MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

More documents

Recommendations

Info

Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’Osona 4
1. Introducció Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’Osona Els espais agrícoles, pel seu valor intrínsec i com a sistemes que garanteixen la continuïtat entre les poblacions biològiques, tenen un indubtable interès ecològic. A més, contenen un patrimoni cultural i històric que afegeix un interès social i paisatgístic. El manteniment de l’activitat agrícola i el coneixement dels elements naturals propis de cada espai agrícola són eines fonamentals per a la conservació de tots aquests valors. Els ecosistemes agrícoles es poden considerar a mig camí entre els ecosistemes naturals i els artificials. La seva posició més pròxima a uns o a altres ecosistemes depèn en gran mesura de dues variables: l’extensió i el grau d’intensificació del conreu. La primera variable afecta a la mida de les parcel les conreades i a la continuïtat ininterrompuda en el tipus de conreu. La segona variable fa referència a la diversitat dels tipus de conreus. Així, espais agrícoles caracteritzats per parcel les de gran extensió, disposades una seguida de les altres sense formacions boscoses intermèdies o marges arbustius, i dominats per una única espècie vegetal, pot presentar una simplificació ecològica i una baixa diversitat d’organismes respecte un espai agrícola format per un mosaic de conreus amb diferents cicles en parcel les de menor extensió interrompudes per petites formacions boscoses. Tradicionalment, tant les administracions com els ciutadans han valorat prioritàriament les formacions boscoses, mentre que els prats, els conreus i les brolles que les voregen han tingut un tractament secundari. En alguns grups d’organismes, els prats i conreus són els hàbitats que tenen més espècies, més quantitat d’exemplars de cada espècie i els que concentren les espècies més rares i de més interès per a la conservació. Es pot citar, com a exemple, el cas dels ocells: a partir de les dades de l’Atles d’ocells nidificants a Catalunya 1999-2002, en espais agrícoles amb abundants formacions boscoses i arbustives intermèdies es podrien citar fins a 142 espècies del total de 194 nidificants a Catalunya (excloent les espècies exòtiques o les espècies molt localitzades). També per a la conservació de bona part de les espècies de mamífers aquests hàbitats són fonamentals. La geografia politico-econòmica de la comarca d’Osona es caracteritza per una concentració demogràfica i industrial a la ciutat de Vic i a les poblacions situades al voltant (principalment Gurb i Calldetenes), i un predomini de l’activitat agrícola, ramadera i forestal a la resta. Al sud de la comarca, tot i l’increment de l’activitat industrial registrat els darrers trenta anys a diverses poblacions (Tona i Centelles), l’ocupació del sòl és bàsicament agrícola i forestal amb trets propis que diferencien a aquesta subregió de la resta de la comarca. En aquesta zona, entre els termes municipals de Balenyà (Els Hostalets), Centelles i Sant Martí de Centelles trobem una plana caracteritzada per un mosaic de conreus situats entre petites formacions boscoses i arbustives. La seva posició entre els ambients vallesans i la Plana de Vic, i entre el Massís del Montseny i l’altiplà del Moianès, la fan especialment interessant com possible zona de límit de distribució d’espècies d’animals i plantes d’unes o altres àrees, com a zona on es poden trobar elements de les diferents influències biogeogràfiques o com a zona de connectivitat biològica. La presència del mosaic agroforestal afavoreix el manteniment dels hàbitats presents a causa de la baixa rendibilitat que implicaria la transformació dels conreus actuals cap a sistemes més productius. A partir d’una primera recerca bibliogràfica sobre la flora i la fauna present al sud d’Osona es va comprovar que es disposa de poques dades amb referències específiques en aquesta zona. A nivell comarcal, els diferents treballs de fauna i flora amb referències a la zona es basen en quadrícules de mostreig UTM de 5x5 o 10x10 quilòmetres. També es troben referències de treballs realitzats a la comarca del Vallès Oriental que inclouen part de la zona. En qualsevol cas, no es té constància de cap mostreig sistemàtic per a diferents grups d’organismes. En aquesta memòria es presenten els resultats obtinguts en el mostreig d’una àrea formada per un paisatge agroforestal, de les plantes i les unitats de vegetació i de diversos grups zoològics d’organismes presents. 5
Page 1: ESTUDI DE LA FLORA I LA FAUNA D’U
Page 5 and 6: Índex Estudi de la flora i la faun
Page 7: Agraïments Estudi de la flora i la
Page 11 and 12: 3. Context geogràfic Estudi de la
Page 13 and 14: Estudi de la flora i la fauna d’u
Page 47 and 48: Pineda de pi roig a l’àrea d’e
Page 53 and 54: Epimecia ustula Erebia epistygne su
Page 57 and 58: Ordre Tricòpters Hydropsyche silta
Page 59 and 60:
Estudi de la flora i la fauna d’u
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
8.5. Estudi dels mamífers 8.5.1. M
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
9. Conclusions Estudi de la flora i
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
show all

MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?