Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

30
0
en activitats que, fins ara, ben poc es consideraven com
a impulsores o promotores de l'activitat sòcio-econò-
mica del territori. Estem fent referència a tasques com
la Universitat d'estiu de la Seu d'Urgell, l'Ecomuseu de
les valls d'Aneu, les Jornades gastronòmiques del Pallars,
les Trobades d'escriptors, o tantes altres que tenen com
a paper fonamental explicitar, fer sortir a la superfície,
les pròpies forces o els recursos inequívocament endò­
gens. Cal entendre la recuperació del patrimoni (en el
seu sentit més ampli, econòmic, cultural, etnològic,
històric, artístic, antropològic, etc.) com una possibilitat
més d'estabilitzar la població, de millorar la qualitat de
vida i, en definitiva, d'un inici d'integració i vertebrado
de les àrees de muntanya.
No és la primera vegada que assenyalem que en
aquests moments cal, en la muntanya, aplicar el principi
poc de moh. enlloc del molt de poc, la qual cosa significa
multiplicar el nombre d'activitats a desenvolupar, enca­
ra que no siguin de grans dimensions, i no concentrar
els esforços en una sola tasca (la neu, per exemple). En
definitiva, hem de saber valorar que la muntanya té i pot
oferir una sèrie de recursos (aigua, boscos, ramaderia,
energia,) que en cap cas podem abandonar totalment
per centrar-nos només en el que ha estat l'origen del
despertar: la neu. Recuperar la producció alimentària de
qualitat (formatges, iogurts, foie gras, embotits, etc.) lli­
gada a la història culinària de la terra, amb una dimensió
de mercat petita, és tasca que no hem de menysprear
perquè pot tenir un important caràcter de complemen-
tarietat.
La conservació del medi
Naturalment que aquesta nova diversificació de l'ac­
tivitat ja no pot basar-se en els criteris que hom podia
fer valer al final dels seixanta, quan l'esquí va esdevenir
el messies de la muntanya, sinó que l'anàlisi ecològica és
fonamental i més, si és possible, en el territori mun­
tanyenc on, tal com estem mantenint, els recursos natu­
rals tenen un protagonisme especial i, per tant, no hi pot
haver cap tipus d'obra infraestructura! sense el corres­
ponent estudi d'impacte ambiental. Aquest ecologisme
£/s esports d'aventura, ur) atractiu turístic
no ha de negar, però, allò que reclama tota àrea equi­
pada defícitàriament: infraestructures que no tan sols la
facin accessible, sinó que la dotin d'aquell capital col·lec­
tiu bàsic que tota societat necessita per a la seva pròpia
subsistència. Per començar, els criteris ecològics s'hau­
rien de centrar en la potenciació dels nuclis existents i
no en la creació de nous (noves urbaniuacions), ja que
cal aprofitar els nivells d'urbanització ja existents i evi­
tar, al mateix temps, l'aparició de fortes rendes especu­
latives que no es queden a la muntanya, que generen una
demanda de serveis municipals cars i d'utilització llunya­
na, i impossibiliten l'assoliment d'economies d'escala en
els serveis públics.
Inversió pública
i transferència de rendes
Aquestes iniciatives privades s'haurien d'acom­
panyar amb la insubstituïble obra pública. En l'àmbit de
les infraestructures, sobretot en les de comunicacions
perquè són les més cares, xoquem amb un problema
cabdal: el de la voluntat política. La millora de les carre­
teres de muntanya, l'obertura de noves vies i els intents
per enfortir el teixit urbà requereixen, inexcusablement,
una política de reequilibri territorial (exempta, a la pràc­
tica, al nostre país) que, via serveis públics, transfereixi
rendes de les àrees més concentrades a les més neces­
sitades. No és veritat que el túnel de la Bonaigua no es
pot fer perquè no hi ha assignació pressupostària.
L'autèntica realitat és que els recursos de què es dis-