Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

40
O
Q
A
Entre comes i fo ndals
Crònica de la II Trobada d'escriptors a les valls d'Aneu
FoU) de familia ai batedor de Casa Gassia
Mitjans de juny. De Barcelona, Lleida, el País Valencià i les liles, vam
pujar-hi no pas com a feixucs romeus, sinó còmodament motoritzats. Ja se
sap que els escriptors, llevat dels declaradament excursionistes, són, en
general, poc soferts. I l'estament que convidava uns quants galifardeus de la
poesia catalana, sabent-ho, ja van procurar que no ens haguéssim d'esfrei-
xurar gaire. Es pot dir que gens, perquè dels llocs de procedència cadascú
hi va anar amb el seu vehicle, i d'Esterri d'Àneu
cap a les meravelles que ens van fer veure ens van
proveir d'uns quants jeeps. O sigui que, de cami­
nar, poc; ara, de mirar i enraonar -i aprendre- ,
tot el que vulgueu. Perquè, digueu-me: quin
poeta, per més social, simbolista o de laboratori
que sigui, pot ser insensible al convit que feia el
Consell cultural de les valls d'Aneu a passejar
entre comes i fondals, vora els rius d'aigua neta,
prop de les pedres que parlen de fe i de terra i a
escoltar -i sentir- el dring de llengua pallaresa
d'una gent que resisteix en aquests paratges? De
manera que gairebé tots van acudir a la cita. No
m'estranya: per l'experiència de la Trobada ante­
rior, la primera, devien saber que l'hospitalitat de la gent d'alta muntanya no
té límits. Ja no cal dir que els poetes convidats que van assistir-hi van caure
de cul en veure tantes atencions, i un servidor, que hi anava per certificar
l'espectacle i per contar-lo, com estic fent ara, també. Jo no sé si vam fer
turisme cultural o agroturisme, que són les modalitats alternatives al viatger
rebregat de la costa, però sí que sé que, disposant de poc temps, semblava
que el tinguéssim tot. I això és un gran què. Vam aprofitar-lo, amb tots els
sentits ben desperts, ulls, pituitaria, tacte i unes orelles que, de tan obertes
i grans, semblava que ens hi podíem mocar. Només arribar, divendres 16 de
juny al vespre, i després d'instal·lar-nos a l'hotel, ja ens van oferir un sopar
d'aquells per seure bé. Quan jo vaig arribar -senyora inclosa- els poetes ja
estaven entaulats i, per la cara que feien, semblaven anar pel segon plat, fent
clara la vella sentència: A la taula i al llit, al primer crit, que tant ens defineix,
siguem poetes o no.