Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu 57
sense tinre en compte els sacarions que mos hi dedi­
ca, ni les greus faltes contra la doctrina cristiana que
conti, ací teniu lo treball d'un ésser que pense que
morirà lleu. Però açò no ho sabem cap, acò només é
qüestió del bon Déu.
Capisser com é, Roger, l'Escriptor, segons un dels
seus múltiples nomarrots, personatge nascut
Montsec avall, ha dedicat aguestos últims anys a bas­
tir una obra extensa, estrambòtica i d'estranyes pre­
monicions, un veritable caga-sang, i perdó pel mot,
sobre els més diversos temes amb l'aiut d'un traste
del dimoni mig espatllat, segurament accionat per
femalians, que ell anomene pessé. Una màquina, per
cert, que no sabem si ha sigut prohibida amb l'acaba­
ment dels Temps Antics. Déu mos ho ha de perdo­
nar, però.
A la vista dels deplorables resultats, é clar, aguest
text confús, on m'hi falten punts i maiúscules i tantes
coses per intentar compenre'l poc o molt, mos ti
més esfurriades que contentes, com vos podeu ben
imaginar. Pero, on aguest home pose la bana... se l'ha
de complaure. No é got saumort, no.
I quin model de llengua, tan arcaic, que em fa l'e­
fecte que no deu parlar cap ningú, ni cap al sud enca­
ra per alliberar. Aguest home només ti una taleia,
escriure, i no s'ha mirat got les Normes de València
d'Àneu, per les quals es regis lo català en aguestes
valls i en les que es van conquerint, per l'esforç del
comte i la glòria de l'emperador que Déu guarde
molts anys. Natres mateixes caiem sovint en errors
perquè no estem gaire avesades a l'escriptura; vos
prego que mos disculpeu.
Tanmateix, heu d'entenre que, seguint la nostra
venerable regla, som molt respectuoses amb la
voluntat dels acollits, sigue quin sigue el seu origen o
les seues creences.
Si Déu volgués, sabent que açò é pràcticament
impossible, que aguesta obra fos la guanyadora, amb
gust recebrim les dos-centes lliures pallareses de
premi que lego mos han de servir per apariar el lle-
nat, ja que al minim ruixell tot va a l'ample, i mestreiar
una mica per la banda de l'hort.
Heu de sapiguer que l'argenda d'aguesta Casa é
molt curta i s'accepte qualsevol almoina, sigui de
cumquibus, forment pra pa, séguel o oli prals llume­
ners. Pensareu-hi, si us plau. No us ho diria cap si no
fos veritat, que la nostra pobresa é tan gran que dia
a dia hem de batanar fort per nar endavant i arribem
de nit a les cel·les afatxades de debò. Amb tot, traü-
llant de la primera a la radera, no mos anuiem dels
Temps Antics, quan tenívom de tot I res en realitat,
perquè en l'estretor i la pregària hem retrobat una
felicitat que creïvom perduda per sempre en aguest
món.
Malgrat aguesta escassetat, la nostra venerable
regla mos mane ser generosos amb les que mos visi­
ten, i per açò si vinguéssou algun camí no vos faltarà
mai un plat de xefla o vianda, una truitada amb un tall
de bull o girella i, per postres, un bocí de mostillo,
regat amb un porro de vi de la Conca i ratacia de la
bona que fem natres mateixes. Quedeu, doncs, des
d'ara, convidats.
Tant de bo, esperem-ho, les nostres sacrificis
servissen per donar llarga vida al Comte Hug, lo nos­
tre atifat protector, mentre enxample més i mes les
seus dominis cap a l'Urgell encara sotmès i, dellà la
plana boirosa, cap al mar que no hai vist mai.
ble.
Giqueu-mos creure-hi i pregar per fer-ho possi­
Molt agraïda, vostra en Crist,
Sibil-la de Siarb
Abadessa
O
A