54 Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu O Q A sait, toujous bien vivant, cependant, il n'a pu s'impo- ser en gascogne, vascogne, oú seuls <strong>de</strong> nombreux toponymes rapellent le passage <strong>de</strong>s vascons, oh bèth país <strong>de</strong> lengatge estranh, com <strong>de</strong>ien els trobadors, què hi farem, quan una llengua només li queda l'ama gatall <strong>de</strong> la toponímia ja se li po<strong>de</strong>n anar cantant <strong>les</strong> absoltes, només ara que estem tocant el tema d'a quests països d'ací al costat, hauríem <strong>de</strong> <strong>de</strong>sfer, dis soldre sense que en quedi ni el més mínim rastre, aquell error que tant ha corregut per boca d'igno rants, no pas tan <strong>de</strong>sinteressats com alguns podrien creure, i per la ploma d'aquells escriptors que són experts a relligar <strong>les</strong> piràmi<strong>de</strong>s d'egipte, alguna tribu perduda <strong>de</strong> l'amazònia, els maçons i els extraterres tres, maleïts confusionistes, se n'hauria <strong>de</strong> perdre la mena per sempre, cal, doncs, <strong>de</strong>smentir que el sant grial estigués amagat a la forta<strong>les</strong>a <strong>de</strong> montsegur, païs <strong>de</strong> foish, arieja si voleu, quan va caure en mans <strong>de</strong>ls croats <strong>de</strong>l pare sant <strong>de</strong> roma que lluitaven contra els càtars, ni tampoc en els anys anteriors, no seré jo pas qui diré, tanmateix, que el grial no hagués fet cap oca sionalment a montsegur, en virtut d'aliances encara mal estudia<strong>de</strong>s entre alguns senyors <strong>de</strong>l sud gascó i llenguadocià i els comtes que governaven el pallars, el que sí que queda clar és que pel març <strong>de</strong> 1244, pri mavera <strong>de</strong> flors i sang i carn rostida, el dia que <strong>les</strong> fla mes consumien els darrers resistents d'allò que alguns han anomenat el temple o vaixell solar <strong>de</strong> montsegur, no hi havia el grial que <strong>de</strong>scansava una mica més avall a l'altre costat <strong>de</strong>ls pirineus, prou que ho sabia otto rhan, en el lloc que seria conegut per sempre com el camp <strong>de</strong>ls cremats, per cert que allí hi va morir únicament un pallares convertit a darre ra hora al catarisme, peirot <strong>de</strong> palanca, senyor <strong>de</strong> tor, un home un pèl especial que diuen que no va po<strong>de</strong>r retractar-se a temps a causa d'una sor<strong>de</strong>sa aguda, <strong>de</strong> tota manera, fugitius <strong>de</strong>l cristianisme romà intransi gent, resseguiu son d'àneu, és el sos d'una civilització <strong>de</strong> tolerància que <strong>de</strong>spareixia, no obli<strong>de</strong>m que amor i roma són parau<strong>les</strong> capicula<strong>de</strong>s, i no pas per un bellíssim i plaent acte <strong>de</strong> contorsionisme sexual, <strong>de</strong>s prés <strong>de</strong> la <strong>de</strong>saparició, bastant forçada, cal reconèi xer-ho, <strong>de</strong>ls templers, honoreu el darrer mestre jac- ques <strong>de</strong> molay, també mort a la foguera, per la igno mínia <strong>de</strong>l papa climent i <strong>de</strong>l rei felip, maleïda combinació <strong>de</strong> títol i nom propi, la <strong>de</strong>fensa i l'estudi <strong>de</strong>l sagrat calze va passar al priorat <strong>de</strong> sió, que és com se' I va conèixer en els cerc<strong>les</strong> <strong>de</strong> l'ocultisme i l'eso terisme europeus, antiquus ordo mysticusque prio- ratus sionis, que gairebé tothom ha cregut que feia referència al pujol <strong>de</strong> sió que s'aixeca al sud <strong>de</strong> Jeru salem, en realitat el nom prové <strong>de</strong>l lloc d'ison <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> lladorre, al pallars sobirà, es diu que en aquesta població, en el tuc <strong>de</strong>l caibo, hi havia hagut un antic castellsegur avui <strong>de</strong>saparegut completament, topònim d'un paral·lelisme més que sospitós amb montsegur, en els primers temps <strong>de</strong> l'existència <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong>, el nom d'ison, conegut només entre una mino ria molt minoritzada, en anar a reproduir-lo un <strong>de</strong>ls primers copistes, segurament francès o provençal, que el copiava d'una font ara inconeguda, potser lla tina o francesa, el va creure un error, una dislèxia momentània o metàtesi involuntaria d'escrivent d'a badia medieval, i el va associar al mont sió <strong>de</strong> terra santa, en realitat el topònim com <strong>de</strong>mostra Coromi nes, sempre el mestre i ara ja amb noranta anys, prové <strong>de</strong>l basc, altres estudiosos, però, per un pro cés lingüístic semblant, el creuen <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la vila <strong>de</strong> son que té la mateixa significació original, en basc, que ison, no és gens clar que el priorat <strong>de</strong> sió, ison o son, si voleu, fos el dipositari <strong>de</strong> la primera versió catalana <strong>de</strong>l necronomicó, feta en una data in<strong>de</strong>ter minada, potser a finals <strong>de</strong> l'edat mitjana o una mica abans, ni, molt menys, opini el que opini umberto eco, no és gens segur que la traducció es fes per membres o a<strong>de</strong>ptes <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong> <strong>de</strong> sió ni que s'hi incor porés secrets arcans que no constaven en l'original àrab, el càrrec <strong>de</strong> mestre <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong> anava associat a la persona <strong>de</strong>l comte <strong>de</strong> pallars o a algú <strong>de</strong> confiança <strong>de</strong> la seva família, normalment l'hereu, fins i tot també ocuparen aquest càrrec algunes dones, contrària ment al costum <strong>de</strong> l'època per aquests afers, per
Escric guanyador <strong>de</strong>l II Concurs Árnica <strong>de</strong> narrativa breu 55 diversos motius, ara per ara obscurs, a la mort empresonat <strong>de</strong>l darrer comte, hug roger tercer, glò ria eterna, sense <strong>de</strong>scendència reconeguda però tan mateix possible, molt possible asseguren alguns experts, el priorat es va dividir en dues branques, una interior i l'altra exterior, l'exterior va <strong>de</strong>dicar, <strong>de</strong>di Unarre. Foto:]. í^anco ca, els seus esforços a aconseguir un nou sacre impe ri d'occi<strong>de</strong>nt i, diuen, que alguns <strong>de</strong>ls membres molt ben situats d'aquesta facció intriguen per assolir una unió europea coronada, però estrictament <strong>de</strong>mocrà tica, sota el regnat, més que res moral i espiritual, d'un plançó <strong>de</strong> la casa d'habsburg que, al mateix A A 0 CID O Q
- Page 1 and 2:
I 1 k II • N ú m . 2 7 u : S 0 0
- Page 3 and 4: Persevera Per severa, Per se vera L
- Page 5 and 6: passat va formar part del bisbat d'
- Page 7 and 8: -El mes de juny passat es va celebr
- Page 9 and 10: Maria Mercè Marçal Barcelona, 195
- Page 11 and 12: zellades essencials; Que fa més de
- Page 13 and 14: amb els ulls brillants, plens d'una
- Page 15 and 16: El retaule renaixentista de Sorpe E
- Page 17 and 18: £/ retaule amagava fragments origi
- Page 19 and 20: Pel que fa al programa iconogràfic
- Page 21 and 22: ació era prou bona. En la policrom
- Page 23 and 24: Ar quite dura i territoris de munta
- Page 25 and 26: - !«È^^|È - '^Sí^wl^^^ijfji^. -
- Page 27 and 28: iante, para que las nuevas necesida
- Page 29 and 30: El despertar de la muntanya No és,
- Page 31 and 32: posa es destinen, perquè així es
- Page 33 and 34: I foto;/ Blanco Foto: PaMra Cases X
- Page 35 and 36: iÀ.»i««íte U definició de rai
- Page 37 and 38: MOlVrseKKAT TREPAT Mitologia cristi
- Page 39 and 40: Només unes paraules .,, En una tro
- Page 41 and 42: Els assistents Entre els comensals,
- Page 43 and 44: Cónsul, el record literari que Ver
- Page 45 and 46: de preu, són bona gent) trobam Vic
- Page 47 and 48: Vaquèira-Beret, a pesar que hi vag
- Page 49 and 50: Escric guanyador del II Concurs Ár
- Page 51 and 52: Escric guanyador del II Concurs Ár
- Page 53: Escric guanyador del II Concurs Ár
- Page 57 and 58: Escric guanyador del II Concurs Ár
- Page 59 and 60: Alerce /bors, lluny de /es palmeres
- Page 61 and 62: 7. Un animal, un color, una flor. E
- Page 63 and 64: 2. L'obra que hauries volgut escriu
- Page 65 and 66: 65 CID A
- Page 67 and 68: Un recital per a la memòria La poe
- Page 69 and 70: «•H**»^? :. ! C •#•«%* ít