Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Vaquèira-Beret, a pesar que hi vagi el rei, no ens va acabar d'agradar.
Ja de nit, en un bon restaurant d'Esterri (en faria propaganda, però, em
sap greu, no record el nom) hi ha un excels i pantagruèlic (pos l'adjectiu per
si, ai miracle!, monsieur Chirac em llegeix, recapacita, madura, es deixa ja
de bombes i se'n va a Mururoa a prendre el sol i llegir Rabeíais) generós
sopar.
Despistat i confiat com sóc, jo em pensava que allò de llegir poemes era
una broma, però, "¡ah, misero de mi, al·i, infelice!", tothom s'ho duia preparat
i (paraules de la meva dona: ets un desastre!) jo (em vaig deixar un adjectiu
i vaig destrossar un vers) els vaig haver de memoritzar.
Al final (l'estada va ser curta, però, com sol dir-se, intensa), vaig parlar
amb la directora de l'institut d'un possible any sabàtic "en comissió de serveis"
multidisciplinars a Esterri.
I és que, menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos, vaig desco­
brir un territori que em va encantar no només pel seu impressionant paisat­
ge natural, sinó sobretot (els cavallers-paladins aneuencs del territori t'aca­
ben per contagiar) pel seu paisatge humà.
Amb gent com ells i la que puja (l'Elisenda, l'Adrià, el Ramon, la Clara...)
crec que el futur és possible i el demà està assegurat.
Amb gent com ells a les Illes ("hi ha ilemic de ilimacs i o/ocrons que, enfo-
ilits, I s'agullonen els ulls mentre els corbs, lents, emigren.'), crec que no s'hau­
rien fet tants atemptats ecològics i els illencs estimaríem amb més orgull i
respecte el nostre arcàdic patrimoni.
Aquest estiu, setjat pels bàrbars que assolen (sort que sols dura tres
mesos i acaba que tots se'n van, si fos com a Canàríes...) l'illa i l'omplen de
renous, he tornat més d'una vegada en companyia de mossèn Cinto ("mi
imaginación se ha quedado allí y hasta en sueños se me aparecen los picos gigan­
tescos del Pirineo oriental") i el guia aquell, que "té cinquanta