MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’Osona
parcel les de mida variable en funció del tipus de vegetació. Per norma general, l’àrea mostrejada
decreix des dels boscos fins als prats i herbassars. Les llistes florístiques provenen d’anotar totes
les espècies possibles a través de recorreguts.
Ambdós tipus de mostreig s’han realitzat, en la mesura del què ha estat possible, de tots els
hàbitats (o ambients) diferents del territori i de manera el màxim d’homogènia en tot ell.
S’han obtingut un total de 2.592 citacions, 924 de les quals provenen dels inventaris, mentre que
la resta ho fan de les llistes florístiques.
La determinació de les espècies s’ha realitzat in situ, excepte en el cas d’espècies conflictives que
s’han determinat al laboratori, quan ha estat possible.
5.3. Resultats i discussió
El paisatge de tipus agroforestal, amb dominància dels conreus de cereals de secà (43,1% de l’àrea
d’estudi), ocupa la majoria de les parts planes i accessibles del territori estudiat (taula 5.1). Les
formacions boscoses amb un recobriment igual o superior al 20% representen, en conjunt, el
40,5% de la superfície. Tot i això, els boscos purs queden relegats als vessants més o menys
abruptes, i especialment a les obagues, on en trobem els millors exemples (figura 5.1). Els
torrents i rieres, en general de poca entitat, porten en alguns pocs casos associats boscos de ribera
o comunitats afins.
Taula 5.1. Percentatge de superficie de cada tipus de cubierta del sòl (categoríes de nivell 1, segons Burriel et al.
(2001) .
Tipu de Roberta del sòl Percentatge
Bosc dens 41,7%
Bosc clar 0,9%
Matollar 4,1%
Prats i herbassars 2,0%
Conreus 43,4%
Improductiu natural 2,5%
Improductiu artificial 5,5%
La vegetació no forestal, ja siguin matollars o prats, apareixen en comptats llocs, associada a
afloraments de la roca mare, ja sigui en forma de calcàries o margues. Això passa especialment als
marges de l’àrea estudiada, on els accidents geogràfic (cingleres), afavoreixen la presència de sòls
rocosos poc aptes per la vegetació de tipus forestal. És en aquests indrets és on apareixen també
comunitats de tipus rupícola.
Donada la dominància absoluta de materials de tipus calcari , les comunitats presents al territori, i
per tant, les espècies que les constitueixen, són gairebé exclusivament de tipus calcícola.
El territori es caracteritza per trobar-se en la franja de trànsit entre els paisatge mediterranis i els
de tipus medioeuropeu. Així, els alzinars, boscos esclerofil les mediterranis per excel lència,
dominen bona part del territori. Degut al clima relativament fresc, la majoria d’ells són de caràcter
muntanyenc, i tenen un elevat nombre d’espècies pròpies de les rouredes submediterrànies en la
seva composició florística. Aquests alzinars marquen el trànsit cap a aquestes rouredes, que es fan
dominants en algunes obagues favorables (més fredes i humides) o a l’extrem nord de la zona
d’estudi. L’explotació de molts d’aquests boscos ha fet que s’hagin vist transformats en pinedes
secundàries, principalment de pi roig, en el cas dels alzinars més frescals i les rouredes, i de pi
blanc en el cas dels alzinars més secs.
24