Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

passat va formar part del bisbat d'Urgell, i ara forma
part del bisbat de Perpinyà.
-Així, devia ser un dels bisbats més grans?
-Sí. Però la seva amplitud ha anat variant, modifi-
cant-se al llarg del temps. No obstant això, ha tingut sem­
pre com a nucli tres comtats: el d'Urgell, el de la
Cerdanya i el de Pallars. En temps de la Reconquesta,
aigües del Segre avall, el bisbe i el comte vam arribar fins,
a Balaguer i van conquerir la part sud del bisbat És a dir
que bona part del bisbat d'Urgell en forma part per dret
de conquesta. Això pocs bisbats ho poden dir. Després
també hi va haver un intercanvi per fer coincidir les fron­
teres estatals i les religioses, si més no parcialment, amb
algunes parts de la Vall d'Aran que formaven part del bis­
bat de Comenges. I, sense anar més lluny, en el transcurs
d'aquest segle també n'hi ha hagut, de modificacions.
-I quins motius expliquen aquests canvis?
-Mentre o l'edat mitjana, i podem dir que fins al segle
passat, al nostre bisbat hi havia un gran nombre d'habi­
tants, durant la segona meitat del segle aaual s'ha prodiïiï
un progressiu despoblament del món rural que ha reper­
cutit en la mitjana de població del bisbat Avui hi ha una
mitjana de 19 h.lkm'. Es pot considerar terra desèrtica.
Això, si bé no ha fet que es produïssin modificacions
geogràfiques, sí que ha provocat modificacions socials, i ha
fet que el bisbat anés perdent importància en números
relatius. La proporció amb el bisbat de Barcelona és d'l a
30 habitants per l