MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat
MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat
MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’<strong>Osona</strong><br />
pluriregionals que comparteixen més d’un territori biogeogràfic, la flora del territori pertany en la<br />
seva majoria a l’element mediterrani (28,8 %), tot i que l’element euro-siberià en sentit ampli<br />
(incloent tàxons submediterranis) gairebé iguala aquesta xifra (figura 5.2). Aquests percentatges<br />
il lustren molt bé la condició d’àrea de transició entre els paisatge mediterranis de terra baixa i els<br />
de caràcter més muntanyenc, de tipus euro-siberià o medioeuropeu, del territori estudiat.<br />
També destaca el 5,4% d’espècies introduïdes (un total de 54 tàxons, marcats amb un * al<br />
catàleg), un valor relativament alt que exemplifica el grau de antropització de l’àrea estudiada, i<br />
especialment dels ambients propers als torrents i rieres, que és on es concentra aquests<br />
contingent d’espècies. Cal matitzar que, malgrat la majoria d’aquestes espècies són al lòctones,<br />
algunes són autòctones a nivell català però apareixen al nostre territori com a introduïdes. És el<br />
cas d’Acer platanoides, Coronilla varia, Laurus nobilis, Sedum telephium subsp. fabaria o Spartium junceum..<br />
La majoria de les plantes al lòctones localitzades no semblen tenir un caràcter invasor clar,<br />
excepte les que ja fa anys que ho són (Arundo donax, Conyza sp.). Hi ha algunes plantes que en<br />
d'altres llocs han esdevingut força invasores però que a l’àrea d’estudi estan força localitzades,<br />
com Ambrosia coronopifolia, Artemisia annua, Oenathera biennis, Bidens subalternans, Cyperus eragrostis,<br />
Erigeron annus, Paspalum dilatatum, Eleusine trystachia.. L’espècie que presenta un caràcter més<br />
invasor actualment a l’àrea d’estudi és Artemisia verlotiorum, força estesa. Caldria, però, fer un<br />
estudi més curat per a valorar bé quina espècie mereixeria un tractament especial.<br />
32,6%<br />
5,4%<br />
4,5%<br />
5,4%<br />
22,4%<br />
32<br />
28,8%<br />
0,9%<br />
Mediterrani<br />
Med. muntanyenc<br />
Euro-siberià<br />
Submediterrani<br />
Pluriregional<br />
Introduïdes<br />
Altres<br />
Figura 5.2. Representació en percentatge del nombre de tàxons citats al catàleg segons els grups corològics.<br />
Dins del conjunt d’espècies interessants del territori estudiat hem separat diferents grups en<br />
funció de quins són els seus valors principals:<br />
Un primer conjunt el conformen aquells tàxons amb interès corològic o biogeogràfic. Dins<br />
d’aquest grup destaquen sobretot espècies muntanyenques que a Catalunya apareixen<br />
sobretot als Pirineus i en algunes muntanyes del nord-est del país, i que es fan força rares vers<br />
al sud. Solen ser espècies força o molt rares en entorns de caràcter mediterrani o<br />
submediterrani com el que tractem. En són bons exemples Anthriscus sylvestris L., Artemisia<br />
alba Turra, Campanula rapunculoides L., Campanula glomerata L., Elymus caninus (L.) L., Laserpitium<br />
latifolium L., Polystichum aculeatum (L.) Roth, Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau, Santolina<br />
chamaecyparissus L. subsp. pecten Rouy, Tilia platyphyllos Scop. subsp. platyphyllos, entre d’altres.<br />
De la mateixa manera que hi arriben de forma extrema espècies de caràcter septentrional,<br />
també ho fan espècies de caràcter meridional, amb l’òptim a Catalunya a les contrades litorals