MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’Osona
pluriregionals que comparteixen més d’un territori biogeogràfic, la flora del territori pertany en la
seva majoria a l’element mediterrani (28,8 %), tot i que l’element euro-siberià en sentit ampli
(incloent tàxons submediterranis) gairebé iguala aquesta xifra (figura 5.2). Aquests percentatges
il lustren molt bé la condició d’àrea de transició entre els paisatge mediterranis de terra baixa i els
de caràcter més muntanyenc, de tipus euro-siberià o medioeuropeu, del territori estudiat.
També destaca el 5,4% d’espècies introduïdes (un total de 54 tàxons, marcats amb un * al
catàleg), un valor relativament alt que exemplifica el grau de antropització de l’àrea estudiada, i
especialment dels ambients propers als torrents i rieres, que és on es concentra aquests
contingent d’espècies. Cal matitzar que, malgrat la majoria d’aquestes espècies són al lòctones,
algunes són autòctones a nivell català però apareixen al nostre territori com a introduïdes. És el
cas d’Acer platanoides, Coronilla varia, Laurus nobilis, Sedum telephium subsp. fabaria o Spartium junceum..
La majoria de les plantes al lòctones localitzades no semblen tenir un caràcter invasor clar,
excepte les que ja fa anys que ho són (Arundo donax, Conyza sp.). Hi ha algunes plantes que en
d'altres llocs han esdevingut força invasores però que a l’àrea d’estudi estan força localitzades,
com Ambrosia coronopifolia, Artemisia annua, Oenathera biennis, Bidens subalternans, Cyperus eragrostis,
Erigeron annus, Paspalum dilatatum, Eleusine trystachia.. L’espècie que presenta un caràcter més
invasor actualment a l’àrea d’estudi és Artemisia verlotiorum, força estesa. Caldria, però, fer un
estudi més curat per a valorar bé quina espècie mereixeria un tractament especial.
32,6%
5,4%
4,5%
5,4%
22,4%
32
28,8%
0,9%
Mediterrani
Med. muntanyenc
Euro-siberià
Submediterrani
Pluriregional
Introduïdes
Altres
Figura 5.2. Representació en percentatge del nombre de tàxons citats al catàleg segons els grups corològics.
Dins del conjunt d’espècies interessants del territori estudiat hem separat diferents grups en
funció de quins són els seus valors principals:
Un primer conjunt el conformen aquells tàxons amb interès corològic o biogeogràfic. Dins
d’aquest grup destaquen sobretot espècies muntanyenques que a Catalunya apareixen
sobretot als Pirineus i en algunes muntanyes del nord-est del país, i que es fan força rares vers
al sud. Solen ser espècies força o molt rares en entorns de caràcter mediterrani o
submediterrani com el que tractem. En són bons exemples Anthriscus sylvestris L., Artemisia
alba Turra, Campanula rapunculoides L., Campanula glomerata L., Elymus caninus (L.) L., Laserpitium
latifolium L., Polystichum aculeatum (L.) Roth, Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau, Santolina
chamaecyparissus L. subsp. pecten Rouy, Tilia platyphyllos Scop. subsp. platyphyllos, entre d’altres.
De la mateixa manera que hi arriben de forma extrema espècies de caràcter septentrional,
també ho fan espècies de caràcter meridional, amb l’òptim a Catalunya a les contrades litorals