20.04.2013 Views

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Maria Mercè Marçal<br />

Barcelona, 1952<br />

Sempre dic que sóc d'Ivars d'Urgell, tot i que vaig<br />

néixer, circumstancialment, a Barcelona, el 13 <strong>de</strong><br />

novembre <strong>de</strong> 1952. I ho dic perquè la veritat estric­<br />

ta em sembla, en aquest cas, menti<strong>de</strong>ra: esborra <strong>de</strong><br />

cop alguna cosa que consi<strong>de</strong>ro essencial. La mort<br />

d'un primer fill, en un part difícil a casa, va fer que el<br />

meu pare i la meva mare <strong>de</strong>cidissin falcar la vinguda<br />

al món <strong>de</strong> la segona criatura amb tots els mitjans pos­<br />

sib<strong>les</strong>. I, efectivament, néixer a Barcelona va salvar<br />

segurament la meva vida i la <strong>de</strong> la meva mare. Vint<br />

mesos més tard va venir al món, en aquest cas a<br />

Lleida, la meva germana Magda.<br />

Curiosament, quan ara dic que sóc d'Ivars o <strong>de</strong> la<br />

plana d'Urgell, faig exactament a l'inrevés <strong>de</strong> quan era<br />

petita: gallejar d'haver nascut a Barcelona, encara que<br />

només fos en una clínica i per motius estrictament<br />

sanitaris, era massa temptador perquè hi renunciés<br />

una xiqueta amb tendència a fantasiejar. Barcelona<br />

tenia per mi el prestigi <strong>de</strong> la capitalitat, l'aura d'allò<br />

<strong>de</strong>sconegut entrevist a mitges, els colors <strong>de</strong> la mar.<br />

Però ara sé que el meu gresol, allò que <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò<br />

compta a l'inici <strong>de</strong>ls meus anys, és la realitat urge-<br />

llenca <strong>de</strong> la meva infantesa: sé que és aquí on s'en­<br />

fonsa la meva arrel, que, com diu Clementina<br />

Ar<strong>de</strong>riu, "si es torç, no es lleva". I sé que aquest espai<br />

configura bona part <strong>de</strong> la meva poesia, tant pel lèxic<br />

que m'ha llegat com per <strong>les</strong> imatges que m'ha sugge­<br />

rit. I pels ritmes populars que me'n provenen i que<br />

\<br />

s'infiltren obstinadament en els meus versos. I, tot i<br />

que, fins al present, no hi ha en els meus poemes pai­<br />

satges que no siguin el meu paisatge interior, la<br />

xiqueta <strong>de</strong> <strong>les</strong> terres <strong>de</strong> ponent que vaig ser <strong>de</strong>ixa<br />

senyal encara en el meu esforç per traduir-lo en<br />

parau<strong>les</strong>.<br />

Vaig viure els primers <strong>de</strong>u anys al poble, fins que<br />

vaig anar, amb una beca, a estudiar el segon <strong>de</strong> bat­<br />

xillerat a l'institut <strong>de</strong> Lleida. Allà vaig passar els sis<br />

cursos següents i allà es va <strong>de</strong>senvolupar la meva<br />

ado<strong>les</strong>cència, amb <strong>les</strong> amistats apassiona<strong>de</strong>s que es<br />

barregen amb els primers amors, <strong>les</strong> primeres incur­<br />

sions poètiques, els primers premis escolars, el <strong>de</strong>s­<br />

cobriment <strong>de</strong> la nova cançó i <strong>de</strong> <strong>les</strong> possibilitats <strong>de</strong>l<br />

català com a llengua literària culta. La ciutat <strong>de</strong> Lleida<br />

va ser la pila <strong>de</strong>l meu bateig polític, el <strong>de</strong>scobriment<br />

^<br />

u<br />

cd<br />

dD<br />

o<br />

X

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!