Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

52 Escric guanyador del U Concurs Árnica de narrativa breu
(X)
O
Q
A
apartades i allunyades del Pallars, d'una família pree­
minent, bé ho hem de creure, fossin els dipositaris
d'algun tipus de saber o d'algun objecte màgic, més
aviat totes dues coses, alhora estri sagrat i recull
enciclopèdic, que hauria ocupat el lloc central del
temple més important de tot el continent de l'atlàn-
tida, situat a la capital, òbviament, aquesta cosa,
posem que sigui una espècie de vas sagrat, constituït
per un aliatge dels metalls més valuosos i guarnida de
pedres precioses com mai no s'havia vist anterior­
ment ni tampoc la terra ho veuria fins als temps pre­
sents, aquest calze, diguem-ho així, potser per les
influències innegables de la cultura cristiana en què
estem immergits de fa segles, duria unes inscripcions
indesxifrables fins ara mateix que contindrien un mis­
satge que faria poderós a qui aconseguís de treure'n
l'entrellat, aquest objecte de poder i saviesa com tot­
hom ja deu saber, imaginar-se o témer, i com no
podia ser de cap més altra manera, era el grial, sí el
mateix que va recollir la preciosissíma sang de nos­
tre senyor jesucrist crucificat, de quina manera el
grial va passar des de les terres negades de l'atlànti-
da a la palestina jueva sota la dominació romana, per
acabar fent cap a mans d'algun cabdill tribal basc i, a
través dels comtes de bigorra, anar a parar a la pri­
mitiva família regnant al comtat de pallars, la manera
misteriosa per la qual tot això va produir-se realment
és difícil d'explicar, és poc coneguda i té molts punts
foscos, n'hi ha fins i tot que han proposat que els bas­
cos fossin la tribu perduda d'israel, la qual cosa no
s'aguanta de cap manera, mentre que d'altres experts
asseguren que marià magdalena fugi de terra santa en
vaixell cap al port de marsella, on els nombrosos
jueus d'aquella ciutat l'amagaren durant un temps i
des d'on, com a conseqüència de l'activitat dels espies
romans que la cercaven, fou conduïda cap a l'oest fins
a arribar a terres pallareses a través del port negre,
la magdalena duria, sens dubte, entre el seu equipat­
ge el sant grial i els més atrevits xiuxiuegen, en les nits
de neviscall a la vora del foc, la llegenda prohibida,
que per cert no he vist en cap recull d'aquestes mun­
tanyes maleïdes o mig maleïdes, segurament, per
efecte de la subtil i no tan subtil repressió de l'esglé­
sia establerta de manera aclaparadora sobre les cons­
ciències durant molts segles, aquesta història no va
passar mai a la impremta ni tan sols a un manuscrit,
en tot cas no en queden proves conegudes, deu
haver estat qüestió de sort d'haver-la arreplegat fa
anys en el llit de mort d'una vella d'un llogarret del
terme d'unarre, la darrera veïna que alguns asseguren
que va morir boja, què deuen saber ells del que és la
bogeria o la realitat més terrible, a vegades quasi
inaccessible, que s'amaga en mil i un topants esperant
la ment que desitgi acollir-la de veritat, doncs, aques­
ta bona dona contava que marià magdalena havia arri­
bat a aquestes terres amb el sarró ple, pero també la
panxa, segons deia havia estat casada amb jesús de
natzaret i que aquest li havia fet un fill abans de morir,
el qual després dels nou mesos reglamentaris havia
nascut en una borda desballestada prop d'on després
hi hauria malmercat, no sé pas quina credibilitat pot
tenir aquesta història però si fos certa voldria dir que
un nét de déu era ni més ni menys que pallares, en
certa manera, suposant que un s'empassi el nou tes­
tament i uns quants evangelis apòcrifs, aquest brot de
l'arbre reial de david hauria viscut en el si d'una tribu
bascoide de pastors, mig o del tot barrejats amb les
antigues poblacions de sorotaptes, qui sap si també
descendents d'atlants, i n'hauria esdevingut el cap i
fundador d'una nova dinastia autòctona, amb els
segles, després de la invasió sarraïna, l'última descen­
dent femenina d'aquesta nissaga hauria contret matri­
moni amb un membre de la casa comtal de bigorra,
d'arrels basques també, tal volta no res més que un
cosí llunyà, donant lloc a la primigènia dinastia dels
comtes de pallars, bé, doncs, continuem, resulta que
el grial, a la visió del qual només tenien accés un res­
tringit nucli de la noblesa i el mestre iniciàtic, càrrec
que a la llarga s'aniria convertint en hereditari, i que
acabaria per donar lloc a alguna casa vescomtal, vés
a saber perquè, però, en aquest punt no hi estan pas
d'acord tots els historiadors llorejats i alguns rosega-