Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

10
QR
O
^
-o millor, el reconeixement- de la meva pertinença a
una nació oficialment negada, i d'alguns brots d'un
incipient inconformisme social.
En acabar el que llavors en dèiem pre-universita-
ri, vaig anar a estudiar a Barcelona, i em vaig decantar
per la filologia clàssica. A les aules de la facultat vaig
conèixer el poeta Ramon Pinyol, amb qui mès tard em
casaria i viuria durant quatre anys, i amb qui iniciaria
l'any 1973 -al costat d'altres companys, com Xavier
Bru de Sala i Gemma d'Armengol- l'aventura dels
Llibres del Mall. De forma autodidacta, esperonada
per aquests i altres contactes amb el món cultural
barceloní, vaig anar guanyant coneixements de la
meva pròpia tradició poètica i literària -que l'escola
m'havia escamotejat- i això, a part d'assenderar i
refermar la meva pràctica de l'escriptura, em va dur a
dedicar-me a l'ensenyament de la llengua i la literatu­
ra catalanes. Ja abans d'acabar la carrera, vaig
començar a fer-ne classes -de forma militant i fora
dels programes oficials- a l'Institut Rubió i Ors de
Sant Boi de Llobregat. Més endavant vaig dedicar-me
a l'ensenyament d'aquestes matèries de manera pro­
fessional -a mesura que això esdevenia possible- I
així, encara en l'actualitat, em guanyo la vida com a
professora a l'Institut Joan Boscà de Barcelona.
Durant els anys setanta -anys especialment inten­
sos des del punt de vista personal i col·lectiu- vaig
publicar els meus primers llibres de poesia; Cau de llu­
nes (premi Caries Riba 1976) i Bruixa de dol (1979).
Alguns dels meus poemes van ser musicats, entre d'al­
tres, per Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon
Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet.
Vaig militar activament, també, en aquells anys foscos
del final del franquisme, en la resistència política i cul­
tural catalana, des d'una posició nacionalista d'esquer­
ra, i en el moviment d'alliberament de la dona. D'una
manera potser menys directa, aquests eixos seguei­
xen centrant bona part de les meves activitats actuals,
inclosa la literatura. Especialment em sento implicada
en el feminisme, com a línia de força major, i en la
tasca de recuperació lingüística.
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la
meva filla Heura, experiència crucial que intento ela­
borar poèticament a Sal oberta (1982) i a la segona
part de La germaria, l'estrangera (1985). Aquest darrer
llibre recupera un breu recull anterior. Terra de mai
(1982), que significa, per part meva, una primera
incursió amb les paraules en el territori silenciat de
l'amor entre dones; l'estructura recurrent i laberínti­
ca de la sextina hi endega i dóna marges a una expe­
riència obscura com tot procés iniciàtic. Desglaç,
inclòs a Llengua abolida (poesia 1972-1989), reprèn el
mateix tema, de forma, però, significativament dife­
rent i alhora intenta de traduir en paraules el dolor
per la mort del pare. Fins ara constitueix el meu
darrer lliurament poètic, tot i que tinc un llibre en
curs centrat en la meva vivència com a "filla de dona".
Diré poca cosa més, per traçar encara quatre pin-