Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
I<br />
1<br />
k<br />
II • N ú m . 2 7 u : S 0 0 PTA<br />
ÁRNICA<br />
t5< i<br />
> "•Y.^m^^^<br />
' ANYS<br />
1 990 • 1 99 5<br />
il.<br />
..ws^^<br />
•*
4^<br />
GR<br />
La pipida<br />
23<br />
34<br />
Portada: Escriptors<br />
a Montgarri<br />
foto: Joan Blanco<br />
Un cop d'uH a l'església <strong>de</strong> la<br />
Catalunya d'avui<br />
Entrevista a monsenyor Joan Martí i<br />
Alanis, bisbe d'Urgell<br />
Lo bisbot<br />
Ratasia <strong>de</strong> nous<br />
Ester Isus i Rarado<br />
A<br />
L'arna<br />
Arquitectura i territoris <strong>de</strong><br />
muntanya. Més enllà <strong>de</strong>ls<br />
tòpics<br />
Car<strong>les</strong> Uop i Torné<br />
Lo co<strong>de</strong>r<br />
'0^<br />
Contraportada:<br />
Retaule <strong>de</strong> Sorpe<br />
Foto: Car<strong>les</strong> Aymerich<br />
C3><br />
Lo rovell <strong>de</strong> l'ou<br />
15<br />
32<br />
"Llera" i "rai":<br />
dos mots pirinencs<br />
amb fortuna literària<br />
Héctor Moret<br />
La grípia<br />
ÁRNICA<br />
990 • 1 9 9 5<br />
Nabius, el logotip <strong>de</strong>l cinquè<br />
aniversari <strong>de</strong> l'Arnica.<br />
Fitotopònim basc que, segons<br />
}. Coromines, donà nom a <strong>les</strong><br />
<strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong> (Vallis Anabiensis).<br />
^<br />
Lo vistaire<br />
El retaule renaixentista<br />
it <strong>de</strong> Sorpe<br />
Josep M. Xarrié i Rovira<br />
Cap <strong>de</strong>l ser/ei <strong>de</strong> Restauració <strong>de</strong><br />
Béns Mob<strong>les</strong> <strong>de</strong> la Generalitat<br />
38<br />
A<br />
Dossier<br />
Maria Mercè<br />
Marçal<br />
El retorn<br />
La mosquera<br />
29 ¿L^'íiVT^<br />
El <strong>de</strong>spertar<br />
<strong>de</strong> la muntanya<br />
Ramon Morell<br />
// Trobada<br />
d'escriptors al<br />
Pallars Sobirà<br />
(valls d'Aneu)
Persevera<br />
Per severa,<br />
Per se vera<br />
La perseverança en l'assoliment <strong>de</strong> fites difícils, complica<strong>de</strong>s, autèntiques,<br />
d'allò que per se té valor afegit, acaba tenint compensacions reconfortants.<br />
No <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser singular que <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>, aquesta subcomarca <strong>de</strong>l<br />
Pallars Sobirà, hagi rebut en el perío<strong>de</strong> d'un lustre dues vega<strong>de</strong>s el Premí<br />
Nacional <strong>de</strong> Cultura Popular i que, juntament amb el <strong>de</strong> l'Ateneu Popular <strong>de</strong><br />
Ponent, siguin els tres únics premis nacionals atorgats a <strong>les</strong> comarques lleida<br />
tanes d'ençà que el 1989 s'intituïren els guardons.<br />
L'any 1991 el rebia el <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong>, la institució matriu que ha gene<br />
rat i genera un <strong>de</strong>ls projectes més engrescadors <strong>de</strong> recuperació, conservació,<br />
difusió i restitució <strong>de</strong>l patrimoni cultural. Recentment, l'Ecomuseu <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls<br />
<strong>d'Àneu</strong>, plançó avantatjat <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong>, ha estat distingit, també, amb<br />
els llorers <strong>de</strong>l reconeixement. El premi sintetitza la recompensa <strong>de</strong>l treball<br />
ben fet però, alhora, obliga i força el patronat que actualment el regeix a man<br />
tenir i a renovar sense discussió l'oferta científica heretada.<br />
Ara i adés, la saba cultural flueix, ben programada, per <strong>les</strong> pàgines <strong>de</strong> la<br />
revista. La portada i la contraportada són il·lustratives <strong>de</strong> seng<strong>les</strong> activitats<br />
que progressivament donen fruit. La segona trobada d'escriptors, immortalit<br />
zada en l'eterna solitud <strong>de</strong> Montgarri, és una finestra oberta a experiències i<br />
sensacions d'enllà d'Aneu, un llaminer reclam que <strong>les</strong> institucions locals i<br />
comarcals cal que valorin convenientment. El patrimoni artístic, representat<br />
pel retaule gòtic <strong>de</strong> Sorpe, és una anella més en la progressiva recuperació<br />
<strong>de</strong>ls béns patrimonials <strong>de</strong> la terra d'Aneu, que s'iniciava amb el retaule <strong>de</strong> Son<br />
i la mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> <strong>les</strong> Neus d'Arreu, prosseguia amb el retaule <strong>de</strong> Santa<br />
Caterina <strong>de</strong> Jou i concloïa amb la presentació, el dia 23 <strong>de</strong> setembre, d'aquesta<br />
altra joia <strong>de</strong>l gòtic, ben acompanyada d'essència romànica en la talla <strong>de</strong> Sant<br />
Pere i en <strong>les</strong> entranyab<strong>les</strong> fustes <strong>de</strong> l'antic baldaquí.<br />
Ara, en el <strong>de</strong>goteig, lent i constant, esperen pacientment la mà revifica-<br />
dora els ornamentats retau<strong>les</strong> barrocs.<br />
Mentrestant, el <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> i Árnica us <strong>de</strong>sitgen unes bones festes<br />
nadalenques i un prometedor 1996. Salut i dilecció!, que <strong>de</strong>ien els medievals.<br />
^ÇR^ ©<br />
Director: Ferran Relia i Foro.<br />
Coordinador: Joan Blanco i Barrilado.<br />
Equip <strong>de</strong> redacció: Jordi Abelta, Carme Font,<br />
Ester Isus, Carme Mestre.<br />
Producció gràfica: Raül <strong>Valls</strong> - Disseny: Anna Ter. ÁRNICA fa constar que el contingut <strong>de</strong>ls<br />
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà. artic<strong>les</strong> publicats refleaeix únicament l'opinió<br />
DL: L-134-1990 <strong>de</strong> llurs sotasignats.<br />
ISSN: I 130-5444 Amh la col·laboració <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
Adreça <strong>de</strong> l'editor: <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>. Catalunya, la Fundació Pública Institut d'Estudis<br />
Carrer Major. 6 - 25580 Esterri <strong>d'Àneu</strong>. Iler<strong>de</strong>ncs <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Lleida.<br />
vt/ \*y \t^- \íy<br />
^
Un cop d'ull a l'Esglèsia<br />
<strong>de</strong> la Catalunya d'avui<br />
Entrevista a monsenyor Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell<br />
per Carme Mestre<br />
Per començar, Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 25 anys, ens introdueix al seu bisbat tot<br />
fent-nos un recorregut per la seva història. Després<br />
conversarem sobre els temes més actuals per fer-nos<br />
una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> quin és l'síotu quo <strong>de</strong> l'Església al món i a<br />
Catalunya.<br />
Històricament, tot comença amb el bisbe Sant<br />
Just, que és el primer <strong>de</strong> qui tenim da<strong>de</strong>s. Al voltant<br />
<strong>de</strong> l'any 530 ja va assistir al concili <strong>de</strong> Toledo i va sig<br />
nar-ne <strong>les</strong> actes. Sembla que és el primer document<br />
escrit que queda <strong>de</strong> l'existència d'un bisbe a Urgell,<br />
tot i que, molt probablement, a <strong>les</strong> primeries aquí ja<br />
hi havia bisbes.<br />
^ __^<br />
L'època més esplendorosa va ser l'edat mitjana,<br />
quan aquest Pirineu es va omplir <strong>de</strong> vida, quan es van<br />
construir <strong>les</strong> successives catedrals. L'actual és <strong>de</strong>l<br />
segle XN. L'acta <strong>de</strong> consagració és la carta geogràfica<br />
més antiga <strong>de</strong> Catalunya i al nostre arxiu tenim més<br />
<strong>de</strong> sis mil pergamins, alguns <strong>de</strong>ls quals daten <strong>de</strong>l segle<br />
VIII. Tot això ens <strong>de</strong>mostra que l'església d'Urgell va<br />
tenir una influència cultural i social molt gran.<br />
Després hi ha hagut canvis <strong>de</strong> fronteres, modifica<br />
cions con ara la creació <strong>de</strong>l bisbat <strong>de</strong> Solsona, que es<br />
va fer en gran part a expenses <strong>de</strong>l bisbat d'Urgell, ja<br />
que més <strong>de</strong> 130 parròquies van ser-hi traspassa<strong>de</strong>s.<br />
La Cerdanya, que era tota ella catalana, fins al segle
passat va formar part <strong>de</strong>l bisbat d'Urgell, i ara forma<br />
part <strong>de</strong>l bisbat <strong>de</strong> Perpinyà.<br />
-Així, <strong>de</strong>via ser un <strong>de</strong>ls bisbats més grans?<br />
-Sí. Però la seva amplitud ha anat variant, modifi-<br />
cant-se al llarg <strong>de</strong>l temps. No obstant això, ha tingut sem<br />
pre com a nucli tres comtats: el d'Urgell, el <strong>de</strong> la<br />
Cerdanya i el <strong>de</strong> Pallars. En temps <strong>de</strong> la Reconquesta,<br />
aigües <strong>de</strong>l Segre avall, el bisbe i el comte vam arribar fins,<br />
a Balaguer i van conquerir la part sud <strong>de</strong>l bisbat És a dir<br />
que bona part <strong>de</strong>l bisbat d'Urgell en forma part per dret<br />
<strong>de</strong> conquesta. Això pocs bisbats ho po<strong>de</strong>n dir. Després<br />
també hi va haver un intercanvi per fer coincidir <strong>les</strong> fron<br />
teres estatals i <strong>les</strong> religioses, si més no parcialment, amb<br />
algunes parts <strong>de</strong> la Vall d'Aran que formaven part <strong>de</strong>l bis<br />
bat <strong>de</strong> Comenges. I, sense anar més lluny, en el transcurs<br />
d'aquest segle també n'hi ha hagut, <strong>de</strong> modificacions.<br />
-I quins motius expliquen aquests canvis?<br />
-Mentre o l'edat mitjana, i po<strong>de</strong>m dir que fins al segle<br />
passat, al nostre bisbat hi havia un gran nombre d'habi<br />
tants, durant la segona meitat <strong>de</strong>l segle aaual s'ha prodiïiï<br />
un progressiu <strong>de</strong>spoblament <strong>de</strong>l món rural que ha reper<br />
cutit en la mitjana <strong>de</strong> població <strong>de</strong>l bisbat Avui hi ha una<br />
mitjana <strong>de</strong> 19 h.lkm'. Es pot consi<strong>de</strong>rar terra <strong>de</strong>sèrtica.<br />
Això, si bé no ha fet que es produïssin modificacions<br />
geogràfiques, sí que ha provocat modificacions socials, i ha<br />
fet que el bisbat anés per<strong>de</strong>nt importància en números<br />
relatius. La proporció amb el bisbat <strong>de</strong> Barcelona és d'l a<br />
30 habitants per l
es<br />
allò que jesús va manar i va establir. Per tant, <strong>les</strong> qües<br />
tions fundacionals no es po<strong>de</strong>n canviar. Tot i que la qües<br />
tió no es va plantejar d'una forma expressa i formal, ja<br />
que ningú va preguntar a Jesús si <strong>les</strong> dones podien ser<br />
or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s sacerdots, si que <strong>de</strong> fet jesús es va envoltar <strong>de</strong><br />
12 apòstols i només va donar po<strong>de</strong>rs sacramentals a<br />
aquests 12 apòstols. Això fa pensar que aquesta era una<br />
voluntat expressa <strong>de</strong> jesús. I durant 2.000 anys s'ha man<br />
tingut així.<br />
-De tota manera, aquestes tesis bé <strong>de</strong>uen tenir<br />
arguments teològics que <strong>les</strong> sostenen.<br />
-Els teòlegs diuen que jesucrist era un home i que,<br />
per tant, aquell que l'ha <strong>de</strong> representar el representa<br />
millor un home. Van analitzant la Bíblia, van estudiant la<br />
tradició... i, jo no sé quin pensament doctrinal <strong>de</strong> l'Església<br />
hi haurà d'aquí a 15, 50 o d'aquí a 100 anys. Si arriben<br />
a la conclusió que or<strong>de</strong>nar <strong>les</strong> dones no està en contra<br />
dicció amb els fets originals i fonamentals <strong>de</strong> l'església,<br />
potser or<strong>de</strong>naran <strong>les</strong> dones. Però, <strong>de</strong> moment, a aquesta<br />
conclusió no hi han arribat excepte alguns teòlegs, en<br />
nombre reduït, especialment d'alguna església protestant<br />
i <strong>de</strong> l'anglicana. Cal dir, però, que <strong>de</strong>sprés d'haver fet el<br />
pas, hi ha hagut un sector que ha vist això com una infi<br />
<strong>de</strong>litat als orígens, i que fins ara tres bisbes anglicans i uns<br />
200 sacerdots han passat al catolicisme, i altres que han<br />
passat a <strong>les</strong> esglésies ortodoxes d'orient És a dir, que ha<br />
provocat una dispersió dins <strong>de</strong> l'església anglicana.<br />
Tot fa pensar que estem en un temps <strong>de</strong> reflexió i<br />
maduració, encara que <strong>de</strong> moment la posició oficial <strong>de</strong><br />
l'Església és la tradicional, no per falta d'afecte a <strong>les</strong><br />
dones sinó per fi<strong>de</strong>litat als orígens i per la temença d'una<br />
escissió que podria portar una <strong>de</strong>cisió com aquesta.<br />
-I pel que fa al celibat, hauria <strong>de</strong> ser opcional?<br />
-D celibat <strong>de</strong>ls sacerdots és una institució <strong>de</strong> l'esglé<br />
sia llatina que té molts seg<strong>les</strong> d'existència. No té <strong>les</strong> raons,<br />
diguem-ne doctrinals, tan sòli<strong>de</strong>s com el sacerdoci <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
dones. Als primers seg<strong>les</strong> <strong>de</strong> l'església no existia la insti<br />
tució <strong>de</strong>l celibat obligatori, i actualment, l'església catòlica<br />
oriental no el té com a obligació. No obstant això, té unes<br />
bases a la Bíblia ben sòli<strong>de</strong>s perquè hi trobem jesús, Joan,<br />
Pau, els primers fundadors, que eren célibes. I que el<br />
^ ^ i!^-<br />
mateix jesucrist elogia el celibat, no perquè el matrimoni<br />
sigui dolent, sinó perquè els casats tenen moltes obliga<br />
cions i els resulta més difícil <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-se a <strong>les</strong> coses <strong>de</strong><br />
ÍL·glésia. Es una qüestió d'estratègia. Hi ha una tradició<br />
secular i po<strong>de</strong>m dir que, comparativament amb <strong>les</strong> altres<br />
esglésies que no tenen l'obligació <strong>de</strong>l celibat, canviar-la no<br />
comportaria un augment <strong>de</strong> vocacions. Les condicions<br />
econòmiques d'una persona célibe i d'una persona casa<br />
da són ben diferents. Aquest factor avui pesa molt.<br />
Aquells que volen ser predicadors <strong>de</strong> l'Evangeli, que volen<br />
representar l'Església, han d'acceptar d'entrada una gran<br />
austeritat, i si no accepten aquesta austeritat no hi entra<br />
ran.<br />
-\ ja que parleu <strong>de</strong> l'economia, quines vies <strong>de</strong><br />
finançament té l'Església actualment?<br />
-L'i<strong>de</strong>al és que els cristians es vagin acostumant a sos<br />
tenir la seva església <strong>de</strong> forma directa, com passa en altres<br />
països. Conec bé com funciona l'església catòlica a<br />
Anglaterra, on va néixer fa uns 200 anys a partir d'un petit<br />
nombre <strong>de</strong> catòlics, en front d'una massa protestant i <strong>de</strong><br />
sectes mok po<strong>de</strong>rosa, i aquest petit nucli va haver <strong>de</strong> fer<br />
"faixa 0 caixa", és a dir, posar els seus recursos al costat<br />
<strong>de</strong> l'església si volia que subsistís. Uavors s'ha creat una tra<br />
dició i sabem que ells, directament amb <strong>les</strong> seves aporta<br />
cions, quantitats mòdiques per altra banda, sostenen la<br />
seva església. Aquí, en canvi, la tradició és contrària.<br />
L'Església i l'Estat estaven units i això suposava que es feien<br />
favors mútuament. Un <strong>de</strong>ls favors que feia l'Església a<br />
l'Estat era sotmetre al rei o al cap d'Estat el nomenament<br />
<strong>de</strong> bisbes. I com a contrapartida l'Estat l'ajudava econòmi<br />
cament, i també en compensació <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>de</strong>samortitzacions,<br />
una mena d'espoliacions, fetes per l'Estat a l'Església el<br />
segle passat Bé, el cas és que l'Església i l'Estat es van<br />
separar, es va proclamar que s'havia <strong>de</strong> caminar cap a la<br />
in<strong>de</strong>pendència econòmica i que s'havia <strong>de</strong> conscienciar la<br />
població <strong>de</strong> fer aportacions. Però aquests fets no els po<strong>de</strong>m<br />
precipitar en <strong>les</strong> zones feb<strong>les</strong> econòmicament, als suburbis<br />
i a <strong>les</strong> zones rurals, perquè els seria difícil <strong>de</strong> suportar jo<br />
penso que el dia que <strong>de</strong>saparegui l'ajuda <strong>de</strong> l'Estat, els nos<br />
tres pob<strong>les</strong> ho notaran en els serveis religiosos, perquè els<br />
serà difícil <strong>de</strong> mantenir els propis serveis.
-El mes <strong>de</strong> juny passat es va celebrar el concili <strong>de</strong><br />
la Tarraconense, <strong>de</strong>ls bisbats que formen part <strong>de</strong> la<br />
província Tarraconense. Com es va tractar el tema<br />
<strong>de</strong> la unitat pastoral catalana?<br />
-En aquest concili <strong>de</strong> la Tarraconense s'hi va ajuntar<br />
també Barcelona, que no en forma part <strong>de</strong>s que la Santa<br />
Seu l'aixecà a categoria d'arquebisbat in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt l'any<br />
1964. Aquesta divisió va crear un cert temor i una ame<br />
naça a l'hora <strong>de</strong> pensar en el funcionament <strong>de</strong> dues Unies<br />
pastorals i ec<strong>les</strong>iàstiques paral·le<strong>les</strong> dintre <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Però aquest temor s'ha esvaït perquè els bisbes <strong>de</strong><br />
Catalunya hem estat conscients que la Catalunya geogrà<br />
fica no coinci<strong>de</strong>ix exactament amb la zona que ocupen<br />
e/s vuit bisbats, com ara el d'Urgell, al qual pertany<br />
Andorra, encara que tots tenen la seu dintre <strong>de</strong> Catalunya<br />
i la major part és a Catalunya. Hi ha hagut molt factors<br />
que ens han permès <strong>de</strong> treballar en una única direcció.<br />
Possibilitat <strong>de</strong> reunir-nos, que Catalunya ha accedit a una<br />
autonomia, cosa que ha facilitat configurar millores en la<br />
pròpia cultura, tenir Parlament i polítics propis... Tot això<br />
ha fet que Catalunya recuperés el pols, i que sigui més<br />
Visita <strong>de</strong>ls representants municipals aneuena Fany 1993 al Palou episcopal.<br />
Foto: Ferran Relia<br />
necessari que mai que els bisbes catalans tinguin també<br />
una política ec<strong>les</strong>ial pròpia, comuna i compartida i que<br />
respongui a la situació real <strong>de</strong> Catalunya. Això nosaltres<br />
ho hem solucionat per la via <strong>de</strong>ls fets, amb un esforç cons<br />
tant <strong>de</strong> coordinació, la qual cosa ha donat com a resultat<br />
una quantitat d'accions i d'iniciatives <strong>de</strong> conjunt.<br />
A<strong>les</strong>hores, al concili es va parlar que aquesta política <strong>de</strong><br />
fets estigués recolzada en una situació <strong>de</strong> dret, que es<br />
busqués la forma jurídica per la qual quedés garantida la<br />
unitat <strong>de</strong>ls bisbats <strong>de</strong> Catalunya, unitat que es va veure<br />
amenaçada en el moment que es va elevar Barcelona a<br />
la categoria d'arquebisbat. Les fórmu<strong>les</strong> per a la unitat<br />
són difícils d'aconseguir i algunes fins i tot traumàtiques;<br />
n'aparareixen tres: l'una és que un <strong>de</strong>ls dos arquebisbats<br />
<strong>de</strong>saparegués i hi tornés a haver un sol arquebisbat i una<br />
sola província ec<strong>les</strong>iàstica. Ara, quin ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>saparèixer?<br />
Aquesta solució és prou evi<strong>de</strong>nt que no és la i<strong>de</strong>al; una<br />
altra seria formar una regió apostòlica amb dos arque<br />
bisbats que assumissin tots dos un estatut on s'especifi<br />
quessin finalitats, òrgans <strong>de</strong> govern, elecció <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt..<br />
Però, en aquest cas, Barcelona s'hauria <strong>de</strong> constituir en<br />
-...II..I I ni.l""'-y y^«« ^Sf*''<br />
• PN<br />
d<br />
M^<br />
^
^<br />
8<br />
rt<br />
arquebisbat amb bisbats sufragaris, i això només pot ser<br />
dividint ¡a mateixa Barcelona en diferents bisbats.<br />
Aquesta és una fórmula que es pot donar en el futur, però<br />
que un concili no pot forçar, perquè, en últim terme ha<br />
<strong>de</strong> ser una iniciativa <strong>de</strong> l'arquebisbe <strong>de</strong> Barcelona. I l'al-<br />
tra alternativa seria elevar l'actual conferència episcopal<br />
catalana a la categoria <strong>de</strong> conferència episcopal institu<br />
cionalitzada segons dret L'actual conferència episcopal ja<br />
fa tot el que faria si fos reconeguda per la Santa Seu, o<br />
quasibé tot, però li falta el que en podríem dir la força<br />
d'obligar Aquesta alternativa també és difícil, donat que<br />
la Santa Seu, amb bon criteri, utilitza per tot el món la<br />
norma que <strong>les</strong> conferències episcopals coinci<strong>de</strong>ixin amb<br />
els límits <strong>de</strong> l'Estat Si no fos així, es multiplicarien <strong>de</strong><br />
forma extraordinària. Ara hi ha una comissió que estudia<br />
aquestes possibilitats, però cal reconèixer que són<br />
poques. Només el temps dirà si po<strong>de</strong>m trobar algun<br />
camí.<br />
-El fet que com a bisbe d'Urgell tingueu la condi<br />
ció <strong>de</strong> copríncep d'Andorra us fa ser un bisbe singu<br />
El Dr. Joan Maní i Alanis és bisbe d'Urgell <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 25 anys.<br />
Foto:]. Blanco<br />
lar. Quan comença aquest vincle?<br />
-Com 0 copríncep, ens n'hem d'anar als Pariatges <strong>de</strong><br />
l'any 12 78. Però és que abans era príncep únic i no hi ha<br />
documents escrits que ens diguin com i quan va<br />
començar.<br />
-El canvi polític que s'ha es<strong>de</strong>vingut a Andorra<br />
amb l'aprovació <strong>de</strong> la Constitució, com ha afectat<br />
l'Església?<br />
-El canvi polític s'ha produiï perquè prèviament hi ha<br />
hagut un canvi cultural i social. I és aquest canvi el que<br />
afecta la vida <strong>de</strong>ls cristians més que no pas el canvi polí<br />
tic. Podríem dir que ha vingut a consagrar una situació<br />
nova <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia que abans ja estava reconeguda per<br />
la via <strong>de</strong>ls fets, i que es va produir els anys <strong>de</strong>l gran crei<br />
xement d'Andorra. Avui hi viuen persones <strong>de</strong> més <strong>de</strong> tren<br />
ta nacionalitats diferents i cadascú porta <strong>les</strong> seves con<br />
viccions. Això sempre s'ha respectat, jo, personalment,<br />
sóc l'autor moral <strong>de</strong>l reconeixement <strong>de</strong>ls drets humans<br />
dintre d'Andorra, drets que inclouen el respecte o la cons<br />
ciència <strong>de</strong>ls altres i a la forma <strong>de</strong> pensar<br />
¿ ^ - ^
Maria Mercè Marçal<br />
Barcelona, 1952<br />
Sempre dic que sóc d'Ivars d'Urgell, tot i que vaig<br />
néixer, circumstancialment, a Barcelona, el 13 <strong>de</strong><br />
novembre <strong>de</strong> 1952. I ho dic perquè la veritat estric<br />
ta em sembla, en aquest cas, menti<strong>de</strong>ra: esborra <strong>de</strong><br />
cop alguna cosa que consi<strong>de</strong>ro essencial. La mort<br />
d'un primer fill, en un part difícil a casa, va fer que el<br />
meu pare i la meva mare <strong>de</strong>cidissin falcar la vinguda<br />
al món <strong>de</strong> la segona criatura amb tots els mitjans pos<br />
sib<strong>les</strong>. I, efectivament, néixer a Barcelona va salvar<br />
segurament la meva vida i la <strong>de</strong> la meva mare. Vint<br />
mesos més tard va venir al món, en aquest cas a<br />
Lleida, la meva germana Magda.<br />
Curiosament, quan ara dic que sóc d'Ivars o <strong>de</strong> la<br />
plana d'Urgell, faig exactament a l'inrevés <strong>de</strong> quan era<br />
petita: gallejar d'haver nascut a Barcelona, encara que<br />
només fos en una clínica i per motius estrictament<br />
sanitaris, era massa temptador perquè hi renunciés<br />
una xiqueta amb tendència a fantasiejar. Barcelona<br />
tenia per mi el prestigi <strong>de</strong> la capitalitat, l'aura d'allò<br />
<strong>de</strong>sconegut entrevist a mitges, els colors <strong>de</strong> la mar.<br />
Però ara sé que el meu gresol, allò que <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò<br />
compta a l'inici <strong>de</strong>ls meus anys, és la realitat urge-<br />
llenca <strong>de</strong> la meva infantesa: sé que és aquí on s'en<br />
fonsa la meva arrel, que, com diu Clementina<br />
Ar<strong>de</strong>riu, "si es torç, no es lleva". I sé que aquest espai<br />
configura bona part <strong>de</strong> la meva poesia, tant pel lèxic<br />
que m'ha llegat com per <strong>les</strong> imatges que m'ha sugge<br />
rit. I pels ritmes populars que me'n provenen i que<br />
\<br />
s'infiltren obstinadament en els meus versos. I, tot i<br />
que, fins al present, no hi ha en els meus poemes pai<br />
satges que no siguin el meu paisatge interior, la<br />
xiqueta <strong>de</strong> <strong>les</strong> terres <strong>de</strong> ponent que vaig ser <strong>de</strong>ixa<br />
senyal encara en el meu esforç per traduir-lo en<br />
parau<strong>les</strong>.<br />
Vaig viure els primers <strong>de</strong>u anys al poble, fins que<br />
vaig anar, amb una beca, a estudiar el segon <strong>de</strong> bat<br />
xillerat a l'institut <strong>de</strong> Lleida. Allà vaig passar els sis<br />
cursos següents i allà es va <strong>de</strong>senvolupar la meva<br />
ado<strong>les</strong>cència, amb <strong>les</strong> amistats apassiona<strong>de</strong>s que es<br />
barregen amb els primers amors, <strong>les</strong> primeres incur<br />
sions poètiques, els primers premis escolars, el <strong>de</strong>s<br />
cobriment <strong>de</strong> la nova cançó i <strong>de</strong> <strong>les</strong> possibilitats <strong>de</strong>l<br />
català com a llengua literària culta. La ciutat <strong>de</strong> Lleida<br />
va ser la pila <strong>de</strong>l meu bateig polític, el <strong>de</strong>scobriment<br />
^<br />
u<br />
cd<br />
dD<br />
o<br />
X
10<br />
QR<br />
O<br />
^<br />
-o millor, el reconeixement- <strong>de</strong> la meva pertinença a<br />
una nació oficialment negada, i d'alguns brots d'un<br />
incipient inconformisme social.<br />
En acabar el que llavors en dèiem pre-universita-<br />
ri, vaig anar a estudiar a Barcelona, i em vaig <strong>de</strong>cantar<br />
per la filologia clàssica. A <strong>les</strong> au<strong>les</strong> <strong>de</strong> la facultat vaig<br />
conèixer el poeta Ramon Pinyol, amb qui mès tard em<br />
casaria i viuria durant quatre anys, i amb qui iniciaria<br />
l'any 1973 -al costat d'altres companys, com Xavier<br />
Bru <strong>de</strong> Sala i Gemma d'Armengol- l'aventura <strong>de</strong>ls<br />
Llibres <strong>de</strong>l Mall. De forma autodidacta, esperonada<br />
per aquests i altres contactes amb el món cultural<br />
barceloní, vaig anar guanyant coneixements <strong>de</strong> la<br />
meva pròpia tradició poètica i literària -que l'escola<br />
m'havia escamotejat- i això, a part d'assen<strong>de</strong>rar i<br />
refermar la meva pràctica <strong>de</strong> l'escriptura, em va dur a<br />
<strong>de</strong>dicar-me a l'ensenyament <strong>de</strong> la llengua i la literatu<br />
ra catalanes. Ja abans d'acabar la carrera, vaig<br />
començar a fer-ne classes -<strong>de</strong> forma militant i fora<br />
<strong>de</strong>ls programes oficials- a l'Institut Rubió i Ors <strong>de</strong><br />
Sant Boi <strong>de</strong> Llobregat. Més endavant vaig <strong>de</strong>dicar-me<br />
a l'ensenyament d'aquestes matèries <strong>de</strong> manera pro<br />
fessional -a mesura que això es<strong>de</strong>venia possible- I<br />
així, encara en l'actualitat, em guanyo la vida com a<br />
professora a l'Institut Joan Boscà <strong>de</strong> Barcelona.<br />
Durant els anys setanta -anys especialment inten<br />
sos <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista personal i col·lectiu- vaig<br />
publicar els meus primers llibres <strong>de</strong> poesia; Cau <strong>de</strong> llu<br />
nes (premi Caries Riba 1976) i Bruixa <strong>de</strong> dol (1979).<br />
Alguns <strong>de</strong>ls meus poemes van ser musicats, entre d'al<br />
tres, per Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon<br />
Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria <strong>de</strong>l Mar Bonet.<br />
Vaig militar activament, també, en aquells anys foscos<br />
<strong>de</strong>l final <strong>de</strong>l franquisme, en la resistència política i cul<br />
tural catalana, <strong>de</strong>s d'una posició nacionalista d'esquer<br />
ra, i en el moviment d'alliberament <strong>de</strong> la dona. D'una<br />
manera potser menys directa, aquests eixos seguei<br />
xen centrant bona part <strong>de</strong> <strong>les</strong> meves activitats actuals,<br />
inclosa la literatura. Especialment em sento implicada<br />
en el feminisme, com a línia <strong>de</strong> força major, i en la<br />
tasca <strong>de</strong> recuperació lingüística.<br />
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement <strong>de</strong> la<br />
meva filla Heura, experiència crucial que intento ela<br />
borar poèticament a Sal oberta (1982) i a la segona<br />
part <strong>de</strong> La germaria, l'estrangera (1985). Aquest darrer<br />
llibre recupera un breu recull anterior. Terra <strong>de</strong> mai<br />
(1982), que significa, per part meva, una primera<br />
incursió amb <strong>les</strong> parau<strong>les</strong> en el territori silenciat <strong>de</strong><br />
l'amor entre dones; l'estructura recurrent i laberínti<br />
ca <strong>de</strong> la sextina hi en<strong>de</strong>ga i dóna marges a una expe<br />
riència obscura com tot procés iniciàtic. Desglaç,<br />
inclòs a Llengua abolida (poesia 1972-1989), reprèn el<br />
mateix tema, <strong>de</strong> forma, però, significativament dife<br />
rent i alhora intenta <strong>de</strong> traduir en parau<strong>les</strong> el dolor<br />
per la mort <strong>de</strong>l pare. Fins ara constitueix el meu<br />
darrer lliurament poètic, tot i que tinc un llibre en<br />
curs centrat en la meva vivència com a "filla <strong>de</strong> dona".<br />
Diré poca cosa més, per traçar encara quatre pin-
zella<strong>de</strong>s essencials; Que fa més <strong>de</strong> vint anys que m'es<br />
tic, com un hoste permanent, a Barcelona, amb un ull<br />
posat en un improbable retorn als orígens rurals.<br />
Que, tot i que no em queda espai per parlar <strong>de</strong> la<br />
gent que sento més propera, vull citar com a mínim<br />
Fina Birulès, interlocutora insubstituïble, estímul<br />
<strong>de</strong>cisiu durant aquest temps tant en l'àmbit <strong>de</strong>l pen<br />
sament com en el <strong>de</strong> la quotidianitat més viva -còm<br />
plice en aquell punt on s'interseccionen la vida i la<br />
literatura. Que necessito escriure i que m'agrada<br />
molt, gairebé tant com escriure, traduir <strong>les</strong> obres<br />
literàries <strong>de</strong> què m'he enamorat -és el que m'ha pas<br />
sat amb Colette, Yourcenar, Leonor Finí i, gràcies a<br />
l'ajut mitjancer <strong>de</strong> Mònika Zgustovà, amb <strong>les</strong> poetes<br />
russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. Que he<br />
conreat esporàdicament l'assaig literari i he fet xerra<br />
<strong>de</strong>s, conferències i recitals a <strong>de</strong>sdir. I que fa <strong>de</strong>u anys<br />
vaig ser seduïda pel fantasma <strong>de</strong> Renée Vivien, poeta<br />
i escriptora <strong>les</strong>biana <strong>de</strong> la Beile Epoque, que no em<br />
va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> petja fins que li vaig consagrar una exten<br />
sa novel·la que encara no fa dotze mesos va sortir a<br />
la llum. Molt sovint la literatura actua com un joc -un<br />
foc? un dau?- <strong>de</strong> miralls.<br />
V<br />
X<br />
El retorn<br />
Tornen. No sé veure-<strong>les</strong> sinó així: en un retorn<br />
absolut, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt gairebé <strong>de</strong>l lloc d'on vénen, <strong>de</strong>l<br />
lloc on van. Són tres i tornen. Dues dones i una cria<br />
tura. Les <strong>de</strong>strio davant meu -el<strong>les</strong>, in<strong>de</strong>striab<strong>les</strong><br />
entre si- contra una boira espessa i negra <strong>de</strong> fons.<br />
Amb la niti<strong>de</strong>sa d'un contrallum. Amb tota la llumi<br />
nosa policromia d'un vitrall encertat pel sol.<br />
Abandonen un vaixell, en el moll <strong>de</strong> València. Les<br />
segueixo mentre es dirigeixen a l'estació <strong>de</strong> trens:<br />
una en moto -tota bruna i afuada- i, al davant, en un<br />
taxi, l'altra, amb la criatura <strong>de</strong> mesos a la falda -blan<br />
ca <strong>de</strong> pell i amb els cabells llargs recollits en una<br />
trena- tot fent senyals enjogassats cap enfora, cap a<br />
l'altra banda <strong>de</strong>l vidre, cap on la dona bruna que<br />
cavalca la moto li somriu. Intenta inútilment engres<br />
car-hi la menuda que s'obstina en un plor intermitent,<br />
insidiós. Ella, però, també obstinadament, somriu. I<br />
segueix adreçant cap enfora, cap on l'altra sembla<br />
existir damunt la seva moto, gestos intermitents.<br />
El taxista comenta qualsevol cosa, que no retinc:<br />
la dona pàl·lida no hi para esment. La criatura, <strong>de</strong>s<br />
prés d'una petita treva, recomença els sanglots. Ella<br />
no sembla, tampoc, escoltar-la. Somriu, absent.<br />
Absent, fins I tot d'aquell punt exterior, mòbil que<br />
\<br />
II<br />
^<br />
(D<br />
0
12<br />
(D<br />
O<br />
aparentment li fixa l'atenció i cap al qual sembla vin-<br />
clar-se tota. Absent quasi <strong>de</strong> si mateixa, es<strong>de</strong>vinguda,<br />
<strong>de</strong> cop, estrangera. Només mira, atònita, com si li<br />
costés <strong>de</strong> reconèixer-s'hi, en el mal mirall <strong>de</strong> vidres<br />
<strong>de</strong>l taxi, la seva pròpia imatge <strong>de</strong>sdibuixada, quasi fan<br />
tasmagòrica que se superposa, per breus moments, a<br />
la realitat precisa i contun<strong>de</strong>nt -inabastable vidres<br />
enllà- <strong>de</strong> la dona bruna.<br />
Somric, jo també, entre envejosa i commiserati-<br />
va. Torno, també. I sóc, <strong>de</strong> totes quatre, l'única que<br />
sé. Sé com llegir cada fet, cada gest, cada pas, cada<br />
Indici. Sota els meus ulls, tot s'afilera en una direcció,<br />
una <strong>de</strong> sola. I així, tot té un sentit, un <strong>de</strong> sol. Tal com<br />
davant d'una mort inesperada, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l primer<br />
moment <strong>de</strong> <strong>de</strong>sconcert dolorós, <strong>de</strong> mica en mica<br />
se'ns van fent evi<strong>de</strong>nts tots els símptomes, abans<br />
<strong>de</strong>sapercebuts, que havien <strong>de</strong> portar per força a un<br />
únic final.<br />
Tinc <strong>les</strong> cartes, <strong>de</strong>stapa<strong>de</strong>s, damunt <strong>de</strong> la taula.<br />
S'entreteixeixen, com una teranyina, els fils que em<br />
porten a <strong>de</strong>sxifrar-<strong>les</strong>. Enmig <strong>de</strong> la creu, una dama<br />
aixeca una espasa <strong>de</strong> doble tall. A l'esquerra, la lluna<br />
arrisca una llum malalta. A la dreta, la mort amb dalla<br />
<strong>de</strong> tardor. A dalt, la copa, capgirada, el vi vessat... a<br />
baix, el foll que perd els passos per l'escala fosca <strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong>sig. Estripo l'averany i reneixo <strong>de</strong> <strong>les</strong> cendres. Una<br />
tardor, una altra, una altra. U serp <strong>de</strong>ixa una i una<br />
altra i una altra vegada pel cami la seva pell, vestit<br />
brodat en la carn viva.<br />
Només el plor <strong>de</strong> la menuda resta, per a mi,<br />
in<strong>de</strong>sxifrat. In<strong>de</strong>sxifrable. Doll fosc, llenguatge bàrbar.<br />
Escuma <strong>de</strong> qui sap quin beuratge, potser enverinat,<br />
ofert al seu propi futur, al futur <strong>de</strong> la dona pàl·lida que<br />
la duu a coll, al meu futur potser. Amenaça que osca<br />
tota seguretat, mil·límetre a mil·límetre. Punyida<br />
sorda <strong>de</strong> la culpa obscurament inflingida.<br />
Carrers <strong>de</strong> València, que travesses com si no<br />
existissin, com si fossin només l'escenari mòbil i gira<br />
tori d'un episodi teu, tibant com la corda d'un arc:<br />
pur moviment, la fletxa es menja l'aire <strong>de</strong>l voltant,<br />
imanta totes <strong>les</strong> imatges i <strong>les</strong> coses: cartó pedra <strong>de</strong>ls<br />
-^ X 5Í<br />
<strong>de</strong>corats <strong>de</strong> colors, celatges <strong>de</strong> paper <strong>de</strong> seda són<br />
escombrats pel seu impuls vertiginós. I la fletxa,<br />
xuclada per una estranya força fagocitària que ho<br />
arrossega tot i tot ho arremolina, s'endinsa, cega,<br />
entre els llavis oberts <strong>de</strong>l ponent.<br />
Veig la dona blanca -dama blanca en un escaquer<br />
<strong>de</strong>sconegut, gegantí, on no sap com ni si s'ha <strong>de</strong><br />
moure, segons un reglament Incert. La veig com un<br />
regal embolicat amb cel·lofana, ofert a <strong>les</strong> mans <strong>de</strong><br />
ningú, <strong>de</strong>stinat només als ullals <strong>de</strong>predadors <strong>de</strong> la<br />
passió. Però ella no ho sap. Dins els seus ulls, en una<br />
sola imatge compacta, brillen els dies anteriors al<br />
retorn, com un cristall molt pur en un estoig obert.<br />
Dins <strong>de</strong>ls narius, una sola olor enllaça el gessamí, l'al<br />
ga, l'almesc. Dins <strong>de</strong>l sexe, una embosta <strong>de</strong> mar<br />
immobilitza l'instant abans d'esclatar contra la roca,<br />
que la convertirà <strong>de</strong>finitivament en record.<br />
L'ombra <strong>de</strong> <strong>les</strong> palmeres sembla innecessària<br />
quan el <strong>de</strong>sert ni tan sols s'insinua i quan la cremor<br />
<strong>de</strong> la set no vol <strong>de</strong>manar cap oasi. L'abans <strong>de</strong> l'abans<br />
<strong>de</strong>l retorn és un garbuix <strong>de</strong> veus i <strong>de</strong> sons, <strong>de</strong> perfils<br />
i <strong>de</strong> colors. Un sopar xinès farcit <strong>de</strong> mitges con<br />
fidències i d'insinuacions esbossa<strong>de</strong>s. Una conversa<br />
fins a la matinada, amb aquella tensió febril que la son<br />
sembla justificar. Un cop <strong>de</strong> telèfon brusc, a mig matí,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la feina, amb una invitació sobtada. Tu et fre<br />
gues els ulls, a penes <strong>de</strong>sperta. Dius que sí. Que hi<br />
aniràs. Hi vas. Hi vas anar. Recorda: el vaixell, tu i la<br />
nena en un camarot compartit amb gent <strong>de</strong>sconegu<br />
da, a la llitera <strong>de</strong> dalt <strong>de</strong> tot. La cullereta birlada al bar<br />
per al iogurt <strong>de</strong> la petita. La bossa plena <strong>de</strong> mu<strong>de</strong>s,<br />
cel·lulosa i plàstic. Les farines, els pots. El neguit per<br />
si <strong>de</strong>ixarà dormir. I els ulls fits en allò que tal vegada<br />
s'es<strong>de</strong>vindrà: que tal vegada s'es<strong>de</strong>vingué.<br />
L'ombra <strong>de</strong> <strong>les</strong> palmeres sembla Innecessària i els<br />
seus troncs, altíssims, l'escorta muda <strong>de</strong> la llum min<br />
vant. Arribeu a l'estació. El rellotge assenyala <strong>les</strong> vuit<br />
en punt. La criatura dorm, subjectada per una tira <strong>de</strong><br />
roba blau fosc al pit <strong>de</strong> la dona blanca, que fa un<br />
moment s'ha tornat a queixar: "Res, altra vegada no<br />
ha menjat res..." Però ara dorm. I se n'oblida. I mira.
amb els ulls brillants, plens d'una febre que es vol feliç,<br />
el rostre bru, els ulls menuts i negríssims <strong>de</strong> l'altra<br />
dona. S'hi mira, s'hi emmiralla i s'hi troba, i creu tro<br />
bar-hi l'altra. I, potser com a la llegenda, pren la llà<br />
grima que s'ha escolat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l seu ull fins a la galta <strong>de</strong><br />
l'amant per una llàgrima vessada per l'amant mateix.<br />
Hi ha trens pràcticament cada hora. Però cal<br />
esperar-ne un que pugui transportar ia moto. Cinc<br />
hores a la sala d'espera. No us en po<strong>de</strong>u moure, per<br />
què cal enl<strong>les</strong>tir I vetllar els tràmits. Cinc hores que<br />
et semblen un do inesperat i luxós: retardar encara<br />
cinc hores l'arribada, el retorn. Cinc hores afegi<strong>de</strong>s a<br />
<strong>les</strong> dues que ja vàreu guanyar en perdre el vaixell que<br />
us hauria dut directament a Barcelona.<br />
Sala d'espera. El temps <strong>de</strong>turat en el llindar. Per<br />
damunt <strong>de</strong> la tauleta <strong>de</strong>l bar, <strong>les</strong> mans arrisquen carí<br />
cies tími<strong>de</strong>s, que es voldrien secretes; per sota, els<br />
peus no gosen entrellaçar-se. La dona bruna, però,<br />
sembla mestrejar la situació. Per més que un i altre<br />
cop pregoni la seva sorpresa: "Mai no m'hauria ima<br />
ginat que això pogués passar!" Tu no la creus gaire,<br />
però fingeixes creure-la. No vols que cap mínima dis<br />
crepància enterboleixi l'hora. Des <strong>de</strong> feia temps,<br />
en<strong>de</strong>vinaves un moviment llisquent i precís, lent i cal<br />
culat d'ella cap a tu. Un moviment que et seduïa per<br />
la seva mateixa perfecció. I ara, ella el nega, i et sem<br />
bla com si, absurdament, ella volgués abolir-se a favor<br />
d'un cop d'atzar ni tan sols pressentit ni, segons diu,<br />
conscientment <strong>de</strong>sitjat. Tu no la creus, però això no<br />
projecta en tu cap ombra <strong>de</strong> <strong>de</strong>sconfiança, perquè<br />
alhora sents que la seva sorpresa no és fingida. I que<br />
ella sí que es creu <strong>les</strong> pròpies parau<strong>les</strong>.<br />
Sovint, com un llampec, passen per la ment <strong>de</strong> la<br />
dona pàl·lida <strong>les</strong> escenes <strong>de</strong> la seva arribada a l'illa. La<br />
dona bruna, esperant-la -esperant-<strong>les</strong>. El breu trajec<br />
te en moto. La casa, amb una insinuació <strong>de</strong> jardí al<br />
davant. L'altra, la dona bruna, aixecant la balda, enar<br />
borant la clau, obrint la porta, queixant-se <strong>de</strong> l'estat<br />
<strong>de</strong> la vivenda i <strong>de</strong>ls propietaris: "No està en condi<br />
cions per ailotjar-s'hi amb una criatura..." I ella -afa-<br />
lagada, però- replicant: "Que n'ets d'exagerada!" El<br />
ram <strong>de</strong> perpetuínes grogues enmig <strong>de</strong>l sostre. El plat<br />
<strong>de</strong> fruita seca en un racó, arran <strong>de</strong> terra. Els mata<br />
lassos <strong>de</strong> ratl<strong>les</strong> blaves i blanques sobre el mosaic.<br />
El<strong>les</strong> dues, menjant figues <strong>de</strong> l'estació <strong>de</strong> pell clivella-<br />
da, mora<strong>de</strong>s i vermel<strong>les</strong>. I la criatura, <strong>de</strong> cop, escla<br />
tant en un plor estri<strong>de</strong>nt, escandalós com una taca <strong>de</strong><br />
sang.<br />
Ara sé que, malgrat l'aparença <strong>de</strong> viatge iniciàtic,<br />
l'anada era també un viatge <strong>de</strong> retorn. I el retorn no<br />
era sinó una anada, un camí obert i imprevisible cap<br />
allà on jo, ara, intento tornar amb <strong>les</strong> parau<strong>les</strong>. Potser<br />
il·lusòriament i potser, només, per recomençar el<br />
cercle.<br />
^ A X<br />
13<br />
es<br />
GR<br />
O
14<br />
O<br />
O<br />
Ratasia <strong>de</strong> nous<br />
^&<br />
Lo bisbot s'acaba i comença una nova etapa i, per acomiadar-lo, res millor que una copeta<br />
<strong>de</strong> ratasia per fer pair tota la reguitzera <strong>de</strong> plats que po<strong>de</strong>n haver agradat o empatxat a alguns<br />
lectors.<br />
La ratasia és un licor casolà que es pren <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>les</strong> postres, però també s'usa com a remei<br />
<strong>de</strong> molts mals: cap, estómac, panxa... per la qual cosa cal tenir-la sempre a punt. Cada any, cap<br />
al mes <strong>de</strong> juny, se'n h una quantitat <strong>de</strong>terminada segons una fórmula pròpia <strong>de</strong> cada casa: <strong>de</strong><br />
nous, <strong>de</strong> codony, <strong>de</strong> cireres, etc. i amb unes propietats organolèptiques (sabor, aroma...) que<br />
varien segons els ingredients (herbes i fruits) i el licor utilitzat: aiguar<strong>de</strong>nt, anís sec o anís dolç.<br />
La ratasia <strong>de</strong> nous s'elabora el mes <strong>de</strong> juny, que és quan <strong>les</strong> nous són ver<strong>de</strong>s; la <strong>de</strong> codony<br />
hauria <strong>de</strong> preparar-se a la tardor.<br />
Ingredients<br />
Herbes:<br />
Tarongina {Melissa offidnalis)<br />
Espígol (Lavandula angustifolia)<br />
Timonet (Thymus sp)<br />
Te <strong>de</strong> roca (Akhemilh alpina)<br />
Te <strong>de</strong> bosc {Si<strong>de</strong>ritis hyssopifolia)<br />
Menta (Mentha piperita)<br />
Moraduix o orenga (Origanum vulgare)<br />
Sàlvia (Salvia sp)<br />
Romaní (Rosmarinus offidnale)<br />
Camamilla (Matricaria chamomilla)<br />
Marialluïsa {Aloysia triphylla)<br />
Sanguinària (Paronychia argéntea)<br />
Milful<strong>les</strong> (Achillea millefolium)<br />
Til·la (7(7/0 platyphyllos)<br />
Fruits:<br />
6 taronges parti<strong>de</strong>s a talls<br />
6 llimones parti<strong>de</strong>s a talls<br />
12 o més nous ver<strong>de</strong>s parti<strong>de</strong>s, segons el gust<br />
Espècies:<br />
3 rames <strong>de</strong> canyella<br />
4 claus<br />
12 grans <strong>de</strong> cafè<br />
Licor:<br />
20 litres d'anís sec o mescla d'anís i aiguar<strong>de</strong>nt<br />
(3J> -<br />
Confecció<br />
En una garrafa <strong>de</strong> boca ampla d'uns 20 litres, s'hi van<br />
posant <strong>les</strong> herbes a manats, els fruits i <strong>les</strong> espècies.<br />
S'omple amb l'aiguar<strong>de</strong>nt o anís, es tapa i es <strong>de</strong>ixa<br />
reposar a sol i serena 40 dies, rectificant <strong>de</strong> licor si<br />
cal. Ja és a punt, es pot colar o filtrar i guardar-la en<br />
ampol<strong>les</strong> o a la mateixa garrafa, o bé es pot <strong>de</strong>ixar<br />
tal qual i anar-la colant a mesura que es va consumint.<br />
Que us aprofiti el licor, i no alceu massa el colze.<br />
Ester Isus i Barado
El retaule renaixentista <strong>de</strong> Sorpe<br />
El 23 <strong>de</strong> setembre passat es va presentar la restauració <strong>de</strong>l retaule <strong>de</strong> l'església parroquial <strong>de</strong><br />
Sorpe, d'estil renaixeritista. Van assistir a l'acte el director general <strong>de</strong>l patrimoni cuíwral, Sr. Josep<br />
M. Huguet; l'alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> l'Alt Aneu, Sr. Joaquim Llena; el bisbe <strong>de</strong> la diòcesi d'Urgell, Sr. Joan Martí;<br />
el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> cultural <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls d'Aneu, Sr. Ferran Relia; el cap <strong>de</strong>l servei d'arxius,<br />
Sr. Francesc Olivé; el cap <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong>l patrimoni arquitectònic, Sr. Antoni Navarro; els alcal<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> localitats veïnes, molts ciutadans <strong>de</strong> Sorpe i rodalia i qui té l'honor d'escriure aquestes línies, en<br />
qualitat <strong>de</strong> cap <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> restauració <strong>de</strong> béns mob<strong>les</strong> <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Ambient <strong>de</strong> treball a l'església, en el moment <strong>de</strong> tornar a col·locar <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> ja restaura<strong>de</strong>s<br />
15<br />
O<br />
><br />
O<br />
u<br />
o<br />
C3>
16<br />
o<br />
0,)<br />
><br />
O<br />
0<br />
Un cop <strong>de</strong>smuntat el retaule, s'ha fet una fixació puntual<br />
d'urgència <strong>de</strong> la policromia <strong>de</strong> <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> per procedir<br />
al seu trasllat a <strong>les</strong> instal·lacions <strong>de</strong>l servei<br />
<strong>de</strong> restauració <strong>de</strong> Béns mob<strong>les</strong><br />
Si ho mirem bé, es tractava <strong>de</strong> la presentació<br />
d'una restauració no conclosa. L'aspecte general és<br />
realment el que van po<strong>de</strong>r observar però, com s'ex<br />
plica més endavant, en el moment <strong>de</strong>l muntatge <strong>de</strong>fi<br />
nitiu es van <strong>de</strong>scobrir unes portes que formaven part<br />
<strong>de</strong> la fornícula <strong>de</strong> Sant Pere que, si bé per la cara<br />
anterior estaven <strong>de</strong>cora<strong>de</strong>s com tot el conjunt, per<br />
la part posterior eren policroma<strong>de</strong>s i estofa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> feia més <strong>de</strong> vuit-cents anys. No obstant això, ja<br />
haviem <strong>de</strong>scobert durant la restauració que els tra<br />
vessers d'algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> renaixentistes també<br />
eren d'època romànica i que segurament formaven<br />
part d'un frontal o d'un baldaquí.<br />
Com que es tractava, doncs, d'una restauració no<br />
conclosa, vam pensar que els visitants que fessin cap<br />
a l'exposició <strong>de</strong> plafons explicatius, situats als costats<br />
<strong>de</strong>l retaule, podrien entendre millor la tasca <strong>de</strong> con<br />
servació i restauració que s'ha fet al Centre <strong>de</strong> res<br />
tauració que la Generalitat té a <strong>les</strong> <strong>de</strong>pendències<br />
perimetrals <strong>de</strong>l claustre <strong>de</strong>l monestir <strong>de</strong> Sant Cugat<br />
<strong>de</strong>l Vallès entre els anys 1994-1995.<br />
Dit sigui <strong>de</strong> passada -i sense voler abusar d'a<br />
questa magnífica tribuna comarcal per fer popaganda<br />
<strong>de</strong> la labor portada a terme pel servei <strong>de</strong> restauració<br />
<strong>de</strong> béns mob<strong>les</strong> <strong>de</strong> la Generalitat- aquestes petites<br />
exposicions explicatives <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> restaura<br />
ció seguits en cada bé cultural han donat un resultat<br />
sorprenent. Actualment, n'hi ha setze d'escampa<strong>de</strong>s<br />
per tot el territori nacional i, per molt que insistim,<br />
no ens <strong>les</strong> <strong>de</strong>ixen retirar els responsab<strong>les</strong> <strong>de</strong>ls retau<br />
<strong>les</strong> perquè diuen que és un atractiu més. Aquest és<br />
el cas, sense anar més lluny, <strong>de</strong> la petita exposició<br />
corresponent al retaule <strong>de</strong> Son (Pallars Sobirà).<br />
U restauració <strong>de</strong>l retaule <strong>de</strong> Sant Pere, obra <strong>de</strong>l<br />
s. XVI realitzada al tremp <strong>de</strong> cola sobre fusta <strong>de</strong> pi, ha<br />
estat una restauració amb anècdota. En primer lloc,<br />
<strong>les</strong> seves dimensions (611x470 cm) ja corresponen a<br />
una obra d'una certa monumentalitat. Però l'escultu<br />
ra <strong>de</strong> Sant Pere, <strong>de</strong> cos romànic -actualment a mig<br />
netejar la policromia original- i <strong>de</strong> cap renaixentista,<br />
ofereixen l'anècdota que <strong>de</strong>lecta als periodistes més<br />
o menys versats en art. Per fer més entenedora<br />
aquesta adaptació <strong>de</strong>l romànic al renaixement vam<br />
instal·lar un negatoscopi amb unes radiografies en <strong>les</strong><br />
quals es pot veure perfectament l'encaix <strong>de</strong>l cos amb<br />
el cap. Tot plegat podia donar la sensació d'una peti<br />
ta clínica -per a una petita localitat on l'alcal<strong>de</strong>, el<br />
nostre bon amic el Dr. Joaquim Llena, ja és <strong>de</strong>l ram-<br />
<strong>de</strong> la qual el pacient, sant Pere, mai es queixa ni es<br />
belluga quan el radiografien.<br />
C2> C3> C3> <br />
Bé, petites bromes a part, m'agradaria recordar<br />
dos aspectes que en la meva presentació oral vaig<br />
apuntar el dia 23 <strong>de</strong> setembre. En primer lloc, que un<br />
<strong>de</strong>ls fonaments més sòlids <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>ntitat d'un país és<br />
el seu patrimoni històrico-cultural. Els canvis cultu<br />
rals, la pèrdua <strong>de</strong> la memòria col·lectiva, el <strong>de</strong>spobla<br />
ment <strong>de</strong> petits nuclis rurals on es conservaven, fan<br />
que aquesta riquesa cultural es vegi avui amenaçada i
£/ retaule amagava fragments originals d'un baldaquí romànic<br />
Alguns s'havien utílitzat com a travessers al dors <strong>de</strong> <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> i d'altres com a elements construaius <strong>de</strong> l'estruaura.<br />
en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>saparició. El segon aspecte que vaig <strong>de</strong>i<br />
xar sobre la taula anava orientat a la conservació.<br />
Tota restauració ha d'anar acompanyada <strong>de</strong> mesures<br />
complementàries <strong>de</strong> preservació o <strong>de</strong> conservació;<br />
quan un retaule conté en la seva superfície molts anys<br />
<strong>de</strong> fum, un ciri o una xinxeta encesa no el perjudica<br />
ran gaire, però si un retaule ha estat restaurat<br />
recentment cal evitar els ciris i <strong>les</strong> xinxetes votives<br />
perquè l'agressió és consi<strong>de</strong>rable.<br />
Finalment, vull felicitar tots els ciutadans <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
valls <strong>d'Àneu</strong>, no solament per la recuperació d'aquest<br />
magnífic retaule, sinó per tenir entre <strong>les</strong> seves fi<strong>les</strong> un<br />
home locomotora, d'aquells que arrossega i fa quilò<br />
metres, <strong>de</strong>ls que es mouen i fan país. Em refereixo,<br />
no hi ha dubte, al Sr. Ferran Relia, presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l<br />
<strong>Consell</strong> cultural <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>. Ell és qui telefo<br />
na al servei <strong>de</strong> restauració <strong>de</strong> la Generalitat i em diu:<br />
Xarrié, ja et tinc un altre retaule perquè el pugueu<br />
restaurar l'any vinent!<br />
Josep M. Xarrié I Rovira<br />
Cap <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> restauració <strong>de</strong> béns mob<strong>les</strong> originals que conformen ei conjunt. El primer pis té<br />
Retaule <strong>de</strong>dicat a sant Pere<br />
Tècnica: Tremp <strong>de</strong> cola sobre fusta <strong>de</strong> pi<br />
Dimensions: 611x479 cm.<br />
Ubicació: Església <strong>de</strong> Sant Pere, Sorpe (Pallars Sobirà).<br />
Època: Segle xvi.<br />
Restaurat entre els anys 1994 i 1995.<br />
Registre <strong>de</strong>l SRBM núm. 4733.<br />
Da<strong>de</strong>s històriques<br />
El retaule renaixentista <strong>de</strong> l'església <strong>de</strong> Sorpe està<br />
<strong>de</strong>dicat a sant Pere, com el mateix edifici per al qual<br />
fou construït. El presi<strong>de</strong>ix una escultura policromada<br />
que representa també el mateix sant.<br />
Arquitectònicament, és format per un pe<strong>de</strong>stal<br />
-amb dues portes i una pre<strong>de</strong>l·la al centre- sobre el<br />
qual reposen tres pisos, amb nou tau<strong>les</strong> organitza<strong>de</strong>s<br />
en cinc carrers, i un coronament. Tant aquesta zona<br />
superior amb la figura <strong>de</strong> Déu Pare, que potser ori<br />
ginàriament era un frontó triangular que repetia l'a<br />
cabament superior <strong>de</strong> <strong>les</strong> portes, com part <strong>de</strong> l'es<br />
tructura arquitectònica <strong>de</strong>l retaule -algunes pilastres<br />
i cornisses i també <strong>les</strong> <strong>de</strong>coracions pinta<strong>de</strong>s imitant<br />
la talla policromada, a manera <strong>de</strong> guardapols- són<br />
d'una època molt posterior a la resta <strong>de</strong> <strong>les</strong> tau<strong>les</strong><br />
una fornícula al carrer central que conté la imatge <strong>de</strong><br />
Sant Pere, una talla <strong>de</strong> fusta d'origen romànic força<br />
modificada.<br />
El muntatge <strong>de</strong>l retaule, tal com ha arribat fins a<br />
nosaltres, pot datar <strong>de</strong>l mateix moment <strong>de</strong> <strong>les</strong> impor<br />
tants obres <strong>de</strong> remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> l'església romànica, a<br />
principi <strong>de</strong>l segle xviii, segons la data <strong>de</strong> 1726 que<br />
C3 C3><br />
17<br />
0<br />
o<br />
o
^<br />
18<br />
0<br />
O<br />
Qí<br />
O)<br />
><br />
O<br />
u<br />
o<br />
CS) C3<br />
consta en el campanar. Les reformes van comportar<br />
la supressió <strong>de</strong> l'absis central i el capglrament <strong>de</strong>l sen<br />
tit <strong>de</strong> la nau, amb la qual cosa el retaule va quedar<br />
col·locat en el nou presbiteri, a ponent. El seu aspec<br />
te actual no respecta, dones, l'original perquè al<br />
marge <strong>de</strong>ls afegits i <strong>les</strong> repinta<strong>de</strong>s que tapaven la pin<br />
tura <strong>de</strong> <strong>les</strong> tau<strong>les</strong>, sabem que falta almenys una taula<br />
que <strong>de</strong>via ocupar el centre <strong>de</strong> la pre<strong>de</strong>lla, on estava<br />
representat amb tota seguretat Jesucrist -possible<br />
ment l'ecce homo-, entre <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> conserva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu i <strong>de</strong> Sant Joan Evangelista.<br />
Fins al moment actual, no s'han trobat notícies<br />
documentals sobre l'autor ni l'època <strong>de</strong> l'elaboració<br />
<strong>de</strong>l retaule, però els motius heràldics <strong>de</strong> la part supe<br />
rior po<strong>de</strong>n servir d'alguna orientació: a la banda<br />
esquerra, l'escut amb <strong>les</strong> armes <strong>de</strong>ls Pallars -una àliga<br />
bicèfala- i, a la dreta, l'escut amb <strong>les</strong> armes <strong>de</strong>ls<br />
Cardona -els cardots-. Sabem que el 1491, Joan<br />
Ramon Folch IV <strong>de</strong> Cardona (1486-1513) és investit<br />
primer marquès <strong>de</strong> Pallars i primer duc <strong>de</strong> Cardona,<br />
i que, per tant, el retaule no pot ser anterior a aques<br />
ta data d'unificació <strong>de</strong> dos territoris que fins llavors<br />
no <strong>de</strong>penien <strong>de</strong> la mateixa persona. El seu fill Ferran<br />
<strong>de</strong> Cardona i Enríquez (MS43) va heretar els títols<br />
<strong>de</strong>l seu pare i es va convertir així en segon duc <strong>de</strong><br />
Cardona, marquès <strong>de</strong> Pallars, comte <strong>de</strong> Pra<strong>de</strong>s, ves<br />
comte <strong>de</strong> Vilamur, gran contestable i almirall d'Aragó.<br />
Personatge molt influent <strong>de</strong> la nob<strong>les</strong>a catalana,<br />
nomenat Gran d'Espanya <strong>de</strong> primera classe per<br />
Car<strong>les</strong> V, havia rebut el 1519 la insígnia <strong>de</strong>l Toisó<br />
d'or. El seu escut fet per Joan Burgunyà al cadirat <strong>de</strong>l<br />
cor <strong>de</strong> la catedral <strong>de</strong> Barcelona ja incorpora <strong>les</strong><br />
armes <strong>de</strong>l Pallars i <strong>les</strong> <strong>de</strong> Cardona.<br />
Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista estilístic, malgrat l'aspecte<br />
arcaïtzant <strong>de</strong>l retaule a causa <strong>de</strong>ls fons daurats o d'al<br />
gunes composicions pròpies <strong>de</strong>l gòtic i <strong>de</strong> la duresa<br />
<strong>de</strong> l'execució, po<strong>de</strong>m qualificar-lo com una obra<br />
popular <strong>de</strong>l renaixement català. Buscant analogies<br />
amb d'altres obres, hem trobat a l'arxiu <strong>de</strong>l nostre<br />
servei dues peces, restaura<strong>de</strong>s ja fa uns anys, que pre<br />
senten una relació força estreta amb el retaule <strong>de</strong><br />
La restauradora Núria Canyameras durar)t ei procés <strong>de</strong> restauració<br />
<strong>de</strong> la taula <strong>de</strong>l "Màgic Simó venent els secrets <strong>de</strong>ls<br />
seus mirac<strong>les</strong> a sant Pere"<br />
Sorpe. La primera és un fragment <strong>de</strong> taula <strong>de</strong>l museu<br />
diocesà <strong>de</strong> Lleida (inv. 159) que representa un per<br />
sonatge, en primer terme, assegut en un tron i un<br />
altre personatge dret al costat. Ximo Company apun<br />
ta la hipòtesi que el personatge assegut fos Car<strong>les</strong> V<br />
i data la peça a la primera meitat <strong>de</strong>l s. xvii, una data,<br />
segons la nostra opinió, potser massa tardana. La<br />
segona són dues tau<strong>les</strong> que representen una<br />
Anunciació i que pertany al Museu diocesà <strong>de</strong> la Seu<br />
d'Urgell (inv. 105). En aquest cas, se sap que prové <strong>de</strong><br />
la Pobleta <strong>de</strong> Bellvei (Pallars Jussà), i Mn. Albert Vives,<br />
director <strong>de</strong>l museu, la situa entre els seg<strong>les</strong> xvi i xvii.<br />
Les cares, la indumentària, el mobiliari i els elements<br />
arquitectònics -amb algunes incorreccions <strong>de</strong> pers<br />
pectiva que es repeteixen-, com també els colors<br />
emprats i la construcció <strong>de</strong>ls suports, mostren mol<br />
tes afinitats amb el retaule <strong>de</strong> Sorpe, fins al punt <strong>de</strong><br />
po<strong>de</strong>r consi<strong>de</strong>rar-<strong>les</strong> obres d'un mateix pintor, <strong>de</strong><br />
moment encara anònim.
Pel que fa al programa iconogràfic <strong>de</strong>l retaule,<br />
sobre un total <strong>de</strong> dotze compartiments <strong>de</strong>ls tres cos<br />
sos superiors, la meitat estan <strong>de</strong>dicats a escenes <strong>de</strong> la<br />
vida <strong>de</strong> sant Pere; dos al cicle <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> Jesús i <strong>de</strong><br />
la Verge (Calvari i Nativitat <strong>de</strong> Jesús) I la resta, com<br />
també la pre<strong>de</strong>lla i <strong>les</strong> portes, estan <strong>de</strong>dicats a diver<br />
sos sants (vegeu esquema).<br />
Quant a la talla <strong>de</strong> Sant Pere, gràcies a la restau<br />
ració actual, s'ha <strong>de</strong>scobert que tot el cos i el tron<br />
conserven una policromia romànica. Per <strong>les</strong> seves<br />
característiques i pels dibuixos ornamentals pintats i<br />
estucats, podria datar-se a final <strong>de</strong>l s. xii-comença-<br />
ment <strong>de</strong>l s. xiii. El cap <strong>de</strong>l sant, en canvi, és un afegit<br />
posterior.<br />
L'altra revelació inesperada ha.estat la troballa -al<br />
dors d'algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> i <strong>de</strong> la fornícula i també<br />
en algun punt <strong>de</strong> l'estructura <strong>de</strong>l retaule- <strong>de</strong> frag<br />
ments amb policromia romànica que <strong>de</strong>vien pertà<br />
nyer a un frontal d'altar o, més probablement i segons<br />
parau<strong>les</strong> <strong>de</strong> Joan Ainaud, a un baldaquí romànic. En <strong>les</strong><br />
restes <strong>de</strong> pintura s'hi po<strong>de</strong>n veure fragments d'àngels<br />
(cares, mans, túniques) i motius ornamentals <strong>de</strong><br />
caràcter vegetal i geomètric. Les <strong>de</strong>coracions d'estuc<br />
en relleu corresponen a parts <strong>de</strong> la mandorla que<br />
<strong>de</strong>via envoltar la figura central. El conjunt <strong>de</strong> frag<br />
ments, d'una alta qualitat pictórica, es pot relacionar<br />
amb d'altres frontals <strong>de</strong> començament <strong>de</strong>l s. xiii i,<br />
especialment, amb el baldaquí <strong>de</strong> Sant Serni <strong>de</strong><br />
Tavèrno<strong>les</strong> conservat al Museu d'art <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Ambdues <strong>de</strong>scobertes <strong>de</strong> testimonis romànics,<br />
fetes amb motiu <strong>de</strong> la restauració, no ens po<strong>de</strong>n sor<br />
prendre gaire si <strong>les</strong> situem en el seu context.<br />
Recor<strong>de</strong>m el conjunt <strong>de</strong> pintures murals que es con<br />
serven al Museu d'art <strong>de</strong> Catalunya i que fan pensar<br />
en una església <strong>de</strong> Sorpe profusament <strong>de</strong>corada, on<br />
no hi <strong>de</strong>vien faltar almenys una talla, un frontal i un<br />
baldaquí.<br />
Taula amb l'escena <strong>de</strong>l Naixement <strong>de</strong> jesús, i l'escut <strong>de</strong>ls<br />
Pallars a sobre, un cop finalitzada la restauració<br />
Bibliografía<br />
ADELL GISBERT, J.A.; AINAUD DE LASARTE, J. i d'altres, £/<br />
Pallars Sobirà. El Pallars Jussà, Catalunya Romànica,<br />
Barcelona 1993, vol. XV, pàg. 155-160.<br />
CARBONELL I ESTELLER, E., L'ornamer^tadó en la pintura<br />
romànica catalana, Barcelona 1981.<br />
COMPANY, X., Catàleg Pulchra, Centenari <strong>de</strong> la creació<br />
<strong>de</strong>l Museu 1893-1993, Lleida 1993, pàg. 29!.<br />
VIVES I MIR, A., Catàleg Millenum. Història i Art <strong>de</strong><br />
l'Església a Catalunya, Barcelona 1989, pàg. 432.<br />
Descripció iconogràfica<br />
I - Pare etern<br />
2- a) Escut <strong>de</strong>ls Cardona<br />
b) Sant Miquel Arcàngel<br />
3- a) Sant Bartomeu escorxat<br />
b) Sant Martí partint-se la capa amb un pobre<br />
4- a) Calvari<br />
b) Coronació <strong>de</strong> sant Pere<br />
5- a) Decapitació <strong>de</strong> sant Joan Baptista<br />
b) Martiri <strong>de</strong> sant Pere<br />
6- a) Escut <strong>de</strong>ls Pallars<br />
b) Naixement <strong>de</strong> Jesús<br />
7- Sant Pere pescador visitat per Jesús<br />
C3> <br />
0<br />
0
^<br />
20<br />
0<br />
O<br />
Qí<br />
0)<br />
><br />
O<br />
u<br />
O<br />
Escultura <strong>de</strong> Sant Pere: <strong>les</strong> cates <strong>de</strong>ixen veure que hi Examen havia organolèptic<br />
una altra policromia més antiga que havia quedat tapada per<br />
repinta<strong>de</strong>s posteriors. La meitat esquerra <strong>de</strong>l cos i <strong>de</strong>l tron<br />
mostren la policromia original, probablement <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l L'estat <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong> la fusta <strong>de</strong>l pi <strong>de</strong>l suport<br />
segle XIII<br />
era, en general, bo, ja que es mantenia sòlid i resis<br />
8- Sant Pere predicant<br />
9- El màgic Simó venent els secrets <strong>de</strong>ls seus<br />
mirac<strong>les</strong> a sant Pere<br />
10- L'ascensió i la caiguda <strong>de</strong>l màgic Simó<br />
11 - Sant Pau<br />
12- Santa Bàrbara i santa Caterina d'Alexandria<br />
13- U Mare <strong>de</strong> Déu<br />
14- Sant Joan Evangelista<br />
15- Santa Clara i santa Llúcia<br />
16- Sant Pere<br />
tent, llevat d'algunes <strong>de</strong>formacions causa<strong>de</strong>s pel<br />
moviment natural <strong>de</strong>l suport <strong>de</strong> fusta com, per exem<br />
ple, una lleugera separació d'algunes tau<strong>les</strong>. Sembla<br />
que el conjunt no havia patit problemes d'humitats<br />
-no hi havia indicis <strong>de</strong> fongs- ni atacs d'insectes xilò-<br />
fags, ni tampoc mancances importants. Excepcional<br />
ment, a la porta <strong>de</strong> Sant Pau s'hi havia fet un forat, a<br />
manera <strong>de</strong> gatonera, tapat amb tela <strong>de</strong> lli i repintat.<br />
Les tau<strong>les</strong>, d'un gruix aproximat <strong>de</strong> 2 cm, s'encai<br />
xaven <strong>les</strong> unes a <strong>les</strong> altres o testa (unions vives) i, a<br />
més, <strong>les</strong> unions s'havien reforçat amb estopa <strong>de</strong> jute<br />
i un enlluït <strong>de</strong> color blanc. En el revers <strong>de</strong> moltes tau<br />
<strong>les</strong>, s'ha pogut constatar la utilització <strong>de</strong> travessers <strong>de</strong><br />
reforç que havien format part, molt probablement,<br />
d'un antic baldaquí d'època romànica.<br />
La capa <strong>de</strong> preparació, <strong>de</strong> tipus tradicional (sulfat<br />
<strong>de</strong> calci i cola <strong>de</strong> conill) té un gruix uniforme i consi<br />
<strong>de</strong>rable (aprox. 3 mm), i una textura granulosa,<br />
excepte la capa més externa. El seu estat <strong>de</strong> conser<br />
vació era força <strong>de</strong>licat per <strong>de</strong>scohesió amb el suport,<br />
motiu pel qual s'havien format algunes bosses d'aire,<br />
algunes amb brutícia acumulada i nombrosos <strong>de</strong>spre<br />
niments que s'havien intentat fixar <strong>de</strong> foma barroera<br />
per mitjà <strong>de</strong> dos sistemes: amb claus <strong>de</strong> ferro -una<br />
mitjana <strong>de</strong> 15 o 20 claus per taula que, a més, s'ha<br />
vien anat rovellant- i amb fustes encola<strong>de</strong>s entre el<br />
suport i la capa <strong>de</strong> preparació, que eren causa <strong>de</strong><br />
notab<strong>les</strong> aixecaments.<br />
C3> C3<br />
Hi havia algunes pèrdues que, en la darrera inter<br />
venció (possiblement al segle xviii), s'havien estucat<br />
<strong>de</strong> nou; també hi havia hagut un <strong>de</strong>splaçament d'al<br />
guns trossos d'estuc a una altra zona <strong>de</strong> la taula.<br />
La capa pictòrica és un tremp <strong>de</strong> cola sense<br />
envernissar, amb zones <strong>de</strong> plata amb colradura<br />
(brunyida i cisellada) damunt bol, tractada amb dife<br />
rents tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>coració al tremp <strong>de</strong> colors blanc,<br />
roig i negre. La seva cohesió amb la capa <strong>de</strong> prepa-
ació era prou bona. En la policromia original -que fa<br />
suposar la mà <strong>de</strong> diferents autors- s'observa un trac<br />
tament <strong>de</strong> cabells i carnacions molt lineal -contorns<br />
<strong>de</strong>limitats en negre- i unes vestimentes realitza<strong>de</strong>s<br />
quasibé per mitjà <strong>de</strong> tintes planes. Però aquesta pin<br />
tura, <strong>de</strong>spresa en molt punts en saltar la capa <strong>de</strong> pre<br />
paració, havia estat repintada bastament sobre <strong>les</strong><br />
noves zones estuca<strong>de</strong>s i, en alguns punts, directa<br />
ment sobre la policromia original; també hi havia<br />
retocs fets amb terres en la colradura.<br />
En la capa <strong>de</strong> superficie, a més <strong>de</strong>ls nombrosos<br />
repintats, hi havia una gran quantitat <strong>de</strong> pols que s'ad<br />
heria a una altra capa <strong>de</strong> brutícia més consistent i<br />
homogènia, la qual havia anat formant una pel·lícula<br />
força compacta.<br />
La talla policromada <strong>de</strong> Sant Pere, que estava<br />
totalment repintada, avui és, encara, en procés <strong>de</strong><br />
restauració. A sota <strong>de</strong>l repintat -creiem que <strong>de</strong>l<br />
s. xviii- ha aparegut una <strong>de</strong>licada policromia d'època<br />
romànica en un estat <strong>de</strong> conservació prou bo.<br />
Procés <strong>de</strong> restauració-conservació<br />
El procés <strong>de</strong> restauració-conservació ha consistit,<br />
en primer lloc, en una fixació general in situ per pro<br />
tegir la capa pictòrica durant el trasllat i, una vegada al<br />
servei <strong>de</strong> Sant Cugat, s'ha fer una nova fixació mit<br />
jançant injecció, amb un adhesiu. De manera sistemà<br />
tica, s'han anat aplanant amb pesos <strong>les</strong> zones amb aixe<br />
caments.<br />
A continuació, <strong>de</strong>sprés d'eliminar la brutícia super<br />
ficial, s'han retirat els nombrosos claus que subjecta<br />
ven la pintura, i també <strong>les</strong> fustes que, amb la mateixa<br />
funció, estaven enganxa<strong>de</strong>s entre la capa <strong>de</strong> prepara<br />
ció i el suport. S'han eliminat <strong>les</strong> restes <strong>de</strong> cera amb<br />
un aparell que emet aire calent, sense córrer, d'a<br />
questa manera, el risc <strong>de</strong> malmetre la policromia.<br />
Així mateix, han estat retirats els antics repintats i<br />
estucs que cobrien la capa pictòrica i la colradura ori<br />
ginals, <strong>de</strong>ixant la fusta vista en aquells casos en què,<br />
com la porta <strong>de</strong> Sant Pere, s'havia refet una bona part<br />
Plafó amb fragments <strong>de</strong> baldaqui romànic que s'havien aprofitat<br />
per a la construcció <strong>de</strong>l retaule renaixentista.<br />
<strong>de</strong>l conjunt. En aquest sentit, l'operació <strong>de</strong> neteja, en<br />
la qual s'ha utilitzat <strong>de</strong>s d'aigua <strong>de</strong>stil·lada i sabó neu<br />
tre fins a diversos productes químics més forts, ha<br />
donat moltes sorpreses iconogràfiques com és, per<br />
citar un exemple, el cas <strong>de</strong> l'escena <strong>de</strong>l màgic Simó<br />
intentant vendre el secret <strong>de</strong>ls seus mirac<strong>les</strong> a sant<br />
Pere. En aquesta hi havia tota una zona que havia estat<br />
arrencada, <strong>de</strong>splaçada i repintada, i que amagava la<br />
policromia original, que en la restauració ha tornat a<br />
sortir a la llum.<br />
21<br />
O<br />
n3<br />
><br />
O<br />
o<br />
C33 C3>
^<br />
22<br />
O<br />
^<br />
O<br />
o<br />
El sistema <strong>de</strong> presentació ha consistit en un<br />
envernissat general amb un vernís rebaixat per tal<br />
d'evitar excessives brillantors, i una reintegració<br />
cromàtica seguint criteris diferents <strong>de</strong>penent <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
característiques <strong>de</strong> <strong>les</strong> llacunes:<br />
En llacunes petites (aprox. d'uns 5 mm) s'ha fet un<br />
retoc <strong>de</strong> tipus il·lusionista.<br />
En <strong>les</strong> zones reestuca<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>sprés d'eliminar els<br />
estucs no originals, s'han fet veladures per matisar els<br />
blancs <strong>de</strong> <strong>les</strong> massil<strong>les</strong> allà on aquel<strong>les</strong> respiraven.<br />
Finalment, a <strong>les</strong> zones on ha quedat la fusta vista<br />
s'hi ha fet una fina veladura que n'unifica <strong>les</strong> diferents<br />
tonalitats.<br />
Els processos més particulars d'aixecaments i<br />
arrencaments els veurem <strong>de</strong>scrits amb <strong>de</strong>tall, pas a<br />
pas, en la <strong>de</strong>scripció fotogràfica.<br />
Restauració<br />
Policromia<br />
Núria Cañameras Tomàs:<br />
Escut/Sant Miquel Arcàngel, Escut/Naixement, Sant<br />
Pere Pescador, Sant Pere predicant, el màgic Simó<br />
intentant vendre a sant Pere el secret <strong>de</strong>ls seus mira<br />
c<strong>les</strong>, ascensió i caiguda <strong>de</strong>l màgic Simó, portes <strong>de</strong> Sant<br />
Pere i Sant Pau.<br />
Sílvia Samaniego Jou:<br />
Calvari/Coronació <strong>de</strong> sant Pere, santa Clara i santa<br />
Llúcia.<br />
Mireia Fages Rodríguez<br />
i Mònica Perelló Segura:<br />
Sant Bartomeu escorxat/Sant Martí partint-se la capa.<br />
Decapitació <strong>de</strong> sant Joan Baptista/Martiri <strong>de</strong> sant<br />
Pere.<br />
Conxa Armengol Ferrer:<br />
Decapitació <strong>de</strong> sant Joan Baptista/Martiri <strong>de</strong> sant<br />
Pere, santa Bàrbara i santa Caterina d'Alexandria.<br />
C3> C3> cn><br />
Alícia Romeu Pérez:<br />
Calvari/Coronació <strong>de</strong> sant Pere, Mare <strong>de</strong> Déu, sant<br />
Joan Evangelista.<br />
Suport:<br />
Enric Pujol Espinosa <strong>de</strong> los Monteros.<br />
Coordinador:<br />
Josep M. Xarrié Rovira.<br />
Anàlisis físico-químiques<br />
i fotografies d'anàlisis:<br />
Eudald Cid Ballbé.<br />
Fotografies:<br />
Car<strong>les</strong> Aymerich Barba.<br />
Documentació històrica i bibliogràfica:<br />
Mireia Mestre Campà.<br />
Difusió <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> restauració:<br />
Àngels Planell Ba<strong>de</strong>ll.<br />
^,„v~-«-».^<br />
Cl5>
Ar quite dura i territoris <strong>de</strong> muntany a^.<br />
Més enllà <strong>de</strong>ls tòpics<br />
Lluny ens queda el record <strong>de</strong> la primera endinsa-<br />
da per <strong>les</strong> valls interiors <strong>de</strong>l Pirineu clos i ancorat en<br />
la profunditat d'una història secular. Records impreg<br />
nats <strong>de</strong> la força <strong>de</strong>l territori: dur i esquerp en els con<br />
traforts alpins, <strong>les</strong> congestes i <strong>les</strong> geleres, blancs<br />
enlluernadors d'espurnes solars espetegant <strong>les</strong> topo<br />
grafies neva<strong>de</strong>s; verds forts <strong>de</strong>ls boscos i suaus con<br />
trastos <strong>de</strong>ls prats; aigües en curs davallant <strong>de</strong>ls llacs<br />
clivellant <strong>les</strong> terres, foradant la roca; poblets senyers<br />
dalt els penyals guaitant <strong>les</strong> valls; vi<strong>les</strong> mercat a frec<br />
<strong>de</strong>ls rius vigorosos; escampall <strong>de</strong> bor<strong>de</strong>s i pletius per<br />
aprofitar tot un vast territori colonitzat per una agro-<br />
rama<strong>de</strong>ria soferta i constant. Viure a muntanya és, en<br />
qualsevol cas, una expedició que cal preparar per<br />
superar <strong>les</strong> maltempsa<strong>de</strong>s, per guarir-se <strong>de</strong> l'impre<br />
vist, per gaudir d'un territori íntegre. Cal anar més<br />
enllà <strong>de</strong>ls tòpics i <strong>de</strong>scobrir els valors i els contrava-<br />
lors d'aquestes contra<strong>de</strong>s, <strong>les</strong> contradiccions <strong>de</strong> la<br />
qualitat territorial i <strong>les</strong> dificultats <strong>de</strong> sobreviure en<br />
una economia feixuga <strong>de</strong> cic<strong>les</strong> productius difícils i<br />
cada com més en recessió, mancats <strong>de</strong> serveis ele<br />
mentals com ara l'accés, <strong>les</strong> comunicacions, la sanitat.<br />
L'èxo<strong>de</strong> poblacional ja iniciat el segle passat ha<br />
marcat profundament l'essència <strong>de</strong>ls territoris <strong>de</strong><br />
muntanya i ha generat a cops una certa <strong>de</strong>sconfiança<br />
col·lectiva envers el futur. I un territori sense pro<br />
jectes, sense perspectiva, pot es<strong>de</strong>venir una reserva,<br />
un gueto i, en el pitjor <strong>de</strong>ls casos, una relíquia <strong>de</strong> la<br />
història.<br />
Sembla, tanmateix, que la resistència <strong>de</strong> la geo<br />
grafia potent i infranquejable s'està esmunyint al pas<br />
<strong>de</strong> cada nova primavera per <strong>les</strong> facilitats amb què <strong>les</strong><br />
noves comunicacions penetren en aquest territori, i<br />
perquè hom <strong>de</strong>tecta que hi ha capacitat i voluntat per<br />
crear noves iniciatives <strong>de</strong> vida. Des <strong>de</strong> la influència <strong>de</strong><br />
la indústria hidrológica fins a <strong>les</strong> noves formes <strong>de</strong>l<br />
turisme lúdic i els nous esports <strong>de</strong> muntanya, es<br />
<strong>de</strong>tecta una predisposició per adaptar-se a <strong>les</strong> noves<br />
<strong>de</strong>man<strong>de</strong>s que planen sobre el territori. Tant és així<br />
que la transformació <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes <strong>de</strong> vida, lligada als<br />
canvis en <strong>les</strong> formes <strong>de</strong> produir, ha capgirat, antro-<br />
pològicament parlant, l'ancestral interrelació històri<br />
ca entre paisatge i societat. Cal, tanmateix, no refiar-<br />
se <strong>de</strong> l'emmirallament d'obtenir resultats ràpidament.<br />
Territoris <strong>de</strong> muntanya. Integració <strong>de</strong>ls nuclis en el paisatge. A la foto, <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>.<br />
(Fotografia: Josep Àngel Corbella)<br />
23<br />
ce<br />
A
24<br />
fi<br />
es<br />
A<br />
solament <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista econòmic. La vitalitat<br />
d'un territori <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> l'equilibri entre els recursos<br />
i el seu gaudi, <strong>de</strong>s d'una perspectiva integral i variada.<br />
Parlar d'arquitectura està molt lligat a aquest dis<br />
curs general <strong>de</strong> coherència entre territori i econo<br />
mia, entre home i medi, entre paisatge i cultura.<br />
L'arquitectura és justament la resolució, per mitjà <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> formes o <strong>de</strong>ls espais construïts, <strong>de</strong> <strong>les</strong> necessitats<br />
d'aixopluc <strong>de</strong> <strong>les</strong> activitats humanes: residir, treballar,<br />
gaudir. L'arquitectura té, doncs, un objecte; disposa<br />
d'uns instruments i motiva i estimula <strong>les</strong> apreciacions<br />
estètiques i sensib<strong>les</strong>. L'arquitectura, doncs, no és<br />
solament la construcció material, sinó alguna cosa<br />
més: el reflex d'una cultura <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes <strong>de</strong> vida d'un<br />
<strong>de</strong>terminat territori.<br />
Parlar d'arquitectura <strong>de</strong> muntanya és, doncs, par<br />
lar <strong>de</strong> <strong>les</strong> característiques especials que la condicio<br />
nen: quina és l'essència <strong>de</strong>ls programes funcionals (la<br />
composició <strong>de</strong>ls nuclis familiars, els sistemes produc<br />
tius, els diversos usos a què es <strong>de</strong>stinaran <strong>les</strong> edifica<br />
cions), els materials <strong>de</strong> què es disposa per construir,<br />
la preparació i la capacitat tecnològica <strong>de</strong>ls operaris<br />
<strong>de</strong>l sector <strong>de</strong> la construcció.<br />
Parlar d'arquitectura <strong>de</strong> muntanya, tanmateix, ha<br />
estat un conflicte entre <strong>les</strong> diverses tendències i<br />
arquetips que han marcat què i com s'han <strong>de</strong> fer <strong>les</strong><br />
coses. Ha estat un <strong>de</strong>bat constant entre <strong>les</strong> actituds<br />
que han <strong>de</strong> dirigir <strong>les</strong> actuacions arquitectòniques: el<br />
mimetisme formal i <strong>de</strong> materials constructius amb <strong>les</strong><br />
arquitectures tradicionals. Ha estat la lluita dialèctica<br />
entre el vell i ei nou, entre el pintoresc <strong>de</strong> la con<br />
servació -per la conservació- i l'allau d'atemptats<br />
paisatgístics que s'han comès per allò que sí no l'e<br />
conomia se'n va en orris.<br />
Hom creu que estem ja en unes noves condicions<br />
d'equilibri entre el que <strong>de</strong>mana el <strong>de</strong>senvolupament<br />
socioeconòmic i <strong>les</strong> respostes que l'arquitectura ha<br />
A<br />
A<br />
<strong>de</strong> donar. Em permetré algunes hipòtesis i ho inten<br />
taré il·lustrar amb alguns exemp<strong>les</strong> tòpics, perquè<br />
penso que també tradicionalment hem constatat i<br />
criticat allò que ens semblava malament, i potser<br />
aquesta lògica s'ha d'invertir per bé <strong>de</strong> l'arquitectura,<br />
i per bé <strong>de</strong> la vida a muntanya.<br />
L'arquitectura <strong>de</strong> <strong>les</strong> edificacions l·ia d'es<br />
tar d'acord amb <strong>les</strong> necessitats funcionals pre<br />
sents i respectar els testimonis <strong>de</strong> valor patri<br />
monial, cultural, històric, arqueològic.<br />
La gran mutació <strong>de</strong> l'arquitectura <strong>de</strong> muntanya<br />
l'ha produïda l'alteració <strong>de</strong> l'ordre socioeconòmic<br />
familiar tradicional. Com molt clarament s'explica en<br />
l'estudi <strong>de</strong> Jordi Abella i Pons i Joan Abella i Escuer,<br />
"la casa com a unitat arquitectònica" és un <strong>de</strong>ls com<br />
ponents bàsics d'un ordre integral que és la mateixa<br />
societat i <strong>les</strong> seves formes <strong>de</strong> relació i vida; "la casa<br />
és ¡'altra unitat bàsica <strong>de</strong> la societat aneuenca i pirinen<br />
ca en general. La casa és també un sentit plural i en ella<br />
0 a l'entorn seu es <strong>de</strong>senvolupen diferents facetes <strong>de</strong> la<br />
vida <strong>de</strong>ls individus. La casa no tan sols és l'edifici residèn<br />
cia <strong>de</strong> <strong>les</strong> famílies o grups resi<strong>de</strong>ncials; és també, la<br />
mateixa família, els coresi<strong>de</strong>nts no emparentats i tot el<br />
seu patrimoni material (terres, eines, persones, bestiar,<br />
edificis, etc.) i immaterial (estratègies matrimonials, pres<br />
tigi, estatus social, etcj".'Aquesta integritat s'ha vist<br />
alterada pels canvis <strong>de</strong> la societat pirinenca. Sovint <strong>les</strong><br />
famílies han <strong>de</strong>ixat l'activitat tradicional. El paller<br />
queda buit, la llúpia eixalabrada. Les quadres ja no<br />
serven el bestiar i <strong>les</strong> bor<strong>de</strong>s resten isola<strong>de</strong>s enmig<br />
<strong>de</strong>ls prats que ningú dalla. Per això, la reconversió <strong>de</strong><br />
cases i pallers comporta la seva a<strong>de</strong>quació als nous<br />
requeriments, que cal construir amb criteris compo-<br />
sitius i constructius contemporanis. Tanmateix, hi ha<br />
edificacions existents que cal mantenir amb tots els<br />
A
- !«È^^|È - '^Sí^wl^^^ijfji^. - • _<br />
msv'i- !^^^' ^w|C ''^BÍÍ^W ••• 25<br />
El Parc <strong>de</strong>l Segre <strong>de</strong> la Seu d'Urgell. Lo configuració d'ur) nou paisatge <strong>de</strong> muntaya. (Fotografia: ]ornet-Uop-Pastor)<br />
seus invariants i amb <strong>les</strong> peces d'arquitectura i ele<br />
ments constructius, àdhuc funcionals, tal com foren<br />
concebuts en el seu origen. Qui gosaria <strong>de</strong>smantellar<br />
la torre <strong>de</strong> guaita, foragitar els campanars o ignorar<br />
<strong>les</strong> restes d'una vila closa? El sentit <strong>de</strong> <strong>les</strong> permanèn<br />
cies arquitectòniques rau en el seu valor antropolò<br />
gic, per tal d'assegurar la memòria històrica d'un<br />
territori en el procés permanent d'adaptació als nous<br />
temps, sense perdre la i<strong>de</strong>ntitat. Pel que fa al valor<br />
patrimonial i etnològic que es transmet per la con<br />
servació <strong>de</strong>ls conjunts arquitectònics, en el territori<br />
pirinenc, els nuclis urbans constitueixen un verta<strong>de</strong>r<br />
sistema arquitectònic format per l'agregació equili<br />
brada d'unitats familiars, ubica<strong>de</strong>s en edificacions<br />
tipològicament diverses: la casa, la cort i la quadra,<br />
els pallers... que prenen formes diferents d'organit<br />
zació segons <strong>les</strong> valls (Cerdanya, l'Urgellet-Baridà,<br />
Aneu...) Nuclis urbans sàviament integrats a la topo<br />
grafia, constituïts per espais urbans simp<strong>les</strong> que s'hi<br />
adapten i que s'enllacen amb el territori quasi amb<br />
una fusió gradual mitjançant els arenys <strong>de</strong>ls rius, els<br />
/<br />
Pla d'organització i ir)tegració <strong>de</strong> <strong>les</strong> iniciatives patrimonials<br />
<strong>de</strong>l Pallars Sobirà. Vi<strong>les</strong> Closes. Escaló<br />
(Dibuix ].A Corbella)<br />
• Vi • rí<br />
camps <strong>de</strong> conreu <strong>de</strong> la vianda, <strong>les</strong> arbre<strong>de</strong>s vora els<br />
camins. Precisament pel caràcter relativament con<br />
temporani <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament turístic, alguns<br />
nuclis han començat a experimentar l'extensió <strong>de</strong> la<br />
seva taca sense massa concessions al respecte <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
lleis <strong>de</strong> l'entorn. Cal un <strong>de</strong>bat seriós en aquesta línia<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> pautes <strong>de</strong>l creixement <strong>de</strong>ls nuclis <strong>de</strong> muntanya,<br />
perquè no hi ha una experiència acumulada i es<br />
necessita abordar aquest <strong>de</strong>safiament amb instru<br />
ments d'or<strong>de</strong>nació renovats. Tanmateix, aquest<br />
tema, que no po<strong>de</strong>m exhaurir en aquestes ratl<strong>les</strong>,<br />
queda obert a <strong>les</strong> aportacions que hom pugui conti<br />
nuar. L'experiència <strong>de</strong> la colmatació <strong>de</strong>ls nuclis ara<br />
nesos i l'expansió recent <strong>de</strong>ls nuclis <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Boi<br />
(sobretot la transformació d'indrets com Taüll) rei<br />
vindiquen un estudi més aprofundit sobre com modi<br />
ficar el paisatge creat per l'extensió urbana als nuclis.<br />
L'arquitectura <strong>de</strong> <strong>les</strong> noves edificacions, o<br />
la rehabilitació <strong>de</strong> <strong>les</strong> existents, no s'han <strong>de</strong><br />
consi<strong>de</strong>rar actuacions aïlla<strong>de</strong>s, autònomes,<br />
sinó en permanent diàleg formal i funcional<br />
amb els conjunts arquitectònics -els pob<strong>les</strong>,<br />
<strong>les</strong> vi<strong>les</strong>- i el paisatge on s'insereixen.<br />
Fins i tot, la intervenció en els territoris oberts<br />
cal que consi<strong>de</strong>ri la inserció i la integració a través <strong>de</strong><br />
la coherència formal que té a veure amb l'impacte<br />
visual que pot generar. En aquest sentit, no es pro<br />
posa pas l'establiment d'un territori intocable. La vida<br />
<strong>de</strong> la comunitat pirinenca <strong>de</strong>mana l'actualització <strong>de</strong>ls<br />
serveis, <strong>de</strong>ls equipaments, <strong>de</strong> <strong>les</strong> arquitectures. Fins i<br />
tot cal reinventar <strong>les</strong> possibilitats d'ús i gaudi <strong>de</strong>l<br />
territori i <strong>de</strong>ls seus potencials. L'exemple <strong>de</strong>l Parc <strong>de</strong>l<br />
Segre <strong>de</strong> la Seu d'Urgell és avinent per <strong>de</strong>mostrar la<br />
vali<strong>de</strong>sa d'una actitud estratègica i d'equilibri<br />
mediambiental en la utilització <strong>de</strong>ls recursos <strong>de</strong> l'ai-<br />
fi<br />
u<br />
A
26<br />
fi<br />
gua. Després <strong>de</strong> <strong>les</strong> riua<strong>de</strong>s, la força canalitzada <strong>de</strong>l<br />
riu permeté concentrar <strong>les</strong> terres <strong>de</strong>ls arenys mit<br />
jançant la reparcellació <strong>de</strong> <strong>les</strong> propietats i l'aglutina-<br />
ció <strong>de</strong>ls terrenys sobrants i els comunals, configurant<br />
un gran parc territorial per a esports <strong>de</strong> natura: pira-<br />
güisme d'aigües braves, esquí <strong>de</strong> ro<strong>de</strong>s, etc.<br />
L'arquitectura <strong>de</strong>l parc vol assimilar-se a l'organitza<br />
ció <strong>de</strong> <strong>les</strong> sinuositats <strong>de</strong>l vell riu, l'arquitectura <strong>de</strong>ls<br />
equipaments I <strong>de</strong> <strong>les</strong> infraestructures cerca el diàleg<br />
amb el paisatge a través <strong>de</strong> la potenciació <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
visuals sobre la feçana <strong>de</strong> la ciutat rehabilitada o <strong>de</strong>l<br />
marc muntanyenc <strong>de</strong>l perfil <strong>de</strong>l Cadí. És una obra<br />
nova, sobre un paisatge nou, marcat per la història i<br />
per la memòria <strong>de</strong>l lloc, <strong>de</strong>senvolupada amb una acti<br />
tud projectual oberta, sense mimetismes.<br />
Les formes <strong>de</strong> l'arquitectura han <strong>de</strong> res<br />
pondre a la sensibilitat <strong>de</strong> treballar amb ins<br />
truments formals tradicionals, conjuntament<br />
amb <strong>les</strong> "noves formes" <strong>de</strong> projectar, consi<strong>de</strong><br />
rant la disponibilitat <strong>de</strong> nous materials diferents <strong>de</strong> la<br />
fusta i la pedra i en conseqüència noves formes <strong>de</strong> tre<br />
ballar-los i <strong>de</strong> posar-los en obra. Hi ha nuclis piri<br />
nencs que han patit l'equivocada simplificació norma<br />
tiva <strong>de</strong>l tot pedra i <strong>de</strong>l tot fusta, <strong>de</strong>scuidant altres<br />
requeriments normatius, com ara la forma <strong>de</strong> treba<br />
llar-la, la seva procedència i, per tant, <strong>les</strong> consegüents<br />
textures diverses a <strong>les</strong> originals, o la seva tonalitat<br />
dissonant. La simplificació tipològica ha generat<br />
£/ valor patrimonial i etnològic <strong>de</strong>ls conjunts arquiteaònics. A la foto, vila closa d'Esc<br />
(Fotografia: Josep Àngel Corbella)<br />
també arquitectes <strong>de</strong> poble espanyol. Hom aposta<br />
més per la qualitat <strong>de</strong> <strong>les</strong> arquitectures no mimèti<br />
ques. Arquitectures que exploren sobre els contin<br />
guts essencials: la composició <strong>de</strong>ls volums, la sensibi<br />
litat per construir amb bona textura la planeïtat <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> façanes, la distribució <strong>de</strong> <strong>les</strong> obertures, etc. amb<br />
la utilització convenient <strong>de</strong>ls materials raonab<strong>les</strong> per<br />
fer una arquitectura <strong>de</strong> qualitat que respongui a <strong>les</strong><br />
noves necessitats <strong>de</strong> seguretat, confort, i amb condi<br />
cions ambientals. L'arquitectura tradicional continua<br />
essent el llibre <strong>de</strong> la saviesa on anar a trobar <strong>les</strong> lleis<br />
<strong>de</strong> l'arquitectura <strong>de</strong> muntanya, però cal explorar més<br />
enllà <strong>de</strong>l folklorisme, amb la tradició com a bagatge.<br />
Bones arquitectures es recullen en compendis ben<br />
estructurats i amb una tesi <strong>de</strong> fons com planteja l'ar<br />
quitecte Ramón Maria Puig: "Mientras se edificaba al<br />
ritmo lento <strong>de</strong>l propio crecimiento vegetativo, la casa tra<br />
dicional pirenaica no planteaba problemas forma<strong>les</strong> ni <strong>de</strong><br />
estilo. Se tenían asumidas unas tipologías y no había más<br />
que seguirlas. La aparición <strong>de</strong> la segunda resi<strong>de</strong>ncia, a<br />
principios <strong>de</strong> siglo, con la llegada <strong>de</strong> los primeros verane<br />
antes, tampoco comportó ningún problema. Si, acaso,<br />
una novedad estilística, que fue el cambio <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>lo tra<br />
dicional por el <strong>de</strong>l chalet suizo, i<strong>de</strong>al que se perseguía en<br />
mil y una variantes, que la mayoría <strong>de</strong> las veces nada<br />
tenían <strong>de</strong> suizas.<br />
Pero hoy, la realidad <strong>de</strong> las tierras pirenaicas, con la<br />
aceleración con que se está produciendo el paso <strong>de</strong>l sec<br />
tor primario al terciario, es <strong>de</strong>masiado compleja y cam-<br />
A /.= A A
iante, para que las nuevas necesida<strong>de</strong>s edificatorias se<br />
puedan afrontar siguiendo sólo las pautas tradiciona<strong>les</strong>.<br />
El complejo <strong>de</strong>portivo, el hotel, el edificio <strong>de</strong> servicios,<br />
el bloque <strong>de</strong> apartamentos o la nueva instalación agro<br />
pecuaria, comportan forzosamente un cambio tipológico.<br />
Pero incluso el tema <strong>de</strong> la casa, tanto por pasar <strong>de</strong>l <strong>de</strong>s<br />
tino casi exclusivo <strong>de</strong> vivienda rural al <strong>de</strong> segunda resi<br />
<strong>de</strong>ncia, como, sobre todo, por su rápida proliferación,,<br />
parece que la concepción tradicional <strong>de</strong> la misma sea<br />
cada vez más cuest/onob/e'? Efectivament, l'arquitectu<br />
ra es <strong>de</strong>svetlla enmig d'unes noves condicions <strong>de</strong> pro<br />
grama, i atén una valoració innovadora <strong>de</strong>l vell tema<br />
<strong>de</strong>l context. Així doncs, la integració té a veure més<br />
amb la composició que no pas amb la <strong>de</strong>coració o el<br />
maquillatge <strong>de</strong> <strong>les</strong> edificacions. Bons exemp<strong>les</strong> d'inte<br />
gració els hem <strong>de</strong> veure en l'esforç d'endreçar pro<br />
grames funcionals en tipologies arquitectòniques que<br />
mantenen l'esperit <strong>de</strong>ls referents, però incorporen<br />
nous llenguatges. Valgui com a exemple d'exploració<br />
<strong>de</strong> noves maneres <strong>de</strong> procedir una <strong>de</strong> <strong>les</strong> obres<br />
recents a Esterri <strong>d'Àneu</strong>, la pensió la Creu, obra <strong>de</strong><br />
l'arquitecta Elisabet Claró.<br />
Les noves <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s i la pressió que generen<br />
sobre els territoris <strong>de</strong> muntanya exigeixen la simul<br />
taneïtat <strong>de</strong> dues estratègies: d'una banda, la cura i el<br />
manteniment <strong>de</strong>l patrimoni existent sense <strong>de</strong>forma<br />
cions i, <strong>de</strong> l'altra, la creació <strong>de</strong> noves àrees <strong>de</strong> crei<br />
xement en residència i en altres usos <strong>de</strong>l sòl.<br />
Efectivament, abans d'hipotecar el <strong>de</strong>senvolupament<br />
harmònic <strong>de</strong>l territori i comprometre noves àrees <strong>de</strong><br />
sòl per urbanitzar <strong>de</strong> bell nou, cal que es recuperin<br />
els estocs edificats abandonats, <strong>les</strong> edificacions<br />
en<strong>de</strong>rroca<strong>de</strong>s o en mal estat, i, en <strong>de</strong>finitiva, tot<br />
aquell patrimoni edificat existent, per tal <strong>de</strong> reactivar<br />
l'equilibri entre el poblament <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls i els territo<br />
ris <strong>de</strong> cotes superiors. Per això calen dues accions:<br />
completar el planejament urbanístic <strong>de</strong> tots els terri<br />
toris <strong>de</strong> muntanya per fer efectiva l'aspiració racional<br />
i col·lectiva a l'or<strong>de</strong>nació integral <strong>de</strong>l territori; d'altra<br />
banda, elaborar uns censos comarcals d'edificacions<br />
en estat <strong>de</strong> runa, abandona<strong>de</strong>s o en <strong>de</strong>sús, per tal <strong>de</strong><br />
/ , A<br />
Nous programes funcionals, noves arquitectures.<br />
Pensió La Creu, Esterri d'Aneu.<br />
(Fotografia: Bisabet Claró)<br />
conèixer l'estat real d'oferta d'edificacions existents<br />
que permetin en<strong>de</strong>gar programes <strong>de</strong> recuperació,<br />
mitjançant una incentivació <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista tèc<br />
nic i econòmic, i la possibilitat <strong>de</strong> seguir en la línia <strong>de</strong><br />
diversificació <strong>de</strong> l'oferta resi<strong>de</strong>ncial, tant pel que fa als<br />
habitants <strong>de</strong> primera residència com a l'oferta <strong>de</strong><br />
segona residència.<br />
Les experiències <strong>de</strong> nous sòls resi<strong>de</strong>ncials a mun<br />
tanya tenen nefastos exemp<strong>les</strong> d'implantació en terri<br />
toris ben situats que es<strong>de</strong>venen <strong>de</strong>sprés ingrats per<br />
què són urbanitzacions aïlla<strong>de</strong>s que <strong>de</strong>gra<strong>de</strong>n el medi<br />
ambient i <strong>de</strong>strueixen paisatges <strong>de</strong> gran qualitat natu<br />
ral amb arquitectures <strong>de</strong> volums <strong>de</strong>smesurats en altu<br />
ra o d'ocupació excessiva <strong>de</strong>l sòl. Tanmateix existei<br />
xen experiències reeixi<strong>de</strong>s que hom proposa admirar<br />
i treure partit <strong>de</strong> llur contribució a la projectació <strong>de</strong><br />
nuclis a muntanya. El nou nucli <strong>de</strong>l Pont <strong>de</strong> Bar, pro-<br />
27<br />
03
28<br />
u<br />
A<br />
jectat per l'arquitecte Lluís Maria Vidal i Ar<strong>de</strong>riu, és<br />
un exemple <strong>de</strong> creació d'un nou nucli resi<strong>de</strong>ncial que<br />
Integra habitatges, espais públics i equipaments<br />
comuns per a la població. Se situa a la solana, prote<br />
git per l'especial configuració <strong>de</strong> la topografia i <strong>les</strong><br />
arbre<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> tal manera que l'impacte visual és mínim<br />
en relació al paisatge. La construcció utilitza materials<br />
nous, que s'ajusten a una composició arquitectònica<br />
encertada <strong>de</strong> volums i configuració tipològica, factors<br />
en aquest cas més importants i <strong>de</strong>terminants <strong>de</strong> la<br />
qualitat <strong>de</strong> la intervenció que el tipus <strong>de</strong> material<br />
emprat.<br />
L'arquitectura evoluciona al ritme <strong>de</strong> l'evolució<br />
social. Les mo<strong>de</strong>s, els folklorismes o els edificis<br />
intranscen<strong>de</strong>nts po<strong>de</strong>n continuar <strong>de</strong>smillorant la per<br />
sonalitat vigorosa <strong>de</strong>l territori pirinenc si no proce<br />
dim <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la convicció que cada actuació, cada pas-<br />
terada, cada gest d'obra que es realitza en el territori<br />
ha d'ésser realitzat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'autenticitat <strong>de</strong> la sensibi<br />
litat <strong>de</strong>l projectista, <strong>de</strong> l'usuari, <strong>de</strong>l mestre d'obres, <strong>de</strong><br />
la tutela <strong>de</strong> l'administració. No ho aconseguirem sola<br />
ment <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> normatives, sinó <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la preocu<br />
pació col·lectiva per enriquir el bagatge cultural <strong>de</strong> la<br />
transformació arquitectònica. Ben segur que el <strong>de</strong>bat<br />
i la recerca són encara ben necessaris per continuar<br />
avançant més enllà <strong>de</strong>ls tòpics.<br />
Notes<br />
Car<strong>les</strong> Llop i Torné<br />
arquiteae<br />
I ABELLA I PONS, Jordi; ABELLA I ESCUER, Joan, Casa endins. Qua<strong>de</strong>rns<br />
<strong>de</strong> l'Ecomuseu <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>, núnn. I, <strong>Consell</strong> cultural <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
valls <strong>d'Àneu</strong>, Esterri <strong>d'Àneu</strong>, pàg. 46.<br />
2. PUIG ANDREU, Ramon Maria: Casas <strong>de</strong> montaña. Pirineos. Editorial<br />
Gustavo Gil, SA, Barcelona 1991, pàg. 7.<br />
Nous nuclis resi<strong>de</strong>ncials a muntanya. El Pont <strong>de</strong> Rar.<br />
A<br />
(Fotografia: Lluís Maria Vidal i Ar<strong>de</strong>riu)
El <strong>de</strong>spertar <strong>de</strong> la muntanya<br />
No és, ni <strong>de</strong> molt, cap novetat -i, per tant, no<br />
po<strong>de</strong>m presumir d'innovadors- assenyalar que el tan<br />
exalçat i mitificat mercat no és un jutge just a l'hora <strong>de</strong><br />
repartir, entre el conjunt <strong>de</strong> la societat, els resultats <strong>de</strong><br />
la producció, assignant correctament, d'acord amb l'a<br />
portació <strong>de</strong> cadascú, <strong>les</strong> preben<strong>de</strong>s i <strong>les</strong> penitències. El<br />
que succeix, com tots ben bé sabeu, és que unes i altres<br />
es concentren en l'espai i en el temps provocant unes<br />
diferències notab<strong>les</strong> entre aquells que po<strong>de</strong>n gaudir, no<br />
tan sols d'una sèrie d'avantatges <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l seu major<br />
po<strong>de</strong>r adquisitiu, sinó també d'estar situats molt més a<br />
prop <strong>de</strong>ls centres <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r, <strong>de</strong>ls serveis col·lectius<br />
(ensenyament, sanitat, mitjans d'informació, noves tec<br />
nologies, etc.), <strong>de</strong>ls mercats financers i, en <strong>de</strong>finitiva, <strong>de</strong><br />
tota aquella infraestructura que permet un <strong>de</strong>senvolu<br />
pament <strong>de</strong> <strong>les</strong> activitats productives i d'aprofitament<br />
<strong>de</strong>ls recursos que podríem consi<strong>de</strong>rar mo<strong>de</strong>rns i adap<br />
tats a <strong>les</strong> exigències <strong>de</strong>ls nous reptes que planteja la<br />
mo<strong>de</strong>rna internacionalització <strong>de</strong> l'economia.<br />
No hi ha dubte que els àmbits territorials mun<br />
tanyencs són proves molt explícites d'aquestes <strong>de</strong>sigual<br />
tats espacials, malgrat que <strong>les</strong> diferents situacions histò<br />
riques provoquen fortes mutacions en el medi i en <strong>les</strong><br />
relacions entre <strong>les</strong> àrees més concentra<strong>de</strong>s i <strong>les</strong> més<br />
<strong>de</strong>sertitza<strong>de</strong>s, que forçosament obliguen a canviar <strong>les</strong><br />
anàlisis, però que en cap cas ens han <strong>de</strong> portar a consi<br />
<strong>de</strong>rar que els problemes entre la perifèria i el centre han<br />
<strong>de</strong>saparegut, simplement perquè el temps per cobrir el<br />
trajecte entre ambdós punts s'ha escurçat consi<strong>de</strong>rable<br />
ment i part <strong>de</strong> <strong>les</strong> ren<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> connurbacions urbanes<br />
arriben a la muntanya en inversions en segona residèn<br />
cia.<br />
L'activitat turística<br />
L'explotació <strong>de</strong>ls recursos turístics, especialment el<br />
<strong>de</strong> la neu, apareguda <strong>de</strong> forma mercantil i especialitzada<br />
coincidint, curiosament però no casualment, amb l'inici<br />
<strong>de</strong> la paralització <strong>de</strong> <strong>les</strong> migracions interiors, ha suposat<br />
el <strong>de</strong>spertar <strong>de</strong> la muntanya IToDertura d'uiW^hov<br />
econòmica per tal <strong>de</strong> recuperar temps perdut i consoli<br />
dar una economia per sobre <strong>de</strong>l nivell mínim <strong>de</strong> sub<br />
sistència, que estabilitzi la població i serveixi per actuar<br />
com a focus d'atracció d'una <strong>de</strong>manda <strong>de</strong>sitjosa <strong>de</strong> tro<br />
bar en el medi natural el contrapès a <strong>les</strong> <strong>de</strong>seconomies,<br />
mercantils i humanes, <strong>de</strong>l sistema urbà.<br />
Naturalment, aquest aprofitament econòmic <strong>de</strong> la<br />
neu ha tingut un efecte multiplicador en altres sectors,<br />
fonamentalment en la construcció, l'hoteler, el comerç i<br />
altres activitats lliga<strong>de</strong>s al turisme, que, indiscutiblement,<br />
han suposat una sortida <strong>de</strong>l túnel en què es trobaven<br />
aquests àmbits, sense arribar, però, encara, a l'estació <strong>de</strong><br />
la tranquil·litat i d'un futur net d'incerteses, dubtes i<br />
inequívocament esperançador.<br />
Ha estat, doncs, el turisme, i particularment la neu,<br />
el punt <strong>de</strong> sortida d'aquest <strong>de</strong>spertar, però, com es diu<br />
sovint en terminologia esportiva, l'important no és arri<br />
bar sinó mantenir-se i cal que la son no ens torni a<br />
envair el cos perquè aquest <strong>de</strong>spertar no es convertei<br />
xi en flor d'un dia. El primer que s'ha d'intentar és no<br />
caure en una economia excessivament monoproductiva,<br />
és a dir, hem <strong>de</strong> diversificar al màxim possible l'oferta<br />
turística (són positives en aquest aspecte <strong>les</strong> últimes ini<br />
ciatives dirigi<strong>de</strong>s a potenciar <strong>les</strong> instal·lacions d'aigües<br />
termals) i intentar allargar el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> producció,<br />
reduint els efectes negatius d'una <strong>de</strong>smesurada estacio-<br />
nalitat. L'oferta turística ha <strong>de</strong> ser present tant a l'estiu<br />
com a l'hivern.<br />
Oferta complementària<br />
Per això és fonamental pensar en una oferta <strong>de</strong> ser<br />
veis complementaris <strong>de</strong>l turisme i que es po<strong>de</strong>n centrar<br />
Estació d'esquí. Remuntadors <strong>de</strong> la èonoigua<br />
Foto: J. Blanco<br />
OS<br />
o
30<br />
0<br />
en activitats que, fins ara, ben poc es consi<strong>de</strong>raven com<br />
a impulsores o promotores <strong>de</strong> l'activitat sòcio-econò-<br />
mica <strong>de</strong>l territori. Estem fent referència a tasques com<br />
la Universitat d'estiu <strong>de</strong> la Seu d'Urgell, l'Ecomuseu <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> valls d'Aneu, <strong>les</strong> Jorna<strong>de</strong>s gastronòmiques <strong>de</strong>l Pallars,<br />
<strong>les</strong> Troba<strong>de</strong>s d'escriptors, o tantes altres que tenen com<br />
a paper fonamental explicitar, fer sortir a la superfície,<br />
<strong>les</strong> pròpies forces o els recursos inequívocament endò<br />
gens. Cal entendre la recuperació <strong>de</strong>l patrimoni (en el<br />
seu sentit més ampli, econòmic, cultural, etnològic,<br />
històric, artístic, antropològic, etc.) com una possibilitat<br />
més d'estabilitzar la població, <strong>de</strong> millorar la qualitat <strong>de</strong><br />
vida i, en <strong>de</strong>finitiva, d'un inici d'integració i vertebrado<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> àrees <strong>de</strong> muntanya.<br />
No és la primera vegada que assenyalem que en<br />
aquests moments cal, en la muntanya, aplicar el principi<br />
poc <strong>de</strong> moh. enlloc <strong>de</strong>l molt <strong>de</strong> poc, la qual cosa significa<br />
multiplicar el nombre d'activitats a <strong>de</strong>senvolupar, enca<br />
ra que no siguin <strong>de</strong> grans dimensions, i no concentrar<br />
els esforços en una sola tasca (la neu, per exemple). En<br />
<strong>de</strong>finitiva, hem <strong>de</strong> saber valorar que la muntanya té i pot<br />
oferir una sèrie <strong>de</strong> recursos (aigua, boscos, rama<strong>de</strong>ria,<br />
energia,) que en cap cas po<strong>de</strong>m abandonar totalment<br />
per centrar-nos només en el que ha estat l'origen <strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong>spertar: la neu. Recuperar la producció alimentària <strong>de</strong><br />
qualitat (formatges, iogurts, foie gras, embotits, etc.) lli<br />
gada a la història culinària <strong>de</strong> la terra, amb una dimensió<br />
<strong>de</strong> mercat petita, és tasca que no hem <strong>de</strong> menysprear<br />
perquè pot tenir un important caràcter <strong>de</strong> complemen-<br />
tarietat.<br />
La conservació <strong>de</strong>l medi<br />
Naturalment que aquesta nova diversificació <strong>de</strong> l'ac<br />
tivitat ja no pot basar-se en els criteris que hom podia<br />
fer valer al final <strong>de</strong>ls seixanta, quan l'esquí va es<strong>de</strong>venir<br />
el messies <strong>de</strong> la muntanya, sinó que l'anàlisi ecològica és<br />
fonamental i més, si és possible, en el territori mun<br />
tanyenc on, tal com estem mantenint, els recursos natu<br />
rals tenen un protagonisme especial i, per tant, no hi pot<br />
haver cap tipus d'obra infraestructura! sense el corres<br />
ponent estudi d'impacte ambiental. Aquest ecologisme<br />
£/s esports d'aventura, ur) atractiu turístic<br />
no ha <strong>de</strong> negar, però, allò que reclama tota àrea equi<br />
pada <strong>de</strong>fícitàriament: infraestructures que no tan sols la<br />
facin accessible, sinó que la dotin d'aquell capital col·lec<br />
tiu bàsic que tota societat necessita per a la seva pròpia<br />
subsistència. Per començar, els criteris ecològics s'hau<br />
rien <strong>de</strong> centrar en la potenciació <strong>de</strong>ls nuclis existents i<br />
no en la creació <strong>de</strong> nous (noves urbaniuacions), ja que<br />
cal aprofitar els nivells d'urbanització ja existents i evi<br />
tar, al mateix temps, l'aparició <strong>de</strong> fortes ren<strong>de</strong>s especu<br />
latives que no es que<strong>de</strong>n a la muntanya, que generen una<br />
<strong>de</strong>manda <strong>de</strong> serveis municipals cars i d'utilització llunya<br />
na, i impossibiliten l'assoliment d'economies d'escala en<br />
els serveis públics.<br />
Inversió pública<br />
i transferència <strong>de</strong> ren<strong>de</strong>s<br />
Aquestes iniciatives priva<strong>de</strong>s s'haurien d'acom<br />
panyar amb la insubstituïble obra pública. En l'àmbit <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> infraestructures, sobretot en <strong>les</strong> <strong>de</strong> comunicacions<br />
perquè són <strong>les</strong> més cares, xoquem amb un problema<br />
cabdal: el <strong>de</strong> la voluntat política. La millora <strong>de</strong> <strong>les</strong> carre<br />
teres <strong>de</strong> muntanya, l'obertura <strong>de</strong> noves vies i els intents<br />
per enfortir el teixit urbà requereixen, inexcusablement,<br />
una política <strong>de</strong> reequilibri territorial (exempta, a la pràc<br />
tica, al nostre país) que, via serveis públics, transfereixi<br />
ren<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> àrees més concentra<strong>de</strong>s a <strong>les</strong> més neces<br />
sita<strong>de</strong>s. No és veritat que el túnel <strong>de</strong> la Bonaigua no es<br />
pot fer perquè no hi ha assignació pressupostària.<br />
L'autèntica realitat és que els recursos <strong>de</strong> què es dis-
posa es <strong>de</strong>stinen, perquè així es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix políticament, a<br />
altres activitats que s'entenen, també políticament, prio-<br />
ritàries. Per això diem que cal una voluntat política que<br />
giri cent-vuitanta graus l'actua! posició, encaminada a<br />
justificar la inversió pública amb criteris <strong>de</strong> rendibilitat<br />
exclusivament econòmica, i és clar, sota aquesta pers<br />
pectiva, només hem d'arreglar aquel<strong>les</strong> vies i fer-ne <strong>de</strong><br />
noves on el trànsit és intens. Sota aquesta manera d'a<br />
nalitzar la qüestió pública, la muntanya sempre estarà a<br />
la cua en el moment <strong>de</strong> rebre inversió <strong>de</strong> <strong>les</strong> adminis<br />
tracions.<br />
En aquest país i en aquest Estat en què tant l'ingrés<br />
públic (impostos) com la <strong>de</strong>spesa pública (inversió) es<br />
regeixen per criteris netament centralistes, ja comença<br />
a ser hora d'estructurar uns sistemes <strong>de</strong> finançament<br />
diversificats a escala territorial. Per exemple, si els grans<br />
municipis (com és el cas <strong>de</strong> Barcelona i Madrid) tenen<br />
un sistema <strong>de</strong> finançament especial (la carta municipal),<br />
per què <strong>les</strong> àrees <strong>de</strong> muntanya no po<strong>de</strong>n tenir alguna<br />
cosa semblant, en el sentit d'una participació més gran<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> altres administracions en el finançament <strong>de</strong> l'obra<br />
pública? Aquí, el mateix esforç fiscal relatiu s'exigeix a un<br />
municipi <strong>de</strong> dos-cents habitantes que a un <strong>de</strong> tres-cents<br />
mil.<br />
Els polítics han <strong>de</strong> ser plenament conscients que,<br />
quan diuen que volen equilibrar el territori no els queda<br />
altre remei, si <strong>de</strong> veritat ho volen fer, que treure ren<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>ls llocs més congestionáis i portar-<strong>les</strong> als menys <strong>de</strong>n<br />
sament poblats, la qual cosa significa trencar la distribu<br />
ció primària <strong>de</strong> la renda que fa el mercat i redistribuir<br />
la territorialment. En <strong>de</strong>finitiva, <strong>de</strong>fensar l'economia <strong>de</strong><br />
mercat amb criteris neoliberals i voler reequilibrar el<br />
territori és quelcom impossible <strong>de</strong> comptabilitzar.<br />
S'ha acabat el cacic<br />
i uns preus per a una oferta duradora<br />
Tanmateix, tota la responsabilitat perquè aquest<br />
<strong>de</strong>spertar no s'aturi no recau només en el sector públic.<br />
U mateixa societat muntanyenca té també la seva part<br />
<strong>de</strong> responsabilitat, i el primer que ha d'intentar és fer<br />
<strong>de</strong>saparèixer qualsevol senyal <strong>de</strong> societat arcaica i pri-<br />
La rama<strong>de</strong>ria, ur] sistema d'aprofitament<br />
<strong>de</strong>ls recursos naturals<br />
mitiva que encara existeixi i que, a la pràctica, es mani<br />
festa en actituds caciquils i monopolístiques. És impor<br />
tant tenir present que la nostra oferta, allò que s'ofereix<br />
al visitant, té molta competència, tant al mateix Estat<br />
espanyol com a l'estranger. No produïm petroli i, per<br />
tant, no po<strong>de</strong>m jugar a especular, la qual cosa significa<br />
que l'activitat turística l'hem <strong>de</strong> programar perquè duri<br />
sempre i, sota aquesta perspectiva, no po<strong>de</strong>m apujar els<br />
preus per obtenir uns ingressos alts en pocs anys. En<br />
economia hi ha una màxima que diu que el mercat no és<br />
ximple i si el consumidor se sent escaldat la temporada<br />
que ve ja no torna. Els industrials i els empresaris mun<br />
tanyencs haurien <strong>de</strong> seguir una política <strong>de</strong> preus que<br />
consolidés a llarg termini els beneficis, i no concentrar-<br />
los en uns pocs exercicis, ja que aquesta actitud com<br />
portarà una recessió <strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong>l territori en baixar<br />
consi<strong>de</strong>rablement la <strong>de</strong>manda.<br />
Per acabar, un últim apunt que no po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>senvo<br />
lupar per manca d'espai i perquè ja ens hem estès bas<br />
tant: el famós estudi publicat sota els auspicis <strong>de</strong> la<br />
Universitat <strong>de</strong> Madrid, en què els municipis <strong>de</strong> mun<br />
tanya, en general, i el d'Esterri <strong>d'Àneu</strong>, en particular,<br />
apareixen com els <strong>de</strong> major renda disponible per càpi<br />
ta. L'únic que po<strong>de</strong>m dir és que aquesta mesura <strong>de</strong>l crei<br />
xement no ens serveix per qualificar, relativament, el<br />
nivell <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> la muntanya. No hem d'oblidar que en<br />
molts casos es tracta d'una riquesa patrimonial (immo<br />
bilitzat en la branca resi<strong>de</strong>ncial) que no pertany als habi<br />
tants <strong>de</strong> l'àrea, i, és clar, si comencem a dividir nombre<br />
d'habitages, nombre <strong>de</strong> telèfons, unitats urbanes a efec<br />
tes <strong>de</strong> l'impost sobre béns immob<strong>les</strong>, etc., per nombre<br />
d'habitants, el quocient resultant no és gens significatiu.<br />
Ramon Morell<br />
31<br />
O<br />
03
32<br />
o<br />
u<br />
e<br />
e<br />
c<br />
s<br />
o<br />
OH<br />
d<br />
•FN<br />
VpN<br />
^5^ Xs^<br />
foto:]. Blanco<br />
iNtiHÉS DE
I<br />
foto;/ Blanco<br />
Foto: PaMra Cases<br />
X&'- x^<br />
Fira <strong>de</strong> Santa Caterina • Novembre<br />
A Esterri d'Aneu, darrera oportunitat <strong>de</strong> l'any per als interessats<br />
en <strong>les</strong> fires agrorama<strong>de</strong>res i comercials <strong>de</strong> la comarca.<br />
Aplec <strong>de</strong> Santa Caterina • 25 <strong>de</strong> novembre<br />
Com cada any, els veïns I amics <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> jou van celebrar<br />
l'aplec en honor <strong>de</strong> la seua patrona.<br />
Presentació <strong>de</strong>l llibre "Vistaires a la l'Àrnica"<br />
/ <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
Amb motiu <strong>de</strong>l cinquè aniversari <strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong> la revista<br />
ÁRNICA, el dia I <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre es presenta a l'Ateneu popular <strong>de</strong><br />
Ponent, a Lleida, el llibre Vistaires a l'Àrnica, que recull <strong>les</strong> col·labo<br />
racions literàries que diferents escriptors, els vistaires, han portat a<br />
terme durant aquests cinc anys <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> la nostra revista.<br />
Exposició sobre el conjunt arqueològic <strong>de</strong> València •<br />
Desembre<br />
Aquest mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre tindrà lloc a la sala d'exposicions <strong>de</strong>ls<br />
Serveis territorials <strong>de</strong> Cultura, a Lleida, l'exposició £/ conjunt arqueolò<br />
gic <strong>de</strong> València d'Aneu, 5 anys d'excavació, que recull els treballs arque<br />
ològics que s'han portat a terme <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1990 al jaciment.<br />
Escala en Hi-Fi • 30 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre i 6 <strong>de</strong> gener<br />
Ben aviat arribarà <strong>de</strong> nou a Esterri d'Aneu l'esperada Escala en Hi-<br />
Fi, que enguany compleix la seua segona edició i que ens oferirà,<br />
sense cap mena <strong>de</strong> dubte, el bo i millor <strong>de</strong>l món <strong>de</strong> l'espectacle.<br />
Cavalcada <strong>de</strong> Reis • 5 <strong>de</strong> gener<br />
Nit d'il·lusió per a grans i menuts.<br />
Festa major <strong>de</strong> Sant Vicenç • 22 <strong>de</strong> gener<br />
Amb aquesta festa major vella comença a Esterri el cicle <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
festes majors d'hivern a <strong>les</strong> valls d'Aneu, que promet, com sempre,<br />
Festa <strong>de</strong> Santa Águeda • 5 <strong>de</strong> febrer<br />
diversió per a tothom.<br />
Un any més, <strong>les</strong> dones d'Esterri d'Aneu celebraran els actes en<br />
honor <strong>de</strong> la seua patrona.<br />
Carnaval • 20 <strong>de</strong> febrer<br />
Serà temps <strong>de</strong> furgar en el bagul <strong>de</strong>ls padrins per trobar la disfres<br />
sa que ens acompanyarà els dies <strong>de</strong> disbauxa.<br />
x&~ -rry xçy-<br />
33<br />
CS<br />
%4<br />
5£<br />
OS
34<br />
O<br />
O<br />
"Llera" i "rai":<br />
dos mots pirinencs amh fortuna literaria<br />
En la <strong>de</strong>scripció que van fer els mitjans <strong>de</strong> comunica<br />
ció d'abast nacional <strong>de</strong>ls efectes que sobre els cursos flu<br />
vials d'una part important <strong>de</strong>l país van tenir els aiguats <strong>de</strong><br />
la tardor <strong>de</strong> 1994, <strong>de</strong>sprés d'un extremament sec i calo<br />
rós estiu ple <strong>de</strong> focs forestals que havien <strong>de</strong>ixat bona part<br />
<strong>de</strong>ls nostres boscos reduïts a cendra, em va sorprendre la<br />
profusió que en aquesta <strong>de</strong>scripció es va fer, amb el signi<br />
ficat <strong>de</strong> llit d'un riu o d'una riera, <strong>de</strong>l mot llera. I si em vaig<br />
estranyar fou perquè es tracta d'un mot exclusiu d'una<br />
petita zona <strong>de</strong>l nostre Pirineu; en concret -segons el<br />
Diccionan etimològic i complementari <strong>de</strong> la llengua catalana<br />
(DECat) <strong>de</strong> Joan Coromines (vol. W,glera, pàgs. 525-526)-,<br />
llera és viu -amb el significat aproximat que se li donava als<br />
mitjans <strong>de</strong> comunicació d'abast nacional- en alguns punts<br />
<strong>de</strong> l'Alta Ribagorça i, fossilitzat com a topònim, a Olb -a<br />
la conca alta <strong>de</strong> la Noguera Pallaresa, a prop <strong>de</strong> Sort Amb<br />
el significat <strong>de</strong> tartera la forma llera es retroba, fora <strong>de</strong>l<br />
domini lingüístic, a diverses poblacions <strong>de</strong> la conca alta <strong>de</strong><br />
l'Éssera, ja a l'Alt Aragó.<br />
Al Diccionari CatalàlValenààlBalear (DCVB) <strong>de</strong> Mn.<br />
Antoni M. Alcover i Francesc <strong>de</strong> B. Moll, l'entrada llera<br />
-forma secundària- ens remet directament a glera.<br />
D'acord amb el DCVB, la forma glera, amb el significat <strong>de</strong><br />
'tros <strong>de</strong> llit <strong>de</strong> riu o torrent sec, ple <strong>de</strong> pedregam', té plena<br />
vigència al Baix Segrià -Massalcoreig-, al Matarranya<br />
-Calaceit-, a la Terra Alta -Gan<strong>de</strong>sa-, al Baix Ebre<br />
-Tortosa- i, afegim, al Baix Cinca i al Maestrat; és a dir, a<br />
una part prou extensa <strong>de</strong>l domini <strong>de</strong>l català occi<strong>de</strong>ntal.<br />
Si tenim en compte que la forma glera és prou viva en<br />
una zona molt més àmplia i poblada que no pas l'ocupada<br />
per la forma llera i, sobretot, que aquesta última forma és<br />
el resultat d'un tractament fonètic exclusiu <strong>de</strong>l Ribagorça,<br />
consistent en la palatalització <strong>de</strong> la / <strong>de</strong>l grup consonàntic<br />
g/ -tractament que també afecta els grups consonàntics bl,<br />
d, fi i p/- i la posterior pèrdua <strong>de</strong> la g -tractament que ha<br />
donat en alguns parlars ribagorçans formes, posem per<br />
cas, com llésia o sanlluc (en aquest últim cas en part, ja que<br />
també hi trobem un clar exemple d'etimologia popular) en<br />
lloc <strong>de</strong> <strong>les</strong> més generals i, com en cas <strong>de</strong> glera, més acos<br />
ta<strong>de</strong>s als ètims primitius, església i sanglot-, s'explica, en<br />
part, la meua estranyesa. Així, hra -la forma dialectal,<br />
quasi local, més allunyada <strong>de</strong> Tètim original llatí (CLA<br />
REA)- ha es<strong>de</strong>vingut la pròpia <strong>de</strong> la llengua estàndard, per<br />
sobre <strong>de</strong> la forma glera -la més estesa i la més acostada a<br />
l'ètim originaK fins al punt que ha arribat a formar part <strong>de</strong><br />
l'inventari lèxic <strong>de</strong> molls parlants -si més no, <strong>de</strong>ls més pre<br />
ocupats per la llengua- originaris <strong>de</strong> territoris on tant llera<br />
com glera són formes d'un mateix mot que han <strong>de</strong>ixat<br />
d'ésser patrimonials, si alguna vegada ho han estat <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
fa seg<strong>les</strong>. L'única explicació que sé trobar a la fortuna<br />
literària <strong>de</strong> la forma llera es <strong>de</strong>sprèn <strong>de</strong> la consulta al<br />
Diccionari general <strong>de</strong> llengua catalana (DGLC) <strong>de</strong> Pompeu<br />
Fabra, on trobem que aquest mot és <strong>de</strong>finit com 'llit d'un<br />
riu', mentre que en aquest mateix diccionari la forma glera<br />
és <strong>de</strong>finida, erròniament com a 'illa <strong>de</strong> sorra en un riu,<br />
etc.'. Si bé en el Diccionari <strong>de</strong> la llengua catalana (DLC)<br />
d'Enciclopèdia Catalana trobem la forma llera <strong>de</strong>finida <strong>de</strong><br />
manera idèntica a la <strong>de</strong>l DGLC, en canvi, solventant en part<br />
la badada <strong>de</strong>l DGLC hi trobem que el mot glera, a la mane<br />
ra <strong>de</strong>l DCVB, és <strong>de</strong>finit com a 'tros <strong>de</strong>l llit d'un riu o torrent<br />
sec ple <strong>de</strong> còdols'. A partir <strong>de</strong> <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s explicita<strong>de</strong>s fins<br />
ara, potser convindria pensar a emprar en la llengua estàn<br />
dard el mot alera -o, si es vol, la forma glera- tal com el<br />
trobem <strong>de</strong>finit al DLC i al DCVB, en substitució <strong>de</strong> llera, lle<br />
vat que siguem partidaris d'emprar, en la llengua estàn<br />
dard, formes extremament locals, i aberrants respecte a<br />
l'evolució <strong>de</strong>l català en general, com llésia o sanlluc en lloc<br />
d'església i sanglot, formes aquestes últimes molt més gene<br />
rals.<br />
Un cas semblant en part al <strong>de</strong> lleralglera seria el <strong>de</strong>l<br />
mot railraig. La forma rai, pròpia <strong>de</strong>l Pallars i <strong>de</strong> la<br />
Ribagorça, és <strong>de</strong>finida al DGLC com a 'conjunt <strong>de</strong> bigues<br />
d'arbre fortament uni<strong>de</strong>s formant una plataforma flotant',<br />
i raier com 'el qui mena un rai pel riu'. U forma raig, més<br />
d'acord amb l'evolució històrica <strong>de</strong> la llengua catalana en<br />
general, també es recull al DGLC però en el moment <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>finició ens remet com si es tractés d'una forma se<br />
cundària, directament a rai.
iÀ.»i««íte<br />
U <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> rai que hem trobat al DGLC s'amplia en<br />
el DLC, ja que en aquest últim diccionari es diu que rai és<br />
el 'conjunt <strong>de</strong> trams o lligats <strong>de</strong> troncs o bigues, subjec<br />
tats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes,<br />
que, conduït amb rems per dos o més raiers, es <strong>de</strong>ixa anar<br />
seguint el corrent d'un riu'. També en el cas <strong>de</strong> raier la <strong>de</strong>fi<br />
nició <strong>de</strong>l DLC és més àmplia que la que hem trobat en el<br />
DGLC; 'el qui barranqueja o condueix <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vorera<br />
bigues soltes d'arbre per un corrent d'aigua, construeix un<br />
rai i el mena riu avall muntat sobre seu'. Tant en el cas <strong>de</strong><br />
rai com en el <strong>de</strong> raier, el DLC indica, d'alguna manera, que<br />
la forma històrica d'aquests mots és, respectivament, raig<br />
i rogar. I és a partir d'ací que s'estableix un possible paral-<br />
lelisme entre railroig i lleralglera, ja que tant rai com Ikra<br />
són formes resultanu d'uns tractaments fonètics exclusius<br />
d'una petita part <strong>de</strong>l domini lingüístic, mentre que a la<br />
major part d'aquest domini la gramàtica històrica ha moti<br />
vat, en tots dos casos, altres solucions fonètiques.<br />
El cas concret <strong>de</strong> Ikralgkra ja s'ha comentat a basta<br />
ment més amunt, i en el cas <strong>de</strong> railraig la solució pallare-<br />
sa i ribagorçana -rai i <strong>de</strong>rivats- respon al tractament fonè<br />
tic, característic <strong>de</strong>l pallares i <strong>de</strong>l ribagorçà, que té com a<br />
resultat [j] o [i] en els mots llatins amb -I-, -Dl-, -Bl- i<br />
-GI-: fuir 'fugir', gai 'goig', mai 'maig', waior 'major', pui<br />
'puig', roí 'roig', etc. Les formes resultants <strong>de</strong>l tractament<br />
fonètic <strong>de</strong>l català general, com no podria ésser d'una altra<br />
manera, són <strong>les</strong> que s'han acceptat com a pròpies <strong>de</strong>l<br />
català estàndard en la immensa majoria <strong>de</strong>ls casos, tret <strong>de</strong><br />
la forma rai (< RADIU), que ha es<strong>de</strong>vingut, com en cas <strong>de</strong><br />
llera, la pròpia <strong>de</strong> la llengua estàndard, tot i que trobem<br />
documentada en manta ocasió la forma roig -que és la<br />
forma històrica <strong>de</strong> la llengua catalana en general- ja <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l segle XIV i que encara se sent en el tortosí i el tarra<br />
goní (veg. DECat, VII, pàgs. 47-48). Com tothom sap, <strong>les</strong><br />
formes rai i raier <strong>les</strong> introduí en la llengua literària mossèn<br />
Jacint Verdaguer a <strong>les</strong> últimes dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle passat,<br />
amb tal fortuna que ara per ara ningú no pot pensar a pro<br />
posar una hipotètica restitució -per estar més d'acord<br />
amb la gramàtica històrica <strong>de</strong>l català en general- <strong>de</strong> raig i<br />
rager en la llengua estàndard. Rai i raier són <strong>les</strong> formes prò<br />
pies <strong>de</strong>ls parlars <strong>de</strong>l Pallars i la Ribagorça, i com que allà<br />
és on, tal com escriu Joan Coromines, els rais i els roiers<br />
duen -o duien- la vida més activa, potser és convenient<br />
conservar aquestes formes d'origen clarament dialectal,<br />
malgrat que roig i roger siguin presents, bé que com a for<br />
mes secundàries, al DGLC i, com a arcaismes fonètics, al<br />
DLC. Només cal pensar que altres mots aïllats <strong>de</strong> la llen<br />
gua general, que han tingut i tenen una fortuna literària<br />
excel·lent, s'han pres directament <strong>de</strong> parlars catalans que,<br />
com el pallares i el ribagorçà, compten amb un escàs nom<br />
bre <strong>de</strong> parlants, com és el cas <strong>de</strong>ls substantius llumí -pres<br />
<strong>de</strong> l'alguerès- i escopinya -pres <strong>de</strong>l maonès-, per citar, a<br />
tall d'exemple, només dos mots que ara em vénen al cap.<br />
Encara que en un primer moment els mots llera i rai<br />
poguessen semblar dos exemp<strong>les</strong> <strong>de</strong> formes marcada<br />
ment dialectals que han tingut prou fortuna literària, en<br />
realitat no és exactament així, perquè en el primer cas<br />
llera és, o era fins fa poc temps, un mot inusitat a gairebé<br />
la totalitat <strong>de</strong>l domini lingüístic, mentre que glera és un<br />
mot encara ben viu en una part prou extensa <strong>de</strong>l català<br />
occi<strong>de</strong>ntal, a més <strong>de</strong> tenir força tradició literària, si més<br />
no entre els escriptors originaris <strong>de</strong>l territori on aquest<br />
mot és patrimonial; i, alhora, és la forma històrica que més<br />
s'acosta a l'ètim llatí. En canvi, en el cas <strong>de</strong> rai, a més d'una<br />
tradició literària prou extensa que no té la forma històri<br />
ca d'àmbit més general -roig-, ha estat la forma històrica<br />
d'àmbit més local -rai- ta que amb més vitalitat ha arribat<br />
als nostres dies.<br />
Héctor Moret<br />
35<br />
o<br />
O
36<br />
O<br />
O<br />
D<br />
L'excursionisme a Lleida (1884-1936)<br />
^»»>H4««*ÍMÍ-*<br />
Jordi Mart-i-Henenenberg, Rosa Maria Martínez i Mena M. Carme Valver<strong>de</strong> i Sanvicén<br />
Col·lecció La Banqueta, núm. 21. Ajuntannent <strong>de</strong> Lleida. Lleida, 1995<br />
Un cop més, la Paeria <strong>de</strong> Lleida, per mitjà <strong>de</strong> la col·lecció La Banqueta, ens ofereix un excel·lent retaule<br />
<strong>de</strong> vida lleidatana. El llibre constitueix un testimoni fi<strong>de</strong>l <strong>de</strong> l'esperit excursionista <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l segle XIX i<br />
començaments <strong>de</strong>l XX, <strong>de</strong>s d'aquella primera pedra que suposà la creació, el 1884, <strong>de</strong> l'Associació excur<br />
sionista ilerdanesa fins a la pletòrica formació, el 1906, <strong>de</strong>l Centre excursionista <strong>de</strong> Lleida. S'hi repassa la<br />
seua activitat cultural: els concursos, <strong>les</strong> exposicions, <strong>les</strong> excursions, la presència estimada <strong>de</strong>l Butlletí. Intercala suggerents quadres<br />
sobre <strong>les</strong> personalitats que el dirigiren, <strong>les</strong> publicacions que rebia i, especialment, un plàstic conjunt <strong>de</strong> fotografies que, juntament amb<br />
els annexos <strong>de</strong>l socis, es<strong>de</strong>venen un complement I<strong>de</strong>al per a aquest amable qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> La Banqueta.<br />
Pels aneuencs és important remarcar la participació <strong>de</strong> Joaquim Morelló, apotecari <strong>de</strong> Barcelona i soci <strong>de</strong>l CEC, l'any 1909, al I<br />
Concurs fotogràfic organitzat pel CEL. Les seues noranta-nou diapositives amb el títol La vall d'Aneu, algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals es mostren<br />
en el volum admirablement reproduï<strong>de</strong>s -Esterri d'Aneu: carregant herba, cequia <strong>de</strong>l Molí. Espot. Montgarri: aplec-, s'endugueren el<br />
premi d'honor, medalla d'or <strong>de</strong>l certamen.<br />
LA NIT<br />
DE SANT JOAN<br />
\(>ni\ Cr.iu i Marti<br />
Els imprecisos límits <strong>de</strong> l'ànima<br />
Vidal Vidal<br />
Pàges editors. Lleida, 1995<br />
La nit <strong>de</strong> Sant Joan<br />
Joan Grau i Martí<br />
Ed. Columna. Terra Nostra, 36. Barcelona, 1995<br />
Joan Grau, estudiós <strong>de</strong> la màgica nit solsticial <strong>de</strong> Sant Joan, ens ofereix un esplèndid periple pel món<br />
enlluernador que giravolta entorn <strong>de</strong> <strong>les</strong> flames. Tal com s'apunta: solstici, sortilegi, fa<strong>de</strong>s, fogueres,<br />
bruixes, balls, cava, aigua, aire i amor... La festa <strong>de</strong> Sant Joan, pregonament arrelada a Catalunya,<br />
mereix l'adjectivació <strong>de</strong> còsmica, màgica, única, ancestral, visceral, fecunda, solar. La virtut més gran<br />
<strong>de</strong> la festa rau en l'espontaneïtat, perquè malgrat la tradició, canvia i s'enriqueix constantment.<br />
L'obra ens mena apassionadament pels camins <strong>de</strong> la revetlla, <strong>de</strong> la gastronomia, <strong>de</strong> la pirotècnia, <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> festes <strong>de</strong>l foc que representen el diab<strong>les</strong>, la flama <strong>de</strong>l Canigó, pels jocs d'aigua, aire, herbes, amor,<br />
per <strong>les</strong> troba<strong>de</strong>s més significatives: <strong>les</strong> fal<strong>les</strong> d'Isil, la festa <strong>de</strong> l'Haro a Les. Tampoc hi falta l'aproxima<br />
ció a la mitologia popular: hi <strong>de</strong>sfilen el manairons, <strong>les</strong> dones d'aigua, <strong>les</strong> bruixes... Bon compendi, el<br />
llibre <strong>de</strong> Joan Grau, text i fotos per fer boca, un convit <strong>de</strong> preparació especial per a la nit més curta<br />
Vidal Vidal (Arbeca, 1958) es va donar a conèixer com a escriptor el 1986, en guanyar el premi<br />
d'assaig Josep Vallverdú, amb Wració als perduts, primera tramesa <strong>de</strong> la sèrie Les rutes <strong>de</strong> Ponent.<br />
Actualment, està treballant en una obra <strong>de</strong> característiques similars, centrada en la ciutat <strong>de</strong> Lleida.<br />
Ha col·laborat en diversos mitjans <strong>de</strong> comunicació, parlats i escrits, com Ràdio Ponent, Ràdio<br />
Lleida, Catalunya Ràdio, Set Dies, Avui i Segre.<br />
£/s imprecisos límits <strong>de</strong> íànima aplega una selecció d'una vuitantena d'artic<strong>les</strong> apareguts a la darrera<br />
pàgina <strong>de</strong>l diari Segre el anys 1992 i 1993. Es tracta <strong>de</strong>l tercer recull <strong>de</strong> treballs periodístics <strong>de</strong> Vidal.<br />
Els dos primers. Geografia impúdica i Tots venim d'Arbeca, van ser celebrats unànimement per la críti<br />
ca, que va comparar l'autor amb altres columnistes innovadors i ja consagrats com Quim Monzó o<br />
Sergi Pàmies. La ironia, un constant recurs a l'erudició i una certa radicalitat i<strong>de</strong>ològica, són <strong>les</strong><br />
notes més freqüents d'aquests artic<strong>les</strong>, que conformen un fresc costumista i <strong>de</strong>senfadat, sovint irre<br />
verent, <strong>de</strong> la vida política, social í cultural a la ciutat <strong>de</strong> Lleida i a <strong>les</strong> comarques circumdants<br />
<strong>de</strong> l'any.
MOlVrseKKAT<br />
TREPAT<br />
Mitologia cristiana<br />
George Every<br />
Edicions <strong>de</strong> la Magrana. Barcelona, 1992<br />
•J<br />
L'Alta Ribagorça<br />
Xavier Macià i Montserrat Trepat<br />
Dissenys <strong>Cultural</strong>s. Barcelona, 1994<br />
Xavier Macià, nascut el 1961 i fill <strong>de</strong> Viu <strong>de</strong> Llevata, és doctor en filologia catalana i professor <strong>de</strong> litera<br />
tura contemporània a la Universitat <strong>de</strong> Lleida. Ha col·laborat en diaris i revistes com Segre, B Pais, Serra<br />
d'Or, £/ Temps, Els Marges, Uetra <strong>de</strong> Cami, etc. Ha escrit diversos llibres <strong>de</strong> crítica i ha col·laborat en<br />
diversos volums col·lectius com Bot <strong>de</strong> pernes o Les Comarques <strong>de</strong> Ueida.<br />
Montserrat Trepat va néixer a Lleida el 1961. És llicenciada en geografia i història, professora <strong>de</strong> català i<br />
periodista. Ha treballat a Televisió <strong>de</strong> Catalunya i a Catalunya Música. Ha col·laborat en diversos mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació com Serro d'Or, Segre, Ràdio Ponent i Ràdio Terraferma.<br />
El llibre, un virtuosisme literari escrit a dues mans, és un excel·lent viatge per l'Alta Ribagorça, per<br />
aquesta terra antiga, avui comarca nova, com la bategen els autors. El recorregut repassa amb precisió<br />
els aspectes geogràfics, <strong>de</strong>mogràfics, econòmics, naturals i culturals. S'endinsa en la riquesa <strong>de</strong>l patrimoni<br />
popular i revela ofertes llamineres en el món <strong>de</strong>ls esports i <strong>de</strong>l turisme. Una comarca amb futur.<br />
George Every (1909) va estudiar a Kelham, una escola tecnològica anglicana on també va fer <strong>de</strong> mestre.<br />
Des <strong>de</strong>l 1973, ha estat ajudant al Seminari catòlic d'Oscott i al Centre d'estudis bizantins <strong>de</strong> la<br />
Universitat <strong>de</strong> Birmingham.<br />
Al llarg <strong>de</strong>ls seg<strong>les</strong>, molts mites han tingut el seu origen en el cristianisme. A l'Edat mitjana, quan la por<br />
<strong>de</strong> l'infern i la creença en els esperits i en el sobrenatural estaven en el seu punt més alt, van començar<br />
a circular <strong>de</strong> seguida contes fantàstics, per exemple sobre Crist i la Verge. I alguns d'aquest mites han<br />
inspirat grans obres d'art.<br />
Un llibre que <strong>de</strong>scriu la creació, el diluvi, la caiguda d'Adam i Eva, la Torre <strong>de</strong> Babel i la Creu en la<br />
història i el mite. 1 també els pseudoevangelis i els mirac<strong>les</strong> que envolten els antics sants i màrtirs, <strong>les</strong><br />
llegen<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Sant Graal i <strong>les</strong> creences sobre una altra vida.<br />
TnURrN l'fNTIWUAT<br />
Jordi AHm<br />
MirouMiu cmsnÁHA<br />
Gtwrgtí Evefy<br />
Treure'n l'entrellat<br />
Jordi Alins<br />
Edicins <strong>de</strong> la Magrana. Barcelona, 1992<br />
estat coordinador <strong>de</strong>ls cursos <strong>de</strong> català per a adults i vocal <strong>de</strong> la Junta permanent <strong>de</strong> català. La<br />
seua activitat docent l'ha portat a preparar jocs relacionats amb el llenguatge i a col·laborar amb el<br />
Diari <strong>de</strong> Ueido i el Nou Diari <strong>de</strong> Tarragona.<br />
Els jocs, el més innocent <strong>de</strong> taula, els <strong>de</strong> saló o <strong>de</strong> pista atlètica, el joc amorós o el cim <strong>de</strong>ls<br />
enigmes literaris exigeixen i reclamen un ritual d'iniciació. El neòfit ha <strong>de</strong> conèixer <strong>les</strong> normes que li<br />
permetran <strong>de</strong> moure's per l'interior d'aquest món. Per això, per començar, aquest llibre. Una guia<br />
per a qui vulgui aprendre a resoldre i a crear embolics <strong>de</strong> lletres, anagrames, en<strong>de</strong>vinal<strong>les</strong>, jeroglífics,<br />
encreuats i problemes <strong>de</strong> lògica.<br />
Eines i referències per apropar-se a l'enigmistica. Propostes i activitats per po<strong>de</strong>r fer totes <strong>les</strong><br />
'1 !<br />
pràctiques que li vinguin <strong>de</strong> gust. És a dir, teoria i pràctica a l'abast.<br />
37<br />
O<br />
0
38<br />
lli r, %nt<br />
"^itxf |"«»S<<br />
i %•*»'»<br />
- ^»T^%%Í T%1í1<br />
Ite ti<<br />
'^ÍI^%%1<br />
44 ¿•*m t IK<br />
Dins el marc <strong>de</strong> la trobada:<br />
*.,!.*<br />
i>% S<br />
"«<<br />
?«3i<br />
Segon concurs literari "ÁRNICA" <strong>de</strong> narrativa breu<br />
lla TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
AL PALLARS SOBIRÀ<br />
(VALLS D'ÀNEU)<br />
"'^•í'<br />
\^cent Berenguer<br />
Alex Broch<br />
Xavier Garcia i Puja<strong>de</strong>s<br />
Marc Granell<br />
Mercè Ibarz<br />
Maria-Mercè Marçal<br />
Ponç Pons<br />
Jaume Pont<br />
Amb la participació<br />
<strong>de</strong> l'humorista gràfic Ermengol<br />
16,17,18 juny 1995
Només unes parau<strong>les</strong> .,,<br />
En una trobada <strong>de</strong> personalitats (gent molt seriosa, molt important i molt carrega<br />
da <strong>de</strong> càrrecs), em vaig sentir dir que, a diferència <strong>de</strong>l que jo opinava -santa ingenuïtat!-,<br />
l'èxit d'una activitat cultural s'havia <strong>de</strong> mesurar només d'acord amb l'espai que hi <strong>de</strong>di<br />
quessin els mitjans <strong>de</strong> comunicació. No importava si els actes organitzats no havien apor<br />
tat res <strong>de</strong> nou, o si havien estat soporífers, o si no s'hi havia après res.<br />
No és aquest, és clar, l'esperit <strong>de</strong> <strong>les</strong> Troba<strong>de</strong>s d'escriptors a <strong>les</strong> valls d'Aneu. La<br />
comissió organitzadora, que vol ser humil en els plantejaments i en els objectius, es pro<br />
posa només -i ja és molt-, convidar uns escriptors perquè coneguin el territori <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
valls, el seu patrimoni artístico-cultural i la seva gent. Les troba<strong>de</strong>s d'escriptors volen ser,<br />
per damunt <strong>de</strong> tot, una reunió <strong>de</strong> persones, senzillament. I amb això ja n'hi ha prou, segur.<br />
L'experiència ens diu -i la segona trobada ens ho confirma- que tota la resta ve sola: <strong>les</strong><br />
ganes <strong>de</strong> compartir experiències humanes i literàries, l'intercanvi <strong>de</strong> sabers i <strong>de</strong> llibres...<br />
Nosaltres creiem -i això ens uneix- que ei fet cultural autèntic no necessita <strong>de</strong> gai<br />
res parafernàiies ni <strong>de</strong> massa formalismes. Tampoc no <strong>de</strong>mana dirigismes messiànics,<br />
agen<strong>de</strong>s atapeïdíssimes, sessions acadèmiques hipercultes o protagonismes histriònics.<br />
Les coses, com més senzil<strong>les</strong> i naturals, millor. Una lectura poètica, posem per cas, pot<br />
organitzar-se <strong>de</strong> dues maneres: o bé preparant i controlant al màxim els aspectes extra-<br />
literaris; o bé, senzillament, donant veu als poetes i protagonismo als poemes. En el<br />
darrer <strong>de</strong>ls casos, us ho asseguro, l'èxit està pràcticament assegurat: la poesia sedueix i<br />
s'imposa naturalment.<br />
La gent que formem la comissió organitzadora <strong>de</strong> <strong>les</strong> Troba<strong>de</strong>s d'escriptors a <strong>les</strong> valls<br />
<strong>d'Àneu</strong> estem molt satisfets <strong>de</strong>ls resultats, és clar, i sabem perfectament que l'èxit obtin<br />
gut no es <strong>de</strong>u ni a la incidència que els actes han tingut al mitjans <strong>de</strong> comunicació ni tam<br />
poc a la major o menor habilitat nostra a l'hora d'organitzar <strong>les</strong> troba<strong>de</strong>s. Si alguna meda<br />
lla ens po<strong>de</strong>m posar -i ens la posem- és la d'haver sabut ser mo<strong>de</strong>stos en els<br />
plantejaments, però sobretot, d'haver sabut triar, sense falsos prejudicis provincians, l'es<br />
pai <strong>de</strong> <strong>les</strong> troba<strong>de</strong>s, el nostre territori i d'haver sabut escollir, sense falses pretensions ni<br />
foscos interessos, els bons amics escriptors que han volgut acompanyar-nos en aquesta<br />
aventura. A ells cal atribuir, molt especialment, l'èxit <strong>de</strong> l'activitat. Per a ells, doncs, el<br />
nostre més sincer agraïment.<br />
1\
40<br />
O<br />
Q<br />
A<br />
Entre comes i fo ndals<br />
Crònica <strong>de</strong> la II Trobada d'escriptors a <strong>les</strong> valls d'Aneu<br />
FoU) <strong>de</strong> familia ai batedor <strong>de</strong> Casa Gassia<br />
Mitjans <strong>de</strong> juny. De Barcelona, Lleida, el País Valencià i <strong>les</strong> li<strong>les</strong>, vam<br />
pujar-hi no pas com a feixucs romeus, sinó còmodament motoritzats. Ja se<br />
sap que els escriptors, llevat <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>claradament excursionistes, són, en<br />
general, poc soferts. I l'estament que convidava uns quants galifar<strong>de</strong>us <strong>de</strong> la<br />
poesia catalana, sabent-ho, ja van procurar que no ens haguéssim d'esfrei-<br />
xurar gaire. Es pot dir que gens, perquè <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong> procedència cadascú<br />
hi va anar amb el seu vehicle, i d'Esterri <strong>d'Àneu</strong><br />
cap a <strong>les</strong> meravel<strong>les</strong> que ens van fer veure ens van<br />
proveir d'uns quants jeeps. O sigui que, <strong>de</strong> cami<br />
nar, poc; ara, <strong>de</strong> mirar i enraonar -i aprendre- ,<br />
tot el que vulgueu. Perquè, digueu-me: quin<br />
poeta, per més social, simbolista o <strong>de</strong> laboratori<br />
que sigui, pot ser insensible al convit que feia el<br />
<strong>Consell</strong> cultural <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls d'Aneu a passejar<br />
entre comes i fondals, vora els rius d'aigua neta,<br />
prop <strong>de</strong> <strong>les</strong> pedres que parlen <strong>de</strong> fe i <strong>de</strong> terra i a<br />
escoltar -i sentir- el dring <strong>de</strong> llengua pallaresa<br />
d'una gent que resisteix en aquests paratges? De<br />
manera que gairebé tots van acudir a la cita. No<br />
m'estranya: per l'experiència <strong>de</strong> la Trobada ante<br />
rior, la primera, <strong>de</strong>vien saber que l'hospitalitat <strong>de</strong> la gent d'alta muntanya no<br />
té límits. Ja no cal dir que els poetes convidats que van assistir-hi van caure<br />
<strong>de</strong> cul en veure tantes atencions, i un servidor, que hi anava per certificar<br />
l'espectacle i per contar-lo, com estic fent ara, també. Jo no sé si vam fer<br />
turisme cultural o agroturisme, que són <strong>les</strong> modalitats alternatives al viatger<br />
rebregat <strong>de</strong> la costa, però sí que sé que, disposant <strong>de</strong> poc temps, semblava<br />
que el tinguéssim tot. I això és un gran què. Vam aprofitar-lo, amb tots els<br />
sentits ben <strong>de</strong>sperts, ulls, pituitaria, tacte i unes orel<strong>les</strong> que, <strong>de</strong> tan obertes<br />
i grans, semblava que ens hi podíem mocar. Només arribar, divendres 16 <strong>de</strong><br />
juny al vespre, i <strong>de</strong>sprés d'instal·lar-nos a l'hotel, ja ens van oferir un sopar<br />
d'aquells per seure bé. Quan jo vaig arribar -senyora inclosa- els poetes ja<br />
estaven entaulats i, per la cara que feien, semblaven anar pel segon plat, fent<br />
clara la vella sentència: A la taula i al llit, al primer crit, que tant ens <strong>de</strong>fineix,<br />
siguem poetes o no.
Els assistents<br />
Entre els comensals, antics coneguts meus: el<br />
crític Àlex Broch, la narradora i biògrafa Mercè<br />
Ibarz, amb la qual, com a periodistes, havíem fei<br />
nejat a l'Avui, i la resta <strong>de</strong> convidats especials,<br />
aquests sí, homes i dona (Maria Mercè Marçal)<br />
<strong>de</strong>scavalcats per l'ofici poètic: els valencians<br />
Vicent Berenguer i Marc Granell, el menorquí<br />
Ponç Pons i el lleidatà Jaume Pont, als quals vaig<br />
tenir el gust <strong>de</strong> conèixer aquells dies. Hi faltava -i<br />
va ser una llàstima- el poeta i assagista Gerard<br />
Vergés, que, essent <strong>de</strong>l Baix Ebre, hauria quedat<br />
molt bé a dos mil metres d'altura. Acompanyant<br />
aquesta nòmina, durant ei sopar, Ferran Relia,<br />
presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> esmentat, Joan Blanco i<br />
Mònica Ber<strong>de</strong>ila, actius col·laboradors i, arribats <strong>de</strong>ls quatre vents <strong>de</strong> la cata<br />
lanitat d'aquest Ponent lleidatà, els professors i crítics Xavier Macià, Andreu<br />
Loncà i Albert Turull, amb el polític Miquel Pueyo (també home <strong>de</strong> lletres).<br />
L'en<strong>de</strong>mà i l'altre ens acompanyaren Pep Coll i Isidor Cónsul (convidat<br />
a donar una conferència sobre Verdaguer i el Pallars), els quals, en tant que<br />
creador i crític respectivament, podríem dir que coronen l'actual moment<br />
cultural a Lleida i comarques. A <strong>les</strong> valls d'Aneu, però, d'Esterri a Montgarri<br />
(i sempre que ho permeti algun alcal<strong>de</strong>) qui regna és Ferran Relia i tots els<br />
qui l'acompanyen al <strong>Consell</strong> i a l'Ecomuseu, en un treball <strong>de</strong> conjunt admi<br />
rable.<br />
L'en<strong>de</strong>mà, dissabte 17, visites segui<strong>de</strong>s i completes a Casa Gassia, cap<br />
<strong>de</strong> l'Ecomuseu, a l'església <strong>de</strong> Santa Maria d'Aneu (antic centre <strong>de</strong> romiatge<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> gents d'aquestes valls), al conjunt arqueològic <strong>de</strong> València d'Aneu (cas<br />
tell <strong>de</strong>l darrer <strong>de</strong>ls comtes <strong>de</strong>l Pallars, excavat a la recerca <strong>de</strong>ls primers fona<br />
ments) i al conjunt monumental <strong>de</strong> Son, el campanar <strong>de</strong>l qual, en l'alta nit<br />
pirinenca, lluïa en un gran esclat <strong>de</strong> blancor elèctrica.<br />
Visions concretes i generals en uns moments a través <strong>de</strong>ls quals sem<br />
blaven passar, tirant curt, <strong>de</strong>u seg<strong>les</strong> d'història. I el dinar aneuenc a Casa<br />
Masover, <strong>de</strong> Son, entre la frescor i la rotunditat <strong>de</strong> la pedra, <strong>de</strong> la mateixa<br />
pedra que acollia retau<strong>les</strong>, altars i tota mena <strong>de</strong> figuracions <strong>de</strong> Crist: en<br />
Majestat, jacents, afligits i <strong>de</strong>finitivament <strong>de</strong>cebuts, ja tan d'hora, <strong>de</strong> l'estupi<br />
<strong>de</strong>sa humana.<br />
L'Isidor Cónsul durant lo conferència sobre<br />
Veré3guer i el Pallars<br />
A A<br />
OP<br />
•l-l<br />
dD<br />
m<br />
Q<br />
41
42<br />
A<br />
La presentació <strong>de</strong>l llibre "Oestes i crestons" va<br />
anar a càrrec <strong>de</strong> fAndreu Loncà<br />
Ruto <strong>de</strong> Verdaguer<br />
A mitja tarda, vam retornar a Esterri per la<br />
carretera <strong>de</strong> Jou, Estáis, la Torrassa i la Guingueta,<br />
vorejant lentament la vall central d'Aneu. Què us<br />
haig <strong>de</strong> dir <strong>de</strong>l sentiment que evoquen aquests pai<br />
satges? L'organització va tenir la <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> <strong>de</strong>i<br />
xar-nos <strong>de</strong>scansar dues hores a l'hotel, però jo<br />
crec que s'apiadava <strong>de</strong> nosaltres, sotmesos regu<br />
larment a la grisor i l'estrèpit <strong>de</strong> <strong>les</strong> ciutats.<br />
Després, l'acte públic, al paller <strong>de</strong> Casa<br />
Gassia, d'obertura d'aquesta II Trobada <strong>de</strong> gent<br />
que escriu i que parla, i <strong>les</strong> parau<strong>les</strong> <strong>de</strong>ls quals, allí,<br />
semblaven sortir més bones i més <strong>de</strong> dins, <strong>de</strong>s<br />
prés d'haver sortit a airejar-se per aquel<strong>les</strong> comes i fondals. Va intervenir<br />
Andreu Loncà, que presentà el llibre Crestes i crestons sobre l'experiència<br />
que havien tingut a <strong>les</strong> valls d'Aneu els escriptors convidats l'any passat:<br />
Maria Barbal, Josep Bargalló, Ramon Barnils, Pep Coll, Isidor Cònsui, Xavier<br />
Macià, Montse Palau, Agustí Pons, Valentí Puig i Albert Villaró. El pròleg d'a<br />
quest llibre (editat per Ed. El Mèdol, <strong>de</strong> Tarragona), escrit pel mateix Loncà,<br />
és altament recomanable. Pot servir per a <strong>de</strong>sacomplexar <strong>de</strong>finitivament els<br />
perifèrics i per a avergonyir una mica més certes patums centralistes. Cónsul<br />
diserta eruditament sobre els viatges <strong>de</strong> Verdaguer pel Pallars, fa poc més<br />
<strong>de</strong> cent anys, a la recerca d'inspiració per al seu Canigó, i el II Premi Árnica<br />
<strong>de</strong> narrativa breu va correspondre a Santi Arbós<br />
Després d'un altre bon sopar i d'unes postres<br />
carrega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> versos <strong>de</strong>ls poetes convidats, vam<br />
anar a dormir la santa i plàcida nit.<br />
Refent la ruta <strong>de</strong> Verdaguer<br />
L'en<strong>de</strong>mà, diumenge, ruta verdagueriana, en<br />
jeep, pels camins <strong>de</strong> l'alta Noguera Pallaresa. Érem<br />
una comitiva <strong>de</strong> sis o set cotxes d'alta muntanya,<br />
que vam anar pujant per Isavarre, Borén, Isil, Alós<br />
d'Isil fins arribar a Montgarri, entrada a la Vall<br />
d'Aran per Vaquèira i, pel port <strong>de</strong> la Bonaigua,<br />
retorn a <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>. Va ser justament la caminada que va fer Mossèn<br />
Cinto pel Pallars Sobirà. Davant mateix <strong>de</strong> l'ermita <strong>de</strong> Montgarri, tots -i els<br />
poetes-poetes encara més- vam escoltar <strong>de</strong>votament, per la veu d'Isidor
Cónsul, el record literari que Verdaguer va <strong>de</strong>ixar d'aquell Aplech <strong>de</strong><br />
Mongarre cap al 83 <strong>de</strong>l segle passat. Silenci a l'alta vall. Per la porta d'accés<br />
a l'esg<strong>les</strong>iola, una vaca sortia. El sacerdot-poeta era viu.<br />
Abans d'arribar a Montgarri, els automòbils van anar parant: per con<br />
templar un pont romànic sobre una barrancada d'aigua, per veure la façana<br />
(i conèixer la història, que ens conta Pep Coll) <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong>l cèlebre rama<br />
<strong>de</strong>r, el Tor d'Alòs, i per viure (així ho vaig sentir) un instant sublim al cos<br />
tat <strong>de</strong> l'espai romànic <strong>de</strong> Sant Joan d'Isil, que se'ns va aparèixer, humil, entre<br />
un plec <strong>de</strong> muntanyes, amb l'aigua <strong>de</strong>l Noguera llepant l'absis. Veure aque<br />
lla miniatura d'escultura, arquitectura i paisatge, al costat <strong>de</strong>l senzill fossar<br />
perfumat per tot <strong>de</strong> flors, va sotragar el meu lacrimal.<br />
Ah! quants poemes haurien <strong>de</strong> sortir! I, així i tot, no arribaríem mai a<br />
compensar el gran favor que ens van fer. El valencià Marc Granell, entre<br />
tanta bel<strong>les</strong>a, s'acostava a la seva estimada -amb qui a hores d'ara ja <strong>de</strong>u<br />
estar casat- i li <strong>de</strong>ia a l'orella: "Tacarone, et bese, t'estíme". I tots vam agafar<br />
el compromís <strong>de</strong> besar aquesta terra sagrada.<br />
Xavier Garcia i Puja<strong>de</strong>s<br />
O<br />
Q<br />
A
44<br />
El centre <strong>de</strong>l món<br />
Escric (tene la casa en obres) dalt el terrat <strong>de</strong> ca nostra, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
record i l'enyor |fc<br />
Visito o PEcomuseu. Casa Gassia<br />
• ^<br />
La meva dona i jo acabàvem d'arribar d'un<br />
llarg viatge <strong>de</strong>cebedor per terres espanyo<strong>les</strong><br />
quan una veu ferma i càlida, afectuosa, ens truca<br />
<strong>de</strong>s d'unes valls. D'on diu que truca? De <strong>les</strong> valls<br />
d'Aneu. Ah! Ens miram estranyats. I açò on <strong>de</strong>u<br />
ser? La veu és convincent. Parla d'una trobada<br />
d'escriptors (si no afegim escriptores alguna pot<br />
enfadar-se) al Pallars Sobirà. No cal fer cap<br />
ponència ni presentar cap comunicació. Uf! És<br />
simplement que volem que conegueu el "tem'to-<br />
ri", diu, i en dir territori un terratrèmol fa estre<br />
mir l'auricular que crema i repeteix <strong>de</strong> lluny, com<br />
en un eco: "territori, territori...".<br />
Sorpresos i agraïts, confirmam la nostra<br />
assistència i començam a cercar en un aties aquestes valls. Les valls <strong>d'Àneu</strong>:<br />
"territori" lleidatà. M'envien un qüestionari, un llibre-guia, un munt d'infor<br />
mació. Aquesta gent és seriosa. Sembla eficient.<br />
Arriba el dia i partim. Avió fins a Barcelona. Corregu<strong>de</strong>s per agafar l'au<br />
tobús. Quan trigarem? Sis hores, diu el xofer. Uf! El paisatge no és que sigui,<br />
<strong>de</strong> moment, gaire engrescador. Els afores <strong>de</strong> <strong>les</strong> grans ciutats són tristos i<br />
em <strong>de</strong>sconcerten i acuben amb la seva dispersió. Per sort, hi ha trossos<br />
verds on no es veuen fàbriques ni pisos, factories ni ciment. A poc a poc, la<br />
cosa va millorant. Els pob<strong>les</strong> ja comencen a tenir fesonomia, mesura huma<br />
na i nom propi. A la Pobla <strong>de</strong> Segur (ciutat especialitzada en materials <strong>de</strong><br />
construcció i ministres) ens aturen més <strong>de</strong> mitja hora perquè hi ha una cursa<br />
ciclista i (l'en<strong>de</strong>mà, al diari, el guanyador es queixarà d'empentes, insults i<br />
qualque gargall) canviam d'autobús. Ara el paisatge és esplèndid, acollidor.<br />
Ens obre el cor.<br />
Fills amorosos d'una illa plana i sense rius, ens sedueix la muntanya i el<br />
riu fecund, el Noguera, que ens acompanya amistós. Gerri <strong>de</strong> la Sal, Sort,<br />
Rialp, Llavorsí... Arribam a Esterri <strong>d'Àneu</strong>: "Un poble mo<strong>de</strong>rn, assegut en un<br />
pla d'una hora i mitja <strong>de</strong> llarg, i un quart, segons los indrets, o mitja hora, d'am<br />
ple", que el va <strong>de</strong>scriure Verdaguer. Ens sentim com a casa. L'aire és net i<br />
fresc. A l'hotel Esterri Park (aprofito per fer-ne propaganda perquè està bé
<strong>de</strong> preu, són bona gent) trobam Vicent<br />
Berenguer, Àlex Broch, Xavier Garcia, Marc<br />
Granell, Mercè Ibarz, Maria Mercè Marçal, Jaume<br />
Pont, l'humorista gràfic Ermengol i el <strong>de</strong> la veu<br />
ferma i càlida, afectuosa, el cappapre, l'homenot<br />
<strong>de</strong>l territori, Ferran Relia, amb el fotògraf Joan<br />
Blanco, Andreu Loncà, Xavier Macià i el magnífic<br />
escriptor (coneix l'edat <strong>de</strong> <strong>les</strong> pedres, el secret<br />
<strong>de</strong> la moixernera, ha trescat muntanyes maleï<strong>de</strong>s<br />
i ha passat pel pont <strong>de</strong> Mahoma...), el manaironer<br />
Pep Coll.<br />
Ens hi trobam a gust. Ei sopar és generós i la<br />
conversa franca, literària. A l'hotel hi ha un grup<br />
<strong>de</strong> joves en expedició escolar i jo tremol (faran<br />
guerril<strong>les</strong> <strong>de</strong> nit?), però dormim bé. De bon matí,<br />
obr la finestra i em veig voltat <strong>de</strong> muntanyes. Un paradís. Ferran Relia ens<br />
mostra ei poble. Net, cuidat, preciós, petit. Un Sant Vicenç a l'entrada <strong>de</strong> la<br />
porta <strong>de</strong> l'església em mira acolorit. Ha perdut clientela, diu. Què hi po<strong>de</strong>m<br />
fer! La plaça <strong>de</strong>l meu pobie menorquí es diu Del Generalísimo Franco. La<br />
d'aquí. Del Bon <strong>Consell</strong>. És un <strong>de</strong>tall.<br />
Anam d'excursió. Isavarre, Borén, Arreu, Isil, Alós... i altres noms vellu-<br />
tats <strong>de</strong> boscana vel<strong>les</strong>a. Són noms que t'omplen la boca d'aigua <strong>de</strong> riu i ver<br />
dor. Són pob<strong>les</strong> petits que poblen ànimes tranquil·<strong>les</strong>, fantasmes fugits <strong>de</strong>l<br />
món.<br />
Encara ara veig al record, nítids, màgics. Santa Maria <strong>d'Àneu</strong>, la serra<br />
dora l'Alós, el conjunt monumental <strong>de</strong> Son amb el seu retaule gòtic, el<br />
Castell ("aquest n/u d'àligues espatllat per un temporal". Verdaguer, ofcourse!)<br />
<strong>de</strong> València <strong>d'Àneu</strong> i una església, com es <strong>de</strong>ia? Sant Joan d'Isil? on el capellà<br />
(<strong>de</strong>u ésser al cel, segur!) va picar amb artístic zel els baixos pudorosos <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> figures que estaven (ai Déu meu!) ben <strong>de</strong>spulla<strong>de</strong>s sobre el timpà <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>fora. El riu, sempre omnipresent, passava <strong>de</strong>vora l'absis exterior i assere<br />
nava {"Mi Amado, las montañas, I los valies solitarios r)emorosos, I las Ínsulas<br />
extrañas, I los ríos sonorosos, I el silbo <strong>de</strong> los aires amorosos.") l'ànim i els sen<br />
tits.<br />
A Casa Gassia (un exemple <strong>de</strong> museu humà on s'explica, exemplificada,<br />
la vida d'aquella gent), Andreu Loncà, crític literari que no falla penaltis i no<br />
va <strong>de</strong> realismes bruts, presenta amb fina ironia el llibre Crestes i Crestons,<br />
Isidor Cònsol (sempre que el sent a <strong>les</strong> reunions <strong>de</strong> la lELC, és apassionat i<br />
lúcid, combatiu, intel·ligent, pens: "Dios, qué buen vassallo, si oviesse buen seño-<br />
re!") fa la conferència inaugural sobre Verdaguer i el Pallars i es lliura el 2n<br />
premi Árnica <strong>de</strong> narrativa breu.<br />
45<br />
Al "niu d'àligues espatllat per un temporal"<br />
Davant Sant Joan d'Isil<br />
m<br />
m<br />
o<br />
A
46<br />
^<br />
^<br />
O<br />
A<br />
Serradora d'Mos<br />
El que més em sorprèn <strong>de</strong>l grup d'aneuencs<br />
que formen i organitzen aquest encontre és que<br />
ho tenen tot fitxat i conservat. Parlen <strong>de</strong>l seu terri<br />
tori amb un amor que s'encomana i és una mescla<br />
explosiva <strong>de</strong> xauvinisme platònic, romanticisme,<br />
altruisme, però sobretot sentit pràctic.<br />
Jo sé que sóc a ca nostra i que aquest esplèn<br />
did, munífic territori (se m'ha aferrat la paraula) és<br />
i serà també el meu. Verdaguer (ja és hora que<br />
l'església catalana el rehabiliti i recordi allò que<br />
<strong>de</strong>ia Sant Agustí: "Estima i fes el que vulguis') va<br />
recórrer {"M'enfilo a <strong>les</strong> espatl<strong>les</strong> d'aquestes altes<br />
serres I com un infant que munta jugant al dors d'un<br />
vell') aquestes terres tot ambientant el seu somni<br />
magistral <strong>de</strong> Canigó. Un altre insigne i il·lustre<br />
capellà illenc (que per cert era un poc geniüt; Borja Moll el <strong>de</strong>scriu com "un<br />
home <strong>de</strong> combat'), Mn. Antoni M. Alcover, va andarejar a la recerca <strong>de</strong> mots<br />
tots aquests paratges i en va quedar embadalit: "ja mos trobam dins la <strong>de</strong>lito<br />
sa i esplèndida vall d'Aneu, rodada <strong>de</strong> muntanyes sobergues. Tot és d'una verdor<br />
riolera d'herbatges i arbres i corriols d'aigua per tot arreu. Al punt colombram la<br />
vila d'Esterri amb el seu campanar agullonat, asseguda pomposament a la vora<br />
<strong>de</strong>l riu, endiumenjada d'arbre<strong>de</strong>s i prats a 1000 metres d'altura...".<br />
Isidor Cónsul ens fa <strong>de</strong> guia espiritual i <strong>de</strong>svetlla en la meva dona una<br />
passió verdagueriana que em té un poc preocupat. Amb jeeps curtits que<br />
s'enfilen per encrespats viaranys, feim una ruta que ens porta (hi ha paisat<br />
ges que recor<strong>de</strong>n, vaques i tot, la portada d'una tauleta bucòlica <strong>de</strong> xocola<br />
ta suïssa) fins a Montgarri on llegim (el Cónsul ens llegeix) uns fragments <strong>de</strong><br />
Verdaguer ("Altres coses te contaria d'est Santuari; mes, com veus, lo paper m'es<br />
casseja i el temps també.') i arribam (quina sorpresa: dos filets d'aigua tan<br />
prims que no els veuen ni els pardals!) al lloc on neixen i brollen el Carona<br />
i el Noguera.<br />
Noguera per Alós<br />
tot joguinós.<br />
Carona per Aran<br />
tot rondinant<br />
(Confessió quasi agustiniana: A Menorca no tenim rius i no som gaire<br />
experts en temes fluvials. Amb aquesta excursió van aprendre més coses<br />
que en totes <strong>les</strong> lliçons (el Misisipi, el más largo, el Amazonas el más caudalo<br />
so y ancho) <strong>de</strong> geografía universal que ens van endinyar en la infància).<br />
A
Vaquèira-Beret, a pesar que hi vagi el rei, no ens va acabar d'agradar.<br />
Ja <strong>de</strong> nit, en un bon restaurant d'Esterri (en faria propaganda, però, em<br />
sap greu, no record el nom) hi ha un excels i pantagruèlic (pos l'adjectiu per<br />
si, ai miracle!, monsieur Chirac em llegeix, recapacita, madura, es <strong>de</strong>ixa ja<br />
<strong>de</strong> bombes i se'n va a Mururoa a prendre el sol i llegir Rabeíais) generós<br />
sopar.<br />
Despistat i confiat com sóc, jo em pensava que allò <strong>de</strong> llegir poemes era<br />
una broma, però, "¡ah, misero <strong>de</strong> mi, al·i, infelice!", tothom s'ho duia preparat<br />
i (parau<strong>les</strong> <strong>de</strong> la meva dona: ets un <strong>de</strong>sastre!) jo (em vaig <strong>de</strong>ixar un adjectiu<br />
i vaig <strong>de</strong>strossar un vers) els vaig haver <strong>de</strong> memoritzar.<br />
Al final (l'estada va ser curta, però, com sol dir-se, intensa), vaig parlar<br />
amb la directora <strong>de</strong> l'institut d'un possible any sabàtic "en comissió <strong>de</strong> serveis"<br />
multidisciplinars a Esterri.<br />
I és que, menorquí fins al moll emblancat <strong>de</strong>ls meus ossos, vaig <strong>de</strong>sco<br />
brir un territori que em va encantar no només pel seu impressionant paisat<br />
ge natural, sinó sobretot (els cavallers-paladins aneuencs <strong>de</strong>l territori t'aca<br />
ben per contagiar) pel seu paisatge humà.<br />
Amb gent com ells i la que puja (l'Elisenda, l'Adrià, el Ramon, la Clara...)<br />
crec que el futur és possible i el <strong>de</strong>mà està assegurat.<br />
Amb gent com ells a <strong>les</strong> Il<strong>les</strong> ("hi ha ilemic <strong>de</strong> ilimacs i o/ocrons que, enfo-<br />
ilits, I s'agullonen els ulls mentre els corbs, lents, emigren.'), crec que no s'hau<br />
rien fet tants atemptats ecològics i els illencs estimaríem amb més orgull i<br />
respecte el nostre arcàdic patrimoni.<br />
Aquest estiu, setjat pels bàrbars que assolen (sort que sols dura tres<br />
mesos i acaba que tots se'n van, si fos com a Canàríes...) l'illa i l'omplen <strong>de</strong><br />
renous, he tornat més d'una vegada en companyia <strong>de</strong> mossèn Cinto ("mi<br />
imaginación se ha quedado allí y hasta en sueños se me aparecen los picos gigan<br />
tescos <strong>de</strong>l Pirineo oriental") i el guia aquell, que "té cinquanta
48<br />
O<br />
A<br />
Maleï<strong>de</strong>s monges<br />
per Santi Arbós<br />
Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu<br />
Entrega dé premi<br />
Foto: C.CVA-]. Banco<br />
Maleï<strong>de</strong>s monges, hosti tu, mira que tenim ara i<br />
aquí, 0 potser hauria <strong>de</strong> dir ací tenint en compte la<br />
proximitat <strong>de</strong> l'objecte i certes peculiaritats <strong>de</strong> la<br />
parla meva que mereixen tots els respectes <strong>de</strong>l món,<br />
ja n'hi ha prou <strong>de</strong> dictadura estàndard centralista<br />
sense necessitat, si és el prospecte d'un premi litera<br />
ri que m'ha arribat <strong>de</strong> manera misteriosa, a veure <strong>de</strong><br />
què es tracta aquesta vegada, a veure si és alguna<br />
cosa mínimament interessant i ens hi podrem fer<br />
l'arròs, és a dir, treure uns quants calerons que prou<br />
falta ens fan en aquests temps <strong>de</strong> ruïna i <strong>de</strong> misèria<br />
moral i econòmica, amb <strong>de</strong>valuacions inquietants a<br />
l'ombra <strong>de</strong>l marc, no cal ni dir-ho, o potser sí que s'ha<br />
d'escampar aquesta nova, més vella que el temps i el<br />
món, ais quatre vents, què sé jo, pobre <strong>de</strong> mi, si m'he<br />
vist col·locat en aquest planeta curull <strong>de</strong> lluites fra<br />
trici<strong>de</strong>s, mentre sopo m'esquitxa <strong>de</strong> la tele estant la<br />
sang d'un bosnia, ara bombar<strong>de</strong>gen Sarajevo entre l'a<br />
patia d'unes mandonguil<strong>les</strong> amb tomaca, i d'altres<br />
històries diverses, ostres, ostres, ostres, ves què hi<br />
farem, per començar i ara que comença a emprenyar,<br />
déu meu senyor quin llenguatge més groller que<br />
m'està sortint <strong>de</strong> l'interior <strong>de</strong>l microprocessador, si<br />
em sentís o llegís algú <strong>de</strong> la lliga <strong>de</strong>l bon mot si en<br />
queda cap que ja ho dubto quedaria esparverat, cor<br />
glaçat, esmaperdut, garratibat i bocabadat, com a<br />
mínim, bé s'ha <strong>de</strong> rendibilitzar el diccionari <strong>de</strong> sinò<br />
nims, és clar, aquesta xafogor que puja <strong>de</strong>l riu nostre,<br />
pu<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> misèries i provincianismes, d'allà baix, que<br />
bonic que queda, però, oh déu meu senyor, hi clava-
Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu 49<br />
rem una llegida, no sé si hauria d'haver escrit una lec<br />
tura, no ho sé que això em sembla molt castellà i no<br />
s'ha <strong>de</strong> caure en aquests hòrrids pecats lingüístics,<br />
encara que no se sap mai que quan et penses que és<br />
espanyol <strong>de</strong>l bo <strong>de</strong> burgos o <strong>de</strong> salamanca, terra d'ar-<br />
xius i <strong>de</strong> xoriços, resulta que també és patrimoni nos<br />
trat <strong>de</strong>l pus bell catalanesc <strong>de</strong>l món, <strong>de</strong>uen ser coses<br />
<strong>de</strong> l'evolució <strong>de</strong>l llatí mare <strong>de</strong> tantes llengües romà<br />
niques, per no parlar <strong>de</strong> dialectes, subdialectes, par<br />
<strong>les</strong> i parlars més o menys locals, renoi, renoi, però si<br />
és la propaganda <strong>de</strong>l premi literari árnica, que <strong>de</strong>u<br />
voler dir aquesta paraulota, a veure abans <strong>de</strong> tirar<br />
envant val més agafar el diccionari verd <strong>de</strong> l'enci-<br />
clopèdia gran perquè el groc encara no he estalviat<br />
prou per compra-me'l, i resulta que només és una<br />
planta, segur que m'ensarronen i té algun altre signi<br />
ficat més ocult, enigmàtic, iniciàtic o dialectal i ara<br />
resulta que tinc ei Coromines, l'etimològic i comple<br />
mentari, és clar, a baix al menjador bellament expo<br />
sat perquè <strong>les</strong> visites s'assabentin <strong>de</strong> la classe <strong>de</strong> cul<br />
tura que es gasta en aquesta llar, pobra però gairebé<br />
honrada, és clar, enlleixat entre un aties, ara ja no cal<br />
escriure atlas, regal dominical, que et fan pagar amb<br />
escreix i au vinga buscar els fascic<strong>les</strong> que et falten I<br />
<strong>de</strong>sprés enqua<strong>de</strong>rnar-los que et cobren una pasta i<br />
d'un parell <strong>de</strong> mesos per enl<strong>les</strong>tir-ho no baixen, d'al<br />
gun diari <strong>de</strong>l país <strong>de</strong>l costat i un manat <strong>de</strong> plàtans i<br />
algunes taronges valencianes, per allò <strong>de</strong> la solidaritat<br />
gastronòmica entre els països catalans, i tot això,<br />
algun dia tindrem una <strong>de</strong>sgràcia producte d'una<br />
putrefacció no pas <strong>de</strong>sitjada entre tanta fruita i<br />
volums erudits junts i quasi barrejats, ah, carall, si<br />
aquesta cosa és <strong>de</strong> per allà dalt <strong>de</strong>ls pirineus, vull dir<br />
<strong>de</strong>l pallars, no sé si <strong>de</strong>l <strong>de</strong> dalt o <strong>de</strong>l <strong>de</strong> baix, vull dir<br />
si <strong>de</strong>l sobirà o <strong>de</strong>l jussà que <strong>de</strong>uen ser dos arcaismes<br />
linguals, vull dir lingüístics, maleï<strong>de</strong>s monges, si no fos<br />
perquè aquestes coses sempre toquen la fibra més<br />
terciària <strong>de</strong>ls cervells humans, persones humanes<br />
com som però amb unes quantes neurones <strong>de</strong> dino<br />
saure encara, tanmateix, <strong>de</strong>ia, doncs, que faria un<br />
prec perquè aquestes, o hauria <strong>de</strong> dir aguestes.<br />
/ h.<br />
L·ll<br />
comarques passessin a anomenar-se oficialment<br />
pallars superior i pallars inferior, clar, que si això es<br />
consi<strong>de</strong>ra massa hard, vull dir dur, potser també es<br />
podria oficialitzar <strong>les</strong> <strong>de</strong>nominacions d'alt pallars i<br />
baix pallars però és igual <strong>de</strong>ixem-ho estar que enca<br />
ra ens embolicaríem, i els ossos <strong>de</strong>l venerab<strong>les</strong> com<br />
tes <strong>de</strong>ls pallars tant <strong>de</strong> l'un com <strong>de</strong> l'altre, com també<br />
els d'aquells que ho foren <strong>de</strong> tots dos, es remourien<br />
esverats en <strong>les</strong> tombes, cal suposar que magnífiques<br />
i venera<strong>de</strong>s tostemps, <strong>de</strong> tanta ignomínia i malvestat<br />
<strong>de</strong>ls temps mo<strong>de</strong>rns, és clar que parlant <strong>de</strong> comtats,<br />
no sé si fóra factible que almenys els presi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls<br />
dos consells comarcals, és a dir, d'ambdós consells<br />
comarcals, canviessin <strong>de</strong> títol per es<strong>de</strong>venir comtes,<br />
tal volta comte jussà i comte sobirà, que quedaria<br />
molt bé i molt adquat, oi que sí, <strong>de</strong> si els càrrecs hau<br />
rien <strong>de</strong> convertir-se en vitalicis i heridataris caldria<br />
parlar-ne més envant i en un altre lloc, només falta<br />
ria, potser a la xarxa internet, bé el que ja no m'aca<br />
ba <strong>de</strong> quedar clar és si la fe<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> comarques està<br />
expressament prohibida per la constitució espanyola<br />
o per aquest estatut que ens acull amb amor pater<br />
nal o maternal, o transbestial, ja ho diuen que cada<br />
poble té l'estatut, vull dir els governants, que es<br />
mereix, què hi farem, però <strong>de</strong>ixem-nos estar <strong>de</strong> dis<br />
quisicions semihistòriques o<br />
Castell <strong>de</strong> Montsegur<br />
Foto:]. 8/onco.<br />
0<br />
Q<br />
A
50 Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu<br />
en<br />
©<br />
A<br />
histèriques <strong>de</strong>l tot i <strong>de</strong> divagacions <strong>de</strong> política-ficció<br />
que no porten mai enlloc si no és a una vida <strong>de</strong> pati<br />
ment i <strong>de</strong>sgràcia i qui sap si a la perdició eterna, poca<br />
broma, doncs, amb aquestes coses, centrem-nos en<br />
el que hi ha <strong>de</strong> veritablement Important en tot aquest<br />
afer, és clar, {'assumpte monetari, econòmicament<br />
intrínsec, la microeconomia <strong>de</strong> la butxaca <strong>de</strong> cada dia<br />
que és com m'agrada anomenar-la a mi, que és d'allò<br />
que viuen tots els éssers humans tret <strong>de</strong> comptadis-<br />
simes excepcions, per dir la veritat, crec que encara<br />
no <strong>les</strong> ha compta<strong>de</strong>s ningú, aquestes excepcions vull<br />
dir, uns quants il·luminats que passen <strong>de</strong> la llum elèc<br />
trica i podria ser que algú amb els dits <strong>de</strong> <strong>les</strong> mans ja<br />
en tingués prou, o fins i tot que li'n sobressin, dura<br />
tasca que jo, enfeinat com estic en aquest moment,<br />
amb el cap tan ocupat que sembla que no m'hl hagi<br />
<strong>de</strong> cabre res més, no penso pas emprendre, reco-<br />
llonses, refotre, que <strong>de</strong>u voler dir tornar a fotre,<br />
però si hi ha un premi <strong>de</strong> trenta mil duros, ni un més<br />
ni un menys, com se'ls gasten aquesta gent <strong>de</strong> la mun<br />
tanya, perdó, vull dir <strong>de</strong>l pallars, terra estimada per<br />
mi a partir d'ara que algú va batejar com la nostra<br />
escocia, em penso que <strong>de</strong>u ser per allò <strong>de</strong>l verd, pero<br />
que també podríem anomenar amb tota tranquil·litat<br />
la nostra navarra, nafarroa si ho preferiu, i si no que<br />
li ho preguntin a hug roger tercer, el comte darrer,<br />
home guerrer, doncs, sí, senyors, perdó, i senyores,<br />
el pallars va ser l'últim comtat in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt o mig<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt que es va incorporar al principat, al<br />
començament <strong>de</strong>l segle setze o a finals <strong>de</strong>l quinze,<br />
segons com es miri i ben mirat, si em permeteu el joc<br />
<strong>de</strong> parau<strong>les</strong>, quin remei, no crec que ara vingui d'aquí<br />
una lleu imprecisió cronològica que això tampoc no<br />
és el Josep lladonosa d'història local, que aquells d'al-<br />
guaire, a la plana segrianenca, paguen més, <strong>de</strong>u ser<br />
perquè hi ha més gent per allà baix i allí no t'ho pots<br />
inventar tot, perquè han <strong>de</strong> ser coses verídiques, que<br />
hagin passat al teu poble o en un altre o almenys<br />
donar-los una forma perquè ho semblin i hi ha d'ha<br />
ver moltes notes a peu <strong>de</strong> pàgina i una carretada <strong>de</strong><br />
planes <strong>de</strong> bibliografia, perquè es vegi que és un tre<br />
ball seriós i ben elaborat, amb rigor, i no el fruit vul<br />
gar <strong>de</strong> l'enfebrament momentani o persistent d'un lle<br />
traferit <strong>de</strong> tercera divisió regional, maleï<strong>de</strong>s monges,<br />
déu n'hl do, però, que cent cinquanta mil pessetones,<br />
encara que siguin espanyo<strong>les</strong>, comencen a ser quar-<br />
tos, l'any que ve po<strong>de</strong>u donar el premi en ecus i que<br />
darà molt més europeu, oi que és bona i<strong>de</strong>a, i <strong>de</strong><br />
franc, tanmateix aquests concursos <strong>de</strong>uen ser molt<br />
concorreguts i s'hi <strong>de</strong>u presentar tot déu, i és clar<br />
tots els <strong>de</strong> ciutats llunyanes que escríuen molt bé,<br />
perquè són ciutadans <strong>de</strong> ciutat, amb un altre aire i<br />
cultura, s'ho emporten tot I llavors no hi ha mai gai<br />
res oportunitats per a la gent <strong>de</strong> la terra, aquells<br />
rama<strong>de</strong>rs que escríuen poesies <strong>de</strong> tema arcadic, men<br />
tre pastura el ramat, sota un roure martinenc, o<br />
aquells monitors d'esquí que embruten papers <strong>de</strong><br />
matinada, en sortir <strong>de</strong>l rock dur, aquells dies que no<br />
hi ha hagut sort, que quan n'hl ha, llavors, no hi ha<br />
temps per fer el ruc, què hi farem, ei que passa, però,<br />
també, és que hi ha forasters d'aquests que són molt<br />
vius o s'ho pensen perquè volen viure <strong>de</strong>l qüento, i<br />
disculpeu-me el neologisme que em sembla disculpa<br />
ble per la seva expressivitat, perquè es <strong>de</strong>diquen a<br />
escriure relats que envien a tots els certàmens llte-<br />
rarís d'aquesta allargassada terra nostra i quan en tro<br />
ben un com aquest, on especifiquen que <strong>les</strong> històríes<br />
han d'estar ambienta<strong>de</strong>s en un lloc <strong>de</strong>terminat, hi fan<br />
uns lleus retocs canviant quatre topònims I endavant<br />
<strong>les</strong> atxes, és com si un tingués un relat d'amor entre<br />
una noia que viu en un bloc <strong>de</strong>gradat <strong>de</strong> pisos <strong>de</strong> nova<br />
iork, al barri <strong>de</strong> harlem, i un xipriota <strong>de</strong> la part turca<br />
I es limités a canviar sobre el paper aquests dos llocs,<br />
cada vegada que sortissin, per llagunes I llavorre, per<br />
posar un exemple que m'ha semblat escaient, i si no<br />
ho és tant me fa perquè en aquest moment no en<br />
trobo cap més <strong>de</strong> millor, aquí <strong>de</strong> qualsevol manera<br />
intervé l'habilitat <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong>ls jurats, que acos<br />
tumen a ser persones preparadísslmes, d'una gran<br />
cultura, si no, ja t'hi haurien posat a tu alguna vegada<br />
que te'n mores <strong>de</strong> ganes, I que <strong>de</strong>tecten aquestes<br />
maniobres tan barroeres en un tres I no res i, llavors,
Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu 51<br />
sentint-ho molt ja has begut oli <strong>de</strong> colza, però tran<br />
quil que en aquest país hi ha més premis literaris que<br />
granets <strong>de</strong> sorra a <strong>les</strong> platges <strong>de</strong> vila-seca i salou,<br />
salou sol, port aventura, dragón khan o com es vul<br />
gui dir ara, que tot ho canvien només per confondre<br />
a la gent senzilla que viu d'un sou o d'una magra pen<br />
sió, ja m'agradaria saber a mi quins són els gustos <strong>de</strong>l<br />
magnífic i meravellós jurat al qual ens hem d'enfron<br />
tar avui, tot sigui dit, òbviament, en un sentit metafò<br />
ric que jo contra aquestes persones humanes, i segu<br />
rament humanístiques, no hi tinc absolutament res,<br />
cosa que vull <strong>de</strong>ixar ben clara abans <strong>de</strong> continuar, <strong>les</strong><br />
coses clares i la xocolata espessa i <strong>de</strong>sprés bon glop<br />
d'aigua fresca, com <strong>de</strong>ia el baró <strong>de</strong> malda, o era <strong>de</strong><br />
dalma, si els pogués en<strong>de</strong>vinar els gustos literaris, <strong>les</strong><br />
sensibilitats artístiques, socials, àdhuc i<strong>de</strong>ològiques<br />
per po<strong>de</strong>r bastir una obra a mesura <strong>de</strong>ls receptors<br />
més immediats, <strong>de</strong>stinada als més alts guardons,<br />
almenys a aquest <strong>de</strong> què ara parlem, què més voldria<br />
i com més avanço més negre ho veig, com una tem<br />
pesta pirinenca, vomitats per cent boques <strong>de</strong> vesubi<br />
milers <strong>de</strong> llamps el negre espai fen<strong>de</strong>ixen, com <strong>de</strong>fi<br />
niria mossèn antoni navarro una turbonada, però<br />
anem per mal camí ja que el bon capellà era ribagorçà<br />
i que encara que siguin a tocar a tocar i a vega<strong>de</strong>s<br />
hagin estat uni<strong>de</strong>s per vells comtes o comarques<br />
republicanes, són coses, terres, gents, diferents, veï<br />
nes això sí però em fa l'efecte que avui hauríem <strong>de</strong><br />
parlar <strong>de</strong>l pallars i a fe <strong>de</strong> déu que no sé pas com<br />
enfocar el tema d'aquest relat que m'ha <strong>de</strong> solucio<br />
nar <strong>les</strong> vacances anuals <strong>de</strong> l'estiu, que tinc ben meres<br />
cu<strong>de</strong>s, em sembla a mi, segur, obro la finestra i trec<br />
el nas al carrer a veure si avui hi passa la inspiració o<br />
qualsevol musa i <strong>de</strong>cebut l'he tornada a tancar per<br />
què el carreró era buit, tret d'un gos que s'hi afuava<br />
costa avall i que no m'ha suggerit res d'aprofitable, ho<br />
veig pelut i em sembla que d'aquests xavos <strong>de</strong>l nord<br />
no n'haurem pas ni cinc, clar que podríem començar<br />
a escriure un conte que tingui unes arrels pregones<br />
en el tema <strong>de</strong> <strong>les</strong> llegen<strong>de</strong>s antigues d'aquesta vene<br />
rada i apartada contrada, feréstega i amable alhora,<br />
com si diguéssim una mica <strong>de</strong> fetscostumsillegen<strong>de</strong>s<br />
però en un to més documentat, amè i una mica més<br />
ben escrites, encara que això pugui parèixer difícil,<br />
per no dir impossible, a alguns, ens hi haurem d'es<br />
forçar força i <strong>de</strong>junar i castigar si massa convé el cos<br />
amb múltip<strong>les</strong> prívacions per tal d'elevar -l'ànima a un<br />
estat <strong>de</strong> perfecció tal que faci que <strong>les</strong> paru<strong>les</strong>, els<br />
mots abrandats, flueixin <strong>de</strong>is dits a la impressora a<br />
través <strong>de</strong>l plàstic i <strong>de</strong>l silici amb una potència d'un<br />
munt <strong>de</strong> megahertzs, si <strong>de</strong> cas una dieta estrícta a<br />
base <strong>de</strong> formatges <strong>de</strong> vaca i <strong>de</strong> ratafia, o es diu rata-<br />
cia, bé com sigui perquè aquesta beguda és l'absenta<br />
pallarenca, que sens dubte ens farien copsar tot el<br />
cabal d'història antiga, <strong>de</strong> mitologia popular que s'a<br />
maga entre serrala<strong>de</strong>s, valls, tucs, conques, pics, rius,<br />
nogueres, flamicells, rierols, ports, bonaigua i tarte<br />
res, amb moltes pedres, i endinsant-nos fins a la nit<br />
<strong>de</strong>ls temps retrobar la figura semimítica <strong>de</strong>l pnmer<br />
comte, ramon primer <strong>de</strong> pallars, <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong> bigo-<br />
rra, qui sap si besnét <strong>de</strong> llop centull, duc <strong>de</strong>ls bascons<br />
a principis <strong>de</strong> la novena centúria, ves quina historia<br />
més maca, la dinastia pallaresa <strong>de</strong> nissaga eusquèrica<br />
i si fóssim agosarats, molt agosarats, podríem lligar-<br />
ho tot amb la qüestió <strong>de</strong> l'atlàntida, que alguns diuen<br />
que era una terra molt <strong>de</strong>senvolupada que es va<br />
enfonsar enmig <strong>de</strong> l'atlàntic, d'altres en canvi opinen<br />
que al mediterrani, la civilització <strong>de</strong>ls quals seria<br />
hereva d'uns misteriosos visitants <strong>de</strong> l'espai, extrate<br />
rrestres i potser només els nostres més remots<br />
avantpassats, els fills <strong>de</strong>ls déus que van posseir <strong>les</strong><br />
fil<strong>les</strong> <strong>de</strong>ls homes, i al cap i a la fi els bascos, els tua-<br />
regs, els antics canaris o guanxes i algun altre poble<br />
en serien <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts i posseirien algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
seves característiques i custodiarien ensenyances<br />
secretes transmeses entre els iniciats d'algunes famí<br />
lies escolli<strong>de</strong>s, maleï<strong>de</strong>s monges, llavors, que us sem<br />
blaria aquest guió, que els comtes <strong>de</strong> bigorra, <strong>de</strong>s<br />
cen<strong>de</strong>nts com ja apuntàvem <strong>de</strong> <strong>les</strong> tribus èuscars que<br />
un dia s'estenien al redós <strong>de</strong> la serralada pirinenca,<br />
no obli<strong>de</strong>m que el basc, alguna forma <strong>de</strong> basc, es<br />
parla fins ben entrada l'edat mitjana a <strong>les</strong> valls més<br />
A A<br />
0
52 Escric guanyador <strong>de</strong>l U Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu<br />
(X)<br />
O<br />
Q<br />
A<br />
aparta<strong>de</strong>s i allunya<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Pallars, d'una família pree<br />
minent, bé ho hem <strong>de</strong> creure, fossin els dipositaris<br />
d'algun tipus <strong>de</strong> saber o d'algun objecte màgic, més<br />
aviat totes dues coses, alhora estri sagrat i recull<br />
enciclopèdic, que hauria ocupat el lloc central <strong>de</strong>l<br />
temple més important <strong>de</strong> tot el continent <strong>de</strong> l'atlàn-<br />
tida, situat a la capital, òbviament, aquesta cosa,<br />
posem que sigui una espècie <strong>de</strong> vas sagrat, constituït<br />
per un aliatge <strong>de</strong>ls metalls més valuosos i guarnida <strong>de</strong><br />
pedres precioses com mai no s'havia vist anterior<br />
ment ni tampoc la terra ho veuria fins als temps pre<br />
sents, aquest calze, diguem-ho així, potser per <strong>les</strong><br />
influències innegab<strong>les</strong> <strong>de</strong> la cultura cristiana en què<br />
estem immergits <strong>de</strong> fa seg<strong>les</strong>, duria unes inscripcions<br />
in<strong>de</strong>sxifrab<strong>les</strong> fins ara mateix que contindrien un mis<br />
satge que faria po<strong>de</strong>rós a qui aconseguís <strong>de</strong> treure'n<br />
l'entrellat, aquest objecte <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r i saviesa com tot<br />
hom ja <strong>de</strong>u saber, imaginar-se o témer, i com no<br />
podia ser <strong>de</strong> cap més altra manera, era el grial, sí el<br />
mateix que va recollir la preciosissíma sang <strong>de</strong> nos<br />
tre senyor jesucrist crucificat, <strong>de</strong> quina manera el<br />
grial va passar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> terres nega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'atlànti-<br />
da a la pa<strong>les</strong>tina jueva sota la dominació romana, per<br />
acabar fent cap a mans d'algun cabdill tribal basc i, a<br />
través <strong>de</strong>ls comtes <strong>de</strong> bigorra, anar a parar a la pri<br />
mitiva família regnant al comtat <strong>de</strong> pallars, la manera<br />
misteriosa per la qual tot això va produir-se realment<br />
és difícil d'explicar, és poc coneguda i té molts punts<br />
foscos, n'hi ha fins i tot que han proposat que els bas<br />
cos fossin la tribu perduda d'israel, la qual cosa no<br />
s'aguanta <strong>de</strong> cap manera, mentre que d'altres experts<br />
asseguren que marià magdalena fugi <strong>de</strong> terra santa en<br />
vaixell cap al port <strong>de</strong> marsella, on els nombrosos<br />
jueus d'aquella ciutat l'amagaren durant un temps i<br />
<strong>de</strong>s d'on, com a conseqüència <strong>de</strong> l'activitat <strong>de</strong>ls espies<br />
romans que la cercaven, fou conduïda cap a l'oest fins<br />
a arribar a terres pallareses a través <strong>de</strong>l port negre,<br />
la magdalena duria, sens dubte, entre el seu equipat<br />
ge el sant grial i els més atrevits xiuxiuegen, en <strong>les</strong> nits<br />
<strong>de</strong> neviscall a la vora <strong>de</strong>l foc, la llegenda prohibida,<br />
que per cert no he vist en cap recull d'aquestes mun<br />
tanyes maleï<strong>de</strong>s o mig maleï<strong>de</strong>s, segurament, per<br />
efecte <strong>de</strong> la subtil i no tan subtil repressió <strong>de</strong> l'esglé<br />
sia establerta <strong>de</strong> manera aclaparadora sobre <strong>les</strong> cons<br />
ciències durant molts seg<strong>les</strong>, aquesta història no va<br />
passar mai a la impremta ni tan sols a un manuscrit,<br />
en tot cas no en que<strong>de</strong>n proves conegu<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>u<br />
haver estat qüestió <strong>de</strong> sort d'haver-la arreplegat fa<br />
anys en el llit <strong>de</strong> mort d'una vella d'un llogarret <strong>de</strong>l<br />
terme d'unarre, la darrera veïna que alguns asseguren<br />
que va morir boja, què <strong>de</strong>uen saber ells <strong>de</strong>l que és la<br />
bogeria o la realitat més terrible, a vega<strong>de</strong>s quasi<br />
inaccessible, que s'amaga en mil i un topants esperant<br />
la ment que <strong>de</strong>sitgi acollir-la <strong>de</strong> veritat, doncs, aques<br />
ta bona dona contava que marià magdalena havia arri<br />
bat a aquestes terres amb el sarró ple, pero també la<br />
panxa, segons <strong>de</strong>ia havia estat casada amb jesús <strong>de</strong><br />
natzaret i que aquest li havia fet un fill abans <strong>de</strong> morir,<br />
el qual <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls nou mesos reglamentaris havia<br />
nascut en una borda <strong>de</strong>sbal<strong>les</strong>tada prop d'on <strong>de</strong>sprés<br />
hi hauria malmercat, no sé pas quina credibilitat pot<br />
tenir aquesta història però si fos certa voldria dir que<br />
un nét <strong>de</strong> déu era ni més ni menys que pallares, en<br />
certa manera, suposant que un s'empassi el nou tes<br />
tament i uns quants evangelis apòcrifs, aquest brot <strong>de</strong><br />
l'arbre reial <strong>de</strong> david hauria viscut en el si d'una tribu<br />
bascoi<strong>de</strong> <strong>de</strong> pastors, mig o <strong>de</strong>l tot barrejats amb <strong>les</strong><br />
antigues poblacions <strong>de</strong> sorotaptes, qui sap si també<br />
<strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts d'atlants, i n'hauria es<strong>de</strong>vingut el cap i<br />
fundador d'una nova dinastia autòctona, amb els<br />
seg<strong>les</strong>, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la invasió sarraïna, l'última <strong>de</strong>scen<br />
<strong>de</strong>nt femenina d'aquesta nissaga hauria contret matri<br />
moni amb un membre <strong>de</strong> la casa comtal <strong>de</strong> bigorra,<br />
d'arrels basques també, tal volta no res més que un<br />
cosí llunyà, donant lloc a la primigènia dinastia <strong>de</strong>ls<br />
comtes <strong>de</strong> pallars, bé, doncs, continuem, resulta que<br />
el grial, a la visió <strong>de</strong>l qual només tenien accés un res<br />
tringit nucli <strong>de</strong> la nob<strong>les</strong>a i el mestre iniciàtic, càrrec<br />
que a la llarga s'aniria convertint en hereditari, i que<br />
acabaria per donar lloc a alguna casa vescomtal, vés<br />
a saber perquè, però, en aquest punt no hi estan pas<br />
d'acord tots els historiadors llorejats i alguns rosega-
Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu<br />
dors d'arxius en discrepen clarament, maleï<strong>de</strong>s mon<br />
ges, el preuat objecte es va amagar primerament en<br />
una cova anomenada l'espluga <strong>de</strong> sant artau on es<br />
reunien els iniciats d'una secta esotèrica, or<strong>de</strong> sagra<br />
da <strong>de</strong> los cavallers <strong>de</strong> la sacra copa que contingué la<br />
preciosíssima sang <strong>de</strong> nostre senyor jesuchrist fill <strong>de</strong><br />
déu pare, coneguda per abreujar, entre els seu mem<br />
bres, com l'or<strong>de</strong>, simplement, encara que sembla que<br />
aquesta <strong>de</strong>nominació, l'extensa vull dir, amagava,<br />
darrere una cortina d'encens pietós, un grup escollit,<br />
arnau <strong>de</strong> Vilanova i d'altres n'haurien format part,<br />
<strong>de</strong>dicat a la investigació <strong>de</strong> secrets arcans que <strong>de</strong>sem<br />
bocaria, per escissió d'una part <strong>de</strong>ls iniciats, en la cre<br />
ació <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong> <strong>de</strong>ls templers, dissolta pel vaticà amb<br />
l'ajut <strong>de</strong>l rei <strong>de</strong> franca, el sant pare, és una manera <strong>de</strong><br />
parlar, es volia apo<strong>de</strong>rar <strong>de</strong>l grial per exhibir-lo a la<br />
basílica <strong>de</strong> sant pere i, al mateix temps, aconseguir el<br />
secret que li permetés reunir en una mateixa perso<br />
na la dualitat <strong>de</strong> po<strong>de</strong>rs, material i espiritual, volia al<br />
cap i a la fi ser el pare sant <strong>de</strong> l'església catòlica<br />
Interior dd convent<br />
j. üanco<br />
apostòlica i romana i alhora coronar-se emperador<br />
d'un sacre imperi renovat que abastés tot el món,<br />
almenys ei món conegut en aquells moments, no era<br />
poca cosa, doncs, tanmateix, es va haver <strong>de</strong> confor<br />
mar amb la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>ls templers, apo<strong>de</strong>rant-se<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> seves riqueses, d'occitània, país però <strong>de</strong> mort<br />
lenta que encara es va <strong>de</strong>ssagnant lentament cap al<br />
llac immens <strong>de</strong> l'uniformisme francès, maleïts gavat-<br />
xos, sí, i ara faig un cant a favor <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong> llen<br />
gua d'oc, que vol dir sí, però al pallars sempre hi ha<br />
hagut problemes amb els gascons en un sentit ampli,<br />
no pas tant amb els aranesos en la mesura que se'n<br />
pugui predicar la gasconitat, era gasconitat, ja que<br />
durant l'edat mitjana sempre van estar amatents, amb<br />
forces comanda<strong>de</strong>s per barons sota diverses obe<br />
diències, a envair el comtat i ara volen fer el túnel <strong>de</strong><br />
saiau, que s'han begut l'enteniment, però és igual que<br />
em sembla que ja no hi ha gascons, ni tampoc la gas-<br />
cunya emparentada <strong>de</strong> lluny amb els bascos, la gas-<br />
cogne <strong>de</strong>ls francesos, le basque, idiome, comme on<br />
53<br />
0,)<br />
d}<br />
O<br />
A
54 Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu<br />
O<br />
Q<br />
A<br />
sait, toujous bien vivant, cependant, il n'a pu s'impo-<br />
ser en gascogne, vascogne, oú seuls <strong>de</strong> nombreux<br />
toponymes rapellent le passage <strong>de</strong>s vascons, oh bèth<br />
país <strong>de</strong> lengatge estranh, com <strong>de</strong>ien els trobadors,<br />
què hi farem, quan una llengua només li queda l'ama<br />
gatall <strong>de</strong> la toponímia ja se li po<strong>de</strong>n anar cantant <strong>les</strong><br />
absoltes, només ara que estem tocant el tema d'a<br />
quests països d'ací al costat, hauríem <strong>de</strong> <strong>de</strong>sfer, dis<br />
soldre sense que en quedi ni el més mínim rastre,<br />
aquell error que tant ha corregut per boca d'igno<br />
rants, no pas tan <strong>de</strong>sinteressats com alguns podrien<br />
creure, i per la ploma d'aquells escriptors que són<br />
experts a relligar <strong>les</strong> piràmi<strong>de</strong>s d'egipte, alguna tribu<br />
perduda <strong>de</strong> l'amazònia, els maçons i els extraterres<br />
tres, maleïts confusionistes, se n'hauria <strong>de</strong> perdre la<br />
mena per sempre, cal, doncs, <strong>de</strong>smentir que el sant<br />
grial estigués amagat a la forta<strong>les</strong>a <strong>de</strong> montsegur, païs<br />
<strong>de</strong> foish, arieja si voleu, quan va caure en mans <strong>de</strong>ls<br />
croats <strong>de</strong>l pare sant <strong>de</strong> roma que lluitaven contra els<br />
càtars, ni tampoc en els anys anteriors, no seré jo pas<br />
qui diré, tanmateix, que el grial no hagués fet cap oca<br />
sionalment a montsegur, en virtut d'aliances encara<br />
mal estudia<strong>de</strong>s entre alguns senyors <strong>de</strong>l sud gascó i<br />
llenguadocià i els comtes que governaven el pallars,<br />
el que sí que queda clar és que pel març <strong>de</strong> 1244, pri<br />
mavera <strong>de</strong> flors i sang i carn rostida, el dia que <strong>les</strong> fla<br />
mes consumien els darrers resistents d'allò que<br />
alguns han anomenat el temple o vaixell solar <strong>de</strong><br />
montsegur, no hi havia el grial que <strong>de</strong>scansava una<br />
mica més avall a l'altre costat <strong>de</strong>ls pirineus, prou que<br />
ho sabia otto rhan, en el lloc que seria conegut per<br />
sempre com el camp <strong>de</strong>ls cremats, per cert que allí<br />
hi va morir únicament un pallares convertit a darre<br />
ra hora al catarisme, peirot <strong>de</strong> palanca, senyor <strong>de</strong> tor,<br />
un home un pèl especial que diuen que no va po<strong>de</strong>r<br />
retractar-se a temps a causa d'una sor<strong>de</strong>sa aguda, <strong>de</strong><br />
tota manera, fugitius <strong>de</strong>l cristianisme romà intransi<br />
gent, resseguiu son d'àneu, és el sos d'una civilització<br />
<strong>de</strong> tolerància que <strong>de</strong>spareixia, no obli<strong>de</strong>m que amor<br />
i roma són parau<strong>les</strong> capicula<strong>de</strong>s, i no pas per un<br />
bellíssim i plaent acte <strong>de</strong> contorsionisme sexual, <strong>de</strong>s<br />
prés <strong>de</strong> la <strong>de</strong>saparició, bastant forçada, cal reconèi<br />
xer-ho, <strong>de</strong>ls templers, honoreu el darrer mestre jac-<br />
ques <strong>de</strong> molay, també mort a la foguera, per la igno<br />
mínia <strong>de</strong>l papa climent i <strong>de</strong>l rei felip, maleïda<br />
combinació <strong>de</strong> títol i nom propi, la <strong>de</strong>fensa i l'estudi<br />
<strong>de</strong>l sagrat calze va passar al priorat <strong>de</strong> sió, que és com<br />
se' I va conèixer en els cerc<strong>les</strong> <strong>de</strong> l'ocultisme i l'eso<br />
terisme europeus, antiquus ordo mysticusque prio-<br />
ratus sionis, que gairebé tothom ha cregut que feia<br />
referència al pujol <strong>de</strong> sió que s'aixeca al sud <strong>de</strong> Jeru<br />
salem, en realitat el nom prové <strong>de</strong>l lloc d'ison <strong>de</strong>l<br />
terme <strong>de</strong> lladorre, al pallars sobirà, es diu que en<br />
aquesta població, en el tuc <strong>de</strong>l caibo, hi havia hagut<br />
un antic castellsegur avui <strong>de</strong>saparegut completament,<br />
topònim d'un paral·lelisme més que sospitós amb<br />
montsegur, en els primers temps <strong>de</strong> l'existència <strong>de</strong><br />
l'or<strong>de</strong>, el nom d'ison, conegut només entre una mino<br />
ria molt minoritzada, en anar a reproduir-lo un <strong>de</strong>ls<br />
primers copistes, segurament francès o provençal,<br />
que el copiava d'una font ara inconeguda, potser lla<br />
tina o francesa, el va creure un error, una dislèxia<br />
momentània o metàtesi involuntaria d'escrivent d'a<br />
badia medieval, i el va associar al mont sió <strong>de</strong> terra<br />
santa, en realitat el topònim com <strong>de</strong>mostra Coromi<br />
nes, sempre el mestre i ara ja amb noranta anys,<br />
prové <strong>de</strong>l basc, altres estudiosos, però, per un pro<br />
cés lingüístic semblant, el creuen <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la vila <strong>de</strong><br />
son que té la mateixa significació original, en basc,<br />
que ison, no és gens clar que el priorat <strong>de</strong> sió, ison o<br />
son, si voleu, fos el dipositari <strong>de</strong> la primera versió<br />
catalana <strong>de</strong>l necronomicó, feta en una data in<strong>de</strong>ter<br />
minada, potser a finals <strong>de</strong> l'edat mitjana o una mica<br />
abans, ni, molt menys, opini el que opini umberto<br />
eco, no és gens segur que la traducció es fes per<br />
membres o a<strong>de</strong>ptes <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong> <strong>de</strong> sió ni que s'hi incor<br />
porés secrets arcans que no constaven en l'original<br />
àrab, el càrrec <strong>de</strong> mestre <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong> anava associat a<br />
la persona <strong>de</strong>l comte <strong>de</strong> pallars o a algú <strong>de</strong> confiança<br />
<strong>de</strong> la seva família, normalment l'hereu, fins i tot també<br />
ocuparen aquest càrrec algunes dones, contrària<br />
ment al costum <strong>de</strong> l'època per aquests afers, per
Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu 55<br />
diversos motius, ara per ara obscurs, a la mort<br />
empresonat <strong>de</strong>l darrer comte, hug roger tercer, glò<br />
ria eterna, sense <strong>de</strong>scendència reconeguda però tan<br />
mateix possible, molt possible asseguren alguns<br />
experts, el priorat es va dividir en dues branques, una<br />
interior i l'altra exterior, l'exterior va <strong>de</strong>dicar, <strong>de</strong>di<br />
Unarre. Foto:]. í^anco<br />
ca, els seus esforços a aconseguir un nou sacre impe<br />
ri d'occi<strong>de</strong>nt i, diuen, que alguns <strong>de</strong>ls membres molt<br />
ben situats d'aquesta facció intriguen per assolir una<br />
unió europea coronada, però estrictament <strong>de</strong>mocrà<br />
tica, sota el regnat, més que res moral i espiritual,<br />
d'un plançó <strong>de</strong> la casa d'habsburg que, al mateix<br />
A A<br />
0<br />
CID<br />
O<br />
Q
56 Escric guanyador <strong>de</strong>l 11 Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu<br />
O<br />
Q<br />
A<br />
temps, també seria <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt d'hug roger tercer,<br />
segons uns arbres genealògics gelosament guardats, i<br />
per aquest motiu <strong>de</strong> jesús <strong>de</strong> natzaret, la meitat inte<br />
rior <strong>de</strong>l priorat <strong>de</strong> sió, guardiana <strong>de</strong>l sant grial, tenia<br />
com a fita màxima la restitució <strong>de</strong>ls drets seculars <strong>de</strong>l<br />
pallars I la coronació d'un comte legítim <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> la dinastia històrica I bimil·lenària, la branca exte<br />
rior es va haver d'enfrontar al llarg <strong>de</strong>ls seg<strong>les</strong> amb<br />
múltip<strong>les</strong> enemics, els més po<strong>de</strong>rosos <strong>de</strong>ls quals<br />
foren, sense cap mena <strong>de</strong> dubte, <strong>les</strong> sectes negres<br />
germàniques <strong>de</strong>l dinou i principis <strong>de</strong>l vint que van<br />
<strong>de</strong>sembocar en el nacionalsocialisme, els sequaços <strong>de</strong><br />
rossemberg van resseguir la pista <strong>de</strong>l grial, ensumant<br />
el rastre <strong>de</strong>ls càtars per occitània, fins a montsegur<br />
on <strong>de</strong>vien trobar algun indici, que ens és <strong>de</strong>sconegut,<br />
que els va fer girar els ulls cap a Catalunya, tanmateix,<br />
hàbilment manipulats van fer cap ai monestir <strong>de</strong><br />
montserrat, potser per la semblança fonètica amb el<br />
nom <strong>de</strong> montsegur, on els van assegurar, ja en plena<br />
guerra mundial, que no en sabien res d'aquel<strong>les</strong> per a<br />
ells falòrnies, cosa que, per altra banda, era una veri<br />
tat com un temple, perdó, com un monestir, men<br />
trestant, la branca interior, pallaresa val a dir, va pro<br />
curar afavorir en tot moment <strong>les</strong> llibertats catalanes,<br />
segurament perquè va creure que només amb una<br />
Catalunya sobirana podria assolir <strong>les</strong> seves legítimes<br />
aspiracions, així po<strong>de</strong>m albirar, amb dificultat, però,<br />
la seva mà oculta en alguns successos <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong><br />
successió, es discuteix si el general moragues n'era<br />
membre, o en l'intent <strong>de</strong> prats <strong>de</strong> molió, darrerament<br />
se l'havia intuït, ja que no hi ha res <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrat,<br />
darrere la reivindicació d'un estatut d'autonomia din<br />
tre <strong>de</strong>l principat o en els Intents republicans, ver gir<br />
maquiavèlic si fos cert, d'aquella etèria organització<br />
anomenada rip, república in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l pallars, i<br />
fins amb l'en<strong>de</strong>gament, almenys en la i<strong>de</strong>a, <strong>de</strong>ls<br />
esports d'aventures o d'algun ecomuseu dispers per<br />
la vall d'àneu, aneu a saber, tot, o gairebé, suposi<br />
cions, el que sí que és cert, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> seg<strong>les</strong> en què<br />
totes dues parts <strong>de</strong>l priorat s'han ignorat, és que<br />
darrerament hi ha hagut contactes més que sovinte<br />
^'^i^^í'^<br />
jats, a l'empara d'alguns organismes internacionals<br />
que <strong>de</strong> moment s'estimen més <strong>de</strong> romandre en l'a<br />
nonimat, la unió, però, ha <strong>de</strong> ser propera, ja que són<br />
com els dos pols d'una pila, l'una no pot funcionar<br />
sense l'altra, els uns tenen el grial I els altres la tec<br />
nologia informàtica que permetrà <strong>de</strong>sxifrar-lo, els<br />
nous temps s'atansen i la llibertat, una llibertat reno<br />
vada, <strong>de</strong>l pallars, la <strong>de</strong>l món sencer, no po<strong>de</strong>n trigar<br />
a arribar, dubto que jo hi sigui a temps, però, maleï<br />
<strong>de</strong>s monges, maleï<strong>de</strong>s monges...<br />
CONVENT DE SANTA ERMENGARDA<br />
Av. Comtal, 69<br />
Palau <strong>de</strong> Noguera (Conca <strong>de</strong> Tremp)<br />
Pallars Jussà<br />
16 <strong>de</strong> mai <strong>de</strong> 2025<br />
Any X <strong>de</strong> la Restauració,<br />
regnant lo comte Hug<br />
CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D'ÀNEU<br />
a Maior, 6<br />
Esterri d'Aneu (<strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>)<br />
Pallars Sobirà<br />
Sinyors,<br />
Vos fem a mans lo producte <strong>de</strong> la ment eixeri-<br />
micada d'un pobre home acollit entre natres, <strong>de</strong>spu<br />
lla humana que semble que tingue els minalrons al<br />
cos, que encara creu que viu a l'any 1995. No s'ha<br />
taleiat cap <strong>de</strong> l'adveniment <strong>de</strong>ls Nous Temps, pobris-<br />
só si ja pepee, ni <strong>de</strong>ls grans canvis polítics que hi ha<br />
hagut. Sense sapiguer massa bé perqué, vos enviem<br />
aguest munter <strong>de</strong> folis, veritable macarulla <strong>de</strong> la qual<br />
no po<strong>de</strong>m absidiar got <strong>de</strong> profit. De tota manera, per<br />
tal <strong>de</strong> complir <strong>les</strong> seues -diu- ra<strong>de</strong>res voluntats.
Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu 57<br />
sense tinre en compte els sacarions que mos hi <strong>de</strong>di<br />
ca, ni <strong>les</strong> greus faltes contra la doctrina cristiana que<br />
conti, ací teniu lo treball d'un ésser que pense que<br />
morirà lleu. Però açò no ho sabem cap, acò només é<br />
qüestió <strong>de</strong>l bon Déu.<br />
Capisser com é, Roger, l'Escriptor, segons un <strong>de</strong>ls<br />
seus múltip<strong>les</strong> nomarrots, personatge nascut<br />
Montsec avall, ha <strong>de</strong>dicat aguestos últims anys a bas<br />
tir una obra extensa, estrambòtica i d'estranyes pre<br />
monicions, un veritable caga-sang, i perdó pel mot,<br />
sobre els més diversos temes amb l'aiut d'un traste<br />
<strong>de</strong>l dimoni mig espatllat, segurament accionat per<br />
femalians, que ell anomene pessé. Una màquina, per<br />
cert, que no sabem si ha sigut prohibida amb l'acaba<br />
ment <strong>de</strong>ls Temps Antics. Déu mos ho ha <strong>de</strong> perdo<br />
nar, però.<br />
A la vista <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>plorab<strong>les</strong> resultats, é clar, aguest<br />
text confús, on m'hi falten punts i maiúscu<strong>les</strong> i tantes<br />
coses per intentar compenre'l poc o molt, mos ti<br />
més esfurria<strong>de</strong>s que contentes, com vos po<strong>de</strong>u ben<br />
imaginar. Pero, on aguest home pose la bana... se l'ha<br />
<strong>de</strong> complaure. No é got saumort, no.<br />
I quin mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> llengua, tan arcaic, que em fa l'e<br />
fecte que no <strong>de</strong>u parlar cap ningú, ni cap al sud enca<br />
ra per alliberar. Aguest home només ti una taleia,<br />
escriure, i no s'ha mirat got <strong>les</strong> Normes <strong>de</strong> València<br />
<strong>d'Àneu</strong>, per <strong>les</strong> quals es regis lo català en aguestes<br />
valls i en <strong>les</strong> que es van conquerint, per l'esforç <strong>de</strong>l<br />
comte i la glòria <strong>de</strong> l'emperador que Déu guar<strong>de</strong><br />
molts anys. Natres mateixes caiem sovint en errors<br />
perquè no estem gaire avesa<strong>de</strong>s a l'escriptura; vos<br />
prego que mos disculpeu.<br />
Tanmateix, heu d'entenre que, seguint la nostra<br />
venerable regla, som molt respectuoses amb la<br />
voluntat <strong>de</strong>ls acollits, sigue quin sigue el seu origen o<br />
<strong>les</strong> seues creences.<br />
Si Déu volgués, sabent que açò é pràcticament<br />
impossible, que aguesta obra fos la guanyadora, amb<br />
gust recebrim <strong>les</strong> dos-centes lliures pallareses <strong>de</strong><br />
premi que lego mos han <strong>de</strong> servir per apariar el lle-<br />
nat, ja que al minim ruixell tot va a l'ample, i mestreiar<br />
una mica per la banda <strong>de</strong> l'hort.<br />
Heu <strong>de</strong> sapiguer que l'argenda d'aguesta Casa é<br />
molt curta i s'accepte qualsevol almoina, sigui <strong>de</strong><br />
cumquibus, forment pra pa, séguel o oli prals llume<br />
ners. Pensareu-hi, si us plau. No us ho diria cap si no<br />
fos veritat, que la nostra pobresa é tan gran que dia<br />
a dia hem <strong>de</strong> batanar fort per nar endavant i arribem<br />
<strong>de</strong> nit a <strong>les</strong> cel·<strong>les</strong> afatxa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò. Amb tot, traü-<br />
llant <strong>de</strong> la primera a la ra<strong>de</strong>ra, no mos anuiem <strong>de</strong>ls<br />
Temps Antics, quan tenívom <strong>de</strong> tot I res en realitat,<br />
perquè en l'estretor i la pregària hem retrobat una<br />
felicitat que creïvom perduda per sempre en aguest<br />
món.<br />
Malgrat aguesta escassetat, la nostra venerable<br />
regla mos mane ser generosos amb <strong>les</strong> que mos visi<br />
ten, i per açò si vinguéssou algun camí no vos faltarà<br />
mai un plat <strong>de</strong> xefla o vianda, una truitada amb un tall<br />
<strong>de</strong> bull o girella i, per postres, un bocí <strong>de</strong> mostillo,<br />
regat amb un porro <strong>de</strong> vi <strong>de</strong> la Conca i ratacia <strong>de</strong> la<br />
bona que fem natres mateixes. Que<strong>de</strong>u, doncs, <strong>de</strong>s<br />
d'ara, convidats.<br />
Tant <strong>de</strong> bo, esperem-ho, <strong>les</strong> nostres sacrificis<br />
servissen per donar llarga vida al Comte Hug, lo nos<br />
tre atifat protector, mentre enxample més i mes <strong>les</strong><br />
seus dominis cap a l'Urgell encara sotmès i, <strong>de</strong>llà la<br />
plana boirosa, cap al mar que no hai vist mai.<br />
ble.<br />
Giqueu-mos creure-hi i pregar per fer-ho possi<br />
Molt agraïda, vostra en Crist,<br />
Sibil-la <strong>de</strong> Siarb<br />
Aba<strong>de</strong>ssa<br />
O<br />
A
58<br />
A<br />
Reportatge fotogràfic<br />
Llicències literàries<br />
Fotos: J. Blanco<br />
Pont i Pons <strong>de</strong> cara a ta vida<br />
^ Xavier García, com més a prop <strong>de</strong> terra més autèntic<br />
Raül <strong>Valls</strong>, el nostre disenyador gràfic,<br />
fent una inversió per al futur <strong>de</strong>ls dibuixants<br />
Ponç Pons en trànsit poètic<br />
Mercè i Heura, dues generacions, una mirada.
Alerce /bors, lluny <strong>de</strong> /es palmeres <strong>de</strong> blat<br />
Tres senyors <strong>de</strong>l terrer, <strong>de</strong>is d'abans<br />
e/es...<br />
£/ grup al complet a un so/t <strong>de</strong> ía Noguera<br />
El ramat buscant Verdaguer<br />
.Si ^ A<br />
59
0<br />
Q<br />
Xovier Garría<br />
Qüestionari<br />
Dotze més una<br />
fAaría Mercè Marçal II. Raó o sentiment?<br />
Subscric allò tan conegut <strong>de</strong> Pascal:<br />
/. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció. el cor té raons que la raó no entén.<br />
Orlando, <strong>de</strong> Virgínia Woolf, i Nora Potser si ho invertíssim també fóra<br />
d'El bosc <strong>de</strong> la nit (Djuna Barnes).<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
La mort i la primavera (això voldria<br />
dir que, abans, hauria escrit La plaça<br />
<strong>de</strong>l Diamant).<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Esperar que em punxi la necessitat<br />
<strong>de</strong> fer-ho.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
els reis.<br />
Una disfressa <strong>de</strong> bruixa.<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure o<br />
ordinador?<br />
Ho he fet servir tot, segons els<br />
moments. I, encara, el llapis.<br />
6. Un somni no realitzat<br />
Que, com per al rei Midas, tot el que<br />
toqui es converteixi en or, és a dir,<br />
en temps!!!<br />
A /A<br />
7. Un animal, un color, una flor.<br />
El drac, ei verd-blau, la glicina. 4. La joguina que mai no et van portar<br />
els reis.<br />
8. En què t'agradaria perdre el temps? Ni ganes: joguines bèl·liques.<br />
Autopsicoanalitzant-me (els experts<br />
diuen que és impossible).<br />
5. Bolígraf ploma, màquina d'escriure o<br />
ordinador?<br />
9. Un segle, un país<br />
El segle XIII. Itàlia.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
L'obsessivitat i la impaciència.<br />
veritat.<br />
•i<br />
12. Quin consell estàs contenta <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
Un consell administrat per gairebé<br />
tothom: que no estudiés la carrera<br />
<strong>de</strong> Clàssiques.<br />
+ /. £/ vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
"En el meu volcà hi creix l'herba tendra"<br />
(E. Dickinson) o bé<br />
"Vingue'n els rems, que sóc d'estirp<br />
romeva" (j.V. Foix).<br />
Xavier Garcia<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
El vell d'£/ vell i el mar, i Penèiope.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
L'Obro completo <strong>de</strong> Josep Pla.<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
.Romansejar abans <strong>de</strong> posar-m'hi.<br />
Bolígraf, ploma i màquina d'escriure<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> d'abans.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Veure <strong>de</strong>sterrada la injustícia.
7. Un animal, un color, una flor.<br />
El cargol, el verd, la flor <strong>de</strong> l'atzava-<br />
ra.<br />
8. En què t'agradaria perdre el temps?<br />
8. En què t'agradaria perdre el temps? No és cap pèrdua, és un guany: viat<br />
Fent veure que el perdo, l'aprofito. jar, viatjar i viatjar...<br />
9. Un segle, un país<br />
No puc permetre'm la il·lusió <strong>de</strong><br />
generalitzar.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Nostre Senyor serà benigne.<br />
/ /. Raó 0 sentiment?<br />
Ho contesto a l'última pregunta.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
El <strong>de</strong> "Tu, a la teva"<br />
+ /. £1 vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
"Si pogués acordar Raó i Follia..."<br />
(Foix)<br />
¡aume Pont<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Capitán Trueno i Sigrld, <strong>de</strong>l meu bon<br />
amic Víctor Mora<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
La divina comèdia, <strong>de</strong> Dante Alighieri.<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Tabac i silenci.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
e/s reis.<br />
Una guitarra elèctrica.<br />
5. Bolígraf ploma, màquina d'escriure o 5. Bioligraf ploma, màquina d'escriure o<br />
ordinador?<br />
ordinador?<br />
Ploma i ordinador.<br />
Bolígraf.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Viatjar en una illa a la <strong>de</strong>riva.<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
El gat, el blau, el lila.<br />
9. Un segle, un país<br />
La Florència <strong>de</strong>ls Medici, al s. xv<br />
/ 0. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Per qualsevol que implica <strong>les</strong> coses<br />
bones <strong>de</strong> la vida.<br />
/ /. Raó 0 sentiment?<br />
Raó i sentiment, tots dos alhora i en<br />
contradicció constant.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
"Dedica't a una cosa que sigui útil,<br />
noi!". "^<br />
+ /. £/ vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
Un vers-poema: "M'illumino d'immenso",<br />
<strong>de</strong> Giuseppe Ungaretti. ¡<br />
Marc Granetl<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Alexis Zorbàs i Emma Bovary.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
La divina comèdia.<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Fumar més <strong>de</strong>l compte.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
els reis. Una nina.<br />
6. Un somni no realitzat<br />
Saber fer escultures.<br />
Marc Granetl<br />
u<br />
QJ<br />
O<br />
Q<br />
A
7. Un animal, un color, una flor.<br />
Cavall, verd, gessamí.<br />
8. En què t'agradaria perdre el temps? graf, màquina...<br />
Mirant com passa i es perd.<br />
9. Un segle, un pals<br />
Primera meitat <strong>de</strong>l segle xx, França.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Si n'hi ha, d'infern i <strong>de</strong> pecat, la peresa.<br />
/ /. Raó 0 sentiment?<br />
Sentiment.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
No canvies <strong>de</strong> llengua (<strong>de</strong> parlar i<br />
escriure en castellà a fer-ho en<br />
català, és clar).<br />
+ 1. El vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
Molts, però si un (dos i mig): "Així<br />
en aquesta / immensitat se'm nega el<br />
pensament: / i naufragar m'és dolç<br />
en aquest mar" (Leopardi).<br />
V/cent Berenguer<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Els cosacs <strong>de</strong>ls relats d'Isaak Bàbel<br />
(Cavalleria Roja). Dalila (Jutges 16, 4-<br />
22).<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Les O<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Ricardo Reis.<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Tenir la mania d'escriure, precisament,<br />
<strong>de</strong>terminada cosa.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
els reis.<br />
Sempre portaven el mateix, però<br />
eren una alegria mentre van venir.<br />
Aquella sempre és una nit verta<strong>de</strong>ra.<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador?<br />
Bolígraf, màquina, ordinador, bolí<br />
6. Un somni no realitzat<br />
Cap. Tots els somnis són possib<strong>les</strong><br />
dins el son.<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
El gat. El color <strong>de</strong> cada dia. El pixallits.<br />
8. En què t'agradaria perdre el temps?<br />
Jo no perd el temps, només intente<br />
seguir el seu curs.<br />
9. Un segle, un país<br />
El segle XXII. El País Valencià.<br />
(Veure'l quinze dies, almenys.)<br />
/ 0. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Jo no pretendré mai l'infern, <strong>de</strong> cap<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> maneres, ni pecar; la mo<strong>de</strong>ració<br />
em produeix molt <strong>de</strong> plaer.<br />
/ /. Raó 0 sentiment?<br />
La raó és probable que aju<strong>de</strong> el sentiment.<br />
I viceversa. És el temps que<br />
ho posa davant <strong>de</strong> cadascú.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
Podria ser aquest: "No <strong>de</strong>ixes <strong>les</strong><br />
sen<strong>de</strong>s vel<strong>les</strong> per <strong>les</strong> novel<strong>les</strong>". No<br />
puc assegurar-ho.<br />
+ 1. El vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
(No el vers <strong>de</strong> la meua vida, sinó 'un'<br />
vers <strong>de</strong> la meua vida:) "Donne ch'avete<br />
intelletto d'amore". (Dante.<br />
Vita Nuova)<br />
Ponç Pons<br />
/. Un heroi í una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Robinson Crusoe i Mariana (Amor <strong>de</strong><br />
perdiçao, Camilo Castelo Branco).
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
B Quixot o Cent ariys <strong>de</strong> solitud.<br />
3. La teua marcia particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Que hi hagi un cert respectable i<br />
comprensible grau <strong>de</strong> silenci.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
els reis.<br />
Els reis me'n van portar molt poques<br />
<strong>de</strong> joguines.<br />
El bolígraf per anar pel camp, la<br />
ploma per escriure a casa i l'ordinador<br />
per passar-ho tot en net o contestar<br />
directament qüestionaris tan<br />
aneuencs com aquest.<br />
6. Un somni no realitzat<br />
Viatjar i conèixer tot el món.<br />
7. Un animal, un color, una flor.<br />
El moix, el blau, <strong>les</strong> boscanes.<br />
8. En què t'agradaria perdre el temps?<br />
Passejant tranquil pel camp.<br />
9. Un segle, un pals<br />
El XIX. França. (Que consti en públic<br />
la meva indignació contra Chirac i el<br />
que estan fent a Mururoa. "La gran<strong>de</strong>ur<br />
c'est pas ça, copains!")<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Jo a l'infern només hi aniria a cercar<br />
Euridice.<br />
/ /. Raó 0 sentiment?<br />
Les dues coses i tècnica literària.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
"El mejor indio es el muerto"<br />
+ /. £/ vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
No puc ésser ni sóc més que literatura!<br />
Alerce Iban<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
L'Adrià <strong>de</strong> Quanta, quanta guerra... <strong>de</strong><br />
Mercè Rodoreda. La narradora <strong>de</strong><br />
La canya rebel <strong>de</strong> Nina Berberova<br />
2. L'obro que hauries volgut escriure.<br />
Diàlegs <strong>de</strong> refugiats (Brecht), Sota la<br />
xarxa (Iris Murdoch), el guió <strong>de</strong><br />
Deliaes i faltes (Woody Alien)<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure o 3. La teua mania particular a l'hora<br />
ordinador?<br />
d'escriure.<br />
Cap <strong>de</strong> forma radical; potser ei silenci.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
els reis.<br />
No l'he trobada mai a faltar.<br />
5. Bolígraf ploma, màquina d'escriure o<br />
ordinador?<br />
Retolador <strong>de</strong> punta fina, llapis, ordinador.<br />
6. Un somni no realitzat<br />
Els somnis són realitat.<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
Cavall, blau, alegria<br />
8. En cjuè t'agradaria perdre el temps?<br />
Badar, caminar, mirar.<br />
9. Un segle, un país<br />
Barcelona, anys 30, segle xx.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Ja us ho diré quan ens hi trobem...<br />
/ /. Raó 0 sentiment?<br />
Interrogació i passió.<br />
12. Quin consell estàs contenta <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
"No li donis tantes voltes..."<br />
+ /. £i vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
Ponç Pons<br />
Mercè Ibarz<br />
63<br />
O<br />
Q<br />
A
O<br />
A<br />
"El cot3
65<br />
CID<br />
A
66<br />
u<br />
QJ<br />
O<br />
Q<br />
A<br />
yil<br />
-^m-^
Un recital per a la memòria<br />
La poesia està <strong>de</strong> baixa. Això no se li oculta a ningú. Els mais temps per<br />
a la lírica que han estat tots els temps, o quasi, han es<strong>de</strong>vingut catastròfics.<br />
I sembla que aquesta situació ten<strong>de</strong>ix a aprofundir-se. La veritat és que ens<br />
ho hem guanyat a pols. Ens ho estem guanyant. Les realitats, els mecanis<br />
mes i els objectius <strong>de</strong> <strong>les</strong> societats occi<strong>de</strong>ntals actuals s'allunyen a la veloci<br />
tat <strong>de</strong> la llum <strong>de</strong>ls que donen significat al fet poètic i aquest mateix produeix.<br />
Pràcticament no li que<strong>de</strong>n ja espais on li siga permès viure, sobreviure<br />
almenys. I els que la produïm o volem acostar-nos-hi ens trobem cada vega<br />
da més aïllats, més a so<strong>les</strong>.<br />
Enguany, però, gràcies a la sensibilitat lúcida i eficient d'un magnífic grup<br />
<strong>de</strong> treballadors <strong>de</strong> la cultura viva, un grapat <strong>de</strong> poetes i amadors <strong>de</strong> la parau<br />
la poètica hem pogut gaudir durant uns dies d'un espai propici, dins un <strong>de</strong>ls<br />
territoris més bells <strong>de</strong>l nostre país, per po<strong>de</strong>r conrear-la i oferir-la: Esterri<br />
<strong>d'Àneu</strong> i <strong>les</strong> seues valls. Els membres <strong>de</strong>l seu <strong>Consell</strong> cultural, organitzadors<br />
<strong>de</strong> la Trobada d'escriptors al Pallars Sobirà, pensaren centrar aquesta sego<br />
na edició en la poesia i, així, la major part <strong>de</strong>ls lletraferits convidats a assis<br />
tir-hi i participar-hi pertanyien al gremi <strong>de</strong> cultivadors d'aquest gènere lite<br />
rari <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> diferents terres que conformen els Països Catalans.<br />
Dins l'atapeït I suggeridor programa que s'hi havia preparat, pensat <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la generositat i l'hospitalitat exquisida que <strong>de</strong>sprés constatarem, figurava<br />
una lectura poètica que tindria lloc a <strong>les</strong> postres <strong>de</strong>l sopar amb què se cele<br />
braria el lliurament <strong>de</strong>l II Premi Árnica <strong>de</strong> narrativa breu. Per a tal fi, se'ns<br />
<strong>de</strong>ia que seria conver)ier)t que cadascun <strong>de</strong> nosaltres portas preparat un parell<br />
<strong>de</strong> poemes. Com es pot veure, un <strong>de</strong>ures ben lleus i agradosos, <strong>de</strong>manats<br />
amb aquella subtil elegància i sensatesa que caracteritza ja la Trobada al<br />
Pallars Sobirà i la diferència d'unes altres troba<strong>de</strong>s, congressos I saraus lite<br />
raris que tant han proliferat en els darrers anys. En lloc <strong>de</strong> rutinaris <strong>de</strong>bats<br />
i inacabab<strong>les</strong> tau<strong>les</strong> redones per repetir amb <strong>de</strong>sesperança ja assumida allò<br />
<strong>de</strong>ls temps catastròfics, <strong>de</strong>s d'un punt <strong>de</strong> vista invariablement sodoliterari I<br />
enyoradís, un acte viu on els versos tinguessen l'oportunitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar per<br />
ells mateixos <strong>les</strong> raons <strong>de</strong> la seua existència.<br />
Mai no se sap, però, com fer perquè un recital poètic tinga èxit i asso-<br />
<strong>les</strong>ca <strong>les</strong> finalitats que es proposa. La manca <strong>de</strong> costum, la creença apriorís<br />
tica que la poesia és avorrida i inintel·ligible, l'escepticisme generalitzat<br />
davant la possibilitat que puga suscitar interès en un públic majoritàriament<br />
no acostumat a llegir-la i sentir-la, l'etiqueta <strong>de</strong> producte cultural seriós, inti-<br />
mista i pels núvols que té inveteradament col·locada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa manta temps.<br />
Vicent Berenguer<br />
67<br />
0.)<br />
O<br />
Q<br />
A
^<br />
0<br />
fi<br />
Á<br />
Pep Colí<br />
provoca que sempre que es pensa a realitzar-ne un es ten<strong>de</strong>sca a donar-li<br />
unes característiques formals formalistes amb marc incomparable i silenciós,<br />
circumspecció màxima i ordre <strong>de</strong> participació i nombre <strong>de</strong> poemes a llegir<br />
escrupolosament <strong>de</strong>cidits per endavant. És per això que, un poc contaminats<br />
per aquesta imatge <strong>de</strong> recital i un poc agullonats pel, malgrat tot, inevitable<br />
pudor que en general sentim a llegir els nostres versos en públic, alguns <strong>de</strong><br />
nosaltres teníem alguna reticència davant el fet d'haver <strong>de</strong> recitar <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
ben menjar i ben beure i sense saber molt bé quina mecànica s'hi seguiria. La<br />
poesia, però, és paraula en llibertat i reclama aquesta a crits i a dolls. I això,<br />
si no ho sabien, sí que ho intuïen millor que nosaltres els qui van tenir aques<br />
ta pensada, és a dir la comissió organitzadora <strong>de</strong> la Trobada, i dins d'ella<br />
sobretot Pep Coll i Xavier Macià.<br />
Certament el sopar, com totes <strong>les</strong> menja<strong>de</strong>s amb que se'ns obsequia a<br />
Esterri d'Aneu, fou abundant i bo, i, a mesura que avançava, l'atmosfera d'a<br />
mistat i complicitat que havia anat creant-se al llarg <strong>de</strong>l dia i mig que dúiem<br />
junts prenia un cos ferm i substanciós. Així doncs, arribats a <strong>les</strong> postres,<br />
riquíssimes per cert, i <strong>de</strong>manats els <strong>de</strong>ures per part <strong>de</strong> Ferran Relia, tots està<br />
vem ja convençuts que la cosa rutllaria. Com així va ser. Després <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir<br />
<strong>de</strong>mocràticament que l'ordre d'intervenció fos l'alfabètic i que cadascú llegi<br />
ria <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l lloc que ocupava a la taula, s'obrí el recital amb un poema que els<br />
amics havien <strong>de</strong>dicat al Ferran, amb un to d'humor que no ocultava el fons<br />
<strong>de</strong> veritable estima a què es fa tan mereixedor. Tot seguit, Vicent Berenguer,<br />
amb els seus versos <strong>de</strong> marcada preocupació cívica i social, inaugurà un<br />
temps poètic on van confluir i conviure els diversos estils i <strong>les</strong> diferents<br />
visions <strong>de</strong>l món que cada poeta expressava i que propicia fins i tot emotives<br />
confidències <strong>de</strong> caire íntim (el veritable territori que ens obri l'essencialitat<br />
a què ens acosta la poesia). Els poemes nous i vells <strong>de</strong> Xavier Garcia, Maria<br />
Mercè Marçal, Ponç Pons, Jaume Pont i qui açò escriu, <strong>les</strong> bel<strong>les</strong> parau<strong>les</strong><br />
d'Àlex Broch sobre el seu amor a la poesia i la seua necessitat, ja antiga i ara<br />
renovada, <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-se a ella, el text <strong>de</strong> Verdaguer, poeta recordat i home<br />
natjat per la Trobada, llegit per Mercè Ibarz, com també <strong>les</strong> veus <strong>de</strong> joves<br />
poetes lleidatans que s'hi incorporaren amb la llibertat i el punt crític que<br />
l'acte havia propiciat, configuraren un clima <strong>de</strong> profunda veritat poètica que<br />
ens va fer gaudir a tots els assistents d'un d'aqueixos estranys i pocs recitals<br />
mereixedors d'aquest nom i <strong>de</strong> quedar impresos en la memòria com un d'a<br />
quells moments que ens aju<strong>de</strong>n a millor viure.<br />
Marc Granell
«•H**»^? :.<br />
! C •#•«%*<br />
ít.U<br />
Dins el marc <strong>de</strong> la trobada:<br />
^Vlí<br />
p¿m<br />
Segon concurs literari "ÁRNICA" <strong>de</strong> narrativa breu<br />
lla TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
AL PALLARS SOBIRÀ<br />
(VALLS D'ÀNEU)<br />
Vicent Berenguer<br />
Alex Broch<br />
Xavier Garcia i Puja<strong>de</strong>s<br />
Marc Granell<br />
Mercè Ibarz<br />
Maria-Mercè Marçal<br />
Ponç Pons<br />
Jaume Pont<br />
Amb la participació<br />
69<br />
, <strong>de</strong> l'humorista gràfic Ermengol %^<br />
QJ<br />
16,17,18 juny 1995 «<br />
iti«;i A A<br />
O<br />
Q
70<br />
£ 1 ^.<br />
i<br />
^¿7/2 Nadal,<br />
feliç Any Nou<br />
i feliç anii^erMri<br />
i <strong>Consell</strong> Cultura<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> d'Aneu<br />
i 1^