Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^
0
fi
Á
Pep Colí
provoca que sempre que es pensa a realitzar-ne un es tendesca a donar-li
unes característiques formals formalistes amb marc incomparable i silenciós,
circumspecció màxima i ordre de participació i nombre de poemes a llegir
escrupolosament decidits per endavant. És per això que, un poc contaminats
per aquesta imatge de recital i un poc agullonats pel, malgrat tot, inevitable
pudor que en general sentim a llegir els nostres versos en públic, alguns de
nosaltres teníem alguna reticència davant el fet d'haver de recitar després de
ben menjar i ben beure i sense saber molt bé quina mecànica s'hi seguiria. La
poesia, però, és paraula en llibertat i reclama aquesta a crits i a dolls. I això,
si no ho sabien, sí que ho intuïen millor que nosaltres els qui van tenir aques­
ta pensada, és a dir la comissió organitzadora de la Trobada, i dins d'ella
sobretot Pep Coll i Xavier Macià.
Certament el sopar, com totes les menjades amb que se'ns obsequia a
Esterri d'Aneu, fou abundant i bo, i, a mesura que avançava, l'atmosfera d'a­
mistat i complicitat que havia anat creant-se al llarg del dia i mig que dúiem
junts prenia un cos ferm i substanciós. Així doncs, arribats a les postres,
riquíssimes per cert, i demanats els deures per part de Ferran Relia, tots està­
vem ja convençuts que la cosa rutllaria. Com així va ser. Després de decidir
democràticament que l'ordre d'intervenció fos l'alfabètic i que cadascú llegi­
ria des del lloc que ocupava a la taula, s'obrí el recital amb un poema que els
amics havien dedicat al Ferran, amb un to d'humor que no ocultava el fons
de veritable estima a què es fa tan mereixedor. Tot seguit, Vicent Berenguer,
amb els seus versos de marcada preocupació cívica i social, inaugurà un
temps poètic on van confluir i conviure els diversos estils i les diferents
visions del món que cada poeta expressava i que propicia fins i tot emotives
confidències de caire íntim (el veritable territori que ens obri l'essencialitat
a què ens acosta la poesia). Els poemes nous i vells de Xavier Garcia, Maria
Mercè Marçal, Ponç Pons, Jaume Pont i qui açò escriu, les belles paraules
d'Àlex Broch sobre el seu amor a la poesia i la seua necessitat, ja antiga i ara
renovada, de dedicar-se a ella, el text de Verdaguer, poeta recordat i home­
natjat per la Trobada, llegit per Mercè Ibarz, com també les veus de joves
poetes lleidatans que s'hi incorporaren amb la llibertat i el punt crític que
l'acte havia propiciat, configuraren un clima de profunda veritat poètica que
ens va fer gaudir a tots els assistents d'un d'aqueixos estranys i pocs recitals
mereixedors d'aquest nom i de quedar impresos en la memòria com un d'a­
quells moments que ens ajuden a millor viure.
Marc Granell