Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

44
El centre del món
Escric (tene la casa en obres) dalt el terrat de ca nostra, des del
record i l'enyor |fc
Visito o PEcomuseu. Casa Gassia
• ^
La meva dona i jo acabàvem d'arribar d'un
llarg viatge decebedor per terres espanyoles
quan una veu ferma i càlida, afectuosa, ens truca
des d'unes valls. D'on diu que truca? De les valls
d'Aneu. Ah! Ens miram estranyats. I açò on deu
ser? La veu és convincent. Parla d'una trobada
d'escriptors (si no afegim escriptores alguna pot
enfadar-se) al Pallars Sobirà. No cal fer cap
ponència ni presentar cap comunicació. Uf! És
simplement que volem que conegueu el "tem'to-
ri", diu, i en dir territori un terratrèmol fa estre­
mir l'auricular que crema i repeteix de lluny, com
en un eco: "territori, territori...".
Sorpresos i agraïts, confirmam la nostra
assistència i començam a cercar en un aties aquestes valls. Les valls d'Àneu:
"territori" lleidatà. M'envien un qüestionari, un llibre-guia, un munt d'infor­
mació. Aquesta gent és seriosa. Sembla eficient.
Arriba el dia i partim. Avió fins a Barcelona. Corregudes per agafar l'au­
tobús. Quan trigarem? Sis hores, diu el xofer. Uf! El paisatge no és que sigui,
de moment, gaire engrescador. Els afores de les grans ciutats són tristos i
em desconcerten i acuben amb la seva dispersió. Per sort, hi ha trossos
verds on no es veuen fàbriques ni pisos, factories ni ciment. A poc a poc, la
cosa va millorant. Els pobles ja comencen a tenir fesonomia, mesura huma­
na i nom propi. A la Pobla de Segur (ciutat especialitzada en materials de
construcció i ministres) ens aturen més de mitja hora perquè hi ha una cursa
ciclista i (l'endemà, al diari, el guanyador es queixarà d'empentes, insults i
qualque gargall) canviam d'autobús. Ara el paisatge és esplèndid, acollidor.
Ens obre el cor.
Fills amorosos d'una illa plana i sense rius, ens sedueix la muntanya i el
riu fecund, el Noguera, que ens acompanya amistós. Gerri de la Sal, Sort,
Rialp, Llavorsí... Arribam a Esterri d'Àneu: "Un poble modern, assegut en un
pla d'una hora i mitja de llarg, i un quart, segons los indrets, o mitja hora, d'am­
ple", que el va descriure Verdaguer. Ens sentim com a casa. L'aire és net i
fresc. A l'hotel Esterri Park (aprofito per fer-ne propaganda perquè està bé