Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Escric guanyador del II Concurs Árnica de narrativa breu 51
sentint-ho molt ja has begut oli de colza, però tran­
quil que en aquest país hi ha més premis literaris que
granets de sorra a les platges de vila-seca i salou,
salou sol, port aventura, dragón khan o com es vul­
gui dir ara, que tot ho canvien només per confondre
a la gent senzilla que viu d'un sou o d'una magra pen­
sió, ja m'agradaria saber a mi quins són els gustos del
magnífic i meravellós jurat al qual ens hem d'enfron­
tar avui, tot sigui dit, òbviament, en un sentit metafò­
ric que jo contra aquestes persones humanes, i segu­
rament humanístiques, no hi tinc absolutament res,
cosa que vull deixar ben clara abans de continuar, les
coses clares i la xocolata espessa i després bon glop
d'aigua fresca, com deia el baró de malda, o era de
dalma, si els pogués endevinar els gustos literaris, les
sensibilitats artístiques, socials, àdhuc ideològiques
per poder bastir una obra a mesura dels receptors
més immediats, destinada als més alts guardons,
almenys a aquest de què ara parlem, què més voldria
i com més avanço més negre ho veig, com una tem­
pesta pirinenca, vomitats per cent boques de vesubi
milers de llamps el negre espai fendeixen, com defi­
niria mossèn antoni navarro una turbonada, però
anem per mal camí ja que el bon capellà era ribagorçà
i que encara que siguin a tocar a tocar i a vegades
hagin estat unides per vells comtes o comarques
republicanes, són coses, terres, gents, diferents, veï­
nes això sí però em fa l'efecte que avui hauríem de
parlar del pallars i a fe de déu que no sé pas com
enfocar el tema d'aquest relat que m'ha de solucio­
nar les vacances anuals de l'estiu, que tinc ben meres­
cudes, em sembla a mi, segur, obro la finestra i trec
el nas al carrer a veure si avui hi passa la inspiració o
qualsevol musa i decebut l'he tornada a tancar per­
què el carreró era buit, tret d'un gos que s'hi afuava
costa avall i que no m'ha suggerit res d'aprofitable, ho
veig pelut i em sembla que d'aquests xavos del nord
no n'haurem pas ni cinc, clar que podríem començar
a escriure un conte que tingui unes arrels pregones
en el tema de les llegendes antigues d'aquesta vene­
rada i apartada contrada, feréstega i amable alhora,
com si diguéssim una mica de fetscostumsillegendes
però en un to més documentat, amè i una mica més
ben escrites, encara que això pugui parèixer difícil,
per no dir impossible, a alguns, ens hi haurem d'es­
forçar força i dejunar i castigar si massa convé el cos
amb múltiples prívacions per tal d'elevar -l'ànima a un
estat de perfecció tal que faci que les parules, els
mots abrandats, flueixin deis dits a la impressora a
través del plàstic i del silici amb una potència d'un
munt de megahertzs, si de cas una dieta estrícta a
base de formatges de vaca i de ratafia, o es diu rata-
cia, bé com sigui perquè aquesta beguda és l'absenta
pallarenca, que sens dubte ens farien copsar tot el
cabal d'història antiga, de mitologia popular que s'a­
maga entre serralades, valls, tucs, conques, pics, rius,
nogueres, flamicells, rierols, ports, bonaigua i tarte­
res, amb moltes pedres, i endinsant-nos fins a la nit
dels temps retrobar la figura semimítica del pnmer
comte, ramon primer de pallars, de la casa de bigo-
rra, qui sap si besnét de llop centull, duc dels bascons
a principis de la novena centúria, ves quina historia
més maca, la dinastia pallaresa de nissaga eusquèrica
i si fóssim agosarats, molt agosarats, podríem lligar-
ho tot amb la qüestió de l'atlàntida, que alguns diuen
que era una terra molt desenvolupada que es va
enfonsar enmig de l'atlàntic, d'altres en canvi opinen
que al mediterrani, la civilització dels quals seria
hereva d'uns misteriosos visitants de l'espai, extrate­
rrestres i potser només els nostres més remots
avantpassats, els fills dels déus que van posseir les
filles dels homes, i al cap i a la fi els bascos, els tua-
regs, els antics canaris o guanxes i algun altre poble
en serien descendents i posseirien algunes de les
seves característiques i custodiarien ensenyances
secretes transmeses entre els iniciats d'algunes famí­
lies escollides, maleïdes monges, llavors, que us sem­
blaria aquest guió, que els comtes de bigorra, des­
cendents com ja apuntàvem de les tribus èuscars que
un dia s'estenien al redós de la serralada pirinenca,
no oblidem que el basc, alguna forma de basc, es
parla fins ben entrada l'edat mitjana a les valls més
A A
0