Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

I
1
k
II • N ú m . 2 7 u : S 0 0 PTA
ÁRNICA
t5< i
> "•Y.^m^^^
' ANYS
1 990 • 1 99 5
il.
..ws^^
•*

4^
GR
La pipida
23
34
Portada: Escriptors
a Montgarri
foto: Joan Blanco
Un cop d'uH a l'església de la
Catalunya d'avui
Entrevista a monsenyor Joan Martí i
Alanis, bisbe d'Urgell
Lo bisbot
Ratasia de nous
Ester Isus i Rarado
A
L'arna
Arquitectura i territoris de
muntanya. Més enllà dels
tòpics
Carles Uop i Torné
Lo coder
'0^
Contraportada:
Retaule de Sorpe
Foto: Carles Aymerich
C3>
Lo rovell de l'ou
15
32
"Llera" i "rai":
dos mots pirinencs
amb fortuna literària
Héctor Moret
La grípia
ÁRNICA
990 • 1 9 9 5
Nabius, el logotip del cinquè
aniversari de l'Arnica.
Fitotopònim basc que, segons
}. Coromines, donà nom a les
Valls d'Àneu (Vallis Anabiensis).
^
Lo vistaire
El retaule renaixentista
it de Sorpe
Josep M. Xarrié i Rovira
Cap del ser/ei de Restauració de
Béns Mobles de la Generalitat
38
A
Dossier
Maria Mercè
Marçal
El retorn
La mosquera
29 ¿L^'íiVT^
El despertar
de la muntanya
Ramon Morell
// Trobada
d'escriptors al
Pallars Sobirà
(valls d'Aneu)

Persevera
Per severa,
Per se vera
La perseverança en l'assoliment de fites difícils, complicades, autèntiques,
d'allò que per se té valor afegit, acaba tenint compensacions reconfortants.
No deixa de ser singular que les valls d'Àneu, aquesta subcomarca del
Pallars Sobirà, hagi rebut en el període d'un lustre dues vegades el Premí
Nacional de Cultura Popular i que, juntament amb el de l'Ateneu Popular de
Ponent, siguin els tres únics premis nacionals atorgats a les comarques lleida­
tanes d'ençà que el 1989 s'intituïren els guardons.
L'any 1991 el rebia el Consell Cultural, la institució matriu que ha gene­
rat i genera un dels projectes més engrescadors de recuperació, conservació,
difusió i restitució del patrimoni cultural. Recentment, l'Ecomuseu de les valls
d'Àneu, plançó avantatjat del Consell Cultural, ha estat distingit, també, amb
els llorers del reconeixement. El premi sintetitza la recompensa del treball
ben fet però, alhora, obliga i força el patronat que actualment el regeix a man­
tenir i a renovar sense discussió l'oferta científica heretada.
Ara i adés, la saba cultural flueix, ben programada, per les pàgines de la
revista. La portada i la contraportada són il·lustratives de sengles activitats
que progressivament donen fruit. La segona trobada d'escriptors, immortalit­
zada en l'eterna solitud de Montgarri, és una finestra oberta a experiències i
sensacions d'enllà d'Aneu, un llaminer reclam que les institucions locals i
comarcals cal que valorin convenientment. El patrimoni artístic, representat
pel retaule gòtic de Sorpe, és una anella més en la progressiva recuperació
dels béns patrimonials de la terra d'Aneu, que s'iniciava amb el retaule de Son
i la mare de Déu de les Neus d'Arreu, prosseguia amb el retaule de Santa
Caterina de Jou i concloïa amb la presentació, el dia 23 de setembre, d'aquesta
altra joia del gòtic, ben acompanyada d'essència romànica en la talla de Sant
Pere i en les entranyables fustes de l'antic baldaquí.
Ara, en el degoteig, lent i constant, esperen pacientment la mà revifica-
dora els ornamentats retaules barrocs.
Mentrestant, el Consell Cultural i Árnica us desitgen unes bones festes
nadalenques i un prometedor 1996. Salut i dilecció!, que deien els medievals.
^ÇR^ ©
Director: Ferran Relia i Foro.
Coordinador: Joan Blanco i Barrilado.
Equip de redacció: Jordi Abelta, Carme Font,
Ester Isus, Carme Mestre.
Producció gràfica: Raül Valls - Disseny: Anna Ter. ÁRNICA fa constar que el contingut dels
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà. articles publicats refleaeix únicament l'opinió
DL: L-134-1990 de llurs sotasignats.
ISSN: I 130-5444 Amh la col·laboració de la Generalitat de
Adreça de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Catalunya, la Fundació Pública Institut d'Estudis
Carrer Major. 6 - 25580 Esterri d'Àneu. Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
vt/ \*y \t^- \íy
^

Un cop d'ull a l'Esglèsia
de la Catalunya d'avui
Entrevista a monsenyor Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell
per Carme Mestre
Per començar, Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell
des de fa 25 anys, ens introdueix al seu bisbat tot
fent-nos un recorregut per la seva història. Després
conversarem sobre els temes més actuals per fer-nos
una idea de quin és l'síotu quo de l'Església al món i a
Catalunya.
Històricament, tot comença amb el bisbe Sant
Just, que és el primer de qui tenim dades. Al voltant
de l'any 530 ja va assistir al concili de Toledo i va sig­
nar-ne les actes. Sembla que és el primer document
escrit que queda de l'existència d'un bisbe a Urgell,
tot i que, molt probablement, a les primeries aquí ja
hi havia bisbes.
^ __^
L'època més esplendorosa va ser l'edat mitjana,
quan aquest Pirineu es va omplir de vida, quan es van
construir les successives catedrals. L'actual és del
segle XN. L'acta de consagració és la carta geogràfica
més antiga de Catalunya i al nostre arxiu tenim més
de sis mil pergamins, alguns dels quals daten del segle
VIII. Tot això ens demostra que l'església d'Urgell va
tenir una influència cultural i social molt gran.
Després hi ha hagut canvis de fronteres, modifica­
cions con ara la creació del bisbat de Solsona, que es
va fer en gran part a expenses del bisbat d'Urgell, ja
que més de 130 parròquies van ser-hi traspassades.
La Cerdanya, que era tota ella catalana, fins al segle

passat va formar part del bisbat d'Urgell, i ara forma
part del bisbat de Perpinyà.
-Així, devia ser un dels bisbats més grans?
-Sí. Però la seva amplitud ha anat variant, modifi-
cant-se al llarg del temps. No obstant això, ha tingut sem­
pre com a nucli tres comtats: el d'Urgell, el de la
Cerdanya i el de Pallars. En temps de la Reconquesta,
aigües del Segre avall, el bisbe i el comte vam arribar fins,
a Balaguer i van conquerir la part sud del bisbat És a dir
que bona part del bisbat d'Urgell en forma part per dret
de conquesta. Això pocs bisbats ho poden dir. Després
també hi va haver un intercanvi per fer coincidir les fron­
teres estatals i les religioses, si més no parcialment, amb
algunes parts de la Vall d'Aran que formaven part del bis­
bat de Comenges. I, sense anar més lluny, en el transcurs
d'aquest segle també n'hi ha hagut, de modificacions.
-I quins motius expliquen aquests canvis?
-Mentre o l'edat mitjana, i podem dir que fins al segle
passat, al nostre bisbat hi havia un gran nombre d'habi­
tants, durant la segona meitat del segle aaual s'ha prodiïiï
un progressiu despoblament del món rural que ha reper­
cutit en la mitjana de població del bisbat Avui hi ha una
mitjana de 19 h.lkm'. Es pot considerar terra desèrtica.
Això, si bé no ha fet que es produïssin modificacions
geogràfiques, sí que ha provocat modificacions socials, i ha
fet que el bisbat anés perdent importància en números
relatius. La proporció amb el bisbat de Barcelona és d'l a
30 habitants per l

es
allò que jesús va manar i va establir. Per tant, les qües­
tions fundacionals no es poden canviar. Tot i que la qües­
tió no es va plantejar d'una forma expressa i formal, ja
que ningú va preguntar a Jesús si les dones podien ser
ordenades sacerdots, si que de fet jesús es va envoltar de
12 apòstols i només va donar poders sacramentals a
aquests 12 apòstols. Això fa pensar que aquesta era una
voluntat expressa de jesús. I durant 2.000 anys s'ha man­
tingut així.
-De tota manera, aquestes tesis bé deuen tenir
arguments teològics que les sostenen.
-Els teòlegs diuen que jesucrist era un home i que,
per tant, aquell que l'ha de representar el representa
millor un home. Van analitzant la Bíblia, van estudiant la
tradició... i, jo no sé quin pensament doctrinal de l'Església
hi haurà d'aquí a 15, 50 o d'aquí a 100 anys. Si arriben
a la conclusió que ordenar les dones no està en contra­
dicció amb els fets originals i fonamentals de l'església,
potser ordenaran les dones. Però, de moment, a aquesta
conclusió no hi han arribat excepte alguns teòlegs, en
nombre reduït, especialment d'alguna església protestant
i de l'anglicana. Cal dir, però, que després d'haver fet el
pas, hi ha hagut un sector que ha vist això com una infi­
delitat als orígens, i que fins ara tres bisbes anglicans i uns
200 sacerdots han passat al catolicisme, i altres que han
passat a les esglésies ortodoxes d'orient És a dir, que ha
provocat una dispersió dins de l'església anglicana.
Tot fa pensar que estem en un temps de reflexió i
maduració, encara que de moment la posició oficial de
l'Església és la tradicional, no per falta d'afecte a les
dones sinó per fidelitat als orígens i per la temença d'una
escissió que podria portar una decisió com aquesta.
-I pel que fa al celibat, hauria de ser opcional?
-D celibat dels sacerdots és una institució de l'esglé­
sia llatina que té molts segles d'existència. No té les raons,
diguem-ne doctrinals, tan sòlides com el sacerdoci de les
dones. Als primers segles de l'església no existia la insti­
tució del celibat obligatori, i actualment, l'església catòlica
oriental no el té com a obligació. No obstant això, té unes
bases a la Bíblia ben sòlides perquè hi trobem jesús, Joan,
Pau, els primers fundadors, que eren célibes. I que el
^ ^ i!^-
mateix jesucrist elogia el celibat, no perquè el matrimoni
sigui dolent, sinó perquè els casats tenen moltes obliga­
cions i els resulta més difícil de dedicar-se a les coses de
ÍL·glésia. Es una qüestió d'estratègia. Hi ha una tradició
secular i podem dir que, comparativament amb les altres
esglésies que no tenen l'obligació del celibat, canviar-la no
comportaria un augment de vocacions. Les condicions
econòmiques d'una persona célibe i d'una persona casa­
da són ben diferents. Aquest factor avui pesa molt.
Aquells que volen ser predicadors de l'Evangeli, que volen
representar l'Església, han d'acceptar d'entrada una gran
austeritat, i si no accepten aquesta austeritat no hi entra­
ran.
-\ ja que parleu de l'economia, quines vies de
finançament té l'Església actualment?
-L'ideal és que els cristians es vagin acostumant a sos­
tenir la seva església de forma directa, com passa en altres
països. Conec bé com funciona l'església catòlica a
Anglaterra, on va néixer fa uns 200 anys a partir d'un petit
nombre de catòlics, en front d'una massa protestant i de
sectes mok poderosa, i aquest petit nucli va haver de fer
"faixa 0 caixa", és a dir, posar els seus recursos al costat
de l'església si volia que subsistís. Uavors s'ha creat una tra­
dició i sabem que ells, directament amb les seves aporta­
cions, quantitats mòdiques per altra banda, sostenen la
seva església. Aquí, en canvi, la tradició és contrària.
L'Església i l'Estat estaven units i això suposava que es feien
favors mútuament. Un dels favors que feia l'Església a
l'Estat era sotmetre al rei o al cap d'Estat el nomenament
de bisbes. I com a contrapartida l'Estat l'ajudava econòmi­
cament, i també en compensació de les desamortitzacions,
una mena d'espoliacions, fetes per l'Estat a l'Església el
segle passat Bé, el cas és que l'Església i l'Estat es van
separar, es va proclamar que s'havia de caminar cap a la
independència econòmica i que s'havia de conscienciar la
població de fer aportacions. Però aquests fets no els podem
precipitar en les zones febles econòmicament, als suburbis
i a les zones rurals, perquè els seria difícil de suportar jo
penso que el dia que desaparegui l'ajuda de l'Estat, els nos­
tres pobles ho notaran en els serveis religiosos, perquè els
serà difícil de mantenir els propis serveis.

-El mes de juny passat es va celebrar el concili de
la Tarraconense, dels bisbats que formen part de la
província Tarraconense. Com es va tractar el tema
de la unitat pastoral catalana?
-En aquest concili de la Tarraconense s'hi va ajuntar
també Barcelona, que no en forma part des que la Santa
Seu l'aixecà a categoria d'arquebisbat independent l'any
1964. Aquesta divisió va crear un cert temor i una ame­
naça a l'hora de pensar en el funcionament de dues Unies
pastorals i eclesiàstiques paral·leles dintre de Catalunya.
Però aquest temor s'ha esvaït perquè els bisbes de
Catalunya hem estat conscients que la Catalunya geogrà­
fica no coincideix exactament amb la zona que ocupen
e/s vuit bisbats, com ara el d'Urgell, al qual pertany
Andorra, encara que tots tenen la seu dintre de Catalunya
i la major part és a Catalunya. Hi ha hagut molt factors
que ens han permès de treballar en una única direcció.
Possibilitat de reunir-nos, que Catalunya ha accedit a una
autonomia, cosa que ha facilitat configurar millores en la
pròpia cultura, tenir Parlament i polítics propis... Tot això
ha fet que Catalunya recuperés el pols, i que sigui més
Visita dels representants municipals aneuena Fany 1993 al Palou episcopal.
Foto: Ferran Relia
necessari que mai que els bisbes catalans tinguin també
una política eclesial pròpia, comuna i compartida i que
respongui a la situació real de Catalunya. Això nosaltres
ho hem solucionat per la via dels fets, amb un esforç cons­
tant de coordinació, la qual cosa ha donat com a resultat
una quantitat d'accions i d'iniciatives de conjunt.
Aleshores, al concili es va parlar que aquesta política de
fets estigués recolzada en una situació de dret, que es
busqués la forma jurídica per la qual quedés garantida la
unitat dels bisbats de Catalunya, unitat que es va veure
amenaçada en el moment que es va elevar Barcelona a
la categoria d'arquebisbat. Les fórmules per a la unitat
són difícils d'aconseguir i algunes fins i tot traumàtiques;
n'aparareixen tres: l'una és que un dels dos arquebisbats
desaparegués i hi tornés a haver un sol arquebisbat i una
sola província eclesiàstica. Ara, quin ha de desaparèixer?
Aquesta solució és prou evident que no és la ideal; una
altra seria formar una regió apostòlica amb dos arque­
bisbats que assumissin tots dos un estatut on s'especifi­
quessin finalitats, òrgans de govern, elecció del president..
Però, en aquest cas, Barcelona s'hauria de constituir en
-...II..I I ni.l""'-y y^«« ^Sf*''
• PN
d
M^
^

^
8
rt
arquebisbat amb bisbats sufragaris, i això només pot ser
dividint ¡a mateixa Barcelona en diferents bisbats.
Aquesta és una fórmula que es pot donar en el futur, però
que un concili no pot forçar, perquè, en últim terme ha
de ser una iniciativa de l'arquebisbe de Barcelona. I l'al-
tra alternativa seria elevar l'actual conferència episcopal
catalana a la categoria de conferència episcopal institu­
cionalitzada segons dret L'actual conferència episcopal ja
fa tot el que faria si fos reconeguda per la Santa Seu, o
quasibé tot, però li falta el que en podríem dir la força
d'obligar Aquesta alternativa també és difícil, donat que
la Santa Seu, amb bon criteri, utilitza per tot el món la
norma que les conferències episcopals coincideixin amb
els límits de l'Estat Si no fos així, es multiplicarien de
forma extraordinària. Ara hi ha una comissió que estudia
aquestes possibilitats, però cal reconèixer que són
poques. Només el temps dirà si podem trobar algun
camí.
-El fet que com a bisbe d'Urgell tingueu la condi­
ció de copríncep d'Andorra us fa ser un bisbe singu­
El Dr. Joan Maní i Alanis és bisbe d'Urgell des de fa 25 anys.
Foto:]. Blanco
lar. Quan comença aquest vincle?
-Com 0 copríncep, ens n'hem d'anar als Pariatges de
l'any 12 78. Però és que abans era príncep únic i no hi ha
documents escrits que ens diguin com i quan va
començar.
-El canvi polític que s'ha esdevingut a Andorra
amb l'aprovació de la Constitució, com ha afectat
l'Església?
-El canvi polític s'ha produiï perquè prèviament hi ha
hagut un canvi cultural i social. I és aquest canvi el que
afecta la vida dels cristians més que no pas el canvi polí­
tic. Podríem dir que ha vingut a consagrar una situació
nova de democràcia que abans ja estava reconeguda per
la via dels fets, i que es va produir els anys del gran crei­
xement d'Andorra. Avui hi viuen persones de més de tren­
ta nacionalitats diferents i cadascú porta les seves con­
viccions. Això sempre s'ha respectat, jo, personalment,
sóc l'autor moral del reconeixement dels drets humans
dintre d'Andorra, drets que inclouen el respecte o la cons­
ciència dels altres i a la forma de pensar
¿ ^ - ^

Maria Mercè Marçal
Barcelona, 1952
Sempre dic que sóc d'Ivars d'Urgell, tot i que vaig
néixer, circumstancialment, a Barcelona, el 13 de
novembre de 1952. I ho dic perquè la veritat estric­
ta em sembla, en aquest cas, mentidera: esborra de
cop alguna cosa que considero essencial. La mort
d'un primer fill, en un part difícil a casa, va fer que el
meu pare i la meva mare decidissin falcar la vinguda
al món de la segona criatura amb tots els mitjans pos­
sibles. I, efectivament, néixer a Barcelona va salvar
segurament la meva vida i la de la meva mare. Vint
mesos més tard va venir al món, en aquest cas a
Lleida, la meva germana Magda.
Curiosament, quan ara dic que sóc d'Ivars o de la
plana d'Urgell, faig exactament a l'inrevés de quan era
petita: gallejar d'haver nascut a Barcelona, encara que
només fos en una clínica i per motius estrictament
sanitaris, era massa temptador perquè hi renunciés
una xiqueta amb tendència a fantasiejar. Barcelona
tenia per mi el prestigi de la capitalitat, l'aura d'allò
desconegut entrevist a mitges, els colors de la mar.
Però ara sé que el meu gresol, allò que de debò
compta a l'inici dels meus anys, és la realitat urge-
llenca de la meva infantesa: sé que és aquí on s'en­
fonsa la meva arrel, que, com diu Clementina
Arderiu, "si es torç, no es lleva". I sé que aquest espai
configura bona part de la meva poesia, tant pel lèxic
que m'ha llegat com per les imatges que m'ha sugge­
rit. I pels ritmes populars que me'n provenen i que
\
s'infiltren obstinadament en els meus versos. I, tot i
que, fins al present, no hi ha en els meus poemes pai­
satges que no siguin el meu paisatge interior, la
xiqueta de les terres de ponent que vaig ser deixa
senyal encara en el meu esforç per traduir-lo en
paraules.
Vaig viure els primers deu anys al poble, fins que
vaig anar, amb una beca, a estudiar el segon de bat­
xillerat a l'institut de Lleida. Allà vaig passar els sis
cursos següents i allà es va desenvolupar la meva
adolescència, amb les amistats apassionades que es
barregen amb els primers amors, les primeres incur­
sions poètiques, els primers premis escolars, el des­
cobriment de la nova cançó i de les possibilitats del
català com a llengua literària culta. La ciutat de Lleida
va ser la pila del meu bateig polític, el descobriment
^
u
cd
dD
o
X

10
QR
O
^
-o millor, el reconeixement- de la meva pertinença a
una nació oficialment negada, i d'alguns brots d'un
incipient inconformisme social.
En acabar el que llavors en dèiem pre-universita-
ri, vaig anar a estudiar a Barcelona, i em vaig decantar
per la filologia clàssica. A les aules de la facultat vaig
conèixer el poeta Ramon Pinyol, amb qui mès tard em
casaria i viuria durant quatre anys, i amb qui iniciaria
l'any 1973 -al costat d'altres companys, com Xavier
Bru de Sala i Gemma d'Armengol- l'aventura dels
Llibres del Mall. De forma autodidacta, esperonada
per aquests i altres contactes amb el món cultural
barceloní, vaig anar guanyant coneixements de la
meva pròpia tradició poètica i literària -que l'escola
m'havia escamotejat- i això, a part d'assenderar i
refermar la meva pràctica de l'escriptura, em va dur a
dedicar-me a l'ensenyament de la llengua i la literatu­
ra catalanes. Ja abans d'acabar la carrera, vaig
començar a fer-ne classes -de forma militant i fora
dels programes oficials- a l'Institut Rubió i Ors de
Sant Boi de Llobregat. Més endavant vaig dedicar-me
a l'ensenyament d'aquestes matèries de manera pro­
fessional -a mesura que això esdevenia possible- I
així, encara en l'actualitat, em guanyo la vida com a
professora a l'Institut Joan Boscà de Barcelona.
Durant els anys setanta -anys especialment inten­
sos des del punt de vista personal i col·lectiu- vaig
publicar els meus primers llibres de poesia; Cau de llu­
nes (premi Caries Riba 1976) i Bruixa de dol (1979).
Alguns dels meus poemes van ser musicats, entre d'al­
tres, per Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon
Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet.
Vaig militar activament, també, en aquells anys foscos
del final del franquisme, en la resistència política i cul­
tural catalana, des d'una posició nacionalista d'esquer­
ra, i en el moviment d'alliberament de la dona. D'una
manera potser menys directa, aquests eixos seguei­
xen centrant bona part de les meves activitats actuals,
inclosa la literatura. Especialment em sento implicada
en el feminisme, com a línia de força major, i en la
tasca de recuperació lingüística.
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la
meva filla Heura, experiència crucial que intento ela­
borar poèticament a Sal oberta (1982) i a la segona
part de La germaria, l'estrangera (1985). Aquest darrer
llibre recupera un breu recull anterior. Terra de mai
(1982), que significa, per part meva, una primera
incursió amb les paraules en el territori silenciat de
l'amor entre dones; l'estructura recurrent i laberínti­
ca de la sextina hi endega i dóna marges a una expe­
riència obscura com tot procés iniciàtic. Desglaç,
inclòs a Llengua abolida (poesia 1972-1989), reprèn el
mateix tema, de forma, però, significativament dife­
rent i alhora intenta de traduir en paraules el dolor
per la mort del pare. Fins ara constitueix el meu
darrer lliurament poètic, tot i que tinc un llibre en
curs centrat en la meva vivència com a "filla de dona".
Diré poca cosa més, per traçar encara quatre pin-

zellades essencials; Que fa més de vint anys que m'es­
tic, com un hoste permanent, a Barcelona, amb un ull
posat en un improbable retorn als orígens rurals.
Que, tot i que no em queda espai per parlar de la
gent que sento més propera, vull citar com a mínim
Fina Birulès, interlocutora insubstituïble, estímul
decisiu durant aquest temps tant en l'àmbit del pen­
sament com en el de la quotidianitat més viva -còm­
plice en aquell punt on s'interseccionen la vida i la
literatura. Que necessito escriure i que m'agrada
molt, gairebé tant com escriure, traduir les obres
literàries de què m'he enamorat -és el que m'ha pas­
sat amb Colette, Yourcenar, Leonor Finí i, gràcies a
l'ajut mitjancer de Mònika Zgustovà, amb les poetes
russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. Que he
conreat esporàdicament l'assaig literari i he fet xerra­
des, conferències i recitals a desdir. I que fa deu anys
vaig ser seduïda pel fantasma de Renée Vivien, poeta
i escriptora lesbiana de la Beile Epoque, que no em
va deixar de petja fins que li vaig consagrar una exten­
sa novel·la que encara no fa dotze mesos va sortir a
la llum. Molt sovint la literatura actua com un joc -un
foc? un dau?- de miralls.
V
X
El retorn
Tornen. No sé veure-les sinó així: en un retorn
absolut, independent gairebé del lloc d'on vénen, del
lloc on van. Són tres i tornen. Dues dones i una cria­
tura. Les destrio davant meu -elles, indestriables
entre si- contra una boira espessa i negra de fons.
Amb la nitidesa d'un contrallum. Amb tota la llumi­
nosa policromia d'un vitrall encertat pel sol.
Abandonen un vaixell, en el moll de València. Les
segueixo mentre es dirigeixen a l'estació de trens:
una en moto -tota bruna i afuada- i, al davant, en un
taxi, l'altra, amb la criatura de mesos a la falda -blan­
ca de pell i amb els cabells llargs recollits en una
trena- tot fent senyals enjogassats cap enfora, cap a
l'altra banda del vidre, cap on la dona bruna que
cavalca la moto li somriu. Intenta inútilment engres­
car-hi la menuda que s'obstina en un plor intermitent,
insidiós. Ella, però, també obstinadament, somriu. I
segueix adreçant cap enfora, cap on l'altra sembla
existir damunt la seva moto, gestos intermitents.
El taxista comenta qualsevol cosa, que no retinc:
la dona pàl·lida no hi para esment. La criatura, des­
prés d'una petita treva, recomença els sanglots. Ella
no sembla, tampoc, escoltar-la. Somriu, absent.
Absent, fins I tot d'aquell punt exterior, mòbil que
\
II
^
(D
0

12
(D
O
aparentment li fixa l'atenció i cap al qual sembla vin-
clar-se tota. Absent quasi de si mateixa, esdevinguda,
de cop, estrangera. Només mira, atònita, com si li
costés de reconèixer-s'hi, en el mal mirall de vidres
del taxi, la seva pròpia imatge desdibuixada, quasi fan­
tasmagòrica que se superposa, per breus moments, a
la realitat precisa i contundent -inabastable vidres
enllà- de la dona bruna.
Somric, jo també, entre envejosa i commiserati-
va. Torno, també. I sóc, de totes quatre, l'única que
sé. Sé com llegir cada fet, cada gest, cada pas, cada
Indici. Sota els meus ulls, tot s'afilera en una direcció,
una de sola. I així, tot té un sentit, un de sol. Tal com
davant d'una mort inesperada, després del primer
moment de desconcert dolorós, de mica en mica
se'ns van fent evidents tots els símptomes, abans
desapercebuts, que havien de portar per força a un
únic final.
Tinc les cartes, destapades, damunt de la taula.
S'entreteixeixen, com una teranyina, els fils que em
porten a desxifrar-les. Enmig de la creu, una dama
aixeca una espasa de doble tall. A l'esquerra, la lluna
arrisca una llum malalta. A la dreta, la mort amb dalla
de tardor. A dalt, la copa, capgirada, el vi vessat... a
baix, el foll que perd els passos per l'escala fosca del
desig. Estripo l'averany i reneixo de les cendres. Una
tardor, una altra, una altra. U serp deixa una i una
altra i una altra vegada pel cami la seva pell, vestit
brodat en la carn viva.
Només el plor de la menuda resta, per a mi,
indesxifrat. Indesxifrable. Doll fosc, llenguatge bàrbar.
Escuma de qui sap quin beuratge, potser enverinat,
ofert al seu propi futur, al futur de la dona pàl·lida que
la duu a coll, al meu futur potser. Amenaça que osca
tota seguretat, mil·límetre a mil·límetre. Punyida
sorda de la culpa obscurament inflingida.
Carrers de València, que travesses com si no
existissin, com si fossin només l'escenari mòbil i gira­
tori d'un episodi teu, tibant com la corda d'un arc:
pur moviment, la fletxa es menja l'aire del voltant,
imanta totes les imatges i les coses: cartó pedra dels
-^ X 5Í
decorats de colors, celatges de paper de seda són
escombrats pel seu impuls vertiginós. I la fletxa,
xuclada per una estranya força fagocitària que ho
arrossega tot i tot ho arremolina, s'endinsa, cega,
entre els llavis oberts del ponent.
Veig la dona blanca -dama blanca en un escaquer
desconegut, gegantí, on no sap com ni si s'ha de
moure, segons un reglament Incert. La veig com un
regal embolicat amb cel·lofana, ofert a les mans de
ningú, destinat només als ullals depredadors de la
passió. Però ella no ho sap. Dins els seus ulls, en una
sola imatge compacta, brillen els dies anteriors al
retorn, com un cristall molt pur en un estoig obert.
Dins dels narius, una sola olor enllaça el gessamí, l'al­
ga, l'almesc. Dins del sexe, una embosta de mar
immobilitza l'instant abans d'esclatar contra la roca,
que la convertirà definitivament en record.
L'ombra de les palmeres sembla innecessària
quan el desert ni tan sols s'insinua i quan la cremor
de la set no vol demanar cap oasi. L'abans de l'abans
del retorn és un garbuix de veus i de sons, de perfils
i de colors. Un sopar xinès farcit de mitges con­
fidències i d'insinuacions esbossades. Una conversa
fins a la matinada, amb aquella tensió febril que la son
sembla justificar. Un cop de telèfon brusc, a mig matí,
des de la feina, amb una invitació sobtada. Tu et fre­
gues els ulls, a penes desperta. Dius que sí. Que hi
aniràs. Hi vas. Hi vas anar. Recorda: el vaixell, tu i la
nena en un camarot compartit amb gent desconegu­
da, a la llitera de dalt de tot. La cullereta birlada al bar
per al iogurt de la petita. La bossa plena de mudes,
cel·lulosa i plàstic. Les farines, els pots. El neguit per
si deixarà dormir. I els ulls fits en allò que tal vegada
s'esdevindrà: que tal vegada s'esdevingué.
L'ombra de les palmeres sembla Innecessària i els
seus troncs, altíssims, l'escorta muda de la llum min­
vant. Arribeu a l'estació. El rellotge assenyala les vuit
en punt. La criatura dorm, subjectada per una tira de
roba blau fosc al pit de la dona blanca, que fa un
moment s'ha tornat a queixar: "Res, altra vegada no
ha menjat res..." Però ara dorm. I se n'oblida. I mira.

amb els ulls brillants, plens d'una febre que es vol feliç,
el rostre bru, els ulls menuts i negríssims de l'altra
dona. S'hi mira, s'hi emmiralla i s'hi troba, i creu tro­
bar-hi l'altra. I, potser com a la llegenda, pren la llà­
grima que s'ha escolat des del seu ull fins a la galta de
l'amant per una llàgrima vessada per l'amant mateix.
Hi ha trens pràcticament cada hora. Però cal
esperar-ne un que pugui transportar ia moto. Cinc
hores a la sala d'espera. No us en podeu moure, per­
què cal enllestir I vetllar els tràmits. Cinc hores que
et semblen un do inesperat i luxós: retardar encara
cinc hores l'arribada, el retorn. Cinc hores afegides a
les dues que ja vàreu guanyar en perdre el vaixell que
us hauria dut directament a Barcelona.
Sala d'espera. El temps deturat en el llindar. Per
damunt de la tauleta del bar, les mans arrisquen carí­
cies tímides, que es voldrien secretes; per sota, els
peus no gosen entrellaçar-se. La dona bruna, però,
sembla mestrejar la situació. Per més que un i altre
cop pregoni la seva sorpresa: "Mai no m'hauria ima­
ginat que això pogués passar!" Tu no la creus gaire,
però fingeixes creure-la. No vols que cap mínima dis­
crepància enterboleixi l'hora. Des de feia temps,
endevinaves un moviment llisquent i precís, lent i cal­
culat d'ella cap a tu. Un moviment que et seduïa per
la seva mateixa perfecció. I ara, ella el nega, i et sem­
bla com si, absurdament, ella volgués abolir-se a favor
d'un cop d'atzar ni tan sols pressentit ni, segons diu,
conscientment desitjat. Tu no la creus, però això no
projecta en tu cap ombra de desconfiança, perquè
alhora sents que la seva sorpresa no és fingida. I que
ella sí que es creu les pròpies paraules.
Sovint, com un llampec, passen per la ment de la
dona pàl·lida les escenes de la seva arribada a l'illa. La
dona bruna, esperant-la -esperant-les. El breu trajec­
te en moto. La casa, amb una insinuació de jardí al
davant. L'altra, la dona bruna, aixecant la balda, enar­
borant la clau, obrint la porta, queixant-se de l'estat
de la vivenda i dels propietaris: "No està en condi­
cions per ailotjar-s'hi amb una criatura..." I ella -afa-
lagada, però- replicant: "Que n'ets d'exagerada!" El
ram de perpetuínes grogues enmig del sostre. El plat
de fruita seca en un racó, arran de terra. Els mata­
lassos de ratlles blaves i blanques sobre el mosaic.
Elles dues, menjant figues de l'estació de pell clivella-
da, morades i vermelles. I la criatura, de cop, escla­
tant en un plor estrident, escandalós com una taca de
sang.
Ara sé que, malgrat l'aparença de viatge iniciàtic,
l'anada era també un viatge de retorn. I el retorn no
era sinó una anada, un camí obert i imprevisible cap
allà on jo, ara, intento tornar amb les paraules. Potser
il·lusòriament i potser, només, per recomençar el
cercle.
^ A X
13
es
GR
O

14
O
O
Ratasia de nous
^&
Lo bisbot s'acaba i comença una nova etapa i, per acomiadar-lo, res millor que una copeta
de ratasia per fer pair tota la reguitzera de plats que poden haver agradat o empatxat a alguns
lectors.
La ratasia és un licor casolà que es pren després de les postres, però també s'usa com a remei
de molts mals: cap, estómac, panxa... per la qual cosa cal tenir-la sempre a punt. Cada any, cap
al mes de juny, se'n h una quantitat determinada segons una fórmula pròpia de cada casa: de
nous, de codony, de cireres, etc. i amb unes propietats organolèptiques (sabor, aroma...) que
varien segons els ingredients (herbes i fruits) i el licor utilitzat: aiguardent, anís sec o anís dolç.
La ratasia de nous s'elabora el mes de juny, que és quan les nous són verdes; la de codony
hauria de preparar-se a la tardor.
Ingredients
Herbes:
Tarongina {Melissa offidnalis)
Espígol (Lavandula angustifolia)
Timonet (Thymus sp)
Te de roca (Akhemilh alpina)
Te de bosc {Sideritis hyssopifolia)
Menta (Mentha piperita)
Moraduix o orenga (Origanum vulgare)
Sàlvia (Salvia sp)
Romaní (Rosmarinus offidnale)
Camamilla (Matricaria chamomilla)
Marialluïsa {Aloysia triphylla)
Sanguinària (Paronychia argéntea)
Milfulles (Achillea millefolium)
Til·la (7(7/0 platyphyllos)
Fruits:
6 taronges partides a talls
6 llimones partides a talls
12 o més nous verdes partides, segons el gust
Espècies:
3 rames de canyella
4 claus
12 grans de cafè
Licor:
20 litres d'anís sec o mescla d'anís i aiguardent
(3J> -
Confecció
En una garrafa de boca ampla d'uns 20 litres, s'hi van
posant les herbes a manats, els fruits i les espècies.
S'omple amb l'aiguardent o anís, es tapa i es deixa
reposar a sol i serena 40 dies, rectificant de licor si
cal. Ja és a punt, es pot colar o filtrar i guardar-la en
ampolles o a la mateixa garrafa, o bé es pot deixar
tal qual i anar-la colant a mesura que es va consumint.
Que us aprofiti el licor, i no alceu massa el colze.
Ester Isus i Barado

El retaule renaixentista de Sorpe
El 23 de setembre passat es va presentar la restauració del retaule de l'església parroquial de
Sorpe, d'estil renaixeritista. Van assistir a l'acte el director general del patrimoni cuíwral, Sr. Josep
M. Huguet; l'alcalde de l'Alt Aneu, Sr. Joaquim Llena; el bisbe de la diòcesi d'Urgell, Sr. Joan Martí;
el president del Consell cultural de les valls d'Aneu, Sr. Ferran Relia; el cap del servei d'arxius,
Sr. Francesc Olivé; el cap del servei del patrimoni arquitectònic, Sr. Antoni Navarro; els alcaldes de
les localitats veïnes, molts ciutadans de Sorpe i rodalia i qui té l'honor d'escriure aquestes línies, en
qualitat de cap del servei de restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya.
Ambient de treball a l'església, en el moment de tornar a col·locar les taules ja restaurades
15
O
>
O
u
o
C3>

16
o
0,)
>
O
0
Un cop desmuntat el retaule, s'ha fet una fixació puntual
d'urgència de la policromia de les taules per procedir
al seu trasllat a les instal·lacions del servei
de restauració de Béns mobles
Si ho mirem bé, es tractava de la presentació
d'una restauració no conclosa. L'aspecte general és
realment el que van poder observar però, com s'ex­
plica més endavant, en el moment del muntatge defi­
nitiu es van descobrir unes portes que formaven part
de la fornícula de Sant Pere que, si bé per la cara
anterior estaven decorades com tot el conjunt, per
la part posterior eren policromades i estofades des
de feia més de vuit-cents anys. No obstant això, ja
haviem descobert durant la restauració que els tra­
vessers d'algunes de les taules renaixentistes també
eren d'època romànica i que segurament formaven
part d'un frontal o d'un baldaquí.
Com que es tractava, doncs, d'una restauració no
conclosa, vam pensar que els visitants que fessin cap
a l'exposició de plafons explicatius, situats als costats
del retaule, podrien entendre millor la tasca de con­
servació i restauració que s'ha fet al Centre de res­
tauració que la Generalitat té a les dependències
perimetrals del claustre del monestir de Sant Cugat
del Vallès entre els anys 1994-1995.
Dit sigui de passada -i sense voler abusar d'a­
questa magnífica tribuna comarcal per fer popaganda
de la labor portada a terme pel servei de restauració
de béns mobles de la Generalitat- aquestes petites
exposicions explicatives dels processos de restaura­
ció seguits en cada bé cultural han donat un resultat
sorprenent. Actualment, n'hi ha setze d'escampades
per tot el territori nacional i, per molt que insistim,
no ens les deixen retirar els responsables dels retau­
les perquè diuen que és un atractiu més. Aquest és
el cas, sense anar més lluny, de la petita exposició
corresponent al retaule de Son (Pallars Sobirà).
U restauració del retaule de Sant Pere, obra del
s. XVI realitzada al tremp de cola sobre fusta de pi, ha
estat una restauració amb anècdota. En primer lloc,
les seves dimensions (611x470 cm) ja corresponen a
una obra d'una certa monumentalitat. Però l'escultu­
ra de Sant Pere, de cos romànic -actualment a mig
netejar la policromia original- i de cap renaixentista,
ofereixen l'anècdota que delecta als periodistes més
o menys versats en art. Per fer més entenedora
aquesta adaptació del romànic al renaixement vam
instal·lar un negatoscopi amb unes radiografies en les
quals es pot veure perfectament l'encaix del cos amb
el cap. Tot plegat podia donar la sensació d'una peti­
ta clínica -per a una petita localitat on l'alcalde, el
nostre bon amic el Dr. Joaquim Llena, ja és del ram-
de la qual el pacient, sant Pere, mai es queixa ni es
belluga quan el radiografien.
C2> C3> C3>
Bé, petites bromes a part, m'agradaria recordar
dos aspectes que en la meva presentació oral vaig
apuntar el dia 23 de setembre. En primer lloc, que un
dels fonaments més sòlids de la identitat d'un país és
el seu patrimoni històrico-cultural. Els canvis cultu­
rals, la pèrdua de la memòria col·lectiva, el despobla­
ment de petits nuclis rurals on es conservaven, fan
que aquesta riquesa cultural es vegi avui amenaçada i

£/ retaule amagava fragments originals d'un baldaquí romànic
Alguns s'havien utílitzat com a travessers al dors de les taules i d'altres com a elements construaius de l'estruaura.
en via de desaparició. El segon aspecte que vaig dei­
xar sobre la taula anava orientat a la conservació.
Tota restauració ha d'anar acompanyada de mesures
complementàries de preservació o de conservació;
quan un retaule conté en la seva superfície molts anys
de fum, un ciri o una xinxeta encesa no el perjudica­
ran gaire, però si un retaule ha estat restaurat
recentment cal evitar els ciris i les xinxetes votives
perquè l'agressió és considerable.
Finalment, vull felicitar tots els ciutadans de les
valls d'Àneu, no solament per la recuperació d'aquest
magnífic retaule, sinó per tenir entre les seves files un
home locomotora, d'aquells que arrossega i fa quilò­
metres, dels que es mouen i fan país. Em refereixo,
no hi ha dubte, al Sr. Ferran Relia, president del
Consell cultural de les valls d'Àneu. Ell és qui telefo­
na al servei de restauració de la Generalitat i em diu:
Xarrié, ja et tinc un altre retaule perquè el pugueu
restaurar l'any vinent!
Josep M. Xarrié I Rovira
Cap del servei de restauració de béns mobles originals que conformen ei conjunt. El primer pis té
Retaule dedicat a sant Pere
Tècnica: Tremp de cola sobre fusta de pi
Dimensions: 611x479 cm.
Ubicació: Església de Sant Pere, Sorpe (Pallars Sobirà).
Època: Segle xvi.
Restaurat entre els anys 1994 i 1995.
Registre del SRBM núm. 4733.
Dades històriques
El retaule renaixentista de l'església de Sorpe està
dedicat a sant Pere, com el mateix edifici per al qual
fou construït. El presideix una escultura policromada
que representa també el mateix sant.
Arquitectònicament, és format per un pedestal
-amb dues portes i una predel·la al centre- sobre el
qual reposen tres pisos, amb nou taules organitzades
en cinc carrers, i un coronament. Tant aquesta zona
superior amb la figura de Déu Pare, que potser ori­
ginàriament era un frontó triangular que repetia l'a­
cabament superior de les portes, com part de l'es­
tructura arquitectònica del retaule -algunes pilastres
i cornisses i també les decoracions pintades imitant
la talla policromada, a manera de guardapols- són
d'una època molt posterior a la resta de les taules
una fornícula al carrer central que conté la imatge de
Sant Pere, una talla de fusta d'origen romànic força
modificada.
El muntatge del retaule, tal com ha arribat fins a
nosaltres, pot datar del mateix moment de les impor­
tants obres de remodelació de l'església romànica, a
principi del segle xviii, segons la data de 1726 que
C3 C3>
17
0
o
o

^
18
0
O
Qí
O)
>
O
u
o
CS) C3
consta en el campanar. Les reformes van comportar
la supressió de l'absis central i el capglrament del sen­
tit de la nau, amb la qual cosa el retaule va quedar
col·locat en el nou presbiteri, a ponent. El seu aspec­
te actual no respecta, dones, l'original perquè al
marge dels afegits i les repintades que tapaven la pin­
tura de les taules, sabem que falta almenys una taula
que devia ocupar el centre de la predella, on estava
representat amb tota seguretat Jesucrist -possible­
ment l'ecce homo-, entre les taules conservades de la
Mare de Déu i de Sant Joan Evangelista.
Fins al moment actual, no s'han trobat notícies
documentals sobre l'autor ni l'època de l'elaboració
del retaule, però els motius heràldics de la part supe­
rior poden servir d'alguna orientació: a la banda
esquerra, l'escut amb les armes dels Pallars -una àliga
bicèfala- i, a la dreta, l'escut amb les armes dels
Cardona -els cardots-. Sabem que el 1491, Joan
Ramon Folch IV de Cardona (1486-1513) és investit
primer marquès de Pallars i primer duc de Cardona,
i que, per tant, el retaule no pot ser anterior a aques­
ta data d'unificació de dos territoris que fins llavors
no depenien de la mateixa persona. El seu fill Ferran
de Cardona i Enríquez (MS43) va heretar els títols
del seu pare i es va convertir així en segon duc de
Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, ves­
comte de Vilamur, gran contestable i almirall d'Aragó.
Personatge molt influent de la noblesa catalana,
nomenat Gran d'Espanya de primera classe per
Carles V, havia rebut el 1519 la insígnia del Toisó
d'or. El seu escut fet per Joan Burgunyà al cadirat del
cor de la catedral de Barcelona ja incorpora les
armes del Pallars i les de Cardona.
Des del punt de vista estilístic, malgrat l'aspecte
arcaïtzant del retaule a causa dels fons daurats o d'al­
gunes composicions pròpies del gòtic i de la duresa
de l'execució, podem qualificar-lo com una obra
popular del renaixement català. Buscant analogies
amb d'altres obres, hem trobat a l'arxiu del nostre
servei dues peces, restaurades ja fa uns anys, que pre­
senten una relació força estreta amb el retaule de
La restauradora Núria Canyameras durar)t ei procés de restauració
de la taula del "Màgic Simó venent els secrets dels
seus miracles a sant Pere"
Sorpe. La primera és un fragment de taula del museu
diocesà de Lleida (inv. 159) que representa un per­
sonatge, en primer terme, assegut en un tron i un
altre personatge dret al costat. Ximo Company apun­
ta la hipòtesi que el personatge assegut fos Carles V
i data la peça a la primera meitat del s. xvii, una data,
segons la nostra opinió, potser massa tardana. La
segona són dues taules que representen una
Anunciació i que pertany al Museu diocesà de la Seu
d'Urgell (inv. 105). En aquest cas, se sap que prové de
la Pobleta de Bellvei (Pallars Jussà), i Mn. Albert Vives,
director del museu, la situa entre els segles xvi i xvii.
Les cares, la indumentària, el mobiliari i els elements
arquitectònics -amb algunes incorreccions de pers­
pectiva que es repeteixen-, com també els colors
emprats i la construcció dels suports, mostren mol­
tes afinitats amb el retaule de Sorpe, fins al punt de
poder considerar-les obres d'un mateix pintor, de
moment encara anònim.

Pel que fa al programa iconogràfic del retaule,
sobre un total de dotze compartiments dels tres cos­
sos superiors, la meitat estan dedicats a escenes de la
vida de sant Pere; dos al cicle de la vida de Jesús i de
la Verge (Calvari i Nativitat de Jesús) I la resta, com
també la predella i les portes, estan dedicats a diver­
sos sants (vegeu esquema).
Quant a la talla de Sant Pere, gràcies a la restau­
ració actual, s'ha descobert que tot el cos i el tron
conserven una policromia romànica. Per les seves
característiques i pels dibuixos ornamentals pintats i
estucats, podria datar-se a final del s. xii-comença-
ment del s. xiii. El cap del sant, en canvi, és un afegit
posterior.
L'altra revelació inesperada ha.estat la troballa -al
dors d'algunes de les taules i de la fornícula i també
en algun punt de l'estructura del retaule- de frag­
ments amb policromia romànica que devien pertà­
nyer a un frontal d'altar o, més probablement i segons
paraules de Joan Ainaud, a un baldaquí romànic. En les
restes de pintura s'hi poden veure fragments d'àngels
(cares, mans, túniques) i motius ornamentals de
caràcter vegetal i geomètric. Les decoracions d'estuc
en relleu corresponen a parts de la mandorla que
devia envoltar la figura central. El conjunt de frag­
ments, d'una alta qualitat pictórica, es pot relacionar
amb d'altres frontals de començament del s. xiii i,
especialment, amb el baldaquí de Sant Serni de
Tavèrnoles conservat al Museu d'art de Catalunya.
Ambdues descobertes de testimonis romànics,
fetes amb motiu de la restauració, no ens poden sor­
prendre gaire si les situem en el seu context.
Recordem el conjunt de pintures murals que es con­
serven al Museu d'art de Catalunya i que fan pensar
en una església de Sorpe profusament decorada, on
no hi devien faltar almenys una talla, un frontal i un
baldaquí.
Taula amb l'escena del Naixement de jesús, i l'escut dels
Pallars a sobre, un cop finalitzada la restauració
Bibliografía
ADELL GISBERT, J.A.; AINAUD DE LASARTE, J. i d'altres, £/
Pallars Sobirà. El Pallars Jussà, Catalunya Romànica,
Barcelona 1993, vol. XV, pàg. 155-160.
CARBONELL I ESTELLER, E., L'ornamer^tadó en la pintura
romànica catalana, Barcelona 1981.
COMPANY, X., Catàleg Pulchra, Centenari de la creació
del Museu 1893-1993, Lleida 1993, pàg. 29!.
VIVES I MIR, A., Catàleg Millenum. Història i Art de
l'Església a Catalunya, Barcelona 1989, pàg. 432.
Descripció iconogràfica
I - Pare etern
2- a) Escut dels Cardona
b) Sant Miquel Arcàngel
3- a) Sant Bartomeu escorxat
b) Sant Martí partint-se la capa amb un pobre
4- a) Calvari
b) Coronació de sant Pere
5- a) Decapitació de sant Joan Baptista
b) Martiri de sant Pere
6- a) Escut dels Pallars
b) Naixement de Jesús
7- Sant Pere pescador visitat per Jesús
C3>
0
0

^
20
0
O
Qí
0)
>
O
u
O
Escultura de Sant Pere: les cates deixen veure que hi Examen havia organolèptic
una altra policromia més antiga que havia quedat tapada per
repintades posteriors. La meitat esquerra del cos i del tron
mostren la policromia original, probablement de principis del L'estat de conservació de la fusta del pi del suport
segle XIII
era, en general, bo, ja que es mantenia sòlid i resis­
8- Sant Pere predicant
9- El màgic Simó venent els secrets dels seus
miracles a sant Pere
10- L'ascensió i la caiguda del màgic Simó
11 - Sant Pau
12- Santa Bàrbara i santa Caterina d'Alexandria
13- U Mare de Déu
14- Sant Joan Evangelista
15- Santa Clara i santa Llúcia
16- Sant Pere
tent, llevat d'algunes deformacions causades pel
moviment natural del suport de fusta com, per exem­
ple, una lleugera separació d'algunes taules. Sembla
que el conjunt no havia patit problemes d'humitats
-no hi havia indicis de fongs- ni atacs d'insectes xilò-
fags, ni tampoc mancances importants. Excepcional­
ment, a la porta de Sant Pau s'hi havia fet un forat, a
manera de gatonera, tapat amb tela de lli i repintat.
Les taules, d'un gruix aproximat de 2 cm, s'encai­
xaven les unes a les altres o testa (unions vives) i, a
més, les unions s'havien reforçat amb estopa de jute
i un enlluït de color blanc. En el revers de moltes tau­
les, s'ha pogut constatar la utilització de travessers de
reforç que havien format part, molt probablement,
d'un antic baldaquí d'època romànica.
La capa de preparació, de tipus tradicional (sulfat
de calci i cola de conill) té un gruix uniforme i consi­
derable (aprox. 3 mm), i una textura granulosa,
excepte la capa més externa. El seu estat de conser­
vació era força delicat per descohesió amb el suport,
motiu pel qual s'havien format algunes bosses d'aire,
algunes amb brutícia acumulada i nombrosos despre­
niments que s'havien intentat fixar de foma barroera
per mitjà de dos sistemes: amb claus de ferro -una
mitjana de 15 o 20 claus per taula que, a més, s'ha­
vien anat rovellant- i amb fustes encolades entre el
suport i la capa de preparació, que eren causa de
notables aixecaments.
C3> C3
Hi havia algunes pèrdues que, en la darrera inter­
venció (possiblement al segle xviii), s'havien estucat
de nou; també hi havia hagut un desplaçament d'al­
guns trossos d'estuc a una altra zona de la taula.
La capa pictòrica és un tremp de cola sense
envernissar, amb zones de plata amb colradura
(brunyida i cisellada) damunt bol, tractada amb dife­
rents tipus de decoració al tremp de colors blanc,
roig i negre. La seva cohesió amb la capa de prepa-

ació era prou bona. En la policromia original -que fa
suposar la mà de diferents autors- s'observa un trac­
tament de cabells i carnacions molt lineal -contorns
delimitats en negre- i unes vestimentes realitzades
quasibé per mitjà de tintes planes. Però aquesta pin­
tura, despresa en molt punts en saltar la capa de pre­
paració, havia estat repintada bastament sobre les
noves zones estucades i, en alguns punts, directa­
ment sobre la policromia original; també hi havia
retocs fets amb terres en la colradura.
En la capa de superficie, a més dels nombrosos
repintats, hi havia una gran quantitat de pols que s'ad­
heria a una altra capa de brutícia més consistent i
homogènia, la qual havia anat formant una pel·lícula
força compacta.
La talla policromada de Sant Pere, que estava
totalment repintada, avui és, encara, en procés de
restauració. A sota del repintat -creiem que del
s. xviii- ha aparegut una delicada policromia d'època
romànica en un estat de conservació prou bo.
Procés de restauració-conservació
El procés de restauració-conservació ha consistit,
en primer lloc, en una fixació general in situ per pro­
tegir la capa pictòrica durant el trasllat i, una vegada al
servei de Sant Cugat, s'ha fer una nova fixació mit­
jançant injecció, amb un adhesiu. De manera sistemà­
tica, s'han anat aplanant amb pesos les zones amb aixe­
caments.
A continuació, després d'eliminar la brutícia super­
ficial, s'han retirat els nombrosos claus que subjecta­
ven la pintura, i també les fustes que, amb la mateixa
funció, estaven enganxades entre la capa de prepara­
ció i el suport. S'han eliminat les restes de cera amb
un aparell que emet aire calent, sense córrer, d'a­
questa manera, el risc de malmetre la policromia.
Així mateix, han estat retirats els antics repintats i
estucs que cobrien la capa pictòrica i la colradura ori­
ginals, deixant la fusta vista en aquells casos en què,
com la porta de Sant Pere, s'havia refet una bona part
Plafó amb fragments de baldaqui romànic que s'havien aprofitat
per a la construcció del retaule renaixentista.
del conjunt. En aquest sentit, l'operació de neteja, en
la qual s'ha utilitzat des d'aigua destil·lada i sabó neu­
tre fins a diversos productes químics més forts, ha
donat moltes sorpreses iconogràfiques com és, per
citar un exemple, el cas de l'escena del màgic Simó
intentant vendre el secret dels seus miracles a sant
Pere. En aquesta hi havia tota una zona que havia estat
arrencada, desplaçada i repintada, i que amagava la
policromia original, que en la restauració ha tornat a
sortir a la llum.
21
O
n3
>
O
o
C33 C3>

^
22
O
^
O
o
El sistema de presentació ha consistit en un
envernissat general amb un vernís rebaixat per tal
d'evitar excessives brillantors, i una reintegració
cromàtica seguint criteris diferents depenent de les
característiques de les llacunes:
En llacunes petites (aprox. d'uns 5 mm) s'ha fet un
retoc de tipus il·lusionista.
En les zones reestucades, després d'eliminar els
estucs no originals, s'han fet veladures per matisar els
blancs de les massilles allà on aquelles respiraven.
Finalment, a les zones on ha quedat la fusta vista
s'hi ha fet una fina veladura que n'unifica les diferents
tonalitats.
Els processos més particulars d'aixecaments i
arrencaments els veurem descrits amb detall, pas a
pas, en la descripció fotogràfica.
Restauració
Policromia
Núria Cañameras Tomàs:
Escut/Sant Miquel Arcàngel, Escut/Naixement, Sant
Pere Pescador, Sant Pere predicant, el màgic Simó
intentant vendre a sant Pere el secret dels seus mira­
cles, ascensió i caiguda del màgic Simó, portes de Sant
Pere i Sant Pau.
Sílvia Samaniego Jou:
Calvari/Coronació de sant Pere, santa Clara i santa
Llúcia.
Mireia Fages Rodríguez
i Mònica Perelló Segura:
Sant Bartomeu escorxat/Sant Martí partint-se la capa.
Decapitació de sant Joan Baptista/Martiri de sant
Pere.
Conxa Armengol Ferrer:
Decapitació de sant Joan Baptista/Martiri de sant
Pere, santa Bàrbara i santa Caterina d'Alexandria.
C3> C3> cn>
Alícia Romeu Pérez:
Calvari/Coronació de sant Pere, Mare de Déu, sant
Joan Evangelista.
Suport:
Enric Pujol Espinosa de los Monteros.
Coordinador:
Josep M. Xarrié Rovira.
Anàlisis físico-químiques
i fotografies d'anàlisis:
Eudald Cid Ballbé.
Fotografies:
Carles Aymerich Barba.
Documentació històrica i bibliogràfica:
Mireia Mestre Campà.
Difusió dels processos de restauració:
Àngels Planell Badell.
^,„v~-«-».^
Cl5>

Ar quite dura i territoris de muntany a^.
Més enllà dels tòpics
Lluny ens queda el record de la primera endinsa-
da per les valls interiors del Pirineu clos i ancorat en
la profunditat d'una història secular. Records impreg­
nats de la força del territori: dur i esquerp en els con­
traforts alpins, les congestes i les geleres, blancs
enlluernadors d'espurnes solars espetegant les topo­
grafies nevades; verds forts dels boscos i suaus con­
trastos dels prats; aigües en curs davallant dels llacs
clivellant les terres, foradant la roca; poblets senyers
dalt els penyals guaitant les valls; viles mercat a frec
dels rius vigorosos; escampall de bordes i pletius per
aprofitar tot un vast territori colonitzat per una agro-
ramaderia soferta i constant. Viure a muntanya és, en
qualsevol cas, una expedició que cal preparar per
superar les maltempsades, per guarir-se de l'impre­
vist, per gaudir d'un territori íntegre. Cal anar més
enllà dels tòpics i descobrir els valors i els contrava-
lors d'aquestes contrades, les contradiccions de la
qualitat territorial i les dificultats de sobreviure en
una economia feixuga de cicles productius difícils i
cada com més en recessió, mancats de serveis ele­
mentals com ara l'accés, les comunicacions, la sanitat.
L'èxode poblacional ja iniciat el segle passat ha
marcat profundament l'essència dels territoris de
muntanya i ha generat a cops una certa desconfiança
col·lectiva envers el futur. I un territori sense pro­
jectes, sense perspectiva, pot esdevenir una reserva,
un gueto i, en el pitjor dels casos, una relíquia de la
història.
Sembla, tanmateix, que la resistència de la geo­
grafia potent i infranquejable s'està esmunyint al pas
de cada nova primavera per les facilitats amb què les
noves comunicacions penetren en aquest territori, i
perquè hom detecta que hi ha capacitat i voluntat per
crear noves iniciatives de vida. Des de la influència de
la indústria hidrológica fins a les noves formes del
turisme lúdic i els nous esports de muntanya, es
detecta una predisposició per adaptar-se a les noves
demandes que planen sobre el territori. Tant és així
que la transformació de les formes de vida, lligada als
canvis en les formes de produir, ha capgirat, antro-
pològicament parlant, l'ancestral interrelació històri­
ca entre paisatge i societat. Cal, tanmateix, no refiar-
se de l'emmirallament d'obtenir resultats ràpidament.
Territoris de muntanya. Integració dels nuclis en el paisatge. A la foto, les valls d'Àneu.
(Fotografia: Josep Àngel Corbella)
23
ce
A

24
fi
es
A
solament des del punt de vista econòmic. La vitalitat
d'un territori depèn de l'equilibri entre els recursos
i el seu gaudi, des d'una perspectiva integral i variada.
Parlar d'arquitectura està molt lligat a aquest dis­
curs general de coherència entre territori i econo­
mia, entre home i medi, entre paisatge i cultura.
L'arquitectura és justament la resolució, per mitjà de
les formes o dels espais construïts, de les necessitats
d'aixopluc de les activitats humanes: residir, treballar,
gaudir. L'arquitectura té, doncs, un objecte; disposa
d'uns instruments i motiva i estimula les apreciacions
estètiques i sensibles. L'arquitectura, doncs, no és
solament la construcció material, sinó alguna cosa
més: el reflex d'una cultura de les formes de vida d'un
determinat territori.
Parlar d'arquitectura de muntanya és, doncs, par­
lar de les característiques especials que la condicio­
nen: quina és l'essència dels programes funcionals (la
composició dels nuclis familiars, els sistemes produc­
tius, els diversos usos a què es destinaran les edifica­
cions), els materials de què es disposa per construir,
la preparació i la capacitat tecnològica dels operaris
del sector de la construcció.
Parlar d'arquitectura de muntanya, tanmateix, ha
estat un conflicte entre les diverses tendències i
arquetips que han marcat què i com s'han de fer les
coses. Ha estat un debat constant entre les actituds
que han de dirigir les actuacions arquitectòniques: el
mimetisme formal i de materials constructius amb les
arquitectures tradicionals. Ha estat la lluita dialèctica
entre el vell i ei nou, entre el pintoresc de la con­
servació -per la conservació- i l'allau d'atemptats
paisatgístics que s'han comès per allò que sí no l'e­
conomia se'n va en orris.
Hom creu que estem ja en unes noves condicions
d'equilibri entre el que demana el desenvolupament
socioeconòmic i les respostes que l'arquitectura ha
A
A
de donar. Em permetré algunes hipòtesis i ho inten­
taré il·lustrar amb alguns exemples tòpics, perquè
penso que també tradicionalment hem constatat i
criticat allò que ens semblava malament, i potser
aquesta lògica s'ha d'invertir per bé de l'arquitectura,
i per bé de la vida a muntanya.
L'arquitectura de les edificacions l·ia d'es­
tar d'acord amb les necessitats funcionals pre­
sents i respectar els testimonis de valor patri­
monial, cultural, històric, arqueològic.
La gran mutació de l'arquitectura de muntanya
l'ha produïda l'alteració de l'ordre socioeconòmic
familiar tradicional. Com molt clarament s'explica en
l'estudi de Jordi Abella i Pons i Joan Abella i Escuer,
"la casa com a unitat arquitectònica" és un dels com­
ponents bàsics d'un ordre integral que és la mateixa
societat i les seves formes de relació i vida; "la casa
és ¡'altra unitat bàsica de la societat aneuenca i pirinen­
ca en general. La casa és també un sentit plural i en ella
0 a l'entorn seu es desenvolupen diferents facetes de la
vida dels individus. La casa no tan sols és l'edifici residèn­
cia de les famílies o grups residencials; és també, la
mateixa família, els coresidents no emparentats i tot el
seu patrimoni material (terres, eines, persones, bestiar,
edificis, etc.) i immaterial (estratègies matrimonials, pres­
tigi, estatus social, etcj".'Aquesta integritat s'ha vist
alterada pels canvis de la societat pirinenca. Sovint les
famílies han deixat l'activitat tradicional. El paller
queda buit, la llúpia eixalabrada. Les quadres ja no
serven el bestiar i les bordes resten isolades enmig
dels prats que ningú dalla. Per això, la reconversió de
cases i pallers comporta la seva adequació als nous
requeriments, que cal construir amb criteris compo-
sitius i constructius contemporanis. Tanmateix, hi ha
edificacions existents que cal mantenir amb tots els
A

- !«È^^|È - '^Sí^wl^^^ijfji^. - • _
msv'i- !^^^' ^w|C ''^BÍÍ^W ••• 25
El Parc del Segre de la Seu d'Urgell. Lo configuració d'ur) nou paisatge de muntaya. (Fotografia: ]ornet-Uop-Pastor)
seus invariants i amb les peces d'arquitectura i ele­
ments constructius, àdhuc funcionals, tal com foren
concebuts en el seu origen. Qui gosaria desmantellar
la torre de guaita, foragitar els campanars o ignorar
les restes d'una vila closa? El sentit de les permanèn­
cies arquitectòniques rau en el seu valor antropolò­
gic, per tal d'assegurar la memòria històrica d'un
territori en el procés permanent d'adaptació als nous
temps, sense perdre la identitat. Pel que fa al valor
patrimonial i etnològic que es transmet per la con­
servació dels conjunts arquitectònics, en el territori
pirinenc, els nuclis urbans constitueixen un vertader
sistema arquitectònic format per l'agregació equili­
brada d'unitats familiars, ubicades en edificacions
tipològicament diverses: la casa, la cort i la quadra,
els pallers... que prenen formes diferents d'organit­
zació segons les valls (Cerdanya, l'Urgellet-Baridà,
Aneu...) Nuclis urbans sàviament integrats a la topo­
grafia, constituïts per espais urbans simples que s'hi
adapten i que s'enllacen amb el territori quasi amb
una fusió gradual mitjançant els arenys dels rius, els
/
Pla d'organització i ir)tegració de les iniciatives patrimonials
del Pallars Sobirà. Viles Closes. Escaló
(Dibuix ].A Corbella)
• Vi • rí
camps de conreu de la vianda, les arbredes vora els
camins. Precisament pel caràcter relativament con­
temporani del desenvolupament turístic, alguns
nuclis han començat a experimentar l'extensió de la
seva taca sense massa concessions al respecte de les
lleis de l'entorn. Cal un debat seriós en aquesta línia
de les pautes del creixement dels nuclis de muntanya,
perquè no hi ha una experiència acumulada i es
necessita abordar aquest desafiament amb instru­
ments d'ordenació renovats. Tanmateix, aquest
tema, que no podem exhaurir en aquestes ratlles,
queda obert a les aportacions que hom pugui conti­
nuar. L'experiència de la colmatació dels nuclis ara­
nesos i l'expansió recent dels nuclis de la vall de Boi
(sobretot la transformació d'indrets com Taüll) rei­
vindiquen un estudi més aprofundit sobre com modi­
ficar el paisatge creat per l'extensió urbana als nuclis.
L'arquitectura de les noves edificacions, o
la rehabilitació de les existents, no s'han de
considerar actuacions aïllades, autònomes,
sinó en permanent diàleg formal i funcional
amb els conjunts arquitectònics -els pobles,
les viles- i el paisatge on s'insereixen.
Fins i tot, la intervenció en els territoris oberts
cal que consideri la inserció i la integració a través de
la coherència formal que té a veure amb l'impacte
visual que pot generar. En aquest sentit, no es pro­
posa pas l'establiment d'un territori intocable. La vida
de la comunitat pirinenca demana l'actualització dels
serveis, dels equipaments, de les arquitectures. Fins i
tot cal reinventar les possibilitats d'ús i gaudi del
territori i dels seus potencials. L'exemple del Parc del
Segre de la Seu d'Urgell és avinent per demostrar la
validesa d'una actitud estratègica i d'equilibri
mediambiental en la utilització dels recursos de l'ai-
fi
u
A

26
fi
gua. Després de les riuades, la força canalitzada del
riu permeté concentrar les terres dels arenys mit­
jançant la reparcellació de les propietats i l'aglutina-
ció dels terrenys sobrants i els comunals, configurant
un gran parc territorial per a esports de natura: pira-
güisme d'aigües braves, esquí de rodes, etc.
L'arquitectura del parc vol assimilar-se a l'organitza­
ció de les sinuositats del vell riu, l'arquitectura dels
equipaments I de les infraestructures cerca el diàleg
amb el paisatge a través de la potenciació de les
visuals sobre la feçana de la ciutat rehabilitada o del
marc muntanyenc del perfil del Cadí. És una obra
nova, sobre un paisatge nou, marcat per la història i
per la memòria del lloc, desenvolupada amb una acti­
tud projectual oberta, sense mimetismes.
Les formes de l'arquitectura han de res­
pondre a la sensibilitat de treballar amb ins­
truments formals tradicionals, conjuntament
amb les "noves formes" de projectar, conside­
rant la disponibilitat de nous materials diferents de la
fusta i la pedra i en conseqüència noves formes de tre­
ballar-los i de posar-los en obra. Hi ha nuclis piri­
nencs que han patit l'equivocada simplificació norma­
tiva del tot pedra i del tot fusta, descuidant altres
requeriments normatius, com ara la forma de treba­
llar-la, la seva procedència i, per tant, les consegüents
textures diverses a les originals, o la seva tonalitat
dissonant. La simplificació tipològica ha generat
£/ valor patrimonial i etnològic dels conjunts arquiteaònics. A la foto, vila closa d'Esc
(Fotografia: Josep Àngel Corbella)
també arquitectes de poble espanyol. Hom aposta
més per la qualitat de les arquitectures no mimèti­
ques. Arquitectures que exploren sobre els contin­
guts essencials: la composició dels volums, la sensibi­
litat per construir amb bona textura la planeïtat de
les façanes, la distribució de les obertures, etc. amb
la utilització convenient dels materials raonables per
fer una arquitectura de qualitat que respongui a les
noves necessitats de seguretat, confort, i amb condi­
cions ambientals. L'arquitectura tradicional continua
essent el llibre de la saviesa on anar a trobar les lleis
de l'arquitectura de muntanya, però cal explorar més
enllà del folklorisme, amb la tradició com a bagatge.
Bones arquitectures es recullen en compendis ben
estructurats i amb una tesi de fons com planteja l'ar­
quitecte Ramón Maria Puig: "Mientras se edificaba al
ritmo lento del propio crecimiento vegetativo, la casa tra­
dicional pirenaica no planteaba problemas formales ni de
estilo. Se tenían asumidas unas tipologías y no había más
que seguirlas. La aparición de la segunda residencia, a
principios de siglo, con la llegada de los primeros verane­
antes, tampoco comportó ningún problema. Si, acaso,
una novedad estilística, que fue el cambio del modelo tra­
dicional por el del chalet suizo, ideal que se perseguía en
mil y una variantes, que la mayoría de las veces nada
tenían de suizas.
Pero hoy, la realidad de las tierras pirenaicas, con la
aceleración con que se está produciendo el paso del sec­
tor primario al terciario, es demasiado compleja y cam-
A /.= A A

iante, para que las nuevas necesidades edificatorias se
puedan afrontar siguiendo sólo las pautas tradicionales.
El complejo deportivo, el hotel, el edificio de servicios,
el bloque de apartamentos o la nueva instalación agro­
pecuaria, comportan forzosamente un cambio tipológico.
Pero incluso el tema de la casa, tanto por pasar del des­
tino casi exclusivo de vivienda rural al de segunda resi­
dencia, como, sobre todo, por su rápida proliferación,,
parece que la concepción tradicional de la misma sea
cada vez más cuest/onob/e'? Efectivament, l'arquitectu­
ra es desvetlla enmig d'unes noves condicions de pro­
grama, i atén una valoració innovadora del vell tema
del context. Així doncs, la integració té a veure més
amb la composició que no pas amb la decoració o el
maquillatge de les edificacions. Bons exemples d'inte­
gració els hem de veure en l'esforç d'endreçar pro­
grames funcionals en tipologies arquitectòniques que
mantenen l'esperit dels referents, però incorporen
nous llenguatges. Valgui com a exemple d'exploració
de noves maneres de procedir una de les obres
recents a Esterri d'Àneu, la pensió la Creu, obra de
l'arquitecta Elisabet Claró.
Les noves demandes i la pressió que generen
sobre els territoris de muntanya exigeixen la simul­
taneïtat de dues estratègies: d'una banda, la cura i el
manteniment del patrimoni existent sense deforma­
cions i, de l'altra, la creació de noves àrees de crei­
xement en residència i en altres usos del sòl.
Efectivament, abans d'hipotecar el desenvolupament
harmònic del territori i comprometre noves àrees de
sòl per urbanitzar de bell nou, cal que es recuperin
els estocs edificats abandonats, les edificacions
enderrocades o en mal estat, i, en definitiva, tot
aquell patrimoni edificat existent, per tal de reactivar
l'equilibri entre el poblament de les valls i els territo­
ris de cotes superiors. Per això calen dues accions:
completar el planejament urbanístic de tots els terri­
toris de muntanya per fer efectiva l'aspiració racional
i col·lectiva a l'ordenació integral del territori; d'altra
banda, elaborar uns censos comarcals d'edificacions
en estat de runa, abandonades o en desús, per tal de
/ , A
Nous programes funcionals, noves arquitectures.
Pensió La Creu, Esterri d'Aneu.
(Fotografia: Bisabet Claró)
conèixer l'estat real d'oferta d'edificacions existents
que permetin endegar programes de recuperació,
mitjançant una incentivació des del punt de vista tèc­
nic i econòmic, i la possibilitat de seguir en la línia de
diversificació de l'oferta residencial, tant pel que fa als
habitants de primera residència com a l'oferta de
segona residència.
Les experiències de nous sòls residencials a mun­
tanya tenen nefastos exemples d'implantació en terri­
toris ben situats que esdevenen després ingrats per­
què són urbanitzacions aïllades que degraden el medi
ambient i destrueixen paisatges de gran qualitat natu­
ral amb arquitectures de volums desmesurats en altu­
ra o d'ocupació excessiva del sòl. Tanmateix existei­
xen experiències reeixides que hom proposa admirar
i treure partit de llur contribució a la projectació de
nuclis a muntanya. El nou nucli del Pont de Bar, pro-
27
03

28
u
A
jectat per l'arquitecte Lluís Maria Vidal i Arderiu, és
un exemple de creació d'un nou nucli residencial que
Integra habitatges, espais públics i equipaments
comuns per a la població. Se situa a la solana, prote­
git per l'especial configuració de la topografia i les
arbredes, de tal manera que l'impacte visual és mínim
en relació al paisatge. La construcció utilitza materials
nous, que s'ajusten a una composició arquitectònica
encertada de volums i configuració tipològica, factors
en aquest cas més importants i determinants de la
qualitat de la intervenció que el tipus de material
emprat.
L'arquitectura evoluciona al ritme de l'evolució
social. Les modes, els folklorismes o els edificis
intranscendents poden continuar desmillorant la per­
sonalitat vigorosa del territori pirinenc si no proce­
dim des de la convicció que cada actuació, cada pas-
terada, cada gest d'obra que es realitza en el territori
ha d'ésser realitzat des de l'autenticitat de la sensibi­
litat del projectista, de l'usuari, del mestre d'obres, de
la tutela de l'administració. No ho aconseguirem sola­
ment des de les normatives, sinó des de la preocu­
pació col·lectiva per enriquir el bagatge cultural de la
transformació arquitectònica. Ben segur que el debat
i la recerca són encara ben necessaris per continuar
avançant més enllà dels tòpics.
Notes
Carles Llop i Torné
arquiteae
I ABELLA I PONS, Jordi; ABELLA I ESCUER, Joan, Casa endins. Quaderns
de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu, núnn. I, Consell cultural de les
valls d'Àneu, Esterri d'Àneu, pàg. 46.
2. PUIG ANDREU, Ramon Maria: Casas de montaña. Pirineos. Editorial
Gustavo Gil, SA, Barcelona 1991, pàg. 7.
Nous nuclis residencials a muntanya. El Pont de Rar.
A
(Fotografia: Lluís Maria Vidal i Arderiu)

El despertar de la muntanya
No és, ni de molt, cap novetat -i, per tant, no
podem presumir d'innovadors- assenyalar que el tan
exalçat i mitificat mercat no és un jutge just a l'hora de
repartir, entre el conjunt de la societat, els resultats de
la producció, assignant correctament, d'acord amb l'a­
portació de cadascú, les prebendes i les penitències. El
que succeix, com tots ben bé sabeu, és que unes i altres
es concentren en l'espai i en el temps provocant unes
diferències notables entre aquells que poden gaudir, no
tan sols d'una sèrie d'avantatges derivats del seu major
poder adquisitiu, sinó també d'estar situats molt més a
prop dels centres de poder, dels serveis col·lectius
(ensenyament, sanitat, mitjans d'informació, noves tec­
nologies, etc.), dels mercats financers i, en definitiva, de
tota aquella infraestructura que permet un desenvolu­
pament de les activitats productives i d'aprofitament
dels recursos que podríem considerar moderns i adap­
tats a les exigències dels nous reptes que planteja la
moderna internacionalització de l'economia.
No hi ha dubte que els àmbits territorials mun­
tanyencs són proves molt explícites d'aquestes desigual­
tats espacials, malgrat que les diferents situacions histò­
riques provoquen fortes mutacions en el medi i en les
relacions entre les àrees més concentrades i les més
desertitzades, que forçosament obliguen a canviar les
anàlisis, però que en cap cas ens han de portar a consi­
derar que els problemes entre la perifèria i el centre han
desaparegut, simplement perquè el temps per cobrir el
trajecte entre ambdós punts s'ha escurçat considerable­
ment i part de les rendes de les connurbacions urbanes
arriben a la muntanya en inversions en segona residèn­
cia.
L'activitat turística
L'explotació dels recursos turístics, especialment el
de la neu, apareguda de forma mercantil i especialitzada
coincidint, curiosament però no casualment, amb l'inici
de la paralització de les migracions interiors, ha suposat
el despertar de la muntanya IToDertura d'uiW^hov
econòmica per tal de recuperar temps perdut i consoli­
dar una economia per sobre del nivell mínim de sub­
sistència, que estabilitzi la població i serveixi per actuar
com a focus d'atracció d'una demanda desitjosa de tro­
bar en el medi natural el contrapès a les deseconomies,
mercantils i humanes, del sistema urbà.
Naturalment, aquest aprofitament econòmic de la
neu ha tingut un efecte multiplicador en altres sectors,
fonamentalment en la construcció, l'hoteler, el comerç i
altres activitats lligades al turisme, que, indiscutiblement,
han suposat una sortida del túnel en què es trobaven
aquests àmbits, sense arribar, però, encara, a l'estació de
la tranquil·litat i d'un futur net d'incerteses, dubtes i
inequívocament esperançador.
Ha estat, doncs, el turisme, i particularment la neu,
el punt de sortida d'aquest despertar, però, com es diu
sovint en terminologia esportiva, l'important no és arri­
bar sinó mantenir-se i cal que la son no ens torni a
envair el cos perquè aquest despertar no es convertei­
xi en flor d'un dia. El primer que s'ha d'intentar és no
caure en una economia excessivament monoproductiva,
és a dir, hem de diversificar al màxim possible l'oferta
turística (són positives en aquest aspecte les últimes ini­
ciatives dirigides a potenciar les instal·lacions d'aigües
termals) i intentar allargar el període de producció,
reduint els efectes negatius d'una desmesurada estacio-
nalitat. L'oferta turística ha de ser present tant a l'estiu
com a l'hivern.
Oferta complementària
Per això és fonamental pensar en una oferta de ser­
veis complementaris del turisme i que es poden centrar
Estació d'esquí. Remuntadors de la èonoigua
Foto: J. Blanco
OS
o

30
0
en activitats que, fins ara, ben poc es consideraven com
a impulsores o promotores de l'activitat sòcio-econò-
mica del territori. Estem fent referència a tasques com
la Universitat d'estiu de la Seu d'Urgell, l'Ecomuseu de
les valls d'Aneu, les Jornades gastronòmiques del Pallars,
les Trobades d'escriptors, o tantes altres que tenen com
a paper fonamental explicitar, fer sortir a la superfície,
les pròpies forces o els recursos inequívocament endò­
gens. Cal entendre la recuperació del patrimoni (en el
seu sentit més ampli, econòmic, cultural, etnològic,
històric, artístic, antropològic, etc.) com una possibilitat
més d'estabilitzar la població, de millorar la qualitat de
vida i, en definitiva, d'un inici d'integració i vertebrado
de les àrees de muntanya.
No és la primera vegada que assenyalem que en
aquests moments cal, en la muntanya, aplicar el principi
poc de moh. enlloc del molt de poc, la qual cosa significa
multiplicar el nombre d'activitats a desenvolupar, enca­
ra que no siguin de grans dimensions, i no concentrar
els esforços en una sola tasca (la neu, per exemple). En
definitiva, hem de saber valorar que la muntanya té i pot
oferir una sèrie de recursos (aigua, boscos, ramaderia,
energia,) que en cap cas podem abandonar totalment
per centrar-nos només en el que ha estat l'origen del
despertar: la neu. Recuperar la producció alimentària de
qualitat (formatges, iogurts, foie gras, embotits, etc.) lli­
gada a la història culinària de la terra, amb una dimensió
de mercat petita, és tasca que no hem de menysprear
perquè pot tenir un important caràcter de complemen-
tarietat.
La conservació del medi
Naturalment que aquesta nova diversificació de l'ac­
tivitat ja no pot basar-se en els criteris que hom podia
fer valer al final dels seixanta, quan l'esquí va esdevenir
el messies de la muntanya, sinó que l'anàlisi ecològica és
fonamental i més, si és possible, en el territori mun­
tanyenc on, tal com estem mantenint, els recursos natu­
rals tenen un protagonisme especial i, per tant, no hi pot
haver cap tipus d'obra infraestructura! sense el corres­
ponent estudi d'impacte ambiental. Aquest ecologisme
£/s esports d'aventura, ur) atractiu turístic
no ha de negar, però, allò que reclama tota àrea equi­
pada defícitàriament: infraestructures que no tan sols la
facin accessible, sinó que la dotin d'aquell capital col·lec­
tiu bàsic que tota societat necessita per a la seva pròpia
subsistència. Per començar, els criteris ecològics s'hau­
rien de centrar en la potenciació dels nuclis existents i
no en la creació de nous (noves urbaniuacions), ja que
cal aprofitar els nivells d'urbanització ja existents i evi­
tar, al mateix temps, l'aparició de fortes rendes especu­
latives que no es queden a la muntanya, que generen una
demanda de serveis municipals cars i d'utilització llunya­
na, i impossibiliten l'assoliment d'economies d'escala en
els serveis públics.
Inversió pública
i transferència de rendes
Aquestes iniciatives privades s'haurien d'acom­
panyar amb la insubstituïble obra pública. En l'àmbit de
les infraestructures, sobretot en les de comunicacions
perquè són les més cares, xoquem amb un problema
cabdal: el de la voluntat política. La millora de les carre­
teres de muntanya, l'obertura de noves vies i els intents
per enfortir el teixit urbà requereixen, inexcusablement,
una política de reequilibri territorial (exempta, a la pràc­
tica, al nostre país) que, via serveis públics, transfereixi
rendes de les àrees més concentrades a les més neces­
sitades. No és veritat que el túnel de la Bonaigua no es
pot fer perquè no hi ha assignació pressupostària.
L'autèntica realitat és que els recursos de què es dis-

posa es destinen, perquè així es decideix políticament, a
altres activitats que s'entenen, també políticament, prio-
ritàries. Per això diem que cal una voluntat política que
giri cent-vuitanta graus l'actua! posició, encaminada a
justificar la inversió pública amb criteris de rendibilitat
exclusivament econòmica, i és clar, sota aquesta pers­
pectiva, només hem d'arreglar aquelles vies i fer-ne de
noves on el trànsit és intens. Sota aquesta manera d'a­
nalitzar la qüestió pública, la muntanya sempre estarà a
la cua en el moment de rebre inversió de les adminis­
tracions.
En aquest país i en aquest Estat en què tant l'ingrés
públic (impostos) com la despesa pública (inversió) es
regeixen per criteris netament centralistes, ja comença
a ser hora d'estructurar uns sistemes de finançament
diversificats a escala territorial. Per exemple, si els grans
municipis (com és el cas de Barcelona i Madrid) tenen
un sistema de finançament especial (la carta municipal),
per què les àrees de muntanya no poden tenir alguna
cosa semblant, en el sentit d'una participació més gran
de les altres administracions en el finançament de l'obra
pública? Aquí, el mateix esforç fiscal relatiu s'exigeix a un
municipi de dos-cents habitantes que a un de tres-cents
mil.
Els polítics han de ser plenament conscients que,
quan diuen que volen equilibrar el territori no els queda
altre remei, si de veritat ho volen fer, que treure rendes
dels llocs més congestionáis i portar-les als menys den­
sament poblats, la qual cosa significa trencar la distribu­
ció primària de la renda que fa el mercat i redistribuir­
la territorialment. En definitiva, defensar l'economia de
mercat amb criteris neoliberals i voler reequilibrar el
territori és quelcom impossible de comptabilitzar.
S'ha acabat el cacic
i uns preus per a una oferta duradora
Tanmateix, tota la responsabilitat perquè aquest
despertar no s'aturi no recau només en el sector públic.
U mateixa societat muntanyenca té també la seva part
de responsabilitat, i el primer que ha d'intentar és fer
desaparèixer qualsevol senyal de societat arcaica i pri-
La ramaderia, ur] sistema d'aprofitament
dels recursos naturals
mitiva que encara existeixi i que, a la pràctica, es mani­
festa en actituds caciquils i monopolístiques. És impor­
tant tenir present que la nostra oferta, allò que s'ofereix
al visitant, té molta competència, tant al mateix Estat
espanyol com a l'estranger. No produïm petroli i, per
tant, no podem jugar a especular, la qual cosa significa
que l'activitat turística l'hem de programar perquè duri
sempre i, sota aquesta perspectiva, no podem apujar els
preus per obtenir uns ingressos alts en pocs anys. En
economia hi ha una màxima que diu que el mercat no és
ximple i si el consumidor se sent escaldat la temporada
que ve ja no torna. Els industrials i els empresaris mun­
tanyencs haurien de seguir una política de preus que
consolidés a llarg termini els beneficis, i no concentrar-
los en uns pocs exercicis, ja que aquesta actitud com­
portarà una recessió definitiva del territori en baixar
considerablement la demanda.
Per acabar, un últim apunt que no podem desenvo­
lupar per manca d'espai i perquè ja ens hem estès bas­
tant: el famós estudi publicat sota els auspicis de la
Universitat de Madrid, en què els municipis de mun­
tanya, en general, i el d'Esterri d'Àneu, en particular,
apareixen com els de major renda disponible per càpi­
ta. L'únic que podem dir és que aquesta mesura del crei­
xement no ens serveix per qualificar, relativament, el
nivell de vida de la muntanya. No hem d'oblidar que en
molts casos es tracta d'una riquesa patrimonial (immo­
bilitzat en la branca residencial) que no pertany als habi­
tants de l'àrea, i, és clar, si comencem a dividir nombre
d'habitages, nombre de telèfons, unitats urbanes a efec­
tes de l'impost sobre béns immobles, etc., per nombre
d'habitants, el quocient resultant no és gens significatiu.
Ramon Morell
31
O
03

32
o
u
e
e
c
s
o
OH
d
•FN
VpN
^5^ Xs^
foto:]. Blanco
iNtiHÉS DE

I
foto;/ Blanco
Foto: PaMra Cases
X&'- x^
Fira de Santa Caterina • Novembre
A Esterri d'Aneu, darrera oportunitat de l'any per als interessats
en les fires agroramaderes i comercials de la comarca.
Aplec de Santa Caterina • 25 de novembre
Com cada any, els veïns I amics del poble de jou van celebrar
l'aplec en honor de la seua patrona.
Presentació del llibre "Vistaires a la l'Àrnica"
/ de desembre
Amb motiu del cinquè aniversari de la publicació de la revista
ÁRNICA, el dia I de desembre es presenta a l'Ateneu popular de
Ponent, a Lleida, el llibre Vistaires a l'Àrnica, que recull les col·labo­
racions literàries que diferents escriptors, els vistaires, han portat a
terme durant aquests cinc anys de vida de la nostra revista.
Exposició sobre el conjunt arqueològic de València •
Desembre
Aquest mes de desembre tindrà lloc a la sala d'exposicions dels
Serveis territorials de Cultura, a Lleida, l'exposició £/ conjunt arqueolò­
gic de València d'Aneu, 5 anys d'excavació, que recull els treballs arque­
ològics que s'han portat a terme des del 1990 al jaciment.
Escala en Hi-Fi • 30 de desembre i 6 de gener
Ben aviat arribarà de nou a Esterri d'Aneu l'esperada Escala en Hi-
Fi, que enguany compleix la seua segona edició i que ens oferirà,
sense cap mena de dubte, el bo i millor del món de l'espectacle.
Cavalcada de Reis • 5 de gener
Nit d'il·lusió per a grans i menuts.
Festa major de Sant Vicenç • 22 de gener
Amb aquesta festa major vella comença a Esterri el cicle de les
festes majors d'hivern a les valls d'Aneu, que promet, com sempre,
Festa de Santa Águeda • 5 de febrer
diversió per a tothom.
Un any més, les dones d'Esterri d'Aneu celebraran els actes en
honor de la seua patrona.
Carnaval • 20 de febrer
Serà temps de furgar en el bagul dels padrins per trobar la disfres­
sa que ens acompanyarà els dies de disbauxa.
x&~ -rry xçy-
33
CS
%4
5£
OS

34
O
O
"Llera" i "rai":
dos mots pirinencs amh fortuna literaria
En la descripció que van fer els mitjans de comunica­
ció d'abast nacional dels efectes que sobre els cursos flu­
vials d'una part important del país van tenir els aiguats de
la tardor de 1994, després d'un extremament sec i calo­
rós estiu ple de focs forestals que havien deixat bona part
dels nostres boscos reduïts a cendra, em va sorprendre la
profusió que en aquesta descripció es va fer, amb el signi­
ficat de llit d'un riu o d'una riera, del mot llera. I si em vaig
estranyar fou perquè es tracta d'un mot exclusiu d'una
petita zona del nostre Pirineu; en concret -segons el
Diccionan etimològic i complementari de la llengua catalana
(DECat) de Joan Coromines (vol. W,glera, pàgs. 525-526)-,
llera és viu -amb el significat aproximat que se li donava als
mitjans de comunicació d'abast nacional- en alguns punts
de l'Alta Ribagorça i, fossilitzat com a topònim, a Olb -a
la conca alta de la Noguera Pallaresa, a prop de Sort Amb
el significat de tartera la forma llera es retroba, fora del
domini lingüístic, a diverses poblacions de la conca alta de
l'Éssera, ja a l'Alt Aragó.
Al Diccionari CatalàlValenààlBalear (DCVB) de Mn.
Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, l'entrada llera
-forma secundària- ens remet directament a glera.
D'acord amb el DCVB, la forma glera, amb el significat de
'tros de llit de riu o torrent sec, ple de pedregam', té plena
vigència al Baix Segrià -Massalcoreig-, al Matarranya
-Calaceit-, a la Terra Alta -Gandesa-, al Baix Ebre
-Tortosa- i, afegim, al Baix Cinca i al Maestrat; és a dir, a
una part prou extensa del domini del català occidental.
Si tenim en compte que la forma glera és prou viva en
una zona molt més àmplia i poblada que no pas l'ocupada
per la forma llera i, sobretot, que aquesta última forma és
el resultat d'un tractament fonètic exclusiu del Ribagorça,
consistent en la palatalització de la / del grup consonàntic
g/ -tractament que també afecta els grups consonàntics bl,
d, fi i p/- i la posterior pèrdua de la g -tractament que ha
donat en alguns parlars ribagorçans formes, posem per
cas, com llésia o sanlluc (en aquest últim cas en part, ja que
també hi trobem un clar exemple d'etimologia popular) en
lloc de les més generals i, com en cas de glera, més acos­
tades als ètims primitius, església i sanglot-, s'explica, en
part, la meua estranyesa. Així, hra -la forma dialectal,
quasi local, més allunyada de Tètim original llatí (CLA­
REA)- ha esdevingut la pròpia de la llengua estàndard, per
sobre de la forma glera -la més estesa i la més acostada a
l'ètim originaK fins al punt que ha arribat a formar part de
l'inventari lèxic de molls parlants -si més no, dels més pre­
ocupats per la llengua- originaris de territoris on tant llera
com glera són formes d'un mateix mot que han deixat
d'ésser patrimonials, si alguna vegada ho han estat des de
fa segles. L'única explicació que sé trobar a la fortuna
literària de la forma llera es desprèn de la consulta al
Diccionari general de llengua catalana (DGLC) de Pompeu
Fabra, on trobem que aquest mot és definit com 'llit d'un
riu', mentre que en aquest mateix diccionari la forma glera
és definida, erròniament com a 'illa de sorra en un riu,
etc.'. Si bé en el Diccionari de la llengua catalana (DLC)
d'Enciclopèdia Catalana trobem la forma llera definida de
manera idèntica a la del DGLC, en canvi, solventant en part
la badada del DGLC hi trobem que el mot glera, a la mane­
ra del DCVB, és definit com a 'tros del llit d'un riu o torrent
sec ple de còdols'. A partir de les dades explicitades fins
ara, potser convindria pensar a emprar en la llengua estàn­
dard el mot alera -o, si es vol, la forma glera- tal com el
trobem definit al DLC i al DCVB, en substitució de llera, lle­
vat que siguem partidaris d'emprar, en la llengua estàn­
dard, formes extremament locals, i aberrants respecte a
l'evolució del català en general, com llésia o sanlluc en lloc
d'església i sanglot, formes aquestes últimes molt més gene­
rals.
Un cas semblant en part al de lleralglera seria el del
mot railraig. La forma rai, pròpia del Pallars i de la
Ribagorça, és definida al DGLC com a 'conjunt de bigues
d'arbre fortament unides formant una plataforma flotant',
i raier com 'el qui mena un rai pel riu'. U forma raig, més
d'acord amb l'evolució històrica de la llengua catalana en
general, també es recull al DGLC però en el moment de
la definició ens remet com si es tractés d'una forma se­
cundària, directament a rai.

iÀ.»i««íte
U definició de rai que hem trobat al DGLC s'amplia en
el DLC, ja que en aquest últim diccionari es diu que rai és
el 'conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjec­
tats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes,
que, conduït amb rems per dos o més raiers, es deixa anar
seguint el corrent d'un riu'. També en el cas de raier la defi­
nició del DLC és més àmplia que la que hem trobat en el
DGLC; 'el qui barranqueja o condueix des de la vorera
bigues soltes d'arbre per un corrent d'aigua, construeix un
rai i el mena riu avall muntat sobre seu'. Tant en el cas de
rai com en el de raier, el DLC indica, d'alguna manera, que
la forma històrica d'aquests mots és, respectivament, raig
i rogar. I és a partir d'ací que s'estableix un possible paral-
lelisme entre railroig i lleralglera, ja que tant rai com Ikra
són formes resultanu d'uns tractaments fonètics exclusius
d'una petita part del domini lingüístic, mentre que a la
major part d'aquest domini la gramàtica històrica ha moti­
vat, en tots dos casos, altres solucions fonètiques.
El cas concret de Ikralgkra ja s'ha comentat a basta­
ment més amunt, i en el cas de railraig la solució pallare-
sa i ribagorçana -rai i derivats- respon al tractament fonè­
tic, característic del pallares i del ribagorçà, que té com a
resultat [j] o [i] en els mots llatins amb -I-, -Dl-, -Bl- i
-GI-: fuir 'fugir', gai 'goig', mai 'maig', waior 'major', pui
'puig', roí 'roig', etc. Les formes resultants del tractament
fonètic del català general, com no podria ésser d'una altra
manera, són les que s'han acceptat com a pròpies del
català estàndard en la immensa majoria dels casos, tret de
la forma rai (< RADIU), que ha esdevingut, com en cas de
llera, la pròpia de la llengua estàndard, tot i que trobem
documentada en manta ocasió la forma roig -que és la
forma històrica de la llengua catalana en general- ja des
del segle XIV i que encara se sent en el tortosí i el tarra­
goní (veg. DECat, VII, pàgs. 47-48). Com tothom sap, les
formes rai i raier les introduí en la llengua literària mossèn
Jacint Verdaguer a les últimes dècades del segle passat,
amb tal fortuna que ara per ara ningú no pot pensar a pro­
posar una hipotètica restitució -per estar més d'acord
amb la gramàtica històrica del català en general- de raig i
rager en la llengua estàndard. Rai i raier són les formes prò­
pies dels parlars del Pallars i la Ribagorça, i com que allà
és on, tal com escriu Joan Coromines, els rais i els roiers
duen -o duien- la vida més activa, potser és convenient
conservar aquestes formes d'origen clarament dialectal,
malgrat que roig i roger siguin presents, bé que com a for­
mes secundàries, al DGLC i, com a arcaismes fonètics, al
DLC. Només cal pensar que altres mots aïllats de la llen­
gua general, que han tingut i tenen una fortuna literària
excel·lent, s'han pres directament de parlars catalans que,
com el pallares i el ribagorçà, compten amb un escàs nom­
bre de parlants, com és el cas dels substantius llumí -pres
de l'alguerès- i escopinya -pres del maonès-, per citar, a
tall d'exemple, només dos mots que ara em vénen al cap.
Encara que en un primer moment els mots llera i rai
poguessen semblar dos exemples de formes marcada­
ment dialectals que han tingut prou fortuna literària, en
realitat no és exactament així, perquè en el primer cas
llera és, o era fins fa poc temps, un mot inusitat a gairebé
la totalitat del domini lingüístic, mentre que glera és un
mot encara ben viu en una part prou extensa del català
occidental, a més de tenir força tradició literària, si més
no entre els escriptors originaris del territori on aquest
mot és patrimonial; i, alhora, és la forma històrica que més
s'acosta a l'ètim llatí. En canvi, en el cas de rai, a més d'una
tradició literària prou extensa que no té la forma històri­
ca d'àmbit més general -roig-, ha estat la forma històrica
d'àmbit més local -rai- ta que amb més vitalitat ha arribat
als nostres dies.
Héctor Moret
35
o
O

36
O
O
D
L'excursionisme a Lleida (1884-1936)
^»»>H4««*ÍMÍ-*
Jordi Mart-i-Henenenberg, Rosa Maria Martínez i Mena M. Carme Valverde i Sanvicén
Col·lecció La Banqueta, núm. 21. Ajuntannent de Lleida. Lleida, 1995
Un cop més, la Paeria de Lleida, per mitjà de la col·lecció La Banqueta, ens ofereix un excel·lent retaule
de vida lleidatana. El llibre constitueix un testimoni fidel de l'esperit excursionista de finals del segle XIX i
començaments del XX, des d'aquella primera pedra que suposà la creació, el 1884, de l'Associació excur­
sionista ilerdanesa fins a la pletòrica formació, el 1906, del Centre excursionista de Lleida. S'hi repassa la
seua activitat cultural: els concursos, les exposicions, les excursions, la presència estimada del Butlletí. Intercala suggerents quadres
sobre les personalitats que el dirigiren, les publicacions que rebia i, especialment, un plàstic conjunt de fotografies que, juntament amb
els annexos del socis, esdevenen un complement Ideal per a aquest amable quadern de La Banqueta.
Pels aneuencs és important remarcar la participació de Joaquim Morelló, apotecari de Barcelona i soci del CEC, l'any 1909, al I
Concurs fotogràfic organitzat pel CEL. Les seues noranta-nou diapositives amb el títol La vall d'Aneu, algunes de les quals es mostren
en el volum admirablement reproduïdes -Esterri d'Aneu: carregant herba, cequia del Molí. Espot. Montgarri: aplec-, s'endugueren el
premi d'honor, medalla d'or del certamen.
LA NIT
DE SANT JOAN
\(>ni\ Cr.iu i Marti
Els imprecisos límits de l'ànima
Vidal Vidal
Pàges editors. Lleida, 1995
La nit de Sant Joan
Joan Grau i Martí
Ed. Columna. Terra Nostra, 36. Barcelona, 1995
Joan Grau, estudiós de la màgica nit solsticial de Sant Joan, ens ofereix un esplèndid periple pel món
enlluernador que giravolta entorn de les flames. Tal com s'apunta: solstici, sortilegi, fades, fogueres,
bruixes, balls, cava, aigua, aire i amor... La festa de Sant Joan, pregonament arrelada a Catalunya,
mereix l'adjectivació de còsmica, màgica, única, ancestral, visceral, fecunda, solar. La virtut més gran
de la festa rau en l'espontaneïtat, perquè malgrat la tradició, canvia i s'enriqueix constantment.
L'obra ens mena apassionadament pels camins de la revetlla, de la gastronomia, de la pirotècnia, de
les festes del foc que representen el diables, la flama del Canigó, pels jocs d'aigua, aire, herbes, amor,
per les trobades més significatives: les falles d'Isil, la festa de l'Haro a Les. Tampoc hi falta l'aproxima­
ció a la mitologia popular: hi desfilen el manairons, les dones d'aigua, les bruixes... Bon compendi, el
llibre de Joan Grau, text i fotos per fer boca, un convit de preparació especial per a la nit més curta
Vidal Vidal (Arbeca, 1958) es va donar a conèixer com a escriptor el 1986, en guanyar el premi
d'assaig Josep Vallverdú, amb Wració als perduts, primera tramesa de la sèrie Les rutes de Ponent.
Actualment, està treballant en una obra de característiques similars, centrada en la ciutat de Lleida.
Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, parlats i escrits, com Ràdio Ponent, Ràdio
Lleida, Catalunya Ràdio, Set Dies, Avui i Segre.
£/s imprecisos límits de íànima aplega una selecció d'una vuitantena d'articles apareguts a la darrera
pàgina del diari Segre el anys 1992 i 1993. Es tracta del tercer recull de treballs periodístics de Vidal.
Els dos primers. Geografia impúdica i Tots venim d'Arbeca, van ser celebrats unànimement per la críti­
ca, que va comparar l'autor amb altres columnistes innovadors i ja consagrats com Quim Monzó o
Sergi Pàmies. La ironia, un constant recurs a l'erudició i una certa radicalitat ideològica, són les
notes més freqüents d'aquests articles, que conformen un fresc costumista i desenfadat, sovint irre­
verent, de la vida política, social í cultural a la ciutat de Lleida i a les comarques circumdants
de l'any.

MOlVrseKKAT
TREPAT
Mitologia cristiana
George Every
Edicions de la Magrana. Barcelona, 1992
•J
L'Alta Ribagorça
Xavier Macià i Montserrat Trepat
Dissenys Culturals. Barcelona, 1994
Xavier Macià, nascut el 1961 i fill de Viu de Llevata, és doctor en filologia catalana i professor de litera­
tura contemporània a la Universitat de Lleida. Ha col·laborat en diaris i revistes com Segre, B Pais, Serra
d'Or, £/ Temps, Els Marges, Uetra de Cami, etc. Ha escrit diversos llibres de crítica i ha col·laborat en
diversos volums col·lectius com Bot de pernes o Les Comarques de Ueida.
Montserrat Trepat va néixer a Lleida el 1961. És llicenciada en geografia i història, professora de català i
periodista. Ha treballat a Televisió de Catalunya i a Catalunya Música. Ha col·laborat en diversos mitjans
de comunicació com Serro d'Or, Segre, Ràdio Ponent i Ràdio Terraferma.
El llibre, un virtuosisme literari escrit a dues mans, és un excel·lent viatge per l'Alta Ribagorça, per
aquesta terra antiga, avui comarca nova, com la bategen els autors. El recorregut repassa amb precisió
els aspectes geogràfics, demogràfics, econòmics, naturals i culturals. S'endinsa en la riquesa del patrimoni
popular i revela ofertes llamineres en el món dels esports i del turisme. Una comarca amb futur.
George Every (1909) va estudiar a Kelham, una escola tecnològica anglicana on també va fer de mestre.
Des del 1973, ha estat ajudant al Seminari catòlic d'Oscott i al Centre d'estudis bizantins de la
Universitat de Birmingham.
Al llarg dels segles, molts mites han tingut el seu origen en el cristianisme. A l'Edat mitjana, quan la por
de l'infern i la creença en els esperits i en el sobrenatural estaven en el seu punt més alt, van començar
a circular de seguida contes fantàstics, per exemple sobre Crist i la Verge. I alguns d'aquest mites han
inspirat grans obres d'art.
Un llibre que descriu la creació, el diluvi, la caiguda d'Adam i Eva, la Torre de Babel i la Creu en la
història i el mite. 1 també els pseudoevangelis i els miracles que envolten els antics sants i màrtirs, les
llegendes del Sant Graal i les creences sobre una altra vida.
TnURrN l'fNTIWUAT
Jordi AHm
MirouMiu cmsnÁHA
Gtwrgtí Evefy
Treure'n l'entrellat
Jordi Alins
Edicins de la Magrana. Barcelona, 1992
estat coordinador dels cursos de català per a adults i vocal de la Junta permanent de català. La
seua activitat docent l'ha portat a preparar jocs relacionats amb el llenguatge i a col·laborar amb el
Diari de Ueido i el Nou Diari de Tarragona.
Els jocs, el més innocent de taula, els de saló o de pista atlètica, el joc amorós o el cim dels
enigmes literaris exigeixen i reclamen un ritual d'iniciació. El neòfit ha de conèixer les normes que li
permetran de moure's per l'interior d'aquest món. Per això, per començar, aquest llibre. Una guia
per a qui vulgui aprendre a resoldre i a crear embolics de lletres, anagrames, endevinalles, jeroglífics,
encreuats i problemes de lògica.
Eines i referències per apropar-se a l'enigmistica. Propostes i activitats per poder fer totes les
'1 !
pràctiques que li vinguin de gust. És a dir, teoria i pràctica a l'abast.
37
O
0

38
lli r, %nt
"^itxf |"«»S<
i %•*»'»
- ^»T^%%Í T%1í1
Ite ti<
'^ÍI^%%1
44 ¿•*m t IK
Dins el marc de la trobada:
*.,!.*
i>% S
"«<
?«3i
Segon concurs literari "ÁRNICA" de narrativa breu
lla TROBADA D'ESCRIPTORS
AL PALLARS SOBIRÀ
(VALLS D'ÀNEU)
"'^•í'
\^cent Berenguer
Alex Broch
Xavier Garcia i Pujades
Marc Granell
Mercè Ibarz
Maria-Mercè Marçal
Ponç Pons
Jaume Pont
Amb la participació
de l'humorista gràfic Ermengol
16,17,18 juny 1995

Només unes paraules .,,
En una trobada de personalitats (gent molt seriosa, molt important i molt carrega­
da de càrrecs), em vaig sentir dir que, a diferència del que jo opinava -santa ingenuïtat!-,
l'èxit d'una activitat cultural s'havia de mesurar només d'acord amb l'espai que hi dedi­
quessin els mitjans de comunicació. No importava si els actes organitzats no havien apor­
tat res de nou, o si havien estat soporífers, o si no s'hi havia après res.
No és aquest, és clar, l'esperit de les Trobades d'escriptors a les valls d'Aneu. La
comissió organitzadora, que vol ser humil en els plantejaments i en els objectius, es pro­
posa només -i ja és molt-, convidar uns escriptors perquè coneguin el territori de les
valls, el seu patrimoni artístico-cultural i la seva gent. Les trobades d'escriptors volen ser,
per damunt de tot, una reunió de persones, senzillament. I amb això ja n'hi ha prou, segur.
L'experiència ens diu -i la segona trobada ens ho confirma- que tota la resta ve sola: les
ganes de compartir experiències humanes i literàries, l'intercanvi de sabers i de llibres...
Nosaltres creiem -i això ens uneix- que ei fet cultural autèntic no necessita de gai­
res parafernàiies ni de massa formalismes. Tampoc no demana dirigismes messiànics,
agendes atapeïdíssimes, sessions acadèmiques hipercultes o protagonismes histriònics.
Les coses, com més senzilles i naturals, millor. Una lectura poètica, posem per cas, pot
organitzar-se de dues maneres: o bé preparant i controlant al màxim els aspectes extra-
literaris; o bé, senzillament, donant veu als poetes i protagonismo als poemes. En el
darrer dels casos, us ho asseguro, l'èxit està pràcticament assegurat: la poesia sedueix i
s'imposa naturalment.
La gent que formem la comissió organitzadora de les Trobades d'escriptors a les valls
d'Àneu estem molt satisfets dels resultats, és clar, i sabem perfectament que l'èxit obtin­
gut no es deu ni a la incidència que els actes han tingut al mitjans de comunicació ni tam­
poc a la major o menor habilitat nostra a l'hora d'organitzar les trobades. Si alguna meda­
lla ens podem posar -i ens la posem- és la d'haver sabut ser modestos en els
plantejaments, però sobretot, d'haver sabut triar, sense falsos prejudicis provincians, l'es­
pai de les trobades, el nostre territori i d'haver sabut escollir, sense falses pretensions ni
foscos interessos, els bons amics escriptors que han volgut acompanyar-nos en aquesta
aventura. A ells cal atribuir, molt especialment, l'èxit de l'activitat. Per a ells, doncs, el
nostre més sincer agraïment.
1\

40
O
Q
A
Entre comes i fo ndals
Crònica de la II Trobada d'escriptors a les valls d'Aneu
FoU) de familia ai batedor de Casa Gassia
Mitjans de juny. De Barcelona, Lleida, el País Valencià i les liles, vam
pujar-hi no pas com a feixucs romeus, sinó còmodament motoritzats. Ja se
sap que els escriptors, llevat dels declaradament excursionistes, són, en
general, poc soferts. I l'estament que convidava uns quants galifardeus de la
poesia catalana, sabent-ho, ja van procurar que no ens haguéssim d'esfrei-
xurar gaire. Es pot dir que gens, perquè dels llocs de procedència cadascú
hi va anar amb el seu vehicle, i d'Esterri d'Àneu
cap a les meravelles que ens van fer veure ens van
proveir d'uns quants jeeps. O sigui que, de cami­
nar, poc; ara, de mirar i enraonar -i aprendre- ,
tot el que vulgueu. Perquè, digueu-me: quin
poeta, per més social, simbolista o de laboratori
que sigui, pot ser insensible al convit que feia el
Consell cultural de les valls d'Aneu a passejar
entre comes i fondals, vora els rius d'aigua neta,
prop de les pedres que parlen de fe i de terra i a
escoltar -i sentir- el dring de llengua pallaresa
d'una gent que resisteix en aquests paratges? De
manera que gairebé tots van acudir a la cita. No
m'estranya: per l'experiència de la Trobada ante­
rior, la primera, devien saber que l'hospitalitat de la gent d'alta muntanya no
té límits. Ja no cal dir que els poetes convidats que van assistir-hi van caure
de cul en veure tantes atencions, i un servidor, que hi anava per certificar
l'espectacle i per contar-lo, com estic fent ara, també. Jo no sé si vam fer
turisme cultural o agroturisme, que són les modalitats alternatives al viatger
rebregat de la costa, però sí que sé que, disposant de poc temps, semblava
que el tinguéssim tot. I això és un gran què. Vam aprofitar-lo, amb tots els
sentits ben desperts, ulls, pituitaria, tacte i unes orelles que, de tan obertes
i grans, semblava que ens hi podíem mocar. Només arribar, divendres 16 de
juny al vespre, i després d'instal·lar-nos a l'hotel, ja ens van oferir un sopar
d'aquells per seure bé. Quan jo vaig arribar -senyora inclosa- els poetes ja
estaven entaulats i, per la cara que feien, semblaven anar pel segon plat, fent
clara la vella sentència: A la taula i al llit, al primer crit, que tant ens defineix,
siguem poetes o no.

Els assistents
Entre els comensals, antics coneguts meus: el
crític Àlex Broch, la narradora i biògrafa Mercè
Ibarz, amb la qual, com a periodistes, havíem fei­
nejat a l'Avui, i la resta de convidats especials,
aquests sí, homes i dona (Maria Mercè Marçal)
descavalcats per l'ofici poètic: els valencians
Vicent Berenguer i Marc Granell, el menorquí
Ponç Pons i el lleidatà Jaume Pont, als quals vaig
tenir el gust de conèixer aquells dies. Hi faltava -i
va ser una llàstima- el poeta i assagista Gerard
Vergés, que, essent del Baix Ebre, hauria quedat
molt bé a dos mil metres d'altura. Acompanyant
aquesta nòmina, durant ei sopar, Ferran Relia,
president del Consell esmentat, Joan Blanco i
Mònica Berdeila, actius col·laboradors i, arribats dels quatre vents de la cata­
lanitat d'aquest Ponent lleidatà, els professors i crítics Xavier Macià, Andreu
Loncà i Albert Turull, amb el polític Miquel Pueyo (també home de lletres).
L'endemà i l'altre ens acompanyaren Pep Coll i Isidor Cónsul (convidat
a donar una conferència sobre Verdaguer i el Pallars), els quals, en tant que
creador i crític respectivament, podríem dir que coronen l'actual moment
cultural a Lleida i comarques. A les valls d'Aneu, però, d'Esterri a Montgarri
(i sempre que ho permeti algun alcalde) qui regna és Ferran Relia i tots els
qui l'acompanyen al Consell i a l'Ecomuseu, en un treball de conjunt admi­
rable.
L'endemà, dissabte 17, visites seguides i completes a Casa Gassia, cap
de l'Ecomuseu, a l'església de Santa Maria d'Aneu (antic centre de romiatge
de les gents d'aquestes valls), al conjunt arqueològic de València d'Aneu (cas­
tell del darrer dels comtes del Pallars, excavat a la recerca dels primers fona­
ments) i al conjunt monumental de Son, el campanar del qual, en l'alta nit
pirinenca, lluïa en un gran esclat de blancor elèctrica.
Visions concretes i generals en uns moments a través dels quals sem­
blaven passar, tirant curt, deu segles d'història. I el dinar aneuenc a Casa
Masover, de Son, entre la frescor i la rotunditat de la pedra, de la mateixa
pedra que acollia retaules, altars i tota mena de figuracions de Crist: en
Majestat, jacents, afligits i definitivament decebuts, ja tan d'hora, de l'estupi­
desa humana.
L'Isidor Cónsul durant lo conferència sobre
Veré3guer i el Pallars
A A
OP
•l-l
dD
m
Q
41

42
A
La presentació del llibre "Oestes i crestons" va
anar a càrrec de fAndreu Loncà
Ruto de Verdaguer
A mitja tarda, vam retornar a Esterri per la
carretera de Jou, Estáis, la Torrassa i la Guingueta,
vorejant lentament la vall central d'Aneu. Què us
haig de dir del sentiment que evoquen aquests pai­
satges? L'organització va tenir la delicadesa de dei­
xar-nos descansar dues hores a l'hotel, però jo
crec que s'apiadava de nosaltres, sotmesos regu­
larment a la grisor i l'estrèpit de les ciutats.
Després, l'acte públic, al paller de Casa
Gassia, d'obertura d'aquesta II Trobada de gent
que escriu i que parla, i les paraules dels quals, allí,
semblaven sortir més bones i més de dins, des­
prés d'haver sortit a airejar-se per aquelles comes i fondals. Va intervenir
Andreu Loncà, que presentà el llibre Crestes i crestons sobre l'experiència
que havien tingut a les valls d'Aneu els escriptors convidats l'any passat:
Maria Barbal, Josep Bargalló, Ramon Barnils, Pep Coll, Isidor Cònsui, Xavier
Macià, Montse Palau, Agustí Pons, Valentí Puig i Albert Villaró. El pròleg d'a­
quest llibre (editat per Ed. El Mèdol, de Tarragona), escrit pel mateix Loncà,
és altament recomanable. Pot servir per a desacomplexar definitivament els
perifèrics i per a avergonyir una mica més certes patums centralistes. Cónsul
diserta eruditament sobre els viatges de Verdaguer pel Pallars, fa poc més
de cent anys, a la recerca d'inspiració per al seu Canigó, i el II Premi Árnica
de narrativa breu va correspondre a Santi Arbós
Després d'un altre bon sopar i d'unes postres
carregades de versos dels poetes convidats, vam
anar a dormir la santa i plàcida nit.
Refent la ruta de Verdaguer
L'endemà, diumenge, ruta verdagueriana, en
jeep, pels camins de l'alta Noguera Pallaresa. Érem
una comitiva de sis o set cotxes d'alta muntanya,
que vam anar pujant per Isavarre, Borén, Isil, Alós
d'Isil fins arribar a Montgarri, entrada a la Vall
d'Aran per Vaquèira i, pel port de la Bonaigua,
retorn a les valls d'Àneu. Va ser justament la caminada que va fer Mossèn
Cinto pel Pallars Sobirà. Davant mateix de l'ermita de Montgarri, tots -i els
poetes-poetes encara més- vam escoltar devotament, per la veu d'Isidor

Cónsul, el record literari que Verdaguer va deixar d'aquell Aplech de
Mongarre cap al 83 del segle passat. Silenci a l'alta vall. Per la porta d'accés
a l'esglesiola, una vaca sortia. El sacerdot-poeta era viu.
Abans d'arribar a Montgarri, els automòbils van anar parant: per con­
templar un pont romànic sobre una barrancada d'aigua, per veure la façana
(i conèixer la història, que ens conta Pep Coll) de la casa del cèlebre rama­
der, el Tor d'Alòs, i per viure (així ho vaig sentir) un instant sublim al cos­
tat de l'espai romànic de Sant Joan d'Isil, que se'ns va aparèixer, humil, entre
un plec de muntanyes, amb l'aigua del Noguera llepant l'absis. Veure aque­
lla miniatura d'escultura, arquitectura i paisatge, al costat del senzill fossar
perfumat per tot de flors, va sotragar el meu lacrimal.
Ah! quants poemes haurien de sortir! I, així i tot, no arribaríem mai a
compensar el gran favor que ens van fer. El valencià Marc Granell, entre
tanta bellesa, s'acostava a la seva estimada -amb qui a hores d'ara ja deu
estar casat- i li deia a l'orella: "Tacarone, et bese, t'estíme". I tots vam agafar
el compromís de besar aquesta terra sagrada.
Xavier Garcia i Pujades
O
Q
A

44
El centre del món
Escric (tene la casa en obres) dalt el terrat de ca nostra, des del
record i l'enyor |fc
Visito o PEcomuseu. Casa Gassia
• ^
La meva dona i jo acabàvem d'arribar d'un
llarg viatge decebedor per terres espanyoles
quan una veu ferma i càlida, afectuosa, ens truca
des d'unes valls. D'on diu que truca? De les valls
d'Aneu. Ah! Ens miram estranyats. I açò on deu
ser? La veu és convincent. Parla d'una trobada
d'escriptors (si no afegim escriptores alguna pot
enfadar-se) al Pallars Sobirà. No cal fer cap
ponència ni presentar cap comunicació. Uf! És
simplement que volem que conegueu el "tem'to-
ri", diu, i en dir territori un terratrèmol fa estre­
mir l'auricular que crema i repeteix de lluny, com
en un eco: "territori, territori...".
Sorpresos i agraïts, confirmam la nostra
assistència i començam a cercar en un aties aquestes valls. Les valls d'Àneu:
"territori" lleidatà. M'envien un qüestionari, un llibre-guia, un munt d'infor­
mació. Aquesta gent és seriosa. Sembla eficient.
Arriba el dia i partim. Avió fins a Barcelona. Corregudes per agafar l'au­
tobús. Quan trigarem? Sis hores, diu el xofer. Uf! El paisatge no és que sigui,
de moment, gaire engrescador. Els afores de les grans ciutats són tristos i
em desconcerten i acuben amb la seva dispersió. Per sort, hi ha trossos
verds on no es veuen fàbriques ni pisos, factories ni ciment. A poc a poc, la
cosa va millorant. Els pobles ja comencen a tenir fesonomia, mesura huma­
na i nom propi. A la Pobla de Segur (ciutat especialitzada en materials de
construcció i ministres) ens aturen més de mitja hora perquè hi ha una cursa
ciclista i (l'endemà, al diari, el guanyador es queixarà d'empentes, insults i
qualque gargall) canviam d'autobús. Ara el paisatge és esplèndid, acollidor.
Ens obre el cor.
Fills amorosos d'una illa plana i sense rius, ens sedueix la muntanya i el
riu fecund, el Noguera, que ens acompanya amistós. Gerri de la Sal, Sort,
Rialp, Llavorsí... Arribam a Esterri d'Àneu: "Un poble modern, assegut en un
pla d'una hora i mitja de llarg, i un quart, segons los indrets, o mitja hora, d'am­
ple", que el va descriure Verdaguer. Ens sentim com a casa. L'aire és net i
fresc. A l'hotel Esterri Park (aprofito per fer-ne propaganda perquè està bé

de preu, són bona gent) trobam Vicent
Berenguer, Àlex Broch, Xavier Garcia, Marc
Granell, Mercè Ibarz, Maria Mercè Marçal, Jaume
Pont, l'humorista gràfic Ermengol i el de la veu
ferma i càlida, afectuosa, el cappapre, l'homenot
del territori, Ferran Relia, amb el fotògraf Joan
Blanco, Andreu Loncà, Xavier Macià i el magnífic
escriptor (coneix l'edat de les pedres, el secret
de la moixernera, ha trescat muntanyes maleïdes
i ha passat pel pont de Mahoma...), el manaironer
Pep Coll.
Ens hi trobam a gust. Ei sopar és generós i la
conversa franca, literària. A l'hotel hi ha un grup
de joves en expedició escolar i jo tremol (faran
guerrilles de nit?), però dormim bé. De bon matí,
obr la finestra i em veig voltat de muntanyes. Un paradís. Ferran Relia ens
mostra ei poble. Net, cuidat, preciós, petit. Un Sant Vicenç a l'entrada de la
porta de l'església em mira acolorit. Ha perdut clientela, diu. Què hi podem
fer! La plaça del meu pobie menorquí es diu Del Generalísimo Franco. La
d'aquí. Del Bon Consell. És un detall.
Anam d'excursió. Isavarre, Borén, Arreu, Isil, Alós... i altres noms vellu-
tats de boscana vellesa. Són noms que t'omplen la boca d'aigua de riu i ver­
dor. Són pobles petits que poblen ànimes tranquil·les, fantasmes fugits del
món.
Encara ara veig al record, nítids, màgics. Santa Maria d'Àneu, la serra­
dora l'Alós, el conjunt monumental de Son amb el seu retaule gòtic, el
Castell ("aquest n/u d'àligues espatllat per un temporal". Verdaguer, ofcourse!)
de València d'Àneu i una església, com es deia? Sant Joan d'Isil? on el capellà
(deu ésser al cel, segur!) va picar amb artístic zel els baixos pudorosos de
les figures que estaven (ai Déu meu!) ben despullades sobre el timpà de
defora. El riu, sempre omnipresent, passava devora l'absis exterior i assere­
nava {"Mi Amado, las montañas, I los valies solitarios r)emorosos, I las Ínsulas
extrañas, I los ríos sonorosos, I el silbo de los aires amorosos.") l'ànim i els sen­
tits.
A Casa Gassia (un exemple de museu humà on s'explica, exemplificada,
la vida d'aquella gent), Andreu Loncà, crític literari que no falla penaltis i no
va de realismes bruts, presenta amb fina ironia el llibre Crestes i Crestons,
Isidor Cònsol (sempre que el sent a les reunions de la lELC, és apassionat i
lúcid, combatiu, intel·ligent, pens: "Dios, qué buen vassallo, si oviesse buen seño-
re!") fa la conferència inaugural sobre Verdaguer i el Pallars i es lliura el 2n
premi Árnica de narrativa breu.
45
Al "niu d'àligues espatllat per un temporal"
Davant Sant Joan d'Isil
m
m
o
A

46
^
^
O
A
Serradora d'Mos
El que més em sorprèn del grup d'aneuencs
que formen i organitzen aquest encontre és que
ho tenen tot fitxat i conservat. Parlen del seu terri­
tori amb un amor que s'encomana i és una mescla
explosiva de xauvinisme platònic, romanticisme,
altruisme, però sobretot sentit pràctic.
Jo sé que sóc a ca nostra i que aquest esplèn­
did, munífic territori (se m'ha aferrat la paraula) és
i serà també el meu. Verdaguer (ja és hora que
l'església catalana el rehabiliti i recordi allò que
deia Sant Agustí: "Estima i fes el que vulguis') va
recórrer {"M'enfilo a les espatlles d'aquestes altes
serres I com un infant que munta jugant al dors d'un
vell') aquestes terres tot ambientant el seu somni
magistral de Canigó. Un altre insigne i il·lustre
capellà illenc (que per cert era un poc geniüt; Borja Moll el descriu com "un
home de combat'), Mn. Antoni M. Alcover, va andarejar a la recerca de mots
tots aquests paratges i en va quedar embadalit: "ja mos trobam dins la delito­
sa i esplèndida vall d'Aneu, rodada de muntanyes sobergues. Tot és d'una verdor
riolera d'herbatges i arbres i corriols d'aigua per tot arreu. Al punt colombram la
vila d'Esterri amb el seu campanar agullonat, asseguda pomposament a la vora
del riu, endiumenjada d'arbredes i prats a 1000 metres d'altura...".
Isidor Cónsul ens fa de guia espiritual i desvetlla en la meva dona una
passió verdagueriana que em té un poc preocupat. Amb jeeps curtits que
s'enfilen per encrespats viaranys, feim una ruta que ens porta (hi ha paisat­
ges que recorden, vaques i tot, la portada d'una tauleta bucòlica de xocola­
ta suïssa) fins a Montgarri on llegim (el Cónsul ens llegeix) uns fragments de
Verdaguer ("Altres coses te contaria d'est Santuari; mes, com veus, lo paper m'es­
casseja i el temps també.') i arribam (quina sorpresa: dos filets d'aigua tan
prims que no els veuen ni els pardals!) al lloc on neixen i brollen el Carona
i el Noguera.
Noguera per Alós
tot joguinós.
Carona per Aran
tot rondinant
(Confessió quasi agustiniana: A Menorca no tenim rius i no som gaire
experts en temes fluvials. Amb aquesta excursió van aprendre més coses
que en totes les lliçons (el Misisipi, el más largo, el Amazonas el más caudalo­
so y ancho) de geografía universal que ens van endinyar en la infància).
A

Vaquèira-Beret, a pesar que hi vagi el rei, no ens va acabar d'agradar.
Ja de nit, en un bon restaurant d'Esterri (en faria propaganda, però, em
sap greu, no record el nom) hi ha un excels i pantagruèlic (pos l'adjectiu per
si, ai miracle!, monsieur Chirac em llegeix, recapacita, madura, es deixa ja
de bombes i se'n va a Mururoa a prendre el sol i llegir Rabeíais) generós
sopar.
Despistat i confiat com sóc, jo em pensava que allò de llegir poemes era
una broma, però, "¡ah, misero de mi, al·i, infelice!", tothom s'ho duia preparat
i (paraules de la meva dona: ets un desastre!) jo (em vaig deixar un adjectiu
i vaig destrossar un vers) els vaig haver de memoritzar.
Al final (l'estada va ser curta, però, com sol dir-se, intensa), vaig parlar
amb la directora de l'institut d'un possible any sabàtic "en comissió de serveis"
multidisciplinars a Esterri.
I és que, menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos, vaig desco­
brir un territori que em va encantar no només pel seu impressionant paisat­
ge natural, sinó sobretot (els cavallers-paladins aneuencs del territori t'aca­
ben per contagiar) pel seu paisatge humà.
Amb gent com ells i la que puja (l'Elisenda, l'Adrià, el Ramon, la Clara...)
crec que el futur és possible i el demà està assegurat.
Amb gent com ells a les Illes ("hi ha ilemic de ilimacs i o/ocrons que, enfo-
ilits, I s'agullonen els ulls mentre els corbs, lents, emigren.'), crec que no s'hau­
rien fet tants atemptats ecològics i els illencs estimaríem amb més orgull i
respecte el nostre arcàdic patrimoni.
Aquest estiu, setjat pels bàrbars que assolen (sort que sols dura tres
mesos i acaba que tots se'n van, si fos com a Canàríes...) l'illa i l'omplen de
renous, he tornat més d'una vegada en companyia de mossèn Cinto ("mi
imaginación se ha quedado allí y hasta en sueños se me aparecen los picos gigan­
tescos del Pirineo oriental") i el guia aquell, que "té cinquanta

48
O
A
Maleïdes monges
per Santi Arbós
Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu
Entrega dé premi
Foto: C.CVA-]. Banco
Maleïdes monges, hosti tu, mira que tenim ara i
aquí, 0 potser hauria de dir ací tenint en compte la
proximitat de l'objecte i certes peculiaritats de la
parla meva que mereixen tots els respectes del món,
ja n'hi ha prou de dictadura estàndard centralista
sense necessitat, si és el prospecte d'un premi litera­
ri que m'ha arribat de manera misteriosa, a veure de
què es tracta aquesta vegada, a veure si és alguna
cosa mínimament interessant i ens hi podrem fer
l'arròs, és a dir, treure uns quants calerons que prou
falta ens fan en aquests temps de ruïna i de misèria
moral i econòmica, amb devaluacions inquietants a
l'ombra del marc, no cal ni dir-ho, o potser sí que s'ha
d'escampar aquesta nova, més vella que el temps i el
món, ais quatre vents, què sé jo, pobre de mi, si m'he
vist col·locat en aquest planeta curull de lluites fra­
tricides, mentre sopo m'esquitxa de la tele estant la
sang d'un bosnia, ara bombardegen Sarajevo entre l'a­
patia d'unes mandonguilles amb tomaca, i d'altres
històries diverses, ostres, ostres, ostres, ves què hi
farem, per començar i ara que comença a emprenyar,
déu meu senyor quin llenguatge més groller que
m'està sortint de l'interior del microprocessador, si
em sentís o llegís algú de la lliga del bon mot si en
queda cap que ja ho dubto quedaria esparverat, cor­
glaçat, esmaperdut, garratibat i bocabadat, com a
mínim, bé s'ha de rendibilitzar el diccionari de sinò­
nims, és clar, aquesta xafogor que puja del riu nostre,
pudent de misèries i provincianismes, d'allà baix, que
bonic que queda, però, oh déu meu senyor, hi clava-

Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu 49
rem una llegida, no sé si hauria d'haver escrit una lec­
tura, no ho sé que això em sembla molt castellà i no
s'ha de caure en aquests hòrrids pecats lingüístics,
encara que no se sap mai que quan et penses que és
espanyol del bo de burgos o de salamanca, terra d'ar-
xius i de xoriços, resulta que també és patrimoni nos­
trat del pus bell catalanesc del món, deuen ser coses
de l'evolució del llatí mare de tantes llengües romà­
niques, per no parlar de dialectes, subdialectes, par­
les i parlars més o menys locals, renoi, renoi, però si
és la propaganda del premi literari árnica, que deu
voler dir aquesta paraulota, a veure abans de tirar
envant val més agafar el diccionari verd de l'enci-
clopèdia gran perquè el groc encara no he estalviat
prou per compra-me'l, i resulta que només és una
planta, segur que m'ensarronen i té algun altre signi­
ficat més ocult, enigmàtic, iniciàtic o dialectal i ara
resulta que tinc ei Coromines, l'etimològic i comple­
mentari, és clar, a baix al menjador bellament expo­
sat perquè les visites s'assabentin de la classe de cul­
tura que es gasta en aquesta llar, pobra però gairebé
honrada, és clar, enlleixat entre un aties, ara ja no cal
escriure atlas, regal dominical, que et fan pagar amb
escreix i au vinga buscar els fascicles que et falten I
després enquadernar-los que et cobren una pasta i
d'un parell de mesos per enllestir-ho no baixen, d'al­
gun diari del país del costat i un manat de plàtans i
algunes taronges valencianes, per allò de la solidaritat
gastronòmica entre els països catalans, i tot això,
algun dia tindrem una desgràcia producte d'una
putrefacció no pas desitjada entre tanta fruita i
volums erudits junts i quasi barrejats, ah, carall, si
aquesta cosa és de per allà dalt dels pirineus, vull dir
del pallars, no sé si del de dalt o del de baix, vull dir
si del sobirà o del jussà que deuen ser dos arcaismes
linguals, vull dir lingüístics, maleïdes monges, si no fos
perquè aquestes coses sempre toquen la fibra més
terciària dels cervells humans, persones humanes
com som però amb unes quantes neurones de dino­
saure encara, tanmateix, deia, doncs, que faria un
prec perquè aquestes, o hauria de dir aguestes.
/ h.
L·ll
comarques passessin a anomenar-se oficialment
pallars superior i pallars inferior, clar, que si això es
considera massa hard, vull dir dur, potser també es
podria oficialitzar les denominacions d'alt pallars i
baix pallars però és igual deixem-ho estar que enca­
ra ens embolicaríem, i els ossos del venerables com­
tes dels pallars tant de l'un com de l'altre, com també
els d'aquells que ho foren de tots dos, es remourien
esverats en les tombes, cal suposar que magnífiques
i venerades tostemps, de tanta ignomínia i malvestat
dels temps moderns, és clar que parlant de comtats,
no sé si fóra factible que almenys els presidents dels
dos consells comarcals, és a dir, d'ambdós consells
comarcals, canviessin de títol per esdevenir comtes,
tal volta comte jussà i comte sobirà, que quedaria
molt bé i molt adquat, oi que sí, de si els càrrecs hau­
rien de convertir-se en vitalicis i heridataris caldria
parlar-ne més envant i en un altre lloc, només falta­
ria, potser a la xarxa internet, bé el que ja no m'aca­
ba de quedar clar és si la federació de comarques està
expressament prohibida per la constitució espanyola
o per aquest estatut que ens acull amb amor pater­
nal o maternal, o transbestial, ja ho diuen que cada
poble té l'estatut, vull dir els governants, que es
mereix, què hi farem, però deixem-nos estar de dis­
quisicions semihistòriques o
Castell de Montsegur
Foto:]. 8/onco.
0
Q
A

50 Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu
en
©
A
histèriques del tot i de divagacions de política-ficció
que no porten mai enlloc si no és a una vida de pati­
ment i desgràcia i qui sap si a la perdició eterna, poca
broma, doncs, amb aquestes coses, centrem-nos en
el que hi ha de veritablement Important en tot aquest
afer, és clar, {'assumpte monetari, econòmicament
intrínsec, la microeconomia de la butxaca de cada dia
que és com m'agrada anomenar-la a mi, que és d'allò
que viuen tots els éssers humans tret de comptadis-
simes excepcions, per dir la veritat, crec que encara
no les ha comptades ningú, aquestes excepcions vull
dir, uns quants il·luminats que passen de la llum elèc­
trica i podria ser que algú amb els dits de les mans ja
en tingués prou, o fins i tot que li'n sobressin, dura
tasca que jo, enfeinat com estic en aquest moment,
amb el cap tan ocupat que sembla que no m'hl hagi
de cabre res més, no penso pas emprendre, reco-
llonses, refotre, que deu voler dir tornar a fotre,
però si hi ha un premi de trenta mil duros, ni un més
ni un menys, com se'ls gasten aquesta gent de la mun­
tanya, perdó, vull dir del pallars, terra estimada per
mi a partir d'ara que algú va batejar com la nostra
escocia, em penso que deu ser per allò del verd, pero
que també podríem anomenar amb tota tranquil·litat
la nostra navarra, nafarroa si ho preferiu, i si no que
li ho preguntin a hug roger tercer, el comte darrer,
home guerrer, doncs, sí, senyors, perdó, i senyores,
el pallars va ser l'últim comtat independent o mig
independent que es va incorporar al principat, al
començament del segle setze o a finals del quinze,
segons com es miri i ben mirat, si em permeteu el joc
de paraules, quin remei, no crec que ara vingui d'aquí
una lleu imprecisió cronològica que això tampoc no
és el Josep lladonosa d'història local, que aquells d'al-
guaire, a la plana segrianenca, paguen més, deu ser
perquè hi ha més gent per allà baix i allí no t'ho pots
inventar tot, perquè han de ser coses verídiques, que
hagin passat al teu poble o en un altre o almenys
donar-los una forma perquè ho semblin i hi ha d'ha­
ver moltes notes a peu de pàgina i una carretada de
planes de bibliografia, perquè es vegi que és un tre­
ball seriós i ben elaborat, amb rigor, i no el fruit vul­
gar de l'enfebrament momentani o persistent d'un lle­
traferit de tercera divisió regional, maleïdes monges,
déu n'hl do, però, que cent cinquanta mil pessetones,
encara que siguin espanyoles, comencen a ser quar-
tos, l'any que ve podeu donar el premi en ecus i que­
darà molt més europeu, oi que és bona idea, i de
franc, tanmateix aquests concursos deuen ser molt
concorreguts i s'hi deu presentar tot déu, i és clar
tots els de ciutats llunyanes que escríuen molt bé,
perquè són ciutadans de ciutat, amb un altre aire i
cultura, s'ho emporten tot I llavors no hi ha mai gai­
res oportunitats per a la gent de la terra, aquells
ramaders que escríuen poesies de tema arcadic, men­
tre pastura el ramat, sota un roure martinenc, o
aquells monitors d'esquí que embruten papers de
matinada, en sortir del rock dur, aquells dies que no
hi ha hagut sort, que quan n'hl ha, llavors, no hi ha
temps per fer el ruc, què hi farem, ei que passa, però,
també, és que hi ha forasters d'aquests que són molt
vius o s'ho pensen perquè volen viure del qüento, i
disculpeu-me el neologisme que em sembla disculpa­
ble per la seva expressivitat, perquè es dediquen a
escriure relats que envien a tots els certàmens llte-
rarís d'aquesta allargassada terra nostra i quan en tro­
ben un com aquest, on especifiquen que les històríes
han d'estar ambientades en un lloc determinat, hi fan
uns lleus retocs canviant quatre topònims I endavant
les atxes, és com si un tingués un relat d'amor entre
una noia que viu en un bloc degradat de pisos de nova
iork, al barri de harlem, i un xipriota de la part turca
I es limités a canviar sobre el paper aquests dos llocs,
cada vegada que sortissin, per llagunes I llavorre, per
posar un exemple que m'ha semblat escaient, i si no
ho és tant me fa perquè en aquest moment no en
trobo cap més de millor, aquí de qualsevol manera
intervé l'habilitat dels membres dels jurats, que acos­
tumen a ser persones preparadísslmes, d'una gran
cultura, si no, ja t'hi haurien posat a tu alguna vegada
que te'n mores de ganes, I que detecten aquestes
maniobres tan barroeres en un tres I no res i, llavors,

Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu 51
sentint-ho molt ja has begut oli de colza, però tran­
quil que en aquest país hi ha més premis literaris que
granets de sorra a les platges de vila-seca i salou,
salou sol, port aventura, dragón khan o com es vul­
gui dir ara, que tot ho canvien només per confondre
a la gent senzilla que viu d'un sou o d'una magra pen­
sió, ja m'agradaria saber a mi quins són els gustos del
magnífic i meravellós jurat al qual ens hem d'enfron­
tar avui, tot sigui dit, òbviament, en un sentit metafò­
ric que jo contra aquestes persones humanes, i segu­
rament humanístiques, no hi tinc absolutament res,
cosa que vull deixar ben clara abans de continuar, les
coses clares i la xocolata espessa i després bon glop
d'aigua fresca, com deia el baró de malda, o era de
dalma, si els pogués endevinar els gustos literaris, les
sensibilitats artístiques, socials, àdhuc ideològiques
per poder bastir una obra a mesura dels receptors
més immediats, destinada als més alts guardons,
almenys a aquest de què ara parlem, què més voldria
i com més avanço més negre ho veig, com una tem­
pesta pirinenca, vomitats per cent boques de vesubi
milers de llamps el negre espai fendeixen, com defi­
niria mossèn antoni navarro una turbonada, però
anem per mal camí ja que el bon capellà era ribagorçà
i que encara que siguin a tocar a tocar i a vegades
hagin estat unides per vells comtes o comarques
republicanes, són coses, terres, gents, diferents, veï­
nes això sí però em fa l'efecte que avui hauríem de
parlar del pallars i a fe de déu que no sé pas com
enfocar el tema d'aquest relat que m'ha de solucio­
nar les vacances anuals de l'estiu, que tinc ben meres­
cudes, em sembla a mi, segur, obro la finestra i trec
el nas al carrer a veure si avui hi passa la inspiració o
qualsevol musa i decebut l'he tornada a tancar per­
què el carreró era buit, tret d'un gos que s'hi afuava
costa avall i que no m'ha suggerit res d'aprofitable, ho
veig pelut i em sembla que d'aquests xavos del nord
no n'haurem pas ni cinc, clar que podríem començar
a escriure un conte que tingui unes arrels pregones
en el tema de les llegendes antigues d'aquesta vene­
rada i apartada contrada, feréstega i amable alhora,
com si diguéssim una mica de fetscostumsillegendes
però en un to més documentat, amè i una mica més
ben escrites, encara que això pugui parèixer difícil,
per no dir impossible, a alguns, ens hi haurem d'es­
forçar força i dejunar i castigar si massa convé el cos
amb múltiples prívacions per tal d'elevar -l'ànima a un
estat de perfecció tal que faci que les parules, els
mots abrandats, flueixin deis dits a la impressora a
través del plàstic i del silici amb una potència d'un
munt de megahertzs, si de cas una dieta estrícta a
base de formatges de vaca i de ratafia, o es diu rata-
cia, bé com sigui perquè aquesta beguda és l'absenta
pallarenca, que sens dubte ens farien copsar tot el
cabal d'història antiga, de mitologia popular que s'a­
maga entre serralades, valls, tucs, conques, pics, rius,
nogueres, flamicells, rierols, ports, bonaigua i tarte­
res, amb moltes pedres, i endinsant-nos fins a la nit
dels temps retrobar la figura semimítica del pnmer
comte, ramon primer de pallars, de la casa de bigo-
rra, qui sap si besnét de llop centull, duc dels bascons
a principis de la novena centúria, ves quina historia
més maca, la dinastia pallaresa de nissaga eusquèrica
i si fóssim agosarats, molt agosarats, podríem lligar-
ho tot amb la qüestió de l'atlàntida, que alguns diuen
que era una terra molt desenvolupada que es va
enfonsar enmig de l'atlàntic, d'altres en canvi opinen
que al mediterrani, la civilització dels quals seria
hereva d'uns misteriosos visitants de l'espai, extrate­
rrestres i potser només els nostres més remots
avantpassats, els fills dels déus que van posseir les
filles dels homes, i al cap i a la fi els bascos, els tua-
regs, els antics canaris o guanxes i algun altre poble
en serien descendents i posseirien algunes de les
seves característiques i custodiarien ensenyances
secretes transmeses entre els iniciats d'algunes famí­
lies escollides, maleïdes monges, llavors, que us sem­
blaria aquest guió, que els comtes de bigorra, des­
cendents com ja apuntàvem de les tribus èuscars que
un dia s'estenien al redós de la serralada pirinenca,
no oblidem que el basc, alguna forma de basc, es
parla fins ben entrada l'edat mitjana a les valls més
A A
0

52 Escric guanyador del U Concurs Árnica de narrativa breu
(X)
O
Q
A
apartades i allunyades del Pallars, d'una família pree­
minent, bé ho hem de creure, fossin els dipositaris
d'algun tipus de saber o d'algun objecte màgic, més
aviat totes dues coses, alhora estri sagrat i recull
enciclopèdic, que hauria ocupat el lloc central del
temple més important de tot el continent de l'atlàn-
tida, situat a la capital, òbviament, aquesta cosa,
posem que sigui una espècie de vas sagrat, constituït
per un aliatge dels metalls més valuosos i guarnida de
pedres precioses com mai no s'havia vist anterior­
ment ni tampoc la terra ho veuria fins als temps pre­
sents, aquest calze, diguem-ho així, potser per les
influències innegables de la cultura cristiana en què
estem immergits de fa segles, duria unes inscripcions
indesxifrables fins ara mateix que contindrien un mis­
satge que faria poderós a qui aconseguís de treure'n
l'entrellat, aquest objecte de poder i saviesa com tot­
hom ja deu saber, imaginar-se o témer, i com no
podia ser de cap més altra manera, era el grial, sí el
mateix que va recollir la preciosissíma sang de nos­
tre senyor jesucrist crucificat, de quina manera el
grial va passar des de les terres negades de l'atlànti-
da a la palestina jueva sota la dominació romana, per
acabar fent cap a mans d'algun cabdill tribal basc i, a
través dels comtes de bigorra, anar a parar a la pri­
mitiva família regnant al comtat de pallars, la manera
misteriosa per la qual tot això va produir-se realment
és difícil d'explicar, és poc coneguda i té molts punts
foscos, n'hi ha fins i tot que han proposat que els bas­
cos fossin la tribu perduda d'israel, la qual cosa no
s'aguanta de cap manera, mentre que d'altres experts
asseguren que marià magdalena fugi de terra santa en
vaixell cap al port de marsella, on els nombrosos
jueus d'aquella ciutat l'amagaren durant un temps i
des d'on, com a conseqüència de l'activitat dels espies
romans que la cercaven, fou conduïda cap a l'oest fins
a arribar a terres pallareses a través del port negre,
la magdalena duria, sens dubte, entre el seu equipat­
ge el sant grial i els més atrevits xiuxiuegen, en les nits
de neviscall a la vora del foc, la llegenda prohibida,
que per cert no he vist en cap recull d'aquestes mun­
tanyes maleïdes o mig maleïdes, segurament, per
efecte de la subtil i no tan subtil repressió de l'esglé­
sia establerta de manera aclaparadora sobre les cons­
ciències durant molts segles, aquesta història no va
passar mai a la impremta ni tan sols a un manuscrit,
en tot cas no en queden proves conegudes, deu
haver estat qüestió de sort d'haver-la arreplegat fa
anys en el llit de mort d'una vella d'un llogarret del
terme d'unarre, la darrera veïna que alguns asseguren
que va morir boja, què deuen saber ells del que és la
bogeria o la realitat més terrible, a vegades quasi
inaccessible, que s'amaga en mil i un topants esperant
la ment que desitgi acollir-la de veritat, doncs, aques­
ta bona dona contava que marià magdalena havia arri­
bat a aquestes terres amb el sarró ple, pero també la
panxa, segons deia havia estat casada amb jesús de
natzaret i que aquest li havia fet un fill abans de morir,
el qual després dels nou mesos reglamentaris havia
nascut en una borda desballestada prop d'on després
hi hauria malmercat, no sé pas quina credibilitat pot
tenir aquesta història però si fos certa voldria dir que
un nét de déu era ni més ni menys que pallares, en
certa manera, suposant que un s'empassi el nou tes­
tament i uns quants evangelis apòcrifs, aquest brot de
l'arbre reial de david hauria viscut en el si d'una tribu
bascoide de pastors, mig o del tot barrejats amb les
antigues poblacions de sorotaptes, qui sap si també
descendents d'atlants, i n'hauria esdevingut el cap i
fundador d'una nova dinastia autòctona, amb els
segles, després de la invasió sarraïna, l'última descen­
dent femenina d'aquesta nissaga hauria contret matri­
moni amb un membre de la casa comtal de bigorra,
d'arrels basques també, tal volta no res més que un
cosí llunyà, donant lloc a la primigènia dinastia dels
comtes de pallars, bé, doncs, continuem, resulta que
el grial, a la visió del qual només tenien accés un res­
tringit nucli de la noblesa i el mestre iniciàtic, càrrec
que a la llarga s'aniria convertint en hereditari, i que
acabaria per donar lloc a alguna casa vescomtal, vés
a saber perquè, però, en aquest punt no hi estan pas
d'acord tots els historiadors llorejats i alguns rosega-

Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu
dors d'arxius en discrepen clarament, maleïdes mon­
ges, el preuat objecte es va amagar primerament en
una cova anomenada l'espluga de sant artau on es
reunien els iniciats d'una secta esotèrica, orde sagra­
da de los cavallers de la sacra copa que contingué la
preciosíssima sang de nostre senyor jesuchrist fill de
déu pare, coneguda per abreujar, entre els seu mem­
bres, com l'orde, simplement, encara que sembla que
aquesta denominació, l'extensa vull dir, amagava,
darrere una cortina d'encens pietós, un grup escollit,
arnau de Vilanova i d'altres n'haurien format part,
dedicat a la investigació de secrets arcans que desem­
bocaria, per escissió d'una part dels iniciats, en la cre­
ació de l'orde dels templers, dissolta pel vaticà amb
l'ajut del rei de franca, el sant pare, és una manera de
parlar, es volia apoderar del grial per exhibir-lo a la
basílica de sant pere i, al mateix temps, aconseguir el
secret que li permetés reunir en una mateixa perso­
na la dualitat de poders, material i espiritual, volia al
cap i a la fi ser el pare sant de l'església catòlica
Interior dd convent
j. üanco
apostòlica i romana i alhora coronar-se emperador
d'un sacre imperi renovat que abastés tot el món,
almenys ei món conegut en aquells moments, no era
poca cosa, doncs, tanmateix, es va haver de confor­
mar amb la destrucció dels templers, apoderant-se
de les seves riqueses, d'occitània, país però de mort
lenta que encara es va dessagnant lentament cap al
llac immens de l'uniformisme francès, maleïts gavat-
xos, sí, i ara faig un cant a favor dels països de llen­
gua d'oc, que vol dir sí, però al pallars sempre hi ha
hagut problemes amb els gascons en un sentit ampli,
no pas tant amb els aranesos en la mesura que se'n
pugui predicar la gasconitat, era gasconitat, ja que
durant l'edat mitjana sempre van estar amatents, amb
forces comandades per barons sota diverses obe­
diències, a envair el comtat i ara volen fer el túnel de
saiau, que s'han begut l'enteniment, però és igual que
em sembla que ja no hi ha gascons, ni tampoc la gas-
cunya emparentada de lluny amb els bascos, la gas-
cogne dels francesos, le basque, idiome, comme on
53
0,)
d}
O
A

54 Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu
O
Q
A
sait, toujous bien vivant, cependant, il n'a pu s'impo-
ser en gascogne, vascogne, oú seuls de nombreux
toponymes rapellent le passage des vascons, oh bèth
país de lengatge estranh, com deien els trobadors,
què hi farem, quan una llengua només li queda l'ama­
gatall de la toponímia ja se li poden anar cantant les
absoltes, només ara que estem tocant el tema d'a­
quests països d'ací al costat, hauríem de desfer, dis­
soldre sense que en quedi ni el més mínim rastre,
aquell error que tant ha corregut per boca d'igno­
rants, no pas tan desinteressats com alguns podrien
creure, i per la ploma d'aquells escriptors que són
experts a relligar les piràmides d'egipte, alguna tribu
perduda de l'amazònia, els maçons i els extraterres­
tres, maleïts confusionistes, se n'hauria de perdre la
mena per sempre, cal, doncs, desmentir que el sant
grial estigués amagat a la fortalesa de montsegur, païs
de foish, arieja si voleu, quan va caure en mans dels
croats del pare sant de roma que lluitaven contra els
càtars, ni tampoc en els anys anteriors, no seré jo pas
qui diré, tanmateix, que el grial no hagués fet cap oca­
sionalment a montsegur, en virtut d'aliances encara
mal estudiades entre alguns senyors del sud gascó i
llenguadocià i els comtes que governaven el pallars,
el que sí que queda clar és que pel març de 1244, pri­
mavera de flors i sang i carn rostida, el dia que les fla­
mes consumien els darrers resistents d'allò que
alguns han anomenat el temple o vaixell solar de
montsegur, no hi havia el grial que descansava una
mica més avall a l'altre costat dels pirineus, prou que
ho sabia otto rhan, en el lloc que seria conegut per
sempre com el camp dels cremats, per cert que allí
hi va morir únicament un pallares convertit a darre­
ra hora al catarisme, peirot de palanca, senyor de tor,
un home un pèl especial que diuen que no va poder
retractar-se a temps a causa d'una sordesa aguda, de
tota manera, fugitius del cristianisme romà intransi­
gent, resseguiu son d'àneu, és el sos d'una civilització
de tolerància que despareixia, no oblidem que amor
i roma són paraules capiculades, i no pas per un
bellíssim i plaent acte de contorsionisme sexual, des­
prés de la desaparició, bastant forçada, cal reconèi­
xer-ho, dels templers, honoreu el darrer mestre jac-
ques de molay, també mort a la foguera, per la igno­
mínia del papa climent i del rei felip, maleïda
combinació de títol i nom propi, la defensa i l'estudi
del sagrat calze va passar al priorat de sió, que és com
se' I va conèixer en els cercles de l'ocultisme i l'eso­
terisme europeus, antiquus ordo mysticusque prio-
ratus sionis, que gairebé tothom ha cregut que feia
referència al pujol de sió que s'aixeca al sud de Jeru­
salem, en realitat el nom prové del lloc d'ison del
terme de lladorre, al pallars sobirà, es diu que en
aquesta població, en el tuc del caibo, hi havia hagut
un antic castellsegur avui desaparegut completament,
topònim d'un paral·lelisme més que sospitós amb
montsegur, en els primers temps de l'existència de
l'orde, el nom d'ison, conegut només entre una mino­
ria molt minoritzada, en anar a reproduir-lo un dels
primers copistes, segurament francès o provençal,
que el copiava d'una font ara inconeguda, potser lla­
tina o francesa, el va creure un error, una dislèxia
momentània o metàtesi involuntaria d'escrivent d'a­
badia medieval, i el va associar al mont sió de terra
santa, en realitat el topònim com demostra Coromi­
nes, sempre el mestre i ara ja amb noranta anys,
prové del basc, altres estudiosos, però, per un pro­
cés lingüístic semblant, el creuen derivat de la vila de
son que té la mateixa significació original, en basc,
que ison, no és gens clar que el priorat de sió, ison o
son, si voleu, fos el dipositari de la primera versió
catalana del necronomicó, feta en una data indeter­
minada, potser a finals de l'edat mitjana o una mica
abans, ni, molt menys, opini el que opini umberto
eco, no és gens segur que la traducció es fes per
membres o adeptes de l'orde de sió ni que s'hi incor­
porés secrets arcans que no constaven en l'original
àrab, el càrrec de mestre de l'orde anava associat a
la persona del comte de pallars o a algú de confiança
de la seva família, normalment l'hereu, fins i tot també
ocuparen aquest càrrec algunes dones, contrària­
ment al costum de l'època per aquests afers, per

Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu 55
diversos motius, ara per ara obscurs, a la mort
empresonat del darrer comte, hug roger tercer, glò­
ria eterna, sense descendència reconeguda però tan­
mateix possible, molt possible asseguren alguns
experts, el priorat es va dividir en dues branques, una
interior i l'altra exterior, l'exterior va dedicar, dedi­
Unarre. Foto:]. í^anco
ca, els seus esforços a aconseguir un nou sacre impe­
ri d'occident i, diuen, que alguns dels membres molt
ben situats d'aquesta facció intriguen per assolir una
unió europea coronada, però estrictament democrà­
tica, sota el regnat, més que res moral i espiritual,
d'un plançó de la casa d'habsburg que, al mateix
A A
0
CID
O
Q

56 Escric guanyador del 11 Concurs Árnica de narrativa breu
O
Q
A
temps, també seria descendent d'hug roger tercer,
segons uns arbres genealògics gelosament guardats, i
per aquest motiu de jesús de natzaret, la meitat inte­
rior del priorat de sió, guardiana del sant grial, tenia
com a fita màxima la restitució dels drets seculars del
pallars I la coronació d'un comte legítim descendent
de la dinastia històrica I bimil·lenària, la branca exte­
rior es va haver d'enfrontar al llarg dels segles amb
múltiples enemics, els més poderosos dels quals
foren, sense cap mena de dubte, les sectes negres
germàniques del dinou i principis del vint que van
desembocar en el nacionalsocialisme, els sequaços de
rossemberg van resseguir la pista del grial, ensumant
el rastre dels càtars per occitània, fins a montsegur
on devien trobar algun indici, que ens és desconegut,
que els va fer girar els ulls cap a Catalunya, tanmateix,
hàbilment manipulats van fer cap ai monestir de
montserrat, potser per la semblança fonètica amb el
nom de montsegur, on els van assegurar, ja en plena
guerra mundial, que no en sabien res d'aquelles per a
ells falòrnies, cosa que, per altra banda, era una veri­
tat com un temple, perdó, com un monestir, men­
trestant, la branca interior, pallaresa val a dir, va pro­
curar afavorir en tot moment les llibertats catalanes,
segurament perquè va creure que només amb una
Catalunya sobirana podria assolir les seves legítimes
aspiracions, així podem albirar, amb dificultat, però,
la seva mà oculta en alguns successos de la guerra de
successió, es discuteix si el general moragues n'era
membre, o en l'intent de prats de molió, darrerament
se l'havia intuït, ja que no hi ha res de demostrat,
darrere la reivindicació d'un estatut d'autonomia din­
tre del principat o en els Intents republicans, ver gir
maquiavèlic si fos cert, d'aquella etèria organització
anomenada rip, república independent del pallars, i
fins amb l'endegament, almenys en la idea, dels
esports d'aventures o d'algun ecomuseu dispers per
la vall d'àneu, aneu a saber, tot, o gairebé, suposi­
cions, el que sí que és cert, després de segles en què
totes dues parts del priorat s'han ignorat, és que
darrerament hi ha hagut contactes més que sovinte­
^'^i^^í'^
jats, a l'empara d'alguns organismes internacionals
que de moment s'estimen més de romandre en l'a­
nonimat, la unió, però, ha de ser propera, ja que són
com els dos pols d'una pila, l'una no pot funcionar
sense l'altra, els uns tenen el grial I els altres la tec­
nologia informàtica que permetrà desxifrar-lo, els
nous temps s'atansen i la llibertat, una llibertat reno­
vada, del pallars, la del món sencer, no poden trigar
a arribar, dubto que jo hi sigui a temps, però, maleï­
des monges, maleïdes monges...
CONVENT DE SANTA ERMENGARDA
Av. Comtal, 69
Palau de Noguera (Conca de Tremp)
Pallars Jussà
16 de mai de 2025
Any X de la Restauració,
regnant lo comte Hug
CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D'ÀNEU
a Maior, 6
Esterri d'Aneu (Valls d'Àneu)
Pallars Sobirà
Sinyors,
Vos fem a mans lo producte de la ment eixeri-
micada d'un pobre home acollit entre natres, despu­
lla humana que semble que tingue els minalrons al
cos, que encara creu que viu a l'any 1995. No s'ha
taleiat cap de l'adveniment dels Nous Temps, pobris-
só si ja pepee, ni dels grans canvis polítics que hi ha
hagut. Sense sapiguer massa bé perqué, vos enviem
aguest munter de folis, veritable macarulla de la qual
no podem absidiar got de profit. De tota manera, per
tal de complir les seues -diu- raderes voluntats.

Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu 57
sense tinre en compte els sacarions que mos hi dedi­
ca, ni les greus faltes contra la doctrina cristiana que
conti, ací teniu lo treball d'un ésser que pense que
morirà lleu. Però açò no ho sabem cap, acò només é
qüestió del bon Déu.
Capisser com é, Roger, l'Escriptor, segons un dels
seus múltiples nomarrots, personatge nascut
Montsec avall, ha dedicat aguestos últims anys a bas­
tir una obra extensa, estrambòtica i d'estranyes pre­
monicions, un veritable caga-sang, i perdó pel mot,
sobre els més diversos temes amb l'aiut d'un traste
del dimoni mig espatllat, segurament accionat per
femalians, que ell anomene pessé. Una màquina, per
cert, que no sabem si ha sigut prohibida amb l'acaba­
ment dels Temps Antics. Déu mos ho ha de perdo­
nar, però.
A la vista dels deplorables resultats, é clar, aguest
text confús, on m'hi falten punts i maiúscules i tantes
coses per intentar compenre'l poc o molt, mos ti
més esfurriades que contentes, com vos podeu ben
imaginar. Pero, on aguest home pose la bana... se l'ha
de complaure. No é got saumort, no.
I quin model de llengua, tan arcaic, que em fa l'e­
fecte que no deu parlar cap ningú, ni cap al sud enca­
ra per alliberar. Aguest home només ti una taleia,
escriure, i no s'ha mirat got les Normes de València
d'Àneu, per les quals es regis lo català en aguestes
valls i en les que es van conquerint, per l'esforç del
comte i la glòria de l'emperador que Déu guarde
molts anys. Natres mateixes caiem sovint en errors
perquè no estem gaire avesades a l'escriptura; vos
prego que mos disculpeu.
Tanmateix, heu d'entenre que, seguint la nostra
venerable regla, som molt respectuoses amb la
voluntat dels acollits, sigue quin sigue el seu origen o
les seues creences.
Si Déu volgués, sabent que açò é pràcticament
impossible, que aguesta obra fos la guanyadora, amb
gust recebrim les dos-centes lliures pallareses de
premi que lego mos han de servir per apariar el lle-
nat, ja que al minim ruixell tot va a l'ample, i mestreiar
una mica per la banda de l'hort.
Heu de sapiguer que l'argenda d'aguesta Casa é
molt curta i s'accepte qualsevol almoina, sigui de
cumquibus, forment pra pa, séguel o oli prals llume­
ners. Pensareu-hi, si us plau. No us ho diria cap si no
fos veritat, que la nostra pobresa é tan gran que dia
a dia hem de batanar fort per nar endavant i arribem
de nit a les cel·les afatxades de debò. Amb tot, traü-
llant de la primera a la radera, no mos anuiem dels
Temps Antics, quan tenívom de tot I res en realitat,
perquè en l'estretor i la pregària hem retrobat una
felicitat que creïvom perduda per sempre en aguest
món.
Malgrat aguesta escassetat, la nostra venerable
regla mos mane ser generosos amb les que mos visi­
ten, i per açò si vinguéssou algun camí no vos faltarà
mai un plat de xefla o vianda, una truitada amb un tall
de bull o girella i, per postres, un bocí de mostillo,
regat amb un porro de vi de la Conca i ratacia de la
bona que fem natres mateixes. Quedeu, doncs, des
d'ara, convidats.
Tant de bo, esperem-ho, les nostres sacrificis
servissen per donar llarga vida al Comte Hug, lo nos­
tre atifat protector, mentre enxample més i mes les
seus dominis cap a l'Urgell encara sotmès i, dellà la
plana boirosa, cap al mar que no hai vist mai.
ble.
Giqueu-mos creure-hi i pregar per fer-ho possi­
Molt agraïda, vostra en Crist,
Sibil-la de Siarb
Abadessa
O
A

58
A
Reportatge fotogràfic
Llicències literàries
Fotos: J. Blanco
Pont i Pons de cara a ta vida
^ Xavier García, com més a prop de terra més autèntic
Raül Valls, el nostre disenyador gràfic,
fent una inversió per al futur dels dibuixants
Ponç Pons en trànsit poètic
Mercè i Heura, dues generacions, una mirada.

Alerce /bors, lluny de /es palmeres de blat
Tres senyors del terrer, deis d'abans
e/es...
£/ grup al complet a un so/t de ía Noguera
El ramat buscant Verdaguer
.Si ^ A
59

0
Q
Xovier Garría
Qüestionari
Dotze més una
fAaría Mercè Marçal II. Raó o sentiment?
Subscric allò tan conegut de Pascal:
/. Un heroi i una heroïna de ficció. el cor té raons que la raó no entén.
Orlando, de Virgínia Woolf, i Nora Potser si ho invertíssim també fóra
d'El bosc de la nit (Djuna Barnes).
2. L'obra que hauries volgut escriure.
La mort i la primavera (això voldria
dir que, abans, hauria escrit La plaça
del Diamant).
3. La teua mania particular a l'hora
d'escriure.
Esperar que em punxi la necessitat
de fer-ho.
4. La joguina que mai no et van portar
els reis.
Una disfressa de bruixa.
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure o
ordinador?
Ho he fet servir tot, segons els
moments. I, encara, el llapis.
6. Un somni no realitzat
Que, com per al rei Midas, tot el que
toqui es converteixi en or, és a dir,
en temps!!!
A /A
7. Un animal, un color, una flor.
El drac, ei verd-blau, la glicina. 4. La joguina que mai no et van portar
els reis.
8. En què t'agradaria perdre el temps? Ni ganes: joguines bèl·liques.
Autopsicoanalitzant-me (els experts
diuen que és impossible).
5. Bolígraf ploma, màquina d'escriure o
ordinador?
9. Un segle, un país
El segle XIII. Itàlia.
10. Per quin pecat aniries a l'infern?
L'obsessivitat i la impaciència.
veritat.
•i
12. Quin consell estàs contenta de no
haver seguit?
Un consell administrat per gairebé
tothom: que no estudiés la carrera
de Clàssiques.
+ /. £/ vers de la teua vida.
"En el meu volcà hi creix l'herba tendra"
(E. Dickinson) o bé
"Vingue'n els rems, que sóc d'estirp
romeva" (j.V. Foix).
Xavier Garcia
1. Un heroi i una heroïna de ficció.
El vell d'£/ vell i el mar, i Penèiope.
2. L'obra que hauries volgut escriure.
L'Obro completo de Josep Pla.
3. La teua mania particular a l'hora
d'escriure.
.Romansejar abans de posar-m'hi.
Bolígraf, ploma i màquina d'escriure
de les d'abans.
6. Un somni no realitzat.
Veure desterrada la injustícia.

7. Un animal, un color, una flor.
El cargol, el verd, la flor de l'atzava-
ra.
8. En què t'agradaria perdre el temps?
8. En què t'agradaria perdre el temps? No és cap pèrdua, és un guany: viat­
Fent veure que el perdo, l'aprofito. jar, viatjar i viatjar...
9. Un segle, un país
No puc permetre'm la il·lusió de
generalitzar.
10. Per quin pecat aniries a l'infern?
Nostre Senyor serà benigne.
/ /. Raó 0 sentiment?
Ho contesto a l'última pregunta.
12. Quin consell estàs content de no
haver seguit?
El de "Tu, a la teva"
+ /. £1 vers de la teua vida.
"Si pogués acordar Raó i Follia..."
(Foix)
¡aume Pont
1. Un heroi i una heroïna de ficció.
Capitán Trueno i Sigrld, del meu bon
amic Víctor Mora
2. L'obra que hauries volgut escriure.
La divina comèdia, de Dante Alighieri.
3. La teua mania particular a l'hora
d'escriure.
Tabac i silenci.
4. La joguina que mai no et van portar
e/s reis.
Una guitarra elèctrica.
5. Bolígraf ploma, màquina d'escriure o 5. Bioligraf ploma, màquina d'escriure o
ordinador?
ordinador?
Ploma i ordinador.
Bolígraf.
6. Un somni no realitzat.
Viatjar en una illa a la deriva.
7. Un animal, un color, una flor
El gat, el blau, el lila.
9. Un segle, un país
La Florència dels Medici, al s. xv
/ 0. Per quin pecat aniries a l'infern?
Per qualsevol que implica les coses
bones de la vida.
/ /. Raó 0 sentiment?
Raó i sentiment, tots dos alhora i en
contradicció constant.
12. Quin consell estàs content de no
haver seguit?
"Dedica't a una cosa que sigui útil,
noi!". "^
+ /. £/ vers de la teua vida.
Un vers-poema: "M'illumino d'immenso",
de Giuseppe Ungaretti. ¡
Marc Granetl
1. Un heroi i una heroïna de ficció.
Alexis Zorbàs i Emma Bovary.
2. L'obra que hauries volgut escriure.
La divina comèdia.
3. La teua mania particular a l'hora
d'escriure.
Fumar més del compte.
4. La joguina que mai no et van portar
els reis. Una nina.
6. Un somni no realitzat
Saber fer escultures.
Marc Granetl
u
QJ
O
Q
A

7. Un animal, un color, una flor.
Cavall, verd, gessamí.
8. En què t'agradaria perdre el temps? graf, màquina...
Mirant com passa i es perd.
9. Un segle, un pals
Primera meitat del segle xx, França.
10. Per quin pecat aniries a l'infern?
Si n'hi ha, d'infern i de pecat, la peresa.
/ /. Raó 0 sentiment?
Sentiment.
12. Quin consell estàs content de no
haver seguit?
No canvies de llengua (de parlar i
escriure en castellà a fer-ho en
català, és clar).
+ 1. El vers de la teua vida.
Molts, però si un (dos i mig): "Així
en aquesta / immensitat se'm nega el
pensament: / i naufragar m'és dolç
en aquest mar" (Leopardi).
V/cent Berenguer
1. Un heroi i una heroïna de ficció.
Els cosacs dels relats d'Isaak Bàbel
(Cavalleria Roja). Dalila (Jutges 16, 4-
22).
2. L'obra que hauries volgut escriure.
Les Odes de Ricardo Reis.
3. La teua mania particular a l'hora
d'escriure.
Tenir la mania d'escriure, precisament,
determinada cosa.
4. La joguina que mai no et van portar
els reis.
Sempre portaven el mateix, però
eren una alegria mentre van venir.
Aquella sempre és una nit vertadera.
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure
0 ordinador?
Bolígraf, màquina, ordinador, bolí­
6. Un somni no realitzat
Cap. Tots els somnis són possibles
dins el son.
7. Un animal, un color, una flor
El gat. El color de cada dia. El pixallits.
8. En què t'agradaria perdre el temps?
Jo no perd el temps, només intente
seguir el seu curs.
9. Un segle, un país
El segle XXII. El País Valencià.
(Veure'l quinze dies, almenys.)
/ 0. Per quin pecat aniries a l'infern?
Jo no pretendré mai l'infern, de cap
de les maneres, ni pecar; la moderació
em produeix molt de plaer.
/ /. Raó 0 sentiment?
La raó és probable que ajude el sentiment.
I viceversa. És el temps que
ho posa davant de cadascú.
12. Quin consell estàs content de no
haver seguit?
Podria ser aquest: "No deixes les
sendes velles per les novelles". No
puc assegurar-ho.
+ 1. El vers de la teua vida.
(No el vers de la meua vida, sinó 'un'
vers de la meua vida:) "Donne ch'avete
intelletto d'amore". (Dante.
Vita Nuova)
Ponç Pons
/. Un heroi í una heroïna de ficció.
Robinson Crusoe i Mariana (Amor de
perdiçao, Camilo Castelo Branco).

2. L'obra que hauries volgut escriure.
B Quixot o Cent ariys de solitud.
3. La teua marcia particular a l'hora
d'escriure.
Que hi hagi un cert respectable i
comprensible grau de silenci.
4. La joguina que mai no et van portar
els reis.
Els reis me'n van portar molt poques
de joguines.
El bolígraf per anar pel camp, la
ploma per escriure a casa i l'ordinador
per passar-ho tot en net o contestar
directament qüestionaris tan
aneuencs com aquest.
6. Un somni no realitzat
Viatjar i conèixer tot el món.
7. Un animal, un color, una flor.
El moix, el blau, les boscanes.
8. En què t'agradaria perdre el temps?
Passejant tranquil pel camp.
9. Un segle, un pals
El XIX. França. (Que consti en públic
la meva indignació contra Chirac i el
que estan fent a Mururoa. "La grandeur
c'est pas ça, copains!")
10. Per quin pecat aniries a l'infern?
Jo a l'infern només hi aniria a cercar
Euridice.
/ /. Raó 0 sentiment?
Les dues coses i tècnica literària.
12. Quin consell estàs content de no
haver seguit?
"El mejor indio es el muerto"
+ /. £/ vers de la teua vida.
No puc ésser ni sóc més que literatura!
Alerce Iban
1. Un heroi i una heroïna de ficció.
L'Adrià de Quanta, quanta guerra... de
Mercè Rodoreda. La narradora de
La canya rebel de Nina Berberova
2. L'obro que hauries volgut escriure.
Diàlegs de refugiats (Brecht), Sota la
xarxa (Iris Murdoch), el guió de
Deliaes i faltes (Woody Alien)
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure o 3. La teua mania particular a l'hora
ordinador?
d'escriure.
Cap de forma radical; potser ei silenci.
4. La joguina que mai no et van portar
els reis.
No l'he trobada mai a faltar.
5. Bolígraf ploma, màquina d'escriure o
ordinador?
Retolador de punta fina, llapis, ordinador.
6. Un somni no realitzat
Els somnis són realitat.
7. Un animal, un color, una flor
Cavall, blau, alegria
8. En cjuè t'agradaria perdre el temps?
Badar, caminar, mirar.
9. Un segle, un país
Barcelona, anys 30, segle xx.
10. Per quin pecat aniries a l'infern?
Ja us ho diré quan ens hi trobem...
/ /. Raó 0 sentiment?
Interrogació i passió.
12. Quin consell estàs contenta de no
haver seguit?
"No li donis tantes voltes..."
+ /. £i vers de la teua vida.
Ponç Pons
Mercè Ibarz
63
O
Q
A

O
A
"El cot3

65
CID
A

66
u
QJ
O
Q
A
yil
-^m-^

Un recital per a la memòria
La poesia està de baixa. Això no se li oculta a ningú. Els mais temps per
a la lírica que han estat tots els temps, o quasi, han esdevingut catastròfics.
I sembla que aquesta situació tendeix a aprofundir-se. La veritat és que ens
ho hem guanyat a pols. Ens ho estem guanyant. Les realitats, els mecanis­
mes i els objectius de les societats occidentals actuals s'allunyen a la veloci­
tat de la llum dels que donen significat al fet poètic i aquest mateix produeix.
Pràcticament no li queden ja espais on li siga permès viure, sobreviure
almenys. I els que la produïm o volem acostar-nos-hi ens trobem cada vega­
da més aïllats, més a soles.
Enguany, però, gràcies a la sensibilitat lúcida i eficient d'un magnífic grup
de treballadors de la cultura viva, un grapat de poetes i amadors de la parau­
la poètica hem pogut gaudir durant uns dies d'un espai propici, dins un dels
territoris més bells del nostre país, per poder conrear-la i oferir-la: Esterri
d'Àneu i les seues valls. Els membres del seu Consell cultural, organitzadors
de la Trobada d'escriptors al Pallars Sobirà, pensaren centrar aquesta sego­
na edició en la poesia i, així, la major part dels lletraferits convidats a assis­
tir-hi i participar-hi pertanyien al gremi de cultivadors d'aquest gènere lite­
rari des de les diferents terres que conformen els Països Catalans.
Dins l'atapeït I suggeridor programa que s'hi havia preparat, pensat des
de la generositat i l'hospitalitat exquisida que després constatarem, figurava
una lectura poètica que tindria lloc a les postres del sopar amb què se cele­
braria el lliurament del II Premi Árnica de narrativa breu. Per a tal fi, se'ns
deia que seria conver)ier)t que cadascun de nosaltres portas preparat un parell
de poemes. Com es pot veure, un deures ben lleus i agradosos, demanats
amb aquella subtil elegància i sensatesa que caracteritza ja la Trobada al
Pallars Sobirà i la diferència d'unes altres trobades, congressos I saraus lite­
raris que tant han proliferat en els darrers anys. En lloc de rutinaris debats
i inacabables taules redones per repetir amb desesperança ja assumida allò
dels temps catastròfics, des d'un punt de vista invariablement sodoliterari I
enyoradís, un acte viu on els versos tinguessen l'oportunitat de defensar per
ells mateixos les raons de la seua existència.
Mai no se sap, però, com fer perquè un recital poètic tinga èxit i asso-
lesca les finalitats que es proposa. La manca de costum, la creença apriorís­
tica que la poesia és avorrida i inintel·ligible, l'escepticisme generalitzat
davant la possibilitat que puga suscitar interès en un públic majoritàriament
no acostumat a llegir-la i sentir-la, l'etiqueta de producte cultural seriós, inti-
mista i pels núvols que té inveteradament col·locada des de fa manta temps.
Vicent Berenguer
67
0.)
O
Q
A

^
0
fi
Á
Pep Colí
provoca que sempre que es pensa a realitzar-ne un es tendesca a donar-li
unes característiques formals formalistes amb marc incomparable i silenciós,
circumspecció màxima i ordre de participació i nombre de poemes a llegir
escrupolosament decidits per endavant. És per això que, un poc contaminats
per aquesta imatge de recital i un poc agullonats pel, malgrat tot, inevitable
pudor que en general sentim a llegir els nostres versos en públic, alguns de
nosaltres teníem alguna reticència davant el fet d'haver de recitar després de
ben menjar i ben beure i sense saber molt bé quina mecànica s'hi seguiria. La
poesia, però, és paraula en llibertat i reclama aquesta a crits i a dolls. I això,
si no ho sabien, sí que ho intuïen millor que nosaltres els qui van tenir aques­
ta pensada, és a dir la comissió organitzadora de la Trobada, i dins d'ella
sobretot Pep Coll i Xavier Macià.
Certament el sopar, com totes les menjades amb que se'ns obsequia a
Esterri d'Aneu, fou abundant i bo, i, a mesura que avançava, l'atmosfera d'a­
mistat i complicitat que havia anat creant-se al llarg del dia i mig que dúiem
junts prenia un cos ferm i substanciós. Així doncs, arribats a les postres,
riquíssimes per cert, i demanats els deures per part de Ferran Relia, tots està­
vem ja convençuts que la cosa rutllaria. Com així va ser. Després de decidir
democràticament que l'ordre d'intervenció fos l'alfabètic i que cadascú llegi­
ria des del lloc que ocupava a la taula, s'obrí el recital amb un poema que els
amics havien dedicat al Ferran, amb un to d'humor que no ocultava el fons
de veritable estima a què es fa tan mereixedor. Tot seguit, Vicent Berenguer,
amb els seus versos de marcada preocupació cívica i social, inaugurà un
temps poètic on van confluir i conviure els diversos estils i les diferents
visions del món que cada poeta expressava i que propicia fins i tot emotives
confidències de caire íntim (el veritable territori que ens obri l'essencialitat
a què ens acosta la poesia). Els poemes nous i vells de Xavier Garcia, Maria
Mercè Marçal, Ponç Pons, Jaume Pont i qui açò escriu, les belles paraules
d'Àlex Broch sobre el seu amor a la poesia i la seua necessitat, ja antiga i ara
renovada, de dedicar-se a ella, el text de Verdaguer, poeta recordat i home­
natjat per la Trobada, llegit per Mercè Ibarz, com també les veus de joves
poetes lleidatans que s'hi incorporaren amb la llibertat i el punt crític que
l'acte havia propiciat, configuraren un clima de profunda veritat poètica que
ens va fer gaudir a tots els assistents d'un d'aqueixos estranys i pocs recitals
mereixedors d'aquest nom i de quedar impresos en la memòria com un d'a­
quells moments que ens ajuden a millor viure.
Marc Granell

«•H**»^? :.
! C •#•«%*
ít.U
Dins el marc de la trobada:
^Vlí
p¿m
Segon concurs literari "ÁRNICA" de narrativa breu
lla TROBADA D'ESCRIPTORS
AL PALLARS SOBIRÀ
(VALLS D'ÀNEU)
Vicent Berenguer
Alex Broch
Xavier Garcia i Pujades
Marc Granell
Mercè Ibarz
Maria-Mercè Marçal
Ponç Pons
Jaume Pont
Amb la participació
69
, de l'humorista gràfic Ermengol %^
QJ
16,17,18 juny 1995 «
iti«;i A A
O
Q

70
£ 1 ^.
i
^¿7/2 Nadal,
feliç Any Nou
i feliç anii^erMri
i Consell Cultura
de les Valls d'Aneu
i 1^