MEMÒRIA_Flora i Fauna Osona Sud_definitiva.pdf - Recercat

Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’Osona
31.8127 +. Saücars (bosquines de Sambucus nigra), amb vidalba (Clematis vitalba), esbarzer (Rubus
ulmifolius)..., higròfils i subnitròfils, lligats sobretot als boscos de ribera.
Aquestes és la bardissa dominant als torrents i rieres alterades. Solen ser bardisses altes amb
abundància de plantes nitròfiles (Urtica dioica, Bryonia dioica, Galium aparine, Alliaria petiolata...).
31.891. Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de
l'estatge montà).
Són les bardisses dominants en el territori estudiat. Solen substituir els boscos esclerofil les
(alzinars), o n’ocupen els marges i les clarianes. També apareixen en recs humits, marges de
camps...Solen ser força variables pel què fa a la seva composició florística, però en general hi
domina l’esbarzer (Rubus ulmifolius). El roldor (Coriaria myrtifolia), hi és més aviat rar.
31.8C3 + . Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d’ambients secs de la
muntanya mitjana.
Els bosquets d’avellaners, sovint amb d’altres caducifolis, es troben molt localitzats a l’àrea
estudiada, ocupant alguns fondals poc alterats. Solen fer franges estretes resseguint torrents o
canals. Es tracta de les formacions forestals de caràcter més mesòfil del territori estudiat, i per
tant, hi apareixen un seguit de plantes de caràcter septentrional més aviat rares en un context
mediterrani-submediterrani com el que estem tractant. En són bons exemples Polystichum
aculeatum, Melica uniflora, Lilium martagon, Tilia platyphyllos, Mercurialis perennis, Fraxinus excelsior,
Anthriscus sylvestris, entre d’altres.
32.1131 + . Màquies d’alzina (Quercus ilex), calcícoles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània.
Formacions de caràcter arbustiu o arbori baix, denses, on hi dominen les espècies
esclerofil les típiques dels alzinars de terra baixa (Phillyrea latifolia, Quercus coccifera, Rhamnus
alaternus, Arbutus unedo, Lonicera implexa...). Aquestes formacions apareixen especialment en
aquells indrets rocosos (cingleres, solells abruptes...) on el bosc no s’arriba a constituir bé.
Hàbitat d’interès comunitari (codi 9340).
32.41. Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé.
Formacions denses i, degut a la dominància del garric o coscoll (Quercus coccifera), força pobres.
Són comuns als terraprims propers al caire dels cingles, o allà on les lloses calcàries afloren,
en indrets solells i secs. Solen constituir una fase inicial de colonització de la vegetació
llenyosa.
32.42. Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de terra baixa.
Les brolles apareixen aquí i allà al territori estudiat, formant superfícies petites sobre sòls
pedregosos o margosos amb poca vegetació, sempre en exposició solella. Són més comuns
sobre margues, formant part de la vegetació que colonitza els terrers. Hi domina el romaní,
però també hi apareixen altres arbusts típics com el bruc d’hivern (Erica multiflora), els pinzells
(Staehlina dubia), la foixarda (Globularia alypum), entre d’altres.
32.4A12 + . Matollars d'espernallac (Santolina chamaecyparissus), xeròfils i subnitròfils, de terra baixa.
32.4A2. Matollars d'artemisa (Artemisia spp.), de terra baixa i de la muntanya mitjana
Matollars que ocupen petites superfícies als marges de camps, sovint en llocs pasturats, i que
solen tenir com acompanyants un bon nombre de plantes nitròfiles. Les espècies anuals
també hi són comuns. En el segon cas hi domina Artemisia campestris.
32.641 + . Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) de la muntanya mitjana (i de les contrades
mediterrànies)
26