Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

El despertar de la muntanya
No és, ni de molt, cap novetat -i, per tant, no
podem presumir d'innovadors- assenyalar que el tan
exalçat i mitificat mercat no és un jutge just a l'hora de
repartir, entre el conjunt de la societat, els resultats de
la producció, assignant correctament, d'acord amb l'a­
portació de cadascú, les prebendes i les penitències. El
que succeix, com tots ben bé sabeu, és que unes i altres
es concentren en l'espai i en el temps provocant unes
diferències notables entre aquells que poden gaudir, no
tan sols d'una sèrie d'avantatges derivats del seu major
poder adquisitiu, sinó també d'estar situats molt més a
prop dels centres de poder, dels serveis col·lectius
(ensenyament, sanitat, mitjans d'informació, noves tec­
nologies, etc.), dels mercats financers i, en definitiva, de
tota aquella infraestructura que permet un desenvolu­
pament de les activitats productives i d'aprofitament
dels recursos que podríem considerar moderns i adap­
tats a les exigències dels nous reptes que planteja la
moderna internacionalització de l'economia.
No hi ha dubte que els àmbits territorials mun­
tanyencs són proves molt explícites d'aquestes desigual­
tats espacials, malgrat que les diferents situacions histò­
riques provoquen fortes mutacions en el medi i en les
relacions entre les àrees més concentrades i les més
desertitzades, que forçosament obliguen a canviar les
anàlisis, però que en cap cas ens han de portar a consi­
derar que els problemes entre la perifèria i el centre han
desaparegut, simplement perquè el temps per cobrir el
trajecte entre ambdós punts s'ha escurçat considerable­
ment i part de les rendes de les connurbacions urbanes
arriben a la muntanya en inversions en segona residèn­
cia.
L'activitat turística
L'explotació dels recursos turístics, especialment el
de la neu, apareguda de forma mercantil i especialitzada
coincidint, curiosament però no casualment, amb l'inici
de la paralització de les migracions interiors, ha suposat
el despertar de la muntanya IToDertura d'uiW^hov
econòmica per tal de recuperar temps perdut i consoli­
dar una economia per sobre del nivell mínim de sub­
sistència, que estabilitzi la població i serveixi per actuar
com a focus d'atracció d'una demanda desitjosa de tro­
bar en el medi natural el contrapès a les deseconomies,
mercantils i humanes, del sistema urbà.
Naturalment, aquest aprofitament econòmic de la
neu ha tingut un efecte multiplicador en altres sectors,
fonamentalment en la construcció, l'hoteler, el comerç i
altres activitats lligades al turisme, que, indiscutiblement,
han suposat una sortida del túnel en què es trobaven
aquests àmbits, sense arribar, però, encara, a l'estació de
la tranquil·litat i d'un futur net d'incerteses, dubtes i
inequívocament esperançador.
Ha estat, doncs, el turisme, i particularment la neu,
el punt de sortida d'aquest despertar, però, com es diu
sovint en terminologia esportiva, l'important no és arri­
bar sinó mantenir-se i cal que la son no ens torni a
envair el cos perquè aquest despertar no es convertei­
xi en flor d'un dia. El primer que s'ha d'intentar és no
caure en una economia excessivament monoproductiva,
és a dir, hem de diversificar al màxim possible l'oferta
turística (són positives en aquest aspecte les últimes ini­
ciatives dirigides a potenciar les instal·lacions d'aigües
termals) i intentar allargar el període de producció,
reduint els efectes negatius d'una desmesurada estacio-
nalitat. L'oferta turística ha de ser present tant a l'estiu
com a l'hivern.
Oferta complementària
Per això és fonamental pensar en una oferta de ser­
veis complementaris del turisme i que es poden centrar
Estació d'esquí. Remuntadors de la èonoigua
Foto: J. Blanco
OS
o