MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat
MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat
MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’<strong>Osona</strong><br />
El tret més característic del clima de la Plana de Vic és la inversió tèrmica, tot i que l’efecte a<br />
l’àrea d’estudi no es tan acusat. La inversió tèrmica és un cas extrem d’estabilitat atmosfèrica que<br />
pot presentar-se quan la temperatura incrementa amb l’altura en comptes de disminuir.<br />
Existeixen tres tipus d’inversions tèrmiques: la inversió de radiació (superficial o nocturna), la<br />
inversió de subsidència (lligada a anticiclons) i la inversió advectiva.<br />
La morfologia de la Plana de Vic, envoltada de relleus importants, facilita l’acumulació d’aire fred<br />
al fons, de tal manera que a les zones baixes la temperatura és sensiblement inferior que a les<br />
zones altes, al contrari del que passa normalment a l’atmosfera. A l’hivern, durant els dies<br />
assolellats anticiclònics, les masses d’aire fred es condensen formant boires molt habituals a la<br />
zona. Així doncs, la Plana de Vic presenta inversió tèrmica de subsistència lligada als anticiclons.<br />
De la mateixa manera, l’àrea d’estudi, al ser una zona amb aquestes característiques (plans<br />
envoltats de relleus) es veu afectada també per aquest fenomen.<br />
La inversió tèrmica també té com a conseqüència l’increment de boires a la zona. A partir de les<br />
dades del municipi de Centelles s’estima que en l’àrea d’estudi la mitjana de dies de boira a l’any<br />
és de 30. Val a dir, però, que aquesta dada és baixa comparada amb altres municipis de l’interior<br />
de la Plana de Vic que presenten una mitjana de 80-90 dies de boira.<br />
La inversió tèrmica afecta a la vegetació de la zona, que s’ha adaptat a la mateixa tenint en compte<br />
bàsicament els condicionants de temperatura.<br />
En el diagrama ombrotèrmic obtingut a partir de les dades del municipi de Centelles,<br />
corresponent als períodes 1971-1979, 1992-1994 i 1998-2002, s’observa que la temperatura<br />
mitjana mensual arriba al seu màxim el mes de juliol amb 21,5ºC, mentre que les temperatures<br />
més baixes s’assoleixen els mesos d’hivern arribant a una temperatura mitjana de 4,5ºC (figura<br />
3.15). Les temperatures són semblants a les de l’interior de Catalunya, encara que els hiverns són<br />
més freds a causa del fenomen de la inversió tèrmica.<br />
mm<br />
120<br />
100<br />
80<br />
60<br />
40<br />
20<br />
0<br />
gener<br />
febrer<br />
març<br />
abril<br />
maig<br />
juny<br />
18<br />
juliol<br />
agost<br />
setembre<br />
octubre<br />
novembre<br />
desembre<br />
Figura 3.15. Diagrama ombrotèrmic del municipi de Centelles. Font: Diagnosi Ambiental de Centelles (períodes 1971-1979, 1992-<br />
1994 i 1998-2002).<br />
La precipitació mitjana anual és de 754 mm repartida majoritàriament en els mesos d’abril,<br />
setembre i octubre tot i que no sobrepassen els 110 mm mensuals.<br />
La precipitació durant l’any 2010 es va situar per damunt de la mitjana anual, amb un màxim de<br />
149 mm al maig (figura 3.16). Durant l’agost, el setembre i l’octubre, les quantitats recollides van<br />
ser inferiors a la mitjana, la qual cosa va representar una tardor poc plujosa. Pel que fa a les<br />
temperatures, els mesos de maig i juny van ser més freds respecte la mitjana, probablement per la<br />
menor isolació deguda a les nuvolades que van ser més freqüents. La mínima absoluta va ser de -<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
ºC