Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

- !«È^^|È - '^Sí^wl^^^ijfji^. - • _
msv'i- !^^^' ^w|C ''^BÍÍ^W ••• 25
El Parc del Segre de la Seu d'Urgell. Lo configuració d'ur) nou paisatge de muntaya. (Fotografia: ]ornet-Uop-Pastor)
seus invariants i amb les peces d'arquitectura i ele­
ments constructius, àdhuc funcionals, tal com foren
concebuts en el seu origen. Qui gosaria desmantellar
la torre de guaita, foragitar els campanars o ignorar
les restes d'una vila closa? El sentit de les permanèn­
cies arquitectòniques rau en el seu valor antropolò­
gic, per tal d'assegurar la memòria històrica d'un
territori en el procés permanent d'adaptació als nous
temps, sense perdre la identitat. Pel que fa al valor
patrimonial i etnològic que es transmet per la con­
servació dels conjunts arquitectònics, en el territori
pirinenc, els nuclis urbans constitueixen un vertader
sistema arquitectònic format per l'agregació equili­
brada d'unitats familiars, ubicades en edificacions
tipològicament diverses: la casa, la cort i la quadra,
els pallers... que prenen formes diferents d'organit­
zació segons les valls (Cerdanya, l'Urgellet-Baridà,
Aneu...) Nuclis urbans sàviament integrats a la topo­
grafia, constituïts per espais urbans simples que s'hi
adapten i que s'enllacen amb el territori quasi amb
una fusió gradual mitjançant els arenys dels rius, els
/
Pla d'organització i ir)tegració de les iniciatives patrimonials
del Pallars Sobirà. Viles Closes. Escaló
(Dibuix ].A Corbella)
• Vi • rí
camps de conreu de la vianda, les arbredes vora els
camins. Precisament pel caràcter relativament con­
temporani del desenvolupament turístic, alguns
nuclis han començat a experimentar l'extensió de la
seva taca sense massa concessions al respecte de les
lleis de l'entorn. Cal un debat seriós en aquesta línia
de les pautes del creixement dels nuclis de muntanya,
perquè no hi ha una experiència acumulada i es
necessita abordar aquest desafiament amb instru­
ments d'ordenació renovats. Tanmateix, aquest
tema, que no podem exhaurir en aquestes ratlles,
queda obert a les aportacions que hom pugui conti­
nuar. L'experiència de la colmatació dels nuclis ara­
nesos i l'expansió recent dels nuclis de la vall de Boi
(sobretot la transformació d'indrets com Taüll) rei­
vindiquen un estudi més aprofundit sobre com modi­
ficar el paisatge creat per l'extensió urbana als nuclis.
L'arquitectura de les noves edificacions, o
la rehabilitació de les existents, no s'han de
considerar actuacions aïllades, autònomes,
sinó en permanent diàleg formal i funcional
amb els conjunts arquitectònics -els pobles,
les viles- i el paisatge on s'insereixen.
Fins i tot, la intervenció en els territoris oberts
cal que consideri la inserció i la integració a través de
la coherència formal que té a veure amb l'impacte
visual que pot generar. En aquest sentit, no es pro­
posa pas l'establiment d'un territori intocable. La vida
de la comunitat pirinenca demana l'actualització dels
serveis, dels equipaments, de les arquitectures. Fins i
tot cal reinventar les possibilitats d'ús i gaudi del
territori i dels seus potencials. L'exemple del Parc del
Segre de la Seu d'Urgell és avinent per demostrar la
validesa d'una actitud estratègica i d'equilibri
mediambiental en la utilització dels recursos de l'ai-
fi
u
A