estany
de Banyoles, posem per cas, amb llur linia estilit/ada,
¡ amb rharmonia de la tripulado que rema aconipassada,
li pot suposar potser un apropament natural a la
idea de l'Art. Un plasticistne que brolla senzillament
amb la mateixa claror que la d'una barca de vela en
la mar. Tot ¡ que tal volta es podría afegir també, com
deía Leonardo, que "l'Arte é cosa menta le"...
Per aquesls i altres motius creiem que h¡ ha raons per
a relacionar l'esport del rem amb l'Humanisme. Com
hauria dit Federico García Lorca: "Grecia antigua lo
comprende". J. G.
radio
tv
íMMISPOll
LOS (HARLEM G10BETR0TTERS>
Los fabulosos Hariem Globetrolters, el gran equipo de
gigantes negros de baloncesto que creara el genial Abe
Saperstein siguen siendo la más sensacional atracción
deportiva del mundo. A la muerte de su creador fue el
propio AAadison Square Carden de Nueva York quien
tomó las riendas de la organización, y el equipo no
sólo se ha mantenido sino que en los últimos años ha
batido todos sus records de asistencia en sus giras
mundiales.
Desde el mes de Mayo los "Hariem Globefrotters" se
encuentran en Europa en una triunfal gira en la que
han actuado ya en la URSS, Checoslovaquia, Inglaterra,
Alemania, Francia, Suiza, Bélgica, Holanda, encontrándose
ahora en Italia. Miles de espectadores de lodas las
edades les han aplaudido recordando sus gestas o sus
películas. Y será en Espafia donde los "Hariem Globetroüers"
van a finalizar su gira europea del 23 al 31
de Julio exactamente.
Los "Hariem Globetrolters" junto a estrellas ya popu­
lares como ei genial Meadow Lemon, el driblador Fred
Neal, o el encestador Hubie Ausbíe, presentan nuevas
figuras, entre ellas un jugador curiosísimo, Ernest Brock
el basketbolista-araña, como se le llama por su gran
envergadura, ya que es tan alto, dos metros, como lar­
go con las manos extendidas. El equipo completo está
formado por Hubert Ausbíe, Nate Branch, Ernest Brook
"Araña", Douglas Mimes, Jackie Jackson, Meadow Le­
mon, Ray Lofhery, Bobby Masson y Fred Neal. Sus ad­
versarios blancos forman en el equipo "Chicago De-
mons" con numerosas estrellas de las ligas estelares
USA como son Jerry Klas, Doug Robinson, Robert Lang
y Ed Maher que dan justa réplica a los gigantes negros.
Un magnífico "show" de atracciones norteamericanas
acompaña a los "Hariem Globefrotters" entre las que
destacan el Farias Trío (acrobacia), Great Tasso (mala­
barista), Steve Parrifih (cama elástica), y Ed Sheifferl
(hombre de goma), actuando en los intermedios como
complemento.
Los "Hariem Globetrotlers" actuarán en el Pabellón de
Deportes de Gerona el día 28 de ¡ulio a las 10'45 de la
noche.
electrodlomés ticos
Vá QAJIUJELZ.
Gral. Primo de Rivera, 8
Teléfono 20 06 12
GERONA.

edificio singular
pisos rr
plantas
«girozía.-
áximo confort, renta limitada
y locales comerciales
información y venta:
centez*
, con garaje
FINCAS TEIXIDOR (A. P. 1.)
tanta clara, 15 - GERONA
Ira artística
STA. CLARA, 37 - GERONA
OBRES I CONSTRUCCI ONS
»
MARCOS, GRABADOS
Y MATERIAL PARA PINTORES
Joan A/abau / Coíxás
Orient, 1, l.« - Tel. 20 09 21
Santa Eugenia - GIRONA
WTEL
europa
JulI Oarr«ta, 21
Tal. 20 07 50
gráficas
curOei
GIRONA
Mediodía, 10
Teléfono 20 35 04
GERONA
COMERCIAL SOLER
PLÁSTICOS
O
Presencia, 1969-07-19, p. 14.
KRONOS
rellotgeria
[olería
Tot en Or de 18 K1.
RENT A CAR
Rambla, 25
Ballesteries, 52
GIRONA
COCHES ALQUILER
SIN CHOFER
S«at 600 D - 850 - 124 y 1500
Simca 1000
C. Barcalona, 53 C. Dr. Csstany, 61
Teléfono 20 04 43 Teléfono 20 36 85
GERONA SALÍ
Avda. San Francisco, 3
GERONA
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
UNA NOVA CARRERA: RELACIONS PURLIOÜES
Ha sortit a Barcelona la primera Proraoció de Tituláis en Relacions Publiques.
L'Escola Superior de Relacions Publiques, situada a la Universital, ha donat els
primers títols oficiáis d'aquesta nova carrera. Amb aquest motiu es dona una recepció
a alumnes i professors. Els professors provenen generalment de la Universitat,
i entre ells hi trobem Esleve Bassols, Jordi Xifra, Frederic Munné, Frederic
Roda, Alexandre Sanvicens. Josep Tarín i Iglesias, Jaume Busquéis, etc.
El senyor Bassols obrí l'acte amb aqüestes paraules:
"Este acto tiene para mí una entrañable significación. En primer lugar, aparece
en el mundo de las Relaciones Públicas la primera promoción de técnicos qne
luego quizá serán graduados en un mundo de información, en un mundo de génesis
interesantísimo, y van a llenar unos huecos que la sociedad siente una auténtica
necesidad de cubrir. También es para nosotros motivo de enorme satisfacción
que los alumnos estén aquí presentes: sin ellos nada hubiese sido posible,
ellos son en realidad la génesis, la proyección, la justificación y la promoción de
la Escuela. V luego el profesorado, que se ha entregado con dedicación, con altura,
con seriedad y con rigor a esta tarea no siempre fácil pero magnífica de Impartir
esta enseñanza nueva que está cimentada por una cosa tan vieja como es
el humanismo. Nos encontramos, pues, ante un hecho que considero transcendental,
importante y significativo: ha nacido una promoción; casi me atrevería a decir
que ha nacido una profesión".
Per a no perdre el costuní váreni fícar-hi la cuUerada i pregunt^rem:
—Sr. Bassols: de qui prové la idea d'aquesta Escola?
—Les Relacions Publiques son tan antigües com el món. L'únic que calla era InstitucionalUzar-les.
—Durant aquest hivern he assistit a aigunes classes i m'ha complagut la qualitat
deis professors. Ha estat difícil d'agrupar-los?
^-Gens. Com voste haurá observat la majoria provenen de la llnlversltat i d'altres
han oblingul la cátedra amb oposicions serioses.
—Pretenen vostés que només puguin exercir el carree els titulats en Relacions
Publiques?
—Vosté ha posat el dit a la llaga i la seva pregunta és tota una problemática.
Aixó és el que es pretén i amb el temps s'aconseguirá. Ara bé: tola empresa té en
general un equip de Relacions Públique.s. No es pot pas desliluir aquesta gent,
pero sí es procurara que no es donin nous carrees a persones que no siguió tltulades.
—Grácies, senyor Bassols, i ara, per acabar, una pregunta de tema divers. Hi
haurá aquest any "Festival Internacional de la Can^ó de Barcelona"?
—S*está Inlentant qne siguí una realitat.
—Va sorlir una nota a la premsa pero encara no han sortit les bases ni la convocatoria..,
—La nota la vaíg donar jo a la premsa per a comprometre-mlii. Cregul que es
faran tots els possibles.
MIREIA XAPELU
j. fe
confecciones
rirez*
calidad INig ualable
todo
todo
donde el comprar es un placer
pl. independencia, 2 - teléfono 20 35 25
g e r o n •
• ••••
boutique
j ovent
para los amantes del OP-art
para el hombre: galerías montseny, 1
para la mujer ; galerías montseny, 15
p l a y a d e a r o

DE CANTONIGROS A RIPOLl
r GUITURA POPULAR A lA VISTA
Quan es diu a vegades que els Premis Lileraris necessiten l'escalf
popular es vol dir que si se'ns quedessín tancats a un laboratori,
tan cultural com es vulgui pero laboratori al fi, la minaría que els
gaudeix no representarla mal el gran poblé, el poblé sobirá. Aquest
ha estat el nostre blasme quan s'ha volgut fer alguna cosa sense
el coixi de la participado ben ampia, sense obrír la porta de la
¡oventut o sense pensar en totes les possibles assisténcies que fan
el marc precios del quadre cultural del país.
Ha estat en ocasions així com —de dret o de revés— ens ha
sortit sempre un nom que volia dir molt en aquest sentit posítiu:
Cantón ig ros.
Cantonigrós, al Collsacabra, ha estat durant 25 anys el poblé que
el primer diumenge d'agost celebrava un singular "Concurs de
poesia". Bé, el nom potser era el menys important. El que sí
que ha pesat —i encara pesa— ha estat la flama viva, popular,
que volia dir el nom r el ressó de Cantonigrós. Perqué després
de la poesia inicial va venir una munió de Premis literaris d'investigació,
de creació, teatre, narració, historia, etc. que han estat
una vertadera conste!, lacio del cel 1 iterar i cátala aquests 25
anys. A Cantonigrós hi pujava tan la gent de les nostres comarques
—de totes, absolutament de totes— com hi venia un catedrátic
d'Universitat alemanya a parlar-nos en cátala; tan hi trobaves
els llelraferits del Rosselló com del País valencia; saluda ves
els bisbes catalans mes estimadors de la nostra cultura, i hi trobaves,
sovint, l'abat de Montserrat que ara es d¡u Cassiá AA. Jusf
i no fa gaires anys es deia Aureli M. Escarré. I tothom s'asseia
a les mateixes cadires plegables i ais mateixos marges i buscave
la mateixa ombra deis mateixos arbres. I després del repartíment
de deu o dotze o quinze premis distints tothom entrava a
l'envelat d'estiu peí diñar. El darrer any érem 800, a diñar. Un
diñar casóla, tant com vulgueu, amb un xampany que petava i
tot. Tothom sabia que aquell era el darrer any. I el comiat va
ésser e! cant deis "adéus". Pero la can^ó ja ho diu: "no es un
adéu per sempre, és sois adéu per un instant". Cantonigrós, símbol
i realitat d'una cultura que en el poblé hi va Irobar la seva
millor rao de pervivéncia, no podía pas ésser enterrat.
Reviu ara l'esperit de la festa literaria del Collsacabra per anar a
portar a cada racó de Catalunya el caliu d'alló que amb 25 anys
d'história s'ha enees a dait de les nostres munfanyes. Es així com
han nascut unes itinerants "Pestes Populars de Cultura Pompeu
Fabra", el carlell 1969 de les quals ens honorem a publicar.
v^. J
Dinur pfipulur a l*eii>eLi( tic C'anloni)j¡rós, sota la presidencia e.spiritual de
Mestre Fabra.
Presencia, 1969-07-19, p. 15.
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
' • ^
radio
tv
JoaD Fuüter i Kiiiiiiun, figurts populurtí a l'ombra deis arbres de CollsacalH-a.
LES BASES D'ENGUANY
"Fesle.s- l'opiilars de Cultura l'OMI'Kl'
FABRA". Any 1969: RIPOll.. Organitzada
enguíiiiy per i'Agrupació Rlpo<
ilesa d'lniciutive.s Ctdturals amb adhcsió
d'altrcs entitats de la ('mnarca.
Organil¿ucÍó Perniancnt del Secretariat
de la Comissió Fabra I d'Omnium Cultural.
BASES DEL CONCURS LITKRARI
PREMIS
a) l'remi "Per comprendre", dedicat .i
la memoria de Caries Riba, dota! anib
25.000 pesseles i destinat a Pauíor de
l.i millor obra catalana d"assaig, crítica
o creació literaria, publicada en primera
edició des de la celebració del Concurs
Parroquial de Poesia de Cantonigrós
(Agosl 1968).
b) Premi "Salvat-Papasseit", dotat amb
10.000 pessetes i amb un accossii, destinat
a l'auíor d'un Ilibre o recuU de
pt)emes, de lema lliurc i inédit.
c| Premi '"L'Avenv". dotat amb 7.000
pessetes, al millor arlicle periodísiic
publicat entre el setembre del 1968 i el
juliol del 1969.
d) Premi "Tomás Raguer", dotat amb
7.000 pessetes, desiinat al millor ireball
inédit sobre un lema actual de la Comarca
del Ripollés, d'una extensió mínima
de deu folís mecanografiáis a doble
espai.
e) Premi "Juvenil Oriflama", dotat amb
7.000 pessetes, deslínat a un ireball
amb el qual es puguín omplir dues pagines
que la revista ORIFLAMA posa
a la disposició deis concursanis. Aquest
treball podrá ser d'índole molt diversa,
sempre que siguí pensat i realitzai en
la linia de la revista i de cara al públic
del país. Hi poden concórrer, dones,
entrevisies i reportalges, "cómics" i munlalges
fotografíes, narracions i assaígs.
Hi podran prendre parí tots els joves
que ho desiigin, sempre que sigiiin d'edat
no superior ais 21 anys.
BASES
1.°) Els treballs han d'ésser enviats
electrodomésticos
1/2 a/ULUMZ.
abans del i.*^ ti'agost, a I'Agrupació Ripollesa
d'lnicialives Culturáis (A.R.I.C.),
apartat de Correus, 19. — RIPOLL
(G i roña).
2.*) Els origináis per ais premis b), d)
i e) cal presenlar-los escríls a máquina,
en tres exempiarü, anónims, amb un
lema i acompanyals d'una plica closa
amb el maleix lema a I'exterior, i el
nom i l'adre^a de l'aulor a dins. Cal
esmentar el premi al qual opta l'obra
presentada.
y.") Per at Premi "Per comprendre",
el Jural tindrá en comple especialmeni
aquelles obres de les quals li siguin Iramesos
tres exemplars.
4.') Per al Premi "L'Avení". el Jurat
tindrá en compie únicament els articles
que li siguin enviáis; cada auior
pol concórrer amb un máxim de dos
anieles a aquest premi.
5.°) Els aulors podran recollir llurs origináis
a la secretaría d'Omnium Cultural,
durant tot el mes d'octubre vinent.
6.°) Els premis poden ésser declaráis
deserts, per decisió del Jural, el qual
podrá concedir un o diversos accessils a
obres presenlades a qualsevol deis premis,
amb una dolacíó, en conjunt i
com a máxim de 7.000 pies.
ADJliDICAClO
Hará l'adjudicació deis premis a), b) i
c), un Jural formal pels senyors: Josep
Alsina, Anioni Comas. Caries Miralles.
Francesc Vallverdú i Josep M. Anglada
com a secrelari. El Jural del Premi d)
estará formal pels senyors: Josep Alsina,
Francesc Vallverdú, Gon^al Culrina,
Eudald Sola i Josep M. Anglada
com a secrelari. El Jural del Premi e)
esiará formal pels senyors: Miqucl Marti
Poi. Enríe Arumi, Josep M. Casáis,
Ricard Torrents i Manuel Anglada.
L'adjudicació lindrá lloc, si Déu vol, a
Ripoll, el diumenge 7 de setembre, al
lloc i a rhora que oporlunameni serán
anunciáis.
Gral. Primo de Rivera. 8
Teléfono 20 06 12
OERONA.

INDECSA
industria de decoración y construcción, s. a.
Presencia, 1969-07-19, p. 16.
Gravent
Hervent
Louverdrape
Puertas plegables
Persianas enrollables de
aluminio, plástico y madera
Parquet Robledor
TORRAS, Herrería y Construcción, S. A.
EN QUALSEVOL MOMENT
5ATISFAREU
EL VOSTRE
PALADAR
DES DE 1861
L'ENCIS DEL BON BEURE
Juan Maragall, 50
Teléfono 20 29 72
G E R O N A
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
presenta
SABATA SHOW
a VargenterUiffi
GIRONAII203633
• ^

Raimon, encara
No és cap misleri. Raimon és un deis únics supervivenls
de la Nova Cangó Catalana que manlé la fidelitat
a uns ideáis menyslinguts, avui, per molls deis
que semblaven ídols atiir.
Raimon gairebé mai no cania a la Radio. Ja no parlem
de la Televisió. Els seus recitáis son sempre una
incógnita i no pas precisament per causa seva. Normalment,
en aqüestes circumstáncies, quulsevol cantant
hüuria desaparegut, pero en canvi Raimon continua
essent actualitat. Es la vigencia d'ims ideáis que voldtíem
ben fniitosos.
Cartes a les emissores
Gairebé totes les emissores leben caries deis seus escolles
destinades ais espais de consultor!. Unes demanen
una qüestió de puericultura; altres, un consell per
a lu familia que no s'entén... i també, és ciar, coses
relacionades amb la música. I els locutors, serviciáis
sempre, miren d'acontentar els escoltes.
Hom, pero, de vegades es fa un tip de riure escollant
aquests programes. L'altre dia mateix, una escolta de
l'AIt Empordá pregUDtava si en Lluís Llach era de
Madrid.
Els Escoltes van al camp
Escriu Octavi FuUat que "l'escoltisme rebutja una educado
escolar, purament teórica i idenllsta, bastida
damunt Taire. El noi escolta tracta amb la natura, sap
vitalmenl qué és el fred, la sel, l'aigua, el riu, els estéis,
les piuixes, la gana, rorientació, l'ajut, l'amistat,
l'insecte perillos, la serp inofensiva, el perill deis
llams..."
I així és. Ara, a l'estiu, munten les tendes al bell mig
del bosc i hi conviuen deu o mes dies. Es el camp
d'estiu, resum de totes les activitats practicades durant
el curs. I tot es fa sense fresses ni ajuts oficiáis.
Els bisbes de Catalunya
Els bisbes de Cataluny:i, scguint els LTÍterís del Concili,
han vingut a crear una Conferencia Episcopal,
dinlre deis Pai'sos Catalans, paísos que van des del
Rüsselló a Alacant, i de Lleida a Mallorca. Pero vet
ací, que els Bisbes, han dit que no ens podem reunir
lots... perqué potser seríem massa. I alestiores només
s'han convocat ais que govemen i ensenyen al Principal.
Pero a l'hora de balejar aquest territori, el qual
te un nom propi i ben conegut arreu, i segurament
per influencies del "provincianisme" l'han titulat
"Conferencia Episcopal de la Provincia Eclesiástica
Tarraconense".
Naiuralmeat aquí ve la nostra sorpresa. La qual ja
es doble. Primer; ¿per qué els bisbes només s'han reunil
els do la Catalunya estricta? Després passa alió
•iut: la versió catalana de la missa i la liturgia, a cada
bisbal en teñen una per a ús propi, quan per a tota
Tarca lingüística catalana, només n'hi hauría d'haver
una. Els castellans ádhuc ho han fet pels qui viuen a
SuJ-amfcrica. Segon: ¿per qué cerquem un nom tan
evocador el qual abraca molts mes bisbats que els
que hi son? Mallorca i Valencia sempre han depés de
la Tarraconense. ¿Per qué els bisbes actuáis han trencal
¡irnb la historia i amb la tradició?
Una Junta aristocrática
La Societat "Fibracoior, S. A.", ha canvíal alguns
membres del seu Consell d'Administració, per aplicació
del Decret sobre IncompatJbilitats Bancáries. Han
tingui de cessar en els seus carrees el Exmo. Sr. Juan
Herrera, el Excmo. Sr. Alberto Martín Artajo, i el Sr.
Luis María Ybarra y Oriol.
Pero la Societat no s'ha pas quedat sense lítols. Segons
hem vist, al Consell d'Administració, hi resten
encaní dotze persones que teñen tractamet; vuit el teñen
(TExceUentíssim Senyor, i quatre d'Il.lotríssim
Senyor. Unicament quatre consellers no teñen tractament.
Entre els Excel.lentíssims Senyors, es compta el
Duc d'Alba, el Duc d'EsIrada i de Badajoz, etc..
Ahí Al Consell també hi ha tres "Consejeros laborales"
que no teñen pas tractament.
Presencia, 1969-07-19, p. 17.
Ci iTun temps. if un país
Els sous segons Teducació^
En una pubUcació de la Banca Catalana, Josep Grifoll,
ha estudiat T"E&tructurac¡ó i Nivell deis Sous
segons TEducació Assolida". 1 han sorgit resultáis
veritablement interessanls. Naluralment aquest estudi
només s'ha pogut fer amb persones que están adscrites
professionatment en alguna empresa, perqué les
que leñen caire hberal, son veritablement incontrolades
quant ais honoraris.
Heus ací el resultat:
Delineant 111 mil ptes. anuals
Périt 144 mil "
Aparellador 175 mil "
Péril industrial 179 mil "
Lhcenciat Filosofia 195 mil "
Ciéncies Económiques i
Inlendents Mercantils 229 mil "
Advocáis 254 mil "
Lhcenciat Ciéncies Naturals,
físiques, químiques 278 mil "
Enginyer Industrial 329 mil "
«

^.
HS MESTRES OBUDAIS DE GBONA A
Fa pocs dies llegis al diari local un deis ben escríts
comentaris de "Cierzo" evocan! e! nom de dos
grans mestres de la nostra ciutat; Josep Dalmsu
Caries i Carme Auguet.
Es ben trist de veure com Girona oblida els seus
mestres. I mes trist quan a l'Ajuntament hi ha
filis de mestres, cree o em pensó. SI, Maria, tens
tota la rao i acabarem donant el nom del P. Man-
¡6n a algún deis Grups Escolara que es basteixen
sense pensar en els mestres ais quals milers de gironins
deuen el que avui siguin homes de seny,
dones senceres.
Josep Dalmsu Caries ha estat un exemple de tenacitat
admirable. Els meus avis, que havíen estat
grans omics d'aquest home que s'assemblavn moltíssim
a Castelar, em contaven que de ¡ove era
taper i que a pols es va fer mestre. Al capjal del
Hit tenia sempre un bloc i un Uapis. A la nít, a
vegades, es desvetllava i fos l'hora que fos, es
posava a escriure el que en aquell moment li havia
trencat el son. Jo el recordó de petit quan, quasi
cec, encara anava ol Grup Escolar a fer ciaste. Era
¡a urí home ric i famós que baixava amb esfor^ de
la tartana que el duia a la feina. Quan tenia ¡'escola
al cerrer de la Neu el nombre d'alumnes que
ell sol ensenyava passaven deis cent i de molt,
Comengant per "El Camarada" en el qual hem
aprés de llegir milers d'espanyols, els Ilibres que
aquell home duríssím amb ell mateix va publicar
son innombrables. Era un home que no perdia un
minut. Duranl la guerra vaig entrar en un poblé
abandonat. Peraleda del Zaucejo, a Extremadura.
L'escola era totalment buida, pero sobre la taula
hi havia una "Enciclopedia Dalmau". Cap mes Ilibre.
L'Enciclopédia, ¡o i s centenars de quílómelres, la
nostra Girona.
Carme Auguet era una senyora totalment vestida
de negre, dol^a i austera. En aquells temps en qué
tothom qui podía anava a les Dominiques, a les
Escolápies, etc., ella mantenía l'escola primaria
femenina mes ordenada, efica; í plena de Girona.
Ella va crear, es pot dir, el Grup Eiximenis que
hauria de dur el seu nom i consti que no tinc
res en contra del simpátic pedagog del segle XV
que va néixer, segons cree, a la Costa Brava. La formació
de l'escola de Donya Carme era profundament
religiosa encara que era mes pietosa la seva
germana que tant Tajudava. Sentó no poder dir
res mes d'ella perqué ¡o no la vaig teñir, naturalment,
de mestra, pero sí la meva germana i el
resultat no ha estat pas del tot negatiu.
Pero jo voldria afegir algún nom mes ais encertats
que cita Maria Alonso. Girona ha esfat térra de
grans mestres. No en va Barcelona recorda el nom
d'Antoni Balmanya, que no cal confondre amb Mingo
Balmanya factótum del "Bar^a". Al primer se li
dedica l'únic Premí de Pedagogía Catalana que es
dona a Catalunya cada any. Era mestre de Garriguella
allá cap a meitats del segle passat.
Dic que Girona fou térra de grans mestres que
foren xuclats pe! Patronat Escolar de Barcelona.
Fa pocs dies, a la Sala Capsir, els ex-alumnes varen
festejar a Sebastia Pía, germá de Joaquim Pía i
Cargol, un deis direcfors d'escola mes famosos que
ha tingut Barcelona i a qui, després de trenta anys
d'haver estat destituVt, encara el recorden els
seus deixeblei.
He dit que volia afegir algún nom i el primer que
salta a la meva memoria és el del meu mestre Silvestre
Santa ló, el primer director que va teñir
l'Escola de MonijuTc. Altres millors que ¡o podrien
parlar de la seva personalital d'educador. Josep
Bordas, per exemple, que h¡ va conviure durant
anys. Els anys difíciis i durs en qué a l'Escola no
es parlava de Religió, pero que a Montju'íc, per boca
de Silvestre Santaló, encara es comentava l'Evangeli
i a Crist.
Podría citar-ne mes de grans mestres que ha tingut
Girona pero no ho faig per por d'oblidar-me
alguns noms. Cree que amb aquests tres: Dalmau,
Auguet i Santaló, TAjuntament de Girona ¡a pot
anar fent.
Si ¡o tingues algún amic a "La Pastera" de Sait li
recordarla la figura d'un altre mestre extraordinari:
Lluís Moreno. Es impossible que SaIt no recordi la
figura de Moreno, esquerranot si voleu, lerrou-
xista concretament, pero un home que es matava
ensenyant a centenars d'alumnes ajudal per un
auxiliar que no tenia bra; i que...
Perdoneu, quan parlo de mestres no sé acabar mai.
Alguns podran afegir noms a la Marga llista deis
oblidats. Jo he disfrutat recordant-los.
MUME MINISTRAL I MASÍA
la supresión del tren de olot
El día 15 del actual mes de Julio, cesó de funcionar el tren de Gerona a Olot,
ouo de los célebres "carrilets" de nuestras comarcas. No han servido de nada.
ni las peticiones de las entidades más representativas gerundenses, ni los detallados
informes de la Cámara de Comercio e Industria, ni el magnífico estudio
de "Soírarail", que venía a demostrar que aún era factible la vitalidad económica
de ambos "carrilets", sujetándolos a unas lineas de futuro desarrollo y
acomodación de servicios. Todas las protestas han sido baldías y así hemos
llegado al cierre. La Dirección General de los F. C. ha decretado el famoso
"ukasse", plantificándolo en las puertas de las estaciones de lii linea de Olot
y así a partir del citado día 15, han cesado todas las actividades. En Madrid
se han quedado tan tranquilos y por aquí hemos visto desaparecer una de las
instituciones más arraigadas de nuestras comarcas: los "carrilets". No vamos
a entonar un canto funerario ni a poner im merecido epigrama en favor de
lo que acaba de desaparecer. Dicen que el "progreso", es lo que ha determinado
tales actos drásticos. Puede que así sea; pero también puede ser lo contrario.
Lo que mortifica, no es la muerte en sí, sino las comparaciones que
siempre son odiosas. Han caído muchas Compañías, al estilo de nuestros
"carrilets", pero también han subsistido otras muchas, que tenían una vida lánguida
y mortecina. ¿Es que hay alguien interesado en tales supresiones? Eso es
lo que dice la gente, aunque nadie comprende quienes pueden ser Algunos maliciosas,
señalan a las empresas transportistas de viajeros. No lo creemos. Entonces:
¿por qué se ha hecho? He aquí el gran misterio del asunto de los "carrilets"
suprimidos.
Lo peor del caso, es que el tren de Olot —no hay que compararlo, en actividades,
con el de San Feliu— siempre ha tenido unu relativa vida propia y estamos
seguros de que con un poco de buena voluntad y buena administración, hubieran
salido adelante, sin déficits, ni aportaciones estatales. El informe del "Sofrerail"
lo indicaba claramente. El tren de Olot, tenía una vitalidad evidente. Sus vagones
iban, en muchas ocasiones, llenos de viajeros y en las fiestas mayores de los pueblos
de su recorrido, constituían el vehículo ideal para los desplazamientos de
temporada. Desde la implantación de sus flamantes "Díessel", el transporte haUa
mejorado mucho y cuando todo parecía indicar que podían subsistir, ahora les
ha llegado el cese. Quizás, el tren de Olot, pecó de no saber ponerse a la "page"
cuando el "Diessel" constituyó la verdadera revolución dentro de los negocios
ferroviarios. Si hace quince años —cuando se inició la época "diessel"^— hubiesen
cambiado la tracción a vapor, sustituyéndola por la de aceites pesados, aun
subsistirían. Cuando llegaron a comprenderlo ya era un poco tarde y la competencia
de los autocares fue bastante fuerte. Total, que cuando querían renovarse,
se han quedado con las ganas y con las dudas acerca de lo que podría
haber acontecido.
Para nosotros, la supresión del tren de Olot, tiene caracteres personales muy
afectivos. La "casa pairal" de nuestra familia, establecida a caballo entre Contestins
y la Colonia

iMÜKlAil^Aii^
UN INDRET DESCONEGUT
El lloc que seayalen aqüestes fotografies, segursment és ignorat per la majoria
de la geni de la Ciulal. CorrespoD ai jardí del qoe fou Hospital Militar de
GlroDa. SI DO recordcm malaiucnt, en retirar-se aquesta inslitució —que va passar
a residir a la caserna d'ArllUeria— es va fer donado a la Ciutat, del lloc que
havia Yfaigut ocupant durant tant de Icmps.
Es Iracta d'un indret —ens referim al jardí i bosc anexes a TaiKlc Hospital—
veritablement exuberant i esponerós. (Jnu vegetado selvática que evidencia una
fertilitat poc comú, i a mes, cal senyalar la seva slfuació, tot al Uarg de la muralla,
prop dd carrer Caputxins, o sigui, prop del centre matéis de la Ciotal, 1
cara a les Pedreres.
De realltzar-se les obres convenients d'adaptacló 1 transformado en pare ptíbllc,
la Ciutat gandiría d'un Uoc veritablement IdQJic, voltat de plns, xiprers, palmeres,
1 tota mena d'arbres, formant una suau ondulado, I amb el gran teló de ferilabie pulmó per u la Ciutat. Aixó que tots aquells qui l'estimem,
evidenciem, 1 trobem a faltar. A>iii, Glrona, és un garbniz de cotxes, i
Faldamll crelx i crelxera encara... En aqüestes circumstáncies, obrir al poblé la
poaslbllitat de gaudlr de la pan, del sUencl, de la natura, al mlg de la ciutat,
sembla cosa de somnL
Pero és un somnl fácil de realitzar. A Tabast. I malgrat alxá, bem penetnit a
rindrct, per un forat que algú va fer a la Improvisada tanca. Es veu que altres
ho ha\ien fet abans, i amb intendons poc cíviques: Tindret román en un oblit
sdvátic, les construccions que exístlen, cacen d'abandó, ds vidres trencats, les
portea esbatanades, tot brut, fet un vertader fástk...
En contemplar la possibiillat de teñir un indret (éÜQ a la Ciutat, 1 veure el seu
abandó actaal, sois se'ns acut un pregunta, que fem al C

UN ESTRANY SILENCI
Sr. Director de PRESENCIA:
El dia 7 de juliol es va saber a Girona
que s'havia decretal la suspensió definitiva
deis servéis del tren d'Olot. La
noticia —en els medis en els quals em
moc— va caure com una bomba, i es
va escampar rápidament.
El dimarts, día 8 de juliol, vaig buscar
a la primera página del diari local
—i després, a les interiois— el reflex
periodístic d'aquesla noticia, veritablement
transcendental per a gran nombre
de persones i de pobles. Vaig quedar
paral: no va publicar absolutament res.
El dimecres i el dijous, tampoc no
vaig trobar res a les planes del diari
local del Movimiento, sobre aquest fel.
Per fi, el dtvendres. en un racó de tercera
plana, trobo un titular que diu:
"Cartel en las estaciones del F.C. Ge-
Presencia, 1969-07-19, p. 20.
rooa-Olot", i a continuació la copia de
l'anunci oficial de supressió del tren,
sense el mes petit comentari.
Jo em pregunto: ¿qué ha passat aquí?
Es aquesta la manera de donar la noticia?
Aquest diari, que es diu de Girona,
no sent ni la mes lleu inquietud
per un fet que, es miri per on es miri.
és historie?
No ho entenc.
UN VEI D'ANGI.ES
N. de la D. — V.l contingut d'aquesta
carta és ben interessaat. Pero no en-s
cürrespon a nosultres de contestar-Iu.
I'reguem al nostre comunicanl que e.s
dirigeixi directament —si no ho ha fel
Ja— al peHódlc al qual es referelx.
PIDE UNA ACLARACI8N
Sr. Director de PRESENCIA
Muy Sr. im'o:
Como promotor eniusiástico de su tan
acreditado Semanario, ferviente e incondicional
admirador de su estilo,
proverbialmenie promocionista, cuya eficaz
y jamás adulterada calidad literaria
de los trabajos que en él se publican,
desde su ya remota aparición, he dejado
de celebrar, me permito, en nombre
de la mayoría de los subscriptores de
mi humilde pueblo, cuyo elevado por­
obra
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
construida con
fabricado por
t^nM
centaje me honra, suplicarle encarecidamente
se me conceda un reducido
espacio en su acreditada sección "El
Lector", rogándole solamente una simple
aclaración del por qué una publicación
tan arraigadamente identificada
con las normales inquietudes de Jos
países catalanes, hbre o negocie sus recibos
con celosa puntualidad y preferencia
con el Banco de Madrid, precisamente.
Y conste que redacto la presente, ante
la súphca constante de la mayoría de
los subscriptores, declarando muy solemnemente
y en un sentido muy particular,
que ninguna descríminación ni
antagonismo me inspira en contra la
simpática, atenta y überalisima entidad
bancaria madrileña.
Sin otro particular, agradeciéndole por
anticipado la buena acogida que sin
duda dispensará a la presente, se reitera
de Ud. atto. s. s.
BALDIRI BILO
(Santa Cristina d'Aro)
N. de la D. — Los recibos de suscripción,
a excepción de los de Geronaciudad
y Barcelona-ciudad, son confiados
al cobro por la Administración
de PRESENCIA a la Sucursal de Gerona
de la Banca Catalana, la cual
sin duda los cursa a su vez a través
de la Entidad bancaria que cubre mejor
las áreas correspondientes. Queda hecha,
por tanto, la aclaración que pide
nuestro comunicante.
sociedad anónima
ctra. vieja de hostalrich, s/n. - tel 161
TORDERA (barcelona)
EL CARDENAL SUENENS
Sr. Director de PRESENCIA:
Dona bo de dialogar per miíjá de la
Revista de la se va digna direcció. Per
aixó !i envío aquesta carta.
El Cardenal Suenens ha dil: "Actu^lmente,
miles de cristianos a través del
mundo, tienen la impresión que ciertas
estructuras les ahogan. He hablado para
liberarles. También por un profundo
amor a la Iglesia y al Papado".
Es ben trist que així que s'alcen veus
com aquesta, desitjoses d'una veritable
Església, sense faramalles i sense certes
estructures copiades del món, netameni
evangélica, tot seguit se les acusi d'un
ceri anarquisme eclesial i d'antipapes.
Cree que si a una bona colla deis anomenats
progressistes, de recia inienctó,
perqué no cal obüdar que hi ha també
blat i cugula, ens fessin una enquesta
demanant si volíem d'un "plumazo"
suprimir el Papa, tots quedaríem esglaiats.
No és concebible una Església
sense Pere! Son prou taxatives les paraules
de Jesús: "tu els Pere i sobre
aquesta Pedra edificaré la meva Església".
Aixó queda ciar. Pero sí que voldriem
un E%re que siguí menys Papa i
mes pastor. I que no ens beneixi des
del cim de la cadira gestatoria, sino
que ens pasluri en íntima comunió i
ampie diáleg amb els bisbes i tots els
qui amb ells formem el Poblé de Déu.
Mireu si és seozill!... I tanta por que
fa de cismal
Atentament el saludo,
DOLORS ORFILA
(Manresa)
BUniitUEIIE
tipo GER
DISTRIBUIDORES:
GERONA. JUAN CASSANY. c/. Pío Xli, 12 (Sait). Tel. 204205
FIGUERAS. JOSÉ ORIOL c/. Muralla, 3. Tel. 241993
S. FELIU GUIXOLS. J. OLIVERAS, c/. Btif. Médicos, 1. T. 320Ó5S
ANGLES. MIGUEL BADOSA. c/. Iverneda, 5. Tel. 122
S. AMPURtABRAVA - Castelló de Amp. - T«l. en Gerona: 201446
O L O T. MOSAICOS BRILLOR. c/. Carlos I, 9. Tel. 261523
BARCELONA. MATERIALES BOIX. c/. Independencia. T. 2254026
• ^
y