MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

More documents

Recommendations

Info

Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’<strong>Osona</strong> 44.62. Omedes de terra baixa. Les omedes han estat tradicionalment boscos molt castigats per l’home (substituïts per cultius, bardisses...). A l’àrea estudiada són pràcticament inexistents. Hàbitat d’interès comunitari (codi 92A0). 45.3121 + . Alzinars de terra baixa, catalanooccitans. Els alzinars de terra baixa, de caràcter termòfil, són rars al territori, refugiats només als solells de les parts més baixes del sector dels cingles. Hàbitat d’interès comunitari (codi 9340). 45.3122 + . Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. pubescens...), de terra baixa i de l'estatge submontà. Tenint en compte la condició de zona de trànsit entre els alzinars i les rouredes de l’àrea estudiada, els boscos mixtos pertanyents a aquesta unitat no són rars. Hàbitat d’interès comunitari (codi 9340). 45.3132 + . Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i dels territoris ruscínic, olositànic i catalanídic. La major part dels alzinars, marcats pel clima relativament fred i humit de l’àrea estudiada, corresponen als d’aquesta unitat. Es coneixen com a alzinars amb boix, i les plantes de les rouredes submediterrànies hi són habituals. Hàbitat d’interès comunitari (codi 9340). 53.111. Canyissars sempre inundats. Poblacions pures de canyís (Phragmites australis) que localment trobem en algun tram d’algun curs d’aigua, o al marge d’alguna bassa. 53.13. Poblaments de balques (Typha spp.). Herbassars molt semblants als de la unitat anterior, però més exigents des del punt de vista hídric. Són molt rars al territori estudiat. 53.4. Creixenars i comunitats anàlogues (amb Glyceria spp.... ), de fonts i vores de rierols. Herbassars gairebé sempre parcialment submergits formats per herbes perennes de fulles tendres i un xic suculentes. Són força rars al territori, i fan petites superfícies en aquells torrents i rieres d’aigües més netes, malgrat tolerar un cert nivell d’eutrofització. 53.62. Canyars (d'Arundo donax), de vores d'aigua. Comunitat lligada a ambients molt antropitzats, apareixent al recs i marges humits de camps i horts propers als pobles, així com en els trams més alterats de torrents i rieres. Són formacions gairebé monoespecífiques. 61.51 + . Terrers (badlands) calcaris, generalment margosos o bé guixencs,amb vegetació molt esparsa o quasi nus. Els sòls margosos dominen bona part del territori estudiat, i amb ells, hi són freqüents els terrers (o badlands). Presenten una vegetació molt migrada i poc especialitzada, però amb algun tàxon interessant com Artemisia alba o Reseda alba. 62.1111. Roques calcàries amb vegetació casmofítica, termòfila, de les contrades mediterrànies. S’inclouen aquí les roques solelles amb vegetació molt esparsa que n’ocupa les fissures, constituïda per la comunitat de te de roca (Jasonia saxatilis). Aquesta unitat inclou les cingleres orientades al sud. Hàbitat d’interès comunitari (codi 8210). 30
Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’<strong>Osona</strong> 62.1115. Roques calcàries ombrejades, amb vegetació comofítica de molses i falgueres, de les contrades mediterrànies. En cingles solells i obacs, generalment en indrets ombrejats, apareixen comunitats dominades per la falguera Polypodium vulgare subsp. serrulatum, que poblen els replans i fissures amples. Les molses també hi són força abundants. La unitat queda restringida al territori estudiat a l’àrea amb cingleres, preferentment a les obagues. Hàbitat d’interès comunitari (codi 8210). 62.151. Roques calcàries, amb Potentilla caulescens, Saxifraga longifolia, Asplenium fontanum..., de l'estatge montà i de les muntanyes mediterrànies. Les fissures i petits replans de les roques orientades al nord porten poblacions de espècies rupícoles força diferents de les que trobem als solells. Hi són comuns plantes de tendència muntanyenca, i fins i tot, alguns endemismes, com és el cas de l’orella d’ós (Ramonda myconi) o la campaneta gran (Campanula affinis). També hi trobem petites falgueres com Asplenium fontanum, Asplenium ruta-muraria...Queden restringides als cingles obacs del territori estudiat. Hàbitat d’interès comunitari (codi 8210). 81.1. Camps condicionats com a pastura intensiva, secs o poc humits. S’inclouen aquí aquells camps o prats que mantenen habitualment una pastura força continuada, generalment de bestiar boví. La vegetació associada, en el cas que fos de caràcter natural (en el cas dels prats), es veu fortament alterada, proliferant les espècies banals i ruderals. 82.32 + . Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa. 82.33 + . Conreus herbacis extensius de secà, de muntanya. Els cultius de cereals són força estesos per tot el territori estudiat. El relleu poc accidentat així ho ha afavorit. La flora natural associada a aquest tipus d’hàbitats (espècies segetals) s’ha vist, com a la resta de Catalunya, molt castigada per l’intensificació agrícola. Algunes plantes que abans eren molt comunes, han esdevingut actualment veritables rareses. Al territori estudiat, malgrat no trobar bons exemples de comunitats segetals, apareixen alguns dels seus integrants (Centaurea cyanus, Nigella gallica, Delphinium vernudense, Stachys annua...) de manera esparsa. 82.31 + . Conreus herbacis extensius de sòls humits (sovint de regadiu o de contrades molt plujoses). S’inclouen aquí els cultius de regadiu (horts) propers als pobles o a torrents i rieres. Tenen una flora associada de caràcter ruderal, on hi són abundants nombroses espècies al lòctones (Amaranthus ssp., Ambrosia coronopifolia, Oxalis ssp...). 83.321. Plantacions de pollancres (Populus spp.). Substitueixen els boscos de ribera d’alguns trams dels cursos d’aigua de més entitat del territori estudiat. 87.21 + . Comunitats ruderals de terra baixa. 87.22 + . Comunitats ruderals de muntanya. Comunitats herbàcies associades a àrees amb elevada activitat antròpica, o a llocs amb abundància de bestiar. Hi trobem des de pradells fins a grans herbassars, amb un elevat nombre d’espècies associades, algunes d’elles de caràcter al lòcton. Són freqüents al territori estudiat i exemplifiquen l’elevat nivell d’alteració que pateix bona part d’aquest. S’ha obtingut un catàleg florístic que consta de 718 tàxons, incloent subespècies (taula 5.2). Pel que fa als grups corològics, basats en Bolòs et al. (2005), i sense tenir en compte aquells tàxons 31
Page 1: ESTUDI DE LA FLORA I LA FAUNA D’U
Page 5 and 6: Índex Estudi de la flora i la faun
Page 7 and 8: Agraïments Estudi de la flora i la
Page 9 and 10: 1. Introducció Estudi de la flora
Page 11 and 12: 3. Context geogràfic Estudi de la
Page 13 and 14: Estudi de la flora i la fauna d’u
Page 33: Estudi de la flora i la fauna d’u
Page 47 and 48: Pineda de pi roig a l’àrea d’e
Page 53 and 54: Epimecia ustula Erebia epistygne su
Page 57 and 58: Ordre Tricòpters Hydropsyche silta
Page 85 and 86:
Estudi de la flora i la fauna d’u
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
8.5. Estudi dels mamífers 8.5.1. M
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
9. Conclusions Estudi de la flora i
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
show all

MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?