MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’Osona
4.2. Ús de cartografia de referència
L’obtenció d’inventaris i llistats sistemàtics d’espècies no té una especial rellevància si no es
relacionen amb les característiques abiòtiques i biòtiques del lloc on es troben. Precisament, el
valor ecològic no recau en les pròpies espècies sinó en les relacions que s’estableixen entre elles i
amb el medi formant els ecosistemes. És per això que per ajudar a interpretar els resultats
obtinguts en el treball de camp s’ha utilitzat un seguit de bases cartogràfiques de referència amb
informació referent a l’àrea d’estudi.
El llistat de cartografia utilitzada durant la realització de l’estudi i en l’anàlisi de les dades és el
següent:
o Ortofotoimatge de Catalunya 1:5.000 de l’ICC
o Ortofotoimatge de Catalunya 1:25.000 de l’ICC
o Base topogràfica de Catalunya 1:5.000 de l’ICC
o Base topogràfica de Catalunya 1:10.000 de l’ICC
o Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya 1:5.000, 3a edició, del CREAF, el DMAH i el
DPTOP
o Base cartogràfica Base geològica 1:50.000, per fulls del tall 1:50.000, de l’ICC i l’IGME
o Base cartogràfica Precipitació mitjana anual 1:250.000 de l’Atles Climàtic de Catalunya
o Base cartogràfica Temperatura mitjana anual 1:250.000 de l’Atles Climàtic de Catalunya
o Base cartogràfica Corbes de Nivell 1:250.000 de l’ICC
o Base cartogràfica Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya, El Besòs 1:50.000
de l’ACA i el DMAH
o Base cartogràfica Divisió administrativa comarcal 1:250.000 de l’ICC
o Base cartogràfica Divisió administrativa municipal 1:250.000 de l’ICC
o Base cartogràfica Superfície urbanitzada 1:250.000 del DMA
o Base cartogràfica Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000, per fulls del tall 1:50.000,
del DMA i la UB
o Base cartogràfica Pla d’espais d’interès natural 1:25.000 del DMAH
El tractament d’aquesta informació s’ha realitzat mitjançant el programa MiraMon 6.4 i en alguns
casos, s’ha actualitzat la informació a partir de les observacions de camp.
4.3. Mostrejos de camp
Configura la part més important del desenvolupament de l’estudi. Per a cada grup d’organismes
s’ha aplicat la metodologia més adequada. En alguns casos s’han compartit alguns mètodes
comuns, com per exemple, la realització de transsectes lineals.
Als capítols dedicats a cada grup d’organismes estudiats s’indicarà quines han estat aquestes
metodologies. En tots els casos s’ha vetllat per la representativitat de les dades a l’hora de
seleccionar les unitats de mostreig.
22