Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Cónsul, el record literari que Verdaguer va deixar d'aquell Aplech de
Mongarre cap al 83 del segle passat. Silenci a l'alta vall. Per la porta d'accés
a l'esglesiola, una vaca sortia. El sacerdot-poeta era viu.
Abans d'arribar a Montgarri, els automòbils van anar parant: per con­
templar un pont romànic sobre una barrancada d'aigua, per veure la façana
(i conèixer la història, que ens conta Pep Coll) de la casa del cèlebre rama­
der, el Tor d'Alòs, i per viure (així ho vaig sentir) un instant sublim al cos­
tat de l'espai romànic de Sant Joan d'Isil, que se'ns va aparèixer, humil, entre
un plec de muntanyes, amb l'aigua del Noguera llepant l'absis. Veure aque­
lla miniatura d'escultura, arquitectura i paisatge, al costat del senzill fossar
perfumat per tot de flors, va sotragar el meu lacrimal.
Ah! quants poemes haurien de sortir! I, així i tot, no arribaríem mai a
compensar el gran favor que ens van fer. El valencià Marc Granell, entre
tanta bellesa, s'acostava a la seva estimada -amb qui a hores d'ara ja deu
estar casat- i li deia a l'orella: "Tacarone, et bese, t'estíme". I tots vam agafar
el compromís de besar aquesta terra sagrada.
Xavier Garcia i Pujades
O
Q
A