Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

-El mes de juny passat es va celebrar el concili de
la Tarraconense, dels bisbats que formen part de la
província Tarraconense. Com es va tractar el tema
de la unitat pastoral catalana?
-En aquest concili de la Tarraconense s'hi va ajuntar
també Barcelona, que no en forma part des que la Santa
Seu l'aixecà a categoria d'arquebisbat independent l'any
1964. Aquesta divisió va crear un cert temor i una ame­
naça a l'hora de pensar en el funcionament de dues Unies
pastorals i eclesiàstiques paral·leles dintre de Catalunya.
Però aquest temor s'ha esvaït perquè els bisbes de
Catalunya hem estat conscients que la Catalunya geogrà­
fica no coincideix exactament amb la zona que ocupen
e/s vuit bisbats, com ara el d'Urgell, al qual pertany
Andorra, encara que tots tenen la seu dintre de Catalunya
i la major part és a Catalunya. Hi ha hagut molt factors
que ens han permès de treballar en una única direcció.
Possibilitat de reunir-nos, que Catalunya ha accedit a una
autonomia, cosa que ha facilitat configurar millores en la
pròpia cultura, tenir Parlament i polítics propis... Tot això
ha fet que Catalunya recuperés el pols, i que sigui més
Visita dels representants municipals aneuena Fany 1993 al Palou episcopal.
Foto: Ferran Relia
necessari que mai que els bisbes catalans tinguin també
una política eclesial pròpia, comuna i compartida i que
respongui a la situació real de Catalunya. Això nosaltres
ho hem solucionat per la via dels fets, amb un esforç cons­
tant de coordinació, la qual cosa ha donat com a resultat
una quantitat d'accions i d'iniciatives de conjunt.
Aleshores, al concili es va parlar que aquesta política de
fets estigués recolzada en una situació de dret, que es
busqués la forma jurídica per la qual quedés garantida la
unitat dels bisbats de Catalunya, unitat que es va veure
amenaçada en el moment que es va elevar Barcelona a
la categoria d'arquebisbat. Les fórmules per a la unitat
són difícils d'aconseguir i algunes fins i tot traumàtiques;
n'aparareixen tres: l'una és que un dels dos arquebisbats
desaparegués i hi tornés a haver un sol arquebisbat i una
sola província eclesiàstica. Ara, quin ha de desaparèixer?
Aquesta solució és prou evident que no és la ideal; una
altra seria formar una regió apostòlica amb dos arque­
bisbats que assumissin tots dos un estatut on s'especifi­
quessin finalitats, òrgans de govern, elecció del president..
Però, en aquest cas, Barcelona s'hauria de constituir en
-...II..I I ni.l""'-y y^«« ^Sf*''
• PN
d
M^
^