HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

V
'«V, ^ X·fcàtoffí'
HOÏEXItlIiC^ TOT
m

vostè
té crèdit
cada dia a 2.600.000 establiments
Una targeta
extraordinària
per als nostres
dients
No es tracta només que vostè tingui
avantatges si vol anar a l'estranger.
El que importa és que la targeta també
li sigui útil aquí quan faci les compres
habituals en un supermercat, una sabateria o
qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar
el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regaL·
Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners!
A cada pas veurà un establiment que té a la porta la
reproducció de la nostra targeta.
Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una
persona de crèdit
JL·
CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA
CAIXA
DE TOT5
li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge
•W-

Carta del director
Volen jugar éu^Èsqpiérra
Republicana
Amic lector: '"••*-• ' "-''..•'
La patronal catalana del Foment Nacional', donada la manca de vots, s'ha decidit a
jugar amb un altre factor que té més a l'abast: els milions. I n'ha arreplegat uns quants,.
uns quatre-cents diuen, per a invertir en la campanya de les eleccions al Parlament de
Catalunya. \ ' . . . . -
Les primeres manifestacions d'aquesta actitud s'han palesat en els atacs constants
als partits d'esquerra acompanyats d'uns «savis» consells als socialistes perquè, en veure
que constitueixen la força majoritària a Catalunya, podrien sortir-se de mare. La mare
patronal, però, ha vist ja com els seus milions produïen els primers efectes. I així, alguns
mitjans de comunicació han començat a donar, un continuat protagonisme als seus criteris.
" ' ' - • , ' " '
Hi ha, tanmateix, una qüestió que mereix un petit comentari. Es tracta de la pretensió
d'incorporar l'Esquerra Republicana de Catalunya en els seus plans de superar el
50 % dels vots. I, tot.i que el partit dels presidents de la Generalitat encara no ha sortit
públicament a defensar-se, potser caldria recordar una mica la seva història. Una història
en la qual la participació en el Front Popular permeté el triomf de les esquerres i donà
lloc a un seguit d'anys brillants de la història del nostre poble que només la violència
feixista aturà. Una violència que sembrà de morts els rengles d'Esquerra Republicana i
de la qual en són descendents directes els qui ara li demanen que sincorpori a aquest
nou Front impopular. Sembla que és molt demanar al partit que dirigeix Herlbert Barrera
que renunciï al seu passat.
Cal recordar que el president Tarradellas, home creat i crescut políticament al si
de l'Esquerra, s'ha negat sempre a aquest projecte de la dreta? :v ,... s .
400 milions no ho han de poder tot, senyor Molinas.
rL'HORA
PERE-ORIOL COSTA
•i « • Director
EIRECTOR: Pere-Oriol Costa. . " . ' ' . ' 1 ' *
ADJUNT À LA DIRECCIÓ: Xavier Roig. ' • >
REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté.
REDACCIÓ: Francesc Navarro, Josep M.» Serra (compaginació). Conxita Sodas, Pilar Viladegut
(fotografia), Joan Cata i Francesc Baigea. . <
REPORTATGES: Carles Sànchee Costa, Xavier Febres, Rafael Manzano, Màrius Çarol, Montserrat
Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons, Joana M." Roque Albert Moreno i Maria José
Roman. .-' • :
CATALUNYA: Albert Garrido; Anna Balletbó; MADRID: Pedró Altares? MÒN: Mateo madridejos,
Xavier Batalla; TREBALL: Isidor Boix; HUMOR: Cesc, Corb, Trallero, Núria Pompeia i Joaa;
CULTURA I SOCIETAT: M.» Aurèlia Capmany, Antoni Bartomeus, A. Cirícl Pellicer, Antoni
Kirchner, Jordi Garda Soler, Josep Bigorda, Enric Baneres, Ramon Barnüfl, Josep Martí
Gómez, Montserrat Nebot, Marta Mata, Isidre Ambrós, Pere Anguera, J. M.« Carandell, Jordi
Fortuny; ECONOMIA: Joaquim Monells. /"'. •
"GERENT; Joan Pejro,
36, Uipdsit legal B-1904-1979.*-r
• « *
En aquest
número:
Cartes a L'HORA. Pàg. 5 ;
Rexach ho explica tot, per CÉSAR LÓ-
PEZ ROSELL. Pàgs. 6 a 11
Eurocomunisme no; invasió soviètica,
sí, per FRANCESC BAIGES. Pàgs. 14 i
15
L'urbanisme, cartera clau als consistoris,
per JOAN CATÀ. Pàg. 16
El desgast que no s'atura, per PEDRÓ
ALTARES. Pàgs. 17 i 16
"El désterrament de Sakharov agreiya
la tensió, per MATEO MADRIDEJOS.
Pàgs. 19 a 21; ,; . -.•;,:•• : i : ::
Què hi ha en joc a les Olimpíades, per
XAVIER BATALLA. Pàg. 22
Kurt Diemberger: entre zero i vuit mil
metres, per ISIDRE AMBRÓS. Pàgs.
2 3 a 2 5 •'*• •' - : •;- • ' ,.•-•':-• * ••••-;
Quò passa amb l'alta muntanya, per
JOAN CATÀ. Pàgs. 26 i 27 ^ y
La política de les cinc restriccions, per
JOAQUIM MONELLS. Pàgs. 28 i 29
La llei de la discòrdia, per FRANCESC
BAIGES i CARLES VINARDELL. Pàgs.
3 0 à 3 2 • < " ; " " •• ,..• v .-;:.:
Cultura en joc, per JOSEP M. CARAN-
DELL. Pàg. 33
Parla Salvador Espriu: El món pròxim
i llunyà de Llorenç Villalonga, per M.
AURÈLIA CAPMANY. Pàgs. 34 a 38
Llorenç Villalonga sota els ametllers
en flor, per JOSEP M. CASTELLET.
Pàgs. 36 i 37 , .. .;
Seccions. Pàgs. 39 a 44 ,
Criatures I, paf ESTER AGUADO i Fauna
& flora, per JOSEP MARTÍ GÓ-
MEZ. Pàgs. 46 i 47
Lleure lliure, per CONXITA SOCIAS.
J. 48 i 49 "
Tot fent camí, per ISIDRE AMBRÓS.
Pàg. 50

Cada cosa a la seva hora:
Al moment d'assaborir els millors formatges,
patés i vins, apropeu-vos a
ESPECIALITATS
Formatges: Tupí
Serrat d'ovella,
entre d'altres
Gran assortit de vins
Elaboració pròpia de patés
ni
Horari Botiga: Matins de 2/4 10 a 2/4 3
Tardes de 5 a 2/4 10
Degustació: Cada vespre de 9 a 12
Muntaner, 477 - Barcelona-21

Cartes a
L'HOEA
EL MONUMENT
A GUIMERÀ
Molt Sr. meu:
Permeti'm que li exposi ei
següent cas: ,
Cap els anys 1922-24
uns patricis barcelonins varen
iniciar una subscripció
per a recollir els diners necessaris
per a poder erigir
un monument a Àngel Guimerà.
Margarida Xirgu va fer
una representació de «Maria
Rosa» amb Enric Giménez a
fi de destinar la recaptació a
l'erecció del monument a
Àngel Guimerà.
Ara bé, han transcorregut
60 anys de l'inici del monument
a Guimerà i el monument
no s'ha pogut aixecar.
Ni Gassol, conseller de
Cultura en temps de Macià,
ni en temps de Companys,
ni quan fou delegat de Cultura
del nostre municipi dòn
Joan de Sagarra, rio feren
res pel monument.
No podríeu, en la vostra
interessant revista, dir quelcom
que despertés lés nostres
actuals autoritats per
acabar aquest afer?
0 haurem d'esperar que
el monument a Guimerà sigui
inaugurat per gent de fora
de casa, com el de mossèn
Cinto, que el varen haver
d'Inaugurar Alfons XIII I
Primo de Rlvera?
Dispensi si sóc Indiscret,
Però la vostra mediació podria
tenir eficàcia. Gràcies.
Vostre llegidor,
Antoni Clapés I Alsina
Barcelona
SI A
L'ACORD MARC
Senyor Director:
Voldria contestar la carta
pareguda en el núm. 45
amb el nom «Ni Estatut del
Treballador nï acord-marc» í
signada per* Josep Fernén-;
dez Vicente, de Tarragona.
Em sembla increïble que
algú pugui dir que l'acord
marc és tina derrota per als
treballadors, si no és fent
servir demagògia de la més
barata. Considero que l'acord
marc és un pas endavant
molt important per a la
classe obrera, i més si tenim
present la greu situació eco-.
nòmica que travessa él país.
M'agradaria que aquest senyor
em demostrés amb arguments
sòlids per quò l'a- ,
cord marc ho és vàlid. Que
em digui en quin conveni al
marge de l'acord marc s'ha
aconseguit un millor resultat.
Si ho és així, que s'estalviï
les acusacions gratuïtes.'
, - • -- '.
. i encara em sembla més.
inversemblant que digui en
la carta que «no té nom fer
pactes amb la patronal». I.
quò és un conveni, qualsevol,
sinó un pacte amb la
patronal? 0 és que ell n'hi .
diu una altra cosa?
Desenganyem-nos: no es
superarà el 16 per cent
d'augments de salaris per
més que hi fem. I ós molt
interessant que temes,conflictius
com l'absentisme, les
hores extraordinàries i la incidència
dels treballadors èn
ef control de la producció
passin a ser matèria de conveni
i, per tant, de negociació,
per primera vegada. En
aquest sentit recomanaria 8
Josep Fernàndez que es
llegís l'article d'Isidor Boix
aparegut en aquest setmanari.
i vull aclarir, per a desviar
suspicàcies, que sóc un treballador
com qualsevol altre
i que estic sindicat
Gràcies. " ••: /
Pere Rodríguez Vea
Gavà (Baix Llobregat)
\ \
Des de fa molts segles hi
ha a l'Església dues corrents:
la de l'aparell institucional,
que ha pretès expressar
l'Evangeli a través de
. dogmes, preceptes i cànons;
i la corrent profètica que a
cada moment històric ha
procurat interpretar el missatge
de Crist sense condicionaments.
En aquesta perspectiva;
«Trobada» no pot deixar
d'admetre que ta postura de
l'aparell eclesiàstic actual en
front de les «desviacions»
d'aiguns teòlegs, és coherent
amb la seva pròpia essència,
car és en joc la raó
de la seva existència. ,
Però, és que només
l'Església institucional posseeix
tota la veritat? Es que
està equivocat tothom que
no està d'acord absolutament
amb la doctrina oficial?
«Trobada» creu que ningú
no posseeix tota la veritat, i
que cal continuar cercant-la
entre tots, amb l'únic objectiu
de ser cada vegada més
• • -.. s r-'--' :r f í\-i r } \
fidels al missatge alliberador
de Crlst. , :
Per això, des de dins de
l'Església, de la qual ningú :
no óns pot exclouré, però.-,
absolutament fora de l'apa- ~
rell eclesiàstic institucional,
pensem que els cristians que
hem anat madurant la nostra ,
fe, cal que donem el seu just
valor a les manifestacions
de poder de l'apàrefl jéràr- :
quíc de l'Església, i constatem
que des de T«Humariae 'vitae»,
la credibilitat d'aquest
aparell ha sofert una
progressiva deterioració, que ^
pensem que és providencial, .
ja que la pot tornar poc a
poc a la seva funció de ser- ,
veí a la comunitat, un cop
despullada de tót poder.
«Trobada» entén, d'altra
banda, que seria simplificar
la qüestió la divisió rhàniquea
entre bons i dolents.
Cal recordar que Joan XXIII
và ser el cap de l'Església .
institucional. De fet eil va
posar la llavor per transformar
l'aparell eclesiàstic én
ministeri de servei, i và donar
nova força a l'església
profètica. Després, però, la
supervivència de l'aparell ha
exigit un retrocés, dissimulat
en temps de Pau Vi, i fiar
grant en l'actualitat, què l'ha
obligat a prendre posicions
dogmàtiques irreductibles.
«Trobada» desitja de tot
cor que l'Església esdevingui
cada vegada més una sola
comunitat, amb diversitats
de carismes però amb una
única preocupació: la fidell-i
tat al missatge de Crist. Els
qui formen «Trobada», lluitarem
i pregarem- per
aconseguir-ho. • ,„ ,
. ;,".' Sebastià Benet S.
. '' I Secretari accidental
. ,,'"' dé «Trobada»
' . Permanent
d'entitats
d'Església»
Barcelona

BARCA ENCARA ÉS MÉS QUE UN CLUB»
Rexach ho explica tot
CÈSAR LÓPEZ ROSELL «Els fets no fan altre cosa que
donar-hi suport. Ara més que
mai el Barca encara és molt
més que un club». Ho diu Carles
Rexach. Ho diu el jugador més
representatiu del futbol
blaugrana i català a la darrera
dècada, i amplia la seva
afirmació amb una sèrie de
raonaments que hem recollit
per als lectors de L'HORA,
publicació a la qual ha concedit
aquesta llarga entrevista.
-Pot ser què aquesta
afirmació no representi res
de nou per a molta gent,
però jo crec que té la seva
importància. Durant molts
anys he sentit dir als molts
directius que han passat pel
club que podria ésser cosa
bona deslligar de l'equip de
futbol aquesta càrrega
transcendentalitzadora, però
dia rera dia me n'adono
més que no es pot apartar
el Barca de la seva essència»
—continua dient el «ros
de Pedralbe8».
-Això pot ésser una crítica al nufiisme...
*' ;
-Això és una realitat que no es pot
amagar. En temps d'en Franco el Barca
va ésser refugi de moltes il·lusions
nacionalistes. Semblava que ara, amb
l'adveniment de la democràcia 1 tenint
els ciutadans els seus canals per
a la política, el club perdria part de la
seva representativitat d'abans per a
centrar-se molt més en la seva tasca
futbolística, però sigui perquè el Barca
manté intacta la seva filosofia, sigui
perquè els moviment? autonòmics
han radicalitzat encara més les postures,
el club Continua tenint els mateixos
problemes i també les mateixes
connotacions de sempre.
Vint'i-un anys
a can Barca
Fidel al seu tarannà en Carles Rexach
es mostra molt tranquil davant
de totes les qüestions que li planteja
l'HORA. Acaba de complir els 33 anys
i diu que ara veu més clar què mai to-,
tes les qüestions que pertanyen a la
seva trajectòria com a jugador del
Barca i com a home representatiu de
l'entitat. «Vaig entrar a can Barca als
dotze anys. En vint-i-un que en porto
*No es pot apartar el Barca'de la seva essència»

tòria del club han passat coses que
han fet pensar el pitjor considerant el
moment en què es produïen els fets.
El popular «Charly», com el denomina
l'afeccionat en els moments de
més decidit entusiasme, sembla haver
oblidat que ha de passar per la consulta
mèdica. Es troba relaxat i el
problema de la seva lesió d'abductors
que li ha impedit viatjar a Nottingham
sembla no amomarlo massa. «No
ho cregueu. Em sap molt de greu perdre'm
el primer partit de la Supercopa.
Tothom qui em coneix l?é sap que
els partits d'aquestes característiques*
són els que van bó al meu tarannà de
jugador».
Aquest és, precisament, el tema que
ara ens preocupa. En Rexach ha estat
sempre un futbolista polèmic. Amb el
suport incondicional d'uns ha estat,
en canvi, discutit per altres sectors.
Qui té raó? «Aquesta és una qüestió *En el tema dels àrbitres en sortirem molt perjudicats»
En opinió d'en Fusté
REXACH, EL JUGADOR
CATALÀ DE LA DÈCADA
Per tal de donar una valoració
tècnica i, fins i tot, humana
del que ha representat en Carles
Rexach al Barca, L'HORA ha demanat
l'opinió a un ex-company que
el coneix profundament i que des de
l'exercici de la critica l'ha defensat
moltes vegades.
«Jo crec —diu en Fusté— que Carles
Rexach és el jugador català mes
significatiu de la dècada 70-80. No
n'ha sortit cap com ell i, ara mateix,
no se'n veu el substitut. Hi ha un
noiet, al Barcelona Atlètic, que es
diu Barris, que s'hi assembla molt,
però, és clar, s'ha de veure encara la
seva evolució».
«Charly, com li diem els amics i,
gairebé tota la gent, ha estat i encara
és una veritable estrella del futbol.
Pocs jugadors a la història del
Barca tenen el seu talent i, sobretot,
la seva qualitat. És el millor jugador
que he conegut en el domini del desplaçament
de pilota amb els dos
peus. Sap veure l'espai lliure on llançar
la «bimba» com ningú. Té, a més
à més, precisió, intuïció i és molt
més ràpid del que la gent creu perquè
concep el futbol amb molta velocitat
mental.»
«Comparant-lo amb en Luisito
Suarez, jo diria que aquest era un
home que jugava més bé al futbol
sense pilota, desplaçant-se als espais
més adients, per fer el passi amb eficàcia
al company millor situat. En
Carles és mes habilidós amb els dos
' peus i juga més amb la pilota. És un
espectacle per als entesos i la millor
mostra de l'escola catalana de futbol.»
«Ell, com d'alguna manera Marti
Filosia, ha estat acusat de fred. És la
critica que se li fa, però també la seva
gran virtut, que un jugador d'un
equip gran necessita en els moments
crítics. I insisteixo que ós molt
menys lent -a en Marti Filosia li
passava igual, puix per la seva alçada
semblava més lent del que ho era
en realitat- que d'altres que corren
molt i no arriben enlloc.»
«En qualsevol cas Rexach ha estat
una figura de tall internacional i que
si ha estat discutit no és més que
perquè estem davant d'un autèntic
gran jugador. Hom no discuteix les
mediocritats. Ell, d'altra banda, és
l'exemple a seguir per la denominada
gran escola catalana. Com a company
és també magnífic i d'això jo
també en puc donar fe.»
que ja no em preocupa massa. li he
donat molts tombs al tema i, final-:
ment, he arribat a una clara conclusió:
la "polèmica Rexach" no té rei a
veure amb el meu estil de joc. És mét,
jo crec que si a mi m'ha passat el que
m'ha passat ós perquè sé jugar al fot-;
bol». . ' •..||f
Postures ; • «f
radicalitzades
Carles ja està llençat. Només
deixar-lo parlar. «És evident que
el meu cas s'han radicalitzat les
tures. Hi ha qui creu que jo he de jugar
sempre, sigui quin sigui el meu
moment de joc, i d'altres que creuen
que ós al contrari, que per ser qui sóc
i el que pugui representar, més aviat
tinc un lloc a la banqueta. Jo, davant
de tot això, l'únic que puc dir és que
si he triomfat ha estat per la meva
manera de jugar i entendre el futbol».;
Per acabar de remarcar el que àcar
ba de dir posa l'exemple dels dos dB-y;
rrers partits complets jugats amb. 1 e-|
quip. «Tant a Sarrià contra l'Espan^
yol, com al Camp Nou contra rAime-|
ria, crec que vaig rendir plenament-
Doncs bé, en el partit contra l'eqiap
andalús es va donar un fet curiós: si*/
algun jugador varen aplaudir va ésser
a mi; a l'hora dels xiulets tamUé me ^
vaig emportar tots». ; *, #
I tot això pot durar algun temp|
perquè en Carles no pensa en la *"" "
rada dels terrenys de joc.
plert 33 anys i em trobo

eg clar^ ^^ vegi ^ na
J^at la meva hora jo seré el primer
«demanar el relleu». Diu, també,
que> av ui per avui, encara té força
Per continuar. «El partit de Sarrià,
*üb nou jugadors al camp va ésser
•""J Prova de les meves possibilitats».
£ l jugador, no obstant això, és
^nscient que l'edat serà un motiu
r* Per aixecar la polèmica. «Jo ja no
tS 80rptenc Per res. En aquest país
. av * a t et posen en un pedestal com
f retiren. Jo sóc ben conscient que al
glès o a qualsevol altre futbol
no hauria estat discutit amb
.mateixa mesura. Què va passar
en Luis Suàrez? Quan estava a
can Barca tothom polemitzava; se'n
va anar a Tinter, i aleshores tothom
l'hauria volgut tornar a recuperar».
: «L'espanyol va a l'inrevés de tothom.
Quan aquí s'ha parlat de com
seria d'interessant tenir jugadors com
Pelé, Cruyff, Beckenbauer, Netser,
Charlton, Best, Simonsen,Attofs, Neumann
o Suares (quan era a Itàlia), jugadors
tots ells tècnics, s'ha rebutjat o
discutit, en canvi, a gent com en Marcial,
Velàzquez, Rojo, Luis, Del Bosque
o jo mateix. Fer què?».
; Els estrangers ;
Això es el que voldria saber en
jugarà o no el proper partit es posa eï
nom d'en Carrasco com element amb
el qual ha de disputar el lloc. «És co~ ,
llonut, el que passa. I no solament se
m'enfronta amb en Carrasco, sinó que
també he de veuré-me-les amb l'Esteban.
Mai, en canvi, no es qüestiona la
possibilitat de treure un dels estrangers
de l'alineació». . . , '.'"'."i'.'
-No creus que hi sobra frivolitat
eh el fitxatge dels estrangers? Ara
porto aquest perquè està de moda i
demà mel trec de sobre per portar-n'hi
un altre... .; ç:, . „ .'
* -SI; jo crec que aquest és un problema
molt seriós..I aquesta vegada
amb la marxa d'en Krankl i Heredia
la qüestió s'ha agreujat. Ha vingut
Roberto «Dinamita», que és un bon jugador,
però ara ha de passar el període
d'adaptació i, a més a més, nosaltres
ens hem d'adaptar al seu joc. *"
Per en Carles Rexach aquest és un
problema bàsic. «El Barca ha viscut
amb massa freqüència el problema de
la improvisació. És això el que s'ha de
canviar. No es tracta de portar un jugador
que sigui molt anomenat, sinó
de l'home que faci falta a l'esquema i
de joc. Ara mateix s'està dient que
amb el «Dinamita» tenim més possÜbilitats
els jugador tècnics perquè se li
ha de fer el joc d'acord amb les seves
característiques. Això està molt bé,
però demostra que no parem d'improvisar».
,
«Ara. mateix -continua- ja s'ha
fet córrer el rumor que en Simonsen ;
podria j no continuar l'any vinent. •,
Aquesta inestabilitat no és bona per al \
jugador. L'important és tenir una base
d'equip i anar renovant-la, però sense ;
voler-ho'fer massa de cop, sinó pas a
pas i amb seguretat», ;
f'. -. - Bifé massa radical \
En aquest sentit és de l'opinió que 'en
Quimet Bifé ha intentat el que va
voler fer en Lucien Muller la temporada
passada. «Es va intentar canviar
l'estil de joc de l'equip i finalment et
va haver de tornar als homes de sempre,
però sense en Cruyff. Així es va
guanyar la Recopa. Aquest any en
Quimet ha intentat la renovació, perd
al començament crec que va ésser '
massa radical; Deixar quatre homes ;
que varen guanyar la Recopa i
possar-n'hi set de nous es va notar i
molt. Ara estem en una transició i en-
Charly. Com també voldria saber per cara no s'arribat a un sistema plena- k
què sempre que se'l qüestiona sobre si ment definit, que l'ha de donar l'expe- r

iència barrejada paulatinament amb
les noves Incorporacions».
Li preguntem també la seva opinió
de l'obligada marxa d'en Neeskens.
«És ben clar que per la manera de jugar
del Barca quan ell era a l'equip,
no se l'havia de deixar eixir. Era un
home important dins de l'equip. A en
Simonsen, jugador de molta qualitat li
ha passat tot el contrari. Quan va entrar
en l'equip no es feia el joc que va
be a les seves característiques. Ell ós
home que es mou molt bé per l'espai
lliure, i en Krankl i en Heredia, al
marge dels problemes que tinguessin
amb en Quimet, no lligaven amb la filosofia
de futbol del danès».
Jugar al futbol
Sembla que ara en Simonsen lliga
mes bé amb Roberto, Rubio i Rexach,
tres jugadors tècnics. Això pressuposa
una defensa del futbol tècnic. És així?
10
CADA MATI LLEGIU
AVUI
diari
en català
DEMANEU-LO AL VOSTRE QUIOSC
AVUI
Un diari independent i objectiu, al
servei dels Països Catalans.
Un diari per aífutur
SUBSCRIVIU-VOS-HI
,«Aixi és, però no només perquè ara es
pugui donar aquesta circumstància.
Personalment crec que el Barca ha
d'intentar per damunt de tot jugar bó
al futbol. Amb lluitar no n'hi ha prou.
Avui qualsevol equip lluita com el
Barca i l'única manera de superar el
contrari és jugar millor la pilota.
L'any que vàrem guanyar el títol
teníem un equip tècnic al cent per
cent: Marcial, Cruyff, SoÜl i jo érem
perfectament compatibles».
—No obstant això en Michels va
ésser una mica la teva «bèstia negra»...
—Això va ésser fonamentalment al
principi, i una mica al final. Però
quan va venir en Cruyff jo vaig jugar
sovint, amb en Johan no hi vaig tenir
problemas, com no els he tingut mai
amb els bons jugadors. £1 meu problema
ha estat sempre que se m'ha discutit.
Carles insisteix que el seu estil de
joc hauria anat com anell al dit a
«Per les característiques del meu joc sóc
dels que puc fer anys al futbol» , s \t,
qualsevol equip europeu. «Aquí la duresa
és extremada. Fins i tot jugadors
com en Neeskens 1 Stielike, considerats
com a durs es queixen de la
brutícia del nostre futbol. No pot estranyar
el rendiment fluix que donen
alguns jugadors que vénen de fora».
L'escola del Barca
I els de casa, Charly?Recordem^
aquella escola catalana de la qual tu
has estat el principal representant. B? s
«Cisi» Martí Filosía, Fusté, Pujol, eL
mateix García Castany que va haver?
de marxar al Saragossa. Hi ha també;
un record per en Buckingham -«**<
tècnic que més bé va comprendre »
meu estil de joc»- i acabem amb Vesperança
que pugui jugar la tornaoa,
contra el Nottingham -«em van W
aquests partit», diu- i amb un peas
sament per al futur. «L'escola M>f H*
tica del Barca només tindrà sortida »
creem un estíl de joc al primer equip
al qual s'hi hagin d'adaptar els q»
vinguin de fora». •

uan en Carles Reixach va
néixer a la casa que encara
els seus pares al carrer
Cavallers, de Pedralbes, ningú no
podia pensar que aquell minyó pogués
arribar a ésser el jugador més
representatiu del futbol català dels
darrers 15 anys. Ara en té 33, i des
dels 12 és al servei del Barca. Tota
una vida (dedicada al club, on ha estat,
no obstant el pas del fenomen
holandès Johan Cruyff, el jugador
més popular i representatiu.
Fill d'una família de filaters, procedents
de Ripoll, en Carles Rexach
és a més a més, un dels pocs representants
que la creativa burgesia
catalana ha llegat al futbol. Fent
l'excepció de la divisió de la crítica
entorn al seu joc, en Carles ha estat,
home que ha caigut sempre molt bé
a tothom, encara que a vegades hagi
estat discutit. Sigui en actes públics
UNA VIDA
PEL BARCA
o en estades particulars «Charly» coneix
molts pobles de Catalunya on
ha rebut homenatges. £1 seu tarannà,
imatge de l'home tranquil i amb
seny, s'ha guanyat una legió d'admiradors.
Sempre té una paraula
adient per a tothom que el va a veure.
. , - » •
. Encara que no té estudis universitaris,
en Carles és un home integrat
als costums i tradicions de Catalunya.
Home de la seva generació, se l'ha
vinculat a movimients progressistes
i catalanistes. De la corda d'en
Joan Manuel Serrat, Guillermina
Motta —amb la qual hom li va adjudicar
un lligam afectiu -i molts d'altres
que farien llarga la llista, no és
°.'>•** :
En qualsevol cas és evident que'
en Carles Rexach té molts amics i
admiradors, alguns dels quals s'apropen,
fins i tot, a la seva botiga
d'esports de Muntaner-Mariano
Cubi, només per fer petar la xerrada,
encara que moltes vegades no el
troben. Vinculat per un temps amb
una entitat d'estalvis com a relacions
públiques, ara està excedent
d'aquesta tasca. La botiga la tenia
amb en Martí Filosia, però cadascú
ha seguit pel seu cantó. •
Casat amb Sílvia Itoiz, una noia
poc amiga de sortir als papers
després del tracte que va rebre per
la -premsa del cor amb 1'affaire
Charly-Bórbara Rey, el jugador ja té
un hereu que porta el seu mateix
nom., -;• . . : **' •

Els empresaris també li donen diners a
Jordi Pujol
Martín Villa o l'enemic públic número u de l'autonomia.
UCD NO VOL DEIXAR APLICAR L'ESTATUT
Frens al futur
5 ALBERT GARRIDO
La determinació presa per UCD d'alentir, per no dir aturar, el
procés autonòmic allà on encara no s'ha aprovat l'estatut
corresponent cobreix d'ombres el futur immediat català.
D'una banda perquè es pot preveure
un enduriment del Govern envers
tot allò que signifiqui descentralització,
i d'una altra perquè a Catalunya
el nou partit centrista pot convertir-se
en el fre d'una dinàmica a la qual bona
part de l'Administració s'ha adaptat
amb dificultats.
Dimecres passat l'ex-ministre de
l'Interior, Rodolfo Martín Villa, deixava
ben clar a les pàgines de «El País»
que té dubtes seriosos, desprès del referèndum
català, de «si la febre (de les
autonomies) ós fruit d'un clam popular
o de la classe política». Més clar,
l'aigua. En les mateixes declaracions
el destacat diputat assegura que es
donaria per satisfet si l'any 2.000
estigués completament estructurat
l'Estat de les autonomies, -la qual cosa
es pot entendre com un anunci que
UCD ha passat del festival de les
preautonomies a la política del comptagotes.
Fer si restava algun dubte sobre la
voluntat ucedista d'anar cap a les autonomies
tan a poc a poc com pugui
aquí està la dimisió del senyor Vicenç
12
Capdevila del seu càrrec de Director
General d'Administració Local. Capdevila
és home pròxim a les tesis de
l'ex-ministre, un dels homes de confiança
d'aquest, i ha estat mobilitzat
cada cop que dins mateix de les files
del centre català han sorgit moviments
insurreccionals excessivament
autonòmics.
Quan durant els esperpèntics preparatius
de la conferència provincial
de Barcelona d'UCD va aparèixer el
senyor director general va iniciar-se
una maniobra de contenció de l'autonomisme
folchista, el desenllaç del
qual ós innecessari comentar. Quan
va posar-se en marxa la unificació
centrista es diu, i sembla que té sentit,
que el senyor Capdevila Va inspirar a
més d'un i a més de. dos per barrar el
pas als entusiasmes dels senyors Carles
Güell i Joaquim Molins. Capdevila,
doncs, sembla l'encarregat d'accionar
el fre.
A càmara lenta
En aquests moments, cal
preguntar-se què pot significar això el
vint-i-u de març, quan amb les elec-vcions
celebrades, sigui quin sigui el;
partit que guanyi, haurà de tenir un ;
ull posat a les oficines centristes, lle-|
vat del cas més que difícil que guan-:
yin els mateixos centristes. Si fem cas 't
de les afirmacions gairebé diàries del
secretari general d'UCD, senyor Ra-3.
fael Arias Salgado, de l'entrevista que 'A
el ja esmentat diari madrileny ha fet i
al diputat Martín Villa, i dels comen-,7.
taris de passadís que es fan a la Dia- ^
gonal -seu de Centristes de Catalun-ç
ya— el desenvolupament de l'Estatut •
s'ha de produir com una política pro-f
jectada a càmara lenta. Ni el passat;
del senyor Anton Ganellas ni les ne-[A
cessitats centristes d'homologació na- ^
cionàl són suficients per tal de desdir i
al Govern, per fer que siguin inapre-j
ciables les conseqüències que fi^'f!
ment el partit dels senyors Güell i Mo-;|
lins no hagi entrat en el nou col·lectiuj
CC-UCD. 'ff
Fins i tot cal preguntar-se quines j
poden ser les conseqüències pre-elec- J
torals i electorals de l'episodi de re-f
tardament autonòmic. Hores d'ara pot|
suposar-se que a les casernes de ïes^candidatures
dites de l'emigració elsestrategues
estaran pensant la mane-||
ra de treure partit de la maniobra go-?j
vernamental. Aquesta possibilitat nO|?

s'ha de descartar, sobretot si es pensa
que el Partit Socialista d'Andalusia és
a curt termini la força més perjudicada
per la determinació d'UCD i ara se
li serveix amb coberts de plata una
raó més per enriquir a casa nostra la
seva vella teoria de les autonomies de
primera i de segona.
Portats per aquesta mateixa reflexió
tot apunta a donar la raó a un dirigent
socialista que no fa massa set-'
manes confessava en «petit comitè»
que al Govern li va més que bé l'aparició
del neolerrouxisme i que això
quedarà demostrat a l'hora dels pactes.
En tot cas, fóra excessivament ingenu
pensar que el centrisme menys
prearà el paper que poden jugar uns
moviments que el que fan en primera
instància és complicar el panorama
electoral a l'esquerra catalana.
Obligació mes que devoció
Anant al fons de la qüestió, el tema
rau en saber quin tractament vol donar
UCD a aquelles autonomies que
no pot tenir momentàniament sota el
seu control directíssim. En un país on
els defensors del centralisme no han
volgut cedir mai ni un milimetre de
poder, on el reconeixement del dret a
l'autogovern és més un fenomen d'obligacions
que de devocions, cedir
àmbits de poder a persones que no
són de la mateixa corda representa
iniciar una operació de persuassió
política de durada imprevisible. No és
per casualitat que fins ara un dels defectes
més grans que han demostrat
tenir la majoria de lleis presentades
pel Govern al Congrés dels Diputats
ha estat el seu propòsit de retallar el
contingut real de les autonomies, la
qual cosa fa pensar molt i molt, tant
que fins i tot el senyor Martín Villa
pot ésser qualificat d'optimista quan
pensa en l'any 2.000 per culminar la
tasca de reconstrucció de l'Estat.
Si a tot això hi afegim el decidit suport
de la patronal catalana a les posicions
centristes, mentre que Convergència
rebrà, es diu, una quantitat de
diners sensiblement inferior, es dedueix
que els empresaris també juguen
per l'any 2.000. Dit d'una altra
manera: els empresaris no veuen amb
bons ulls un futur català excessivament
autonòmic. Si no fos així la part
més substancial de les subvencions se
l'hauria emportada el partit del senyor
Pujol, que durant els darrers mesos
s'ha dedicat a exposar amb pèls i
senyals un programa econòmic inatacable
per a qualsevol empresari moders.
Des de la conferència pronunciada
a ESADE pel secretari general
convergent la primavera passada ni
una sola vegada els nacionalistes no
han obert la boca per apuntar-se a posicions
no alineades amb la defensa
del model de societat occidental. Està
vist, però, que amb això no n'hi ha
prou, que és necessari a més tirar aigua
al vi autonòmic per a que la patronal
es fixi amb tú. '
•; Dècades i mil·lenaris ;M
Al empresariat li molesta l'autonomia
gairebé tant com a la UCD, d'aquí
que només accepti Convergència
com a mal menor. Desgraciadament
la renovació de l'Estat només té la
clientela assegurada a l'esquerra o
entre les forces nacionalistes, però la
dreta ha parat màquines i diu que ja
en té prou. La situació actual de reconducció
de tot el procés autonòmic
dóna nous elements de judici per a
comprendre les llarguíssimes matinades
a la Moncloa que l'estiu passat
van haver de suportar els parlamentaris
catalans per tal de tirar endavant
l'estatut. ..,.••»•
Aleshores com ara es tractava de
retallar, de dificultar, de desvirtuar
com fos un procés que per sobre de
tot el Govern hauria volgut controlar
des d'una majoria confortable. El que
va succeir llavors és que la posició
política d'UCD podia sortir més ben
parada des d'un punt de vista estètic,
però en la actualitat, quan ja pràcticament
tot depèn de les urnes que s'obriran
el 20-M, el Govern ha oblidat
que la paraula de moda és dècada i
ha començat a comptar per mil·lenaris.
• : •'- - . ' •• •
La geganta lnffltrada ANNA BAL·LETBO
La pre-campanya ja és en marxa. Els partits polítics
fa dies que celebren actes, encara no pròpiament electorals,
però que van configurant el marc i la imatge
dels respectius partits i candidats. Precisament fa pocs
dies els socialistes de l'Anoia varen aprofitar d'inaugurar
un nou local a Igualada per fer un acte d'aquestes
característiques. Alhora l'equip d'imatge de Joan Raventós
va desplaçar-s'hi per a tenir una experiència pilot
de recorregut presidencial. Al capvespre es va celebrar
una roda de premsa als nous locals del partit amb
presència dels corresponsals a la comarca i també del
redactor cap del Setmanari d'Igualada. Tot d'una el periodista,
Jaume Ferrer Pinol, entrà en matèria i dema-
Q à a Joan Reventós si abans de marxar es podrien rentar
junts* La rialla va ser col·lectiva. I és que el senyor
Ferrer Pinol retira molt al candidat socialista a la
presidència, de manera que sovint és abordat pel carrer
Bn plena confusió de persones.
, E1 retrat és aquí. Reventós, de moment, és més com-
Z laent que l'aitoüah Khomeini, el qual després d'una
Aiatol-lah Reventós
fotografia presa justament amb Arafat ha desidit suprimir
el «souvenir» gràfic per que té tantes sol·licituds que
no pot donar l'abast.
Joan Reventós,
candidat socialista
a la Presidència, es
retrata juntament
amb el redactor
cap del Setmanari b
d'Igualada, g
13

EL PSUC DEL BAIX LLOBREGAT, ESGARRIAT
Eurocomunisme no,
invasió ió
soviètica, sí
FRANCESC BAIGES
«EscoltiI Vostè està d'acord amb això que diu el seu Partit de
l'Afganistan?» Els alcaldes comunistes de diverses poblacions del
Baix Llobregat hagueren d'explicar-se davant les nombroses
trucades fetes a llurs ajuntaments després de la cinquena
Conferència Comarcal del PSUC del Baix Llobregat.
La Resolució Política d'aquesta
Conferència comptava amb disset
punts dels quals el segon i el sisè eren
els més polèmics. Deien així:
—La V a Conferència proposa la desaparició
del terme «eurocomunista»
dels nostres materials i es ratifica en
l'expressió «socialisme en llibertat i
revolució de la majoria» aprovada en
el nostre IV Congrés.
—La V a Conferència no s'oposa a la
intervenció soviètica a l'Afganistan
per la qual cosa desaprova la declaració
del Comitè Central respecte a
aquest tema.
La decisió situava en una posició
fràgil determinats comunistes de la
comarca. Així per exemple, l'alcalde
de Sant Feliu, Francesc Baltasar, topava
amb la dificultat d'haver de conciliar
l'esmentat acord amb la seva
pertinença al Comitè Central. L'alcalde,
clarament definit en la línia eurocomunista,
que votà en contra de les
dues resolucions i que veié com la seva
candidatura al Comitè Comarcal
era derrotada, ens manifestà la necessitat,
que ell veia inevitable, d'explicar
públicament «el desacord amb
unes resolucions que estan en contradicció
amb el IV Congrés i la III Conferència
Nacional del Partit». Al contrari,
el reelegit secretari general,
Juan Muniz, ens digué que «no diem
eurocomunisme però el que fem ós ratificar
les conclusions del IV Congrés
en parlar de socialisme en llibertat i
revolució de la majoria». El cap del
14
PSUC del Baix Llobregat, que considerava
desorbitada la reacció de la
premsa, a més a més d'haver oblidat
la resta de resolucions de la Conferència
creia que «si bé es treu una paraula,
l'esperit es manté».
' Alcaldes versus buròcrates
En realitat, però, les discrepàncies
entorn de les dues resolucions assenyalades
foren grans, com ho demostra
el resultat de les votacions. Amb 270
delegats, la primera va obtenir 127
vots favorables, 90 contraris i 11 abstencions
i la segona 121 a favor, 113
en contra i 9 abstencions. Votacions
apretades que, segons Francesc Baltasar,
«s'haurien invertit si s'hagués celebrat
un mes abans i ens hauríem
evitat tots aquests enrenous». Efectivament,
la radicalització dels comunistes
del Baix Llobregat ha estat una
realitat de fa un parell d'anys ençà.
L'experiència model eurocomunista
en una comarca del tot obrera, i que
era l'obsessió de Santiago Carrillo, ha
anat escorant-se cap a postures més
radicals. Les raons d'aquesta evolució
són de tipus divers, i no n'és gens aliena
la conflictivitat laboral creixent de
la comarca, els enfrontaments sindicals,
les empreses en crisi,... «Hi ha
una clara ofensiva prosoviòtica», sintetitzà
Ignasi Riera, durant tres anys
membre del Comitè Comarcal i actualment
expulsat de l'Agrupació de
Cornellà tot i que el Comitè Central no
Dos comunistes
del
Baix: Joan
Ramos, un
«dur», i
Ignasi
Riera, un
teuro»
expulsat.
ha acceptat aquesta exclusió. Per a|
Ignasi Riera, d'eurocomunisme Vh*f
quedat sense partit al Baix Llobregat
degut a que des del IV Congrés hi ha
hagut una involució burocràtica del
partit». Francesc Baltasar compartia!
aquesta afirmació ja que segons ell«4f
majoria dels quadres s'han incorporat
a càrrecs públics i les tasques d'eig
tructuració del partit han passat a un
segon terme propiciant-ne la radicali||
Al Baix, la redefinidó de lespostug
res no ha afectat només els comunisj|
tes ja que Convergènda Democràuca|
fins fa poc en la línia més progressista^
d'en Miquel Roca, s'ha dretamtza|
fortament. Tot i amb això, algunes a%
dons havien anat fins ara en una m%
contrària. És el cas de la condemn*
feta pel Consell Comarcal de Goffl%
sions Obreres 1 del .Baix aeis
de Guerra de Praga g contra
tuals txecs. Cal saber, però, que tai» A*

Carrillo, nia Pasianaria», Berlinguer i Gutiérrez aplaudeixen Veurocomunisme. Altres
comunistes no ho fan. . , , .
guerrillers afgans que no comptin amb l'ajut del PSUC del Baix Llobregat
d'&quest acord, pres encara no fa un
jBes, com de la unitat d'acció amb
Ut »T a la comarca, hom pot
responsabilitzar-ne el secretari genera
v Carles Navales, home «euro» que,
j&algrat estar en el bàndol derrotat en
188 votacions, formarà part de la nova
«xecutiva. Per a Carles Navales «es
«acta d'un fet aïllat provocat fonamentalment
per la gent gran del partit
£

^AJUNTAMENT DE PARETS ENCALLAT
L'urbanisme, cartera
clau als consistoris
JOAN CATÀ
L'ajuntament de Parets és en un cul-de-sac. El centre de
la discussió rau en l'urbanisme i les obres
•municipals. La resta són qüestions de tràmit. L'alcaldia
la té Rosa Martí, cap de la Unió d'Esquerres, mentre
l'ex-alcalde franquista Mateu Grau encapçala l'oposició.
La dreta a la majoria de poblacions
catalanes ha intentat sempre que ha
pogut adjudicar-se la cartera d'urbanisme,
fossin quins fossin els resultats
de les eleccions municipals. I Parets,
ciutat vallesana amb prop de nou mil
habitants, no n'ha estat una excepció.
El consistori de Parets, format per
tretze regidors (6 d'Unió d'Esquerres,
5 de l'Agrupació Electoral Independent,
1 d'UCD i un de CDC) elegí com
a alcaldessa Rosa Marti de la Unió
d'Esquerres. Malgrat les intenses gestions
Mateu Grau, cap de llista dels
independents, no assolí per a la seva
candidatura el necessari vot d'Armand
Messeguer, regidor convergent,
tot comptant ja amb el si del regidor
ucedista, el qual fa poc ha presentat
la dimissió irrevocable.
El repartiment de carteres partia
d'una premissa bàsica per a l'Unió
d'Esqueres (formada per PSC, PSUC i
independents). La dreta no podia tenir
accés a la cartera d'urbanisme. Ja n'hi
havia prou amb el desgavell fet per
Mateu Grau durant els set anys d'alcalde.
Investigació sobre
" l'ex-alcalde
Justament l'esquerra de Parets té
intenció d'obrir una investigació a
fons sobre un expedient de compra
d'uns terrenys de la Indústria Linera
del ram tèxtil per Mateu Grau l'any
71. La compra del «Camp de les peces»,
aquest és el nom del terreny,
es produí quan Mateu Grau havia
deixat el càrrec de regidor, i poc
16
abans que fos nomenat alcalde.
En iniciar-se l'any 72 l'expedient
de plusvàlua del terreny,
sorprenentment, quedà
aturat; hi ha qui comenta
que fou amagat.
Tres anys després l'interventor municipal
va posar sobre la taula en una
Comissió Municipal Permanent, sembla
que sense que Mateu Grau ho
sabés, els papers de l'expedient. L'expedient
deixava clar que l'alcalde devia
al consistori 997.000 pessetes.
L'alcalde, però, hi posa mà. Més tard
l'interventor es desplaçà de població.
Ja l'any 77 l'arquitecte municipal
fa una valoració nova que deixa la xifra
en 444.000 pessetes. Bo i això Mateu
Grau presentà recurs al·legant
que el terreny és sòl agrícola. No s'acceptà.
Finalment l'embolic s'acabà
pagant el gairebé mig milió de pessetes,
però, això sí, sense recàrrecs.
Quin casal, renoi!
Mateu Grau no es pensava que la
democràcia li faria abandonar la butaca
d'alcalde. La seva campanya
electoral des del càrrec era immillorable.
Dies abans de la consulta del 3-A
s'inaugurà el casal de «Can Oms», obra
d'un cost aproximat als 20 milions de
pessetes, que desequilibrà els pressupostos
municipals de totes totes. I és
més, sembla que l'obra s'aixecà sense
que existís cap projecte ni cap pressupost,
la qual cosa la faria il·legal, segons
han manifestat a L'HORA fonts
acostades a l'Unió d'Esquerres.
L'ex-alcalde ataca com sigui a l'ajuntament.
Fa poc amb l'ajut inesti-
L'alcaldessa Rosa Martí vol obrir una investigació
sobre l'ex-alcalde Mateu Grau. • $t
• ' •$
mable de la dretana «Revista del Vallès»
féu unes explosives declaracions
sota el títol «Dictadura en Parets».
Textualment deia «(Cremat?) Ho estic;
aquesta ós la pitjor dictadura que he
vist a Parets, poble que és el meu i al
qual sempre he volgut servir». Més
tard assenyalà que les acusacions que
llança pel poble l'alcaldessa seran
contrarrestades, «en defensa del meu
bon nom actuaré jurídicament contra
els responsables». Del que no diu res
és de les querelles que l'alcaldessa ha
presentat per presumpta amenaça de
mort, contra Mateu Grau segons explicà
Rosa Martí. j
La resposta de la Unió d'Esquerres
a les declaracions de l'ex-alcalde no
s'ha fet esperar. En un full repartit al
poble comenten «Dictadura, Sr. Grau,
és dirigir l'Ajuntament com ho va fervostè
al llarg dels anys.i sense oposin,
ció de cap mena, com qui mana en
finca pròpia». ; f
El traspàs al conglomerat^
dindependents-UCD del regidor COM
vergent ha deixat en minoria la Unió
d'Esquerres. L'Ajuntament, per tant,,
resta completament obstaculitzat. Ro- •
sa Martí, l'alcaldessa, afegí també
que «no ens cansarem, ells volen que
ens en fastiguegem i pleguem però
resistirem. L'elecció és per quatre.
anys». . -. Jfl fl
Els tres anys que queden no seran*
un camí de flors i violes. • • •#.

UCD CADA COP MÉS A LA DRETA
El desgast que no s'atura
•:'', . - • 1
PEDRÓ ALT ARES got d'aigua, si bé la presència de Miguel
Àngel Aguilar davant d'un jutge
• . ,. ' * , . - « , militar planteja altre cop el tema deia :
Realment, no pot dir-se que la relativa fi de les vacances unitat de jurisdiccions que la Consti-'
parlamentàries (relativa perquè el ple del Congrés de la setmana tució estableix. No sembla, efectivapassada
ha estat extraordinari) hagi suposat una injecció '. ment ' lò 8 ica la intervenció de lajurisd'optimisme
en els decandits ànims polítics. àicci6 c . ast ^ ens e pel que és, en el cas
r
I es comprèn. Amb la ressaca que
sempre queda després dels rumors,
ràpidament desmentits, d'un intent de
cop, amb l'ensenyament de tot el país
paralitzat i al carrer, amb durs enfrontaments
laborals i amb el tema de
les autonomies coma focus de fricció
constant, la setmana ha estat de les
que no passen precisament desapercebudes.
I, a més a més, la tempesta
desfermada sobre aquest increïble lloc
anomenat Frado del Rey, mostrari inacabable
de misèries, corrupcions i incapacitats
polítiques i administratives.
Tot un espectacle que els voltors
de la democràcia observen amb goig
indissimulat. Tota una juguesca, tanmateix,
per als qui creuen que, malgrat
tot, la democràcia és el pitjor sistema
de govern... si s'exclouen tots els
altres. Perquè, en definitiva, la crisi
que s'evidencia al carrer no és la crisi
del sistema, sinó la dels seus governants.
La qual cosa és molt diferent.
r
&*jffi$£^
Fraga ja no critica tant als centristes
, que existeixi delicte, un tema que
El síndrome
que no s'atura
L'ambient era relativament tranquil
divendres dia 25 de gener quan
«piario 16», diari que sempre s'ha distingit
pel seu interès pel fenomen militar,
publicava a quatre columnes a
Primera plana un titular que feia referència
a un intent de cop. Els teletips
J>8. van encallar i els telèfons de la Vi-
«a Y Corte restaren bloquejats de l'esglai.
Des de la famosa, i mai no ada-
^da del tot, «Operació Galàxia», la
classe política no havia rebut un sooressalt
així. El relleu del general Tottes
Rojas al cap de la Divisió Cuirassada
Brunete, un dels llocs amb més
Poder real dintre la jerarquia militar,
1 arrest a Melilla del capità Tormo
Rico, tenien, segons el diari madrileny,
relació amb el suposat intent de
cop. Segons sembla, el capità en qüestió
hauria parlat a alguns dels seus
companys d'un extens pla, considerat
després per fonts militars oficials com
esbojarrat i incoherent, que incloïa la
presa del Palau de la Moncloa per la
Brigada paracaigudista i el control de
Madrid per la divisió cuirassada Brunete.
El desmentit del govern fou fulminant
i Miguel Àngel Aguilar va ser cridat
a declarar dues vegades davant la
jurisdicció militar. Els partits polítics
s'afanyaren a fer declaracions sobre
l'exemplar comportament de l'Exèrcit
en el període de transició i els nervis,
que aquesta vegada no es van notar
tant, van baixar de manera immediata.
Tot quedà en una tempesta en un
atany a la llibertat d'expressió. Èl '
processament d'Aguilar plantejaria la*
pervivència, a l'Espanya post-constitucional,
d'un cert grau d'interven- "
cionisme militar en afers estrictament
civils, com és el que fa referència a la
llibertat de premsa. - - :; ';
Tot i això, el fet més greu, sigui ,
quin sigui el grau d'inversemblança r
dels fets, és la pervivència d'aquest
«síndrome de cop» que periòdicament
tenalla l'activitat política i recorda
que la democràcia encara és lluny de
ser sòlidament instal·lada al nostre
país. La classe política torna a pren- "'•'
dre consciència que els dits «poders
fàctics» existeixen i altre cop resorgei-,
xen els vells fantasmes i la possibilitat
de maniobres desestabilitzadores. Que
es tracti d'una possible faula gairebé,
és el menys important. Allò important r
17

fJCD sembla entestada a provocar innecessàriament les forces d'esquerra i nacionalistes amb les seves actuacions.
és saber que existeix encara prou terreny
abonat per a aquests rumors.
Semblaria que l'assumpte ha passat
del tot. Alguns indicis diuen, però, que
existeix una certa reflexió, no tant sobre
els emboirats fets com sobre la
permanència del «síndrome». I en
aquest sentit és significativa la reducció
de la confrontació que, especialment
el Partit Comunista i Comissions
Obreres, portava a terme en els darrers
temps en diversos sectors de
l'activitat nacional. Probablement no
estem en una estricta relació de causa-efecte,
però sí davant d'un cert replegament
o un retorn a la «moderació»
d'alguns plantejaments maximalistes.
En l'ultima setmana l'actitud
dels comunistes s'ha assemblat més a
la que tenien fa un any que a la d'un
mes enrera. Res en política no és gratuït.
UCD: Trepitjar
els ulls de poll
Per la seva banda, el govern i el
seu partit semblen entestats en anar
obrint fronts que tenen la virtut d'aixecar
tota mena de protestes. I de fomentar
la unitat de l'esquerra. L'obertura
del «front autonòmic» s'enrareix
innecessàriament per l'actitud no
gens neta del govern davant del referèndum
andalús. La pregunta que
sembla que anirà impresa en la consulta
a l'electorat el dia 28 té tot l'aire
d'una operació de càstig, a cavall entre
la presa de pèl i el menyspreu per
les més elementals normes de respecte
degut a la voluntat popular, a la
qual no és pot sotmetre a la tortura de
18
desxifrar un inaudit. encreuat, inintel·ligible
i mal escrit, ï a més la gasiveria
en els fons públics destinats a
fer front a la campanya del referèndum,
molt inferiors als que en ocasions
semblants, es concediren a Catalunya
i a Euskadi. La crispació andalusa
arriba així a cotes molt elevades.
Però, amb una inconsciència veritablement
singular, el govern sembla
que no s'adona de les possibles conseqüències.
I al costat d'això, les lleis de Centres
Docents i d'Autonomia Universitària
han aconseguit posar dempeus
tota la docència i l'alumnat del país.
La batalla de l'ensenyament es perfila
com un dels temes fonamentals del
futur. I UCD és molt lluny d'haver-hi
pres una posició de centre, sinó senzillament
de dreta on el terme «llibertat
d'ensenyament», demagògicament i
impròpiament emprat, amaga la defensa
d'interessos estrictament reaccionaris.
No es tracta tant del problema
de la Universitat, com de la concepció
global que UCD té de la seva
política educativa. Es va veure molt
clar en el debat televisiu. Com també
que el desenvolupament de les lleis
orgàniques estarà totalment condicionat
pel tàndem CD-UCD. No és que s'hagi
acabat el consens per a desenvolupar
la Constitució, és que el govern
entén que l'esquerra i els partits de;
les nacionalitats, no hi tenen res per a
aportar.
Pel que fa a la resta, cal dir que
taxnpoco en l'explosiu tema de la gestió
de TVE, el govern no sembla disposat
a donar gaires explicacions. Algú
ha dit que la corrupció, de la qual el
tema televisiu és només una part de
1'«iceberg», és «el vuitè passater de la
democràcia». Allò que en qualsevol
país democràtic hauria pogut ocasió*;
nar un autèntic terratrèmol polític,.
aquí amb prou feines mereix la displicència
oficial. Hi haurà interpel·lació
al govern en el ple del Congrés del dia
12. No n'hi ha prou. La televisió és un
exemple permanent del que ha significat
que en aquest país no hi hagi hagut
ruptura, almenys moral, amb el
règim anterior. Les respostes a mitges
i posar terra al damunt encara és
pràctica habitual. A hores d'ara sembla
pràcticament impossible una explicació
mínimament satisfactòria del
tema. Ni una solució, malgrat que es
pacta febrilment el nou Consell d'Administració.
El mal està fet i el país
mira amb justificat escepticisme el
flirteig de la classe política. .
Cloenda f :
• ' 'ï
UCD s'hi juga molt en aquest fron-1:
tal envit en els diferents fronts en què\;
es divideix l'activitat política. El seu |
desgast és vertiginós. No hi ha res a&
objectar: els centristes tenen dret a |.
continuar endavant amb llur pròpia |
concepció política i àdhuc amb llur |
cada cop més evident esllavissament t>
cap a la dreta i l'oblit de qualsevol |
temptació socialdemòcrata. Allò que |
ja no és tan clar és que s'estiguin des-1
gastant ells sols: la credibilitat demo-1
cràtica pateix també per aquest rosarl·
d'esglaiaments, incapacitats i inneces-i
sèries provocacions. Una setmana de
desgast. Dissortadament, no tan sols
per al govern. •

WASHINGTON DECIDEIX VENDRE ARMES A XINA
", '•-' }•'• '•'•'•f, >'.
desterrament de Sakharov
agreuja la tensió
MATEO MADRIDEJOS
La direcció del Kremlin, a més d'afavorir la campanya de Carter,
torna a confondre el socialisme amb les seves perversions més
notòries i demostra la seva incapacitat per a resoldre per mètodes
, no repressius les contradiccions socials. ; ;
L'escandalós descobriment que Anei
Sakharov és un «traïdor» confirma
el concepte sectari que les autoritats
soviètiques tenen del patriotisme.
El desterrament a Gorki del gran físic,
acadèmic i premi Nobel de la Pau,
P«ncipal dirigent del moviment en
Pro dels drets humans, demostra una
pegada més la propensió dels amos
HBI Kremlin a confondre el socialisme
jjfcb les seves perversions més notò-
*ws, així com la incapacitat del sistema
soviètic per a resoldre per mètoes
civilitzats, no repressius, les iniw
! nt8 contradiccions socials,
de l'agressió militar contra
* el càstig aplicat a Andrei
Sakharov, a més de constituir una
violació flagrant dels drets de l'home,
palesa que els dirigents soviètics no
s'han sentit acoquinats pel president
Carter ni estan disposats a tolerar la
dissidència a favor de la convivència
internacional.
En aquesta ocasió, el govern de
Madrid va encertar: en l'àmbit de les
relacions internacionals, la decisió de
deportar Sakharov vulnera el que és
disposat en l'Acta final de la conferència
d'Helsinki sobre els drets humans
i la circulació de persones i
idees a canvi de la consagració de les
fronteres establertes el 1945 després
de la catàstrofe alemanya. Els mèto-
des repressius contra la dissidència "í
no són exclusivament un problema intem
de l'UBSS, sinó una qüestió que
pertoca al codi escrit i no escrit de
capteniment internacional ratificat
per tots els Estats europeus, inclòs el
soviètic. La qüestió dels drets humans *
fou un element irrenunciable dels „
acords assolits a Hèlsinki, el 1975,
per la Conferència paneuropea de se- ;
guretat i cooperació. La conferència i
prevista a Madrid per a l'any vinent,
com continuació de les de Hèlsinki 1
Belgrad, no podrà celebrar-se si el
Kremlin continua aplicant la llei de
l'embut. .. - ... , • , w
En el clima internacional enrarit r
19

per la invasió d'Afganistan, les autoritats
soviètiques no poden sorprendre's
que l'exili de l'acadèmic Sakharov hagi
estat interpretat generalment com
un nou i dur cop dirigit contra la distensió
i la coexistència pacífica.
Després que alguns diaris soviètics
arribessin a demanar-se si el president
Carter havia perdut el seny per
haver adoptat decisions que comprometien
les relacions entre les dues superpotències,
amb més raó es pot especular
ara sobre la salut política del
politburó del partit comunista soviètic,
l'esclerosi i manca de sensibilitat
del qual comencen a resultar inquietants
per a qualsevol observador una
mica informat del que vol dir l'equilibri
del terror. En qualsevol cas, com
va passar en el càs de Krusxev
després de la crisi de Cuba el 1962,
l'actual curs de la política exterior soviètica
tindrà conseqüències imprevisibles
per a l'actual direcció.
Des que es va produir la invasió
d'Afganistan han circulat per Occident
les conjectures més diverses so-
A la invasió d'Afganistan cal afegir el desterrament a Gorki del físic, acadèmic i Pr
mi Nobel de la pau Andrei Sakharov.
bre presumptes divergències entre els
catorze membres del politburó soviètic,
màxim organisme dirigent del
partit i, per tant, de l'Estat. Les especulacions
foren impulsades per la malaltia
d'Alexei Kosygin (76 anys) forçat
a retirar-se de la vida pública, i la
QUE HI HA EN JOC A LES OLIMPÍADES
En una situació que el New York
Times ha qualificat de «resorgiment
del complex militar-industrial», el
president Carter s'ha apuntat, com
un nou Fènix, les «primàries de Moscou»,
mercès a les seves sancions
econòmiques contra l'URSS i a la decisió,
ja ratificada pel Congrés i pel
Senat, de boicotejar els Jocs Olímpics
de 1980. Allò que no es va
aconseguir a Melbourne, a les Olimpíades
de 1956, després de la invasió
soviètica d'Hongria, és a punt de
provocar-ho la crisi d'Afganistan.
Dels Jocs de Melbourne només es
van retirar Espanya, Suïssa i Holanda;
en aquesta ocasió la cosa va de
debò: si "Washington va posar en
pràctica una vegada la diplomàcia
del ping-pong, per la qual es reparà
l'error històric de Truman de girar
l'esquena a la naixent República Popular
Xinesa, l'adaptació de la «doctrina
Truman» realitzada ara per
Carter ha jugat a favor de la diplomàcia
del boicot olímpic, la qual cosa
no és gens frívola tampoc.
La decisió nordamericana de boicotejar
les Olimpíades de Moscou
pot representar, en opinió dels experts,
un seriós revés, tant polític
com psicològic, per als soviètics. Fer
20
a Thomas J. Watson Jr., ambaixador
d'Estats Units davant el Kremlin, la
qüestió és clara: no existeix possible
comparació entre l'impacte de les
sancions econòmiques i el que pot
produir la no celebració, o celebració
esvaïda, dels Jocs a Moscou.
Com ho demostren els deu anys
dedicats a organitzar-les, el Kremlin
considera ïes Olimpíades «d'interès
vital», gairebé com Washington con^
templa la zona del Pèrsic. Aquest interès
es veié. confirmat el 1979,
quan les autoritats soviètiques pressionaren,
i amb èxit, per tal que els
països africans no excloguessin del
esdeveniment la Gran Bretanya, el
govern de la qual, el mateix que ara
dóna suport al boicot amb l'entusiasme
d'un croat, autoritzà una gira
dels babarians sud africans per Anglaterra,
Escòcia i Gal·les. Menys a
Afganistan, el Kremlin ha fet el possible
per evitar qualsevol incident
que pogués treure rellevància als
Jocs, els primers que es celebrarien
en un país de l'òrbita comunista.
Els soviètics no sols se la juguen
econòmicament amb el boicot. L'es-
-• forç ha estat, evidentment, considerable,
però la «rendibilitat» no sembla
que perilli del tot, si tenim pre-
mala salut de Leonid Breznev (73
anys), secretari general i número u in*
discutible. Almenys cinc dels membres
del politburó deuen llur ascensió
a Breznev (Kirilenko, Txeraenko, Kunaev,
Txerbitski i Tikhonov) i d'altres
dos se'ls considera força propers: Au-
sent que les noves instal·lacions seran
incorporades als plans urbanístics
del nou Moscou. |
Segons les xifres oficials, les Olimpíades
hauran costat uns 250 milions
de rubles (uns 375 milions de
dòlars), quantitat que amb prou feines
arriba al cinquanta per cent del
que s'invertí a Montreal fa quatre i
anys, per la qual cosa els observa- J
dors s'inclinen a. xifrar }es despeses
1 en prop de 3.000 milions de dòlars f
?'(uns 200.000 milions de pessetes)/
Sigui com sigui, l'interès de les autof
ritats soviètiques semblà que rau en
Ma justificació política de l'esforç;
econòmic realitzat per a la construc-;;
• ció de. grans projectes, entre e»;:
quals s ; inclouen un nou aeroport, la;;
prolongació: del ferrocarril metròpoli
lità i la creació d'una ciutat olímpi;;
ca, així com l'execució d'altres in*ï£
taLlacions necessàries (150 restau||
rants, 36 hotels i 2 centres de prem-|
sa) per atendre uns 300.000 visfc
tants. ' *
Tot aquest immens esforç
efectuat, a més, en mig' de la
crisi econòmica que pateix el p
amb la qual cosa han augmentat ïej
dificultats d'una eventual expüc^
del par què d'uns sacrificis si r es
ten estèrils; lluny d'alleujar to» «
seqüències de la crisi, la mobüi

drei Gromyko (70 anys), ministre d'Afers
estrangers, i Grigori Romanov
(de 56 anys), el més jove. La vella
guàrdia és representada per l'ideòleg
Mikhail Suslov (77 anys) i Arvid Pelche
(80 anys), l'únic supervivent de
l'època stalinista. Els altres membres*
són: el ministre.dè Defensa, Dimltri
Ustinov; el cap de la policia (KGB), el
temible Iuri Andròpov, i el cap del
partit a Moscou, Victor Gritxin. " Vl
Els intents d'establir uns criteris
polítics sobre els integrants del politburó
no resulten fàcils i ni tan sols els
dissidents soviètics exiliats a França o
als Estats Units coincideixen en llurs ,
hipòtesis sobre «durs» i «liberals». No.
obstant, la majoria dels especialistes,
estan d'acord en subratllar la tendència
ultraconservadora que domina al
politburó i les lluites per ara soterrades
que caracteritzen qualsevol «final
de regne». En qualsevol cas, com demostra
l'experiència de Krusxev, els
canvis d'orientació es produeixen
amb força lentitud al Kremlin ires no
permet suposar, de moment, que l'au-
ció en pro dels Jocs les ha agreujades,
com ha passat, segons els corresponsals,
amb l'accentuació de
l'escassetat de determinats productes
alimenticis.
No obstant, i enfront dels costos
econòmics i del perill d'un possible
«contagi ideològic» -«perill» subratllat
pels sectors dissidents partidaris
de la celebració dels Jocs-> l'URSS
considera vital ser escenari d'aquest
esdeveniment, car posa la necessitat
d'incrementar el seu prestigi inter-'-•>.
nacional per damunt d'altres consi- :
deracions. Amb l'Olimpíada i la
massiva afluència de turistes occidentals,
el Kremlin ha assumit un
risc calculat i pretén propagar els
valors de la seva Revolució.
toritat de Breznev hagi sofert una
minva important, encara que convingui
estar a l'aguait de la influència
creixent dels militars. Quant a la política
exterior, el fet que Gromyko formi
part del politburó autoritzà la hipòtesi
que van ser degudament ponderades
les conseqüències internacionals
de les últimes decisions.
. Els misteris del Kremlin, com el
desterrament de Sakharov, reflecteixen
les contradiccions entre una societat
força desenvolupada i els pro-,'
cediments polítics primitius per a
prendre les decisions o resoldre els
conflictes. En deportar èl més il·lustre
dels defensors dels drets humans, el
prestigi científic del qual i els serveis
retuts al país semblaven cobrir-lo de
les ires oficials, les autoritats soviètiques
llancen una brutal advertència a
tots els dissidents i reforcen el cordó
sanitari encarregat d'impedir les filtracions
ideològiques de l'adversari...
La repressió és inseparable d'un sistema
polític tancat, intolerant, que
només sembla interessat en mantenir
Les pèrdues, però, no serien únicament
per als soviètics; les empreses
nord americanes, per exemple,
també anuncien xifres vermelles si
les tropes soviètiques no es retiren
d'Afganistan abans del 20 de febrer;
és a dir, tant si Washington aconsegueix
de traslladar els Jocs a una altra
seu, com si Carter i èls seus partidaris
més decidits veten el viatge
dels seus atletes a Moscou.
Si Moscou no fa marxa enrera, o
si el boicot preval, ía Coca-Cola perdrà
el seu dret a ser la beguda oficial
en un territori abonat per la distensió
a la seva tradicional i lleial alternativa,
la Pebpsi-Cola; d'altres 60
empreses es veuran impossibilitades
de comercialitzar l'ós Misha, el sím-:
Cada cop perilla més la celebració de les Olimpíades a Moscou.
els privilegis de la «nova classe» que
es nodreix del naufragi del socialisme.
L'anticomunisme ; &
, mobilitza els USA •', „•}:•
Les reaccions contra èl càstig impo- .
sat a Sakharov han estat unànimement
adverses a Europa occidental i '..
àdhuc el partit comunista francès,
que havia donat suport a la invasió ;,
d'Afganistan, s'ha vist forçat a «desa- -.;
provar» la decisió del Kremlin. Jacques
Chaban-Delmas, president de
l'Assemblea nacional francesa, que
era a Moscou en visita oficial, en aplicació
de la deliberada ambigüitat de .
la política exterior del seu país, va •
abandonar precipitadament l'URSS en
senyal de protesta. Davant la il.legitimitat
moral i política del desterrament
de l'acadèmic soviètic, la pretensió
de romandre al marge del conflicte
entre els dos «grans» ensopega
amb obstacles molt seriosos. "
Així ho ha comprès el presidenta
bol oficial de les Olimpíades; i, finalment,
les cadenes de televisió nordamericanes
no podran aprofitar llurs
inversions i la publicitat contracta-'
da: la cadena NBC ha calculat ja
que perdria uns 9 milions de dòlars.
No obstant això, en aquest capítol la
gran perjudicada torna a ser l'URSS,
ja que no gaudiria ni dels drets de
transmissió ni de les inversions, uns
6.500 milions de pessetes, previstes
en aquest sector.
Als ÉE.ÜU. es tem, d'altra banda,
què Carter esdevingui poc menys
que un nou Teodosi I i que provoqui
el final dels Jocs Olímpics moderns,
per la qual cosa podria guanyar-se
la incomprensió dels seus aliats. En
últim terme, la consigna de Carter
que allò important és no participar a
Moscou, no sols és contrària a la
frase de arquebisbe de Pennsylvania
que després fou adjudicada al baró
de Coubertin, sinó que també pot ser
utilitzada pel «glacis socialista» amb
motiu de les Olimpíades de 1984,
inicialment concedides a Los Angeles.
El presumpte apoliticisme de les
Olimpíades és, com demostra la seva
història, tan polèmic com les discussions
medievals sobre la legitimitat
de l'humor en els afers públics.
XAVIER BATALLA

Els intents d'establir uns criteris polítics sobre els integrants delpolitburó no resulten
fàcils.
Les manifestacions de condemna del confinament de Sakharov es produeix per iot el
món.
Carter el gual, amb el vent a favor
d'una opinió pública mobilitzada contra
el «totalitarisme soviètic», com en
els millors temps de la guerra freda,
continua una trepidant campanya de
sancions i advertències que l'han fet
recuperar el prestigi perdut en tres
anys de vacil·lacions i compromisos.
Els congressistes participen amb entusiasme
del fervor del cap de la Casa
Blanca, car la Cambra de Representants,
per una aclaparadora majoria,
atorgà a Xina la clàusula de nació
més afavorida, un avantatge pel qual
l'URSS ha sospirat, sense èxit, d'ençà
més de deu anys. Alhora, la decisió de
vendre equip militar a Xina sembla
ser una resposta a la crida de Deng
Xiaoping, viceprimer ministre xinès,
per a crear una coalició contra «l'hegemonisme
soviètic». D'altres països,
com Gran Bretanya i el Japó, es disposen
a adoptar «represàlies» o ja les
han adoptades, contra l'URSS, la qual*
d'aquesta forma trobarà creixents dificultats
per a obtenir la tecnologia
occidental que necessita.
La situació internacional és altament
preocupant, no sols perquè qualsevol
error de càlcul o precipitació podrien
desfermar un conflicte de conseqüències
imprevisibles, sinó perquè
el clima de guerra freda afavoreix la
recuperació ideològica i conté, en conseqüència,
un greu afebliment per
qualsevol forma de dissidència, tant a
l'Est com a l'Oest. El patriotisme nordamericà,
galvanitzat per la croada
de Carter, podria crear condicions favorables
per a una reedició de la caça
de bruixes promoguda pel senador
Joe McCarthy a primers dels anys
cinquanta. El president, que inaugurà
el seu mandat felicitant-se d'haver
«deslliurat el país de la por exagerada
al comunisme», es troba ara en el
camp dels elements més conservadors
del «stablishment». L'augment de les
despeses militars, en un pressupost
que recorda els de l'època de la guerra
freda, és un regal que el complex
militar-industrial ha d'agrair als ultraconservadors
del Kremlin. Els joves
de 18 a 26 anys hauran d'inscriu-
re's altre cop en les oficines de reclutament.
«Pare» de la bomba H
Andrei Sakharov, nat a Moscou
1921, en una família de científics, és
considerat com el «pare» de la bomba
d'hidrogen soviètica. Durant sis anys,
de 1948 a 1953, va treballar amb el
premi Nobel Igor Tamm en posar à
punt la reacció de fusió termonuclear'
que permeté l'explosió de la primera
bomba d'hidrogen el 1953. Fou elegit,
acadèmic als 32 anys, va rebre el premi
Stalin, tres medalles de l'ordre del
Treball socialista i el sou excepcional
de 2.000 rubles al mes, malgrat que
mai no va ser membre del partit comunista.
; ' ' \ ' ; . ;"?£"
Va adquirir celebritat internacional
el 1968 quan/coincidint amb la primavera
de Praga, publicà un manifest
titulat «Reflexions sobre el problema
de la coexistència pacífica i la llibertat
intel·lectual», en el qual encara es
mostrava esperançat quant a les possibilitats
d'una democratització del
sistema soviètic. La invasió de Txecoslovàquia,
la persecució de molts
dissidents i la intransigència oficial
envers el Comitè per a la defensa dels
drets humans, creat a iniciativa seva
el 1970, el convenceren que la liberalització
del règim només podria
aconseguir-se mitjançant la pressió
exterior, la qual cosa el va conduir a .
mostrar-se més comprensiu envers la .
política nordamericana. En un escrit}(
de 1975, any en què va rebre el premi
Nobel de la Pau, defensà la conver-;
gència entre els dos móns oposats, capitalista
i comunista, com únic mitjà
de frenar la carrera armamentista i
impedir el suïcidi de la humanitat, al-}
hora que, en oposició a Solkhenitzin, ^
es declarava progressista i reformista.
Sakharov i els seus seguidors mai,
no han deixat de creure en les possü»-;
litats del reformisme a l'URSS, per la
qual cosa eren partidaris d'una coope-*
ració Est-Oest, a condició que els disH
dents poguessin expressar llurs opi-*
nions. El seu càstig implica, en aquest;
sentit, la mort d'una esperança. La di-t
recció del Kremlin ha demostrat que^
per a imposar el silenci als dissidents,|
està disposada a renunciar a la tecno-f
lògia occidental. En demostrar tant ú»v
pànic davant del contagi de les idees*
arribades d'Occident, els dirigents so-|
viètics venen a donar la raó als qp*
denuncien l'opressió i fins i tot les
ficiències materials del seu règim-

K. Diemberger ascendint, per la corda fixa, envers el cim del Gasherbrum II (8.035 m.)
KURT DIEMBERGER
Entre zero i vuit
mil metres
ISIDRE AMBRÓS ' v * ! .
Per en Josep Manuel Anglada, gran amic seu, en Kurt Diemberger
no ós res més que un home singular, extraordinari, que va deixar
de fer de professor de matemàtiques a fi de convertir-se en guia
de muntanya, ser lliure i viure el món des de tots els seus angles.
I* muntanya, les excursions, les grans aventures... són en el fons
*a seva vida, Tobjectiu amb el qual somnia des que era jovenet i
e ha anat aconseguint mercòs a la seva obstinació i entusiasme
«Tot ós qüestió de saber viure la viaa...
De saber decantar-se, sovint...
£• »aber situar-se a qualsevol cota fe-
«Ç entre el lero i el vuit mil.» Amb
aquestes paraules, mig en castellà,
en italià vam començar a xerrar
aquest austríac afable, senzill,
«a xic poeta, que viu intensament la
h P 18 Pwk'de les muntanyes de
com si fos el Tibidabo.
Ens explica que tot això de l'alpinisme
i la fotografia ós secundari, que
a ell el que de veritat li agrada ós col·leccionar
cristalls de roca; fet aquest
que encara realitza, quan té temps.
«Tot va començar quan jo era ben
petit. Un dia el pare em va portar
amb ell al Kumitzberg, prop de Villach,
a un turonet molt bonic, tot ple
de boscos. Allí trobarem granats ver-
mells, va sentenciar el meu pare. Per
la forma que. bo deia vaig suposar que
deuria ser una cosa molt important.
Finalment vam arribar a l'indret i
...No vaig veure absolutament res de
particular, només uns puntets vermells
a les roques. Estic segur que el
vaig desil·lusionar profundaxnentJi - ;
No obstant, més tard, a Salzburg
altres pedres van tenir per a ell un
significat molt profund, ja que a la .
sortida de l'escola, se n'anava amb el -
seus companys als codolars de Salzach.*«Si,
ni anàvem després de qualsevol
tempesta, car allí no hi havia .
mai ningú. A més, dubto que cap du- '
tadà respectable hagués trobat mai :
l'energia necessària per baixar fins a
la vorera i ficar-se amb les nostres I
batalles cruentes d'aigua i de pedres. •
, una vegada, vaig descobrir, a una roca
vermellosa, una copinya petrifica- :
da grossa com el palmell de la mà, ,
que amb va impresionar força.» A
partir d'aquell moment, «misteriosament»,
el codolar de Salzach va començar
a dipositar-se a la seva habitació.
Avui dia, aquesta fal·lera encara
li dura, i si durant una ascensió en
la qual en Diemberger faci de guia,
aquest troba algun cristall de roca,,
l'alpinista que va amb ell ja ha begut
oli i es pot despedir de petjar el cim.
23

La bicicleta de l'avi
Amb el pas del temps, el seu avi li
va regalar una bicicleta construïda
l'any 1909.
Quan la va tenir entre les seves
mans, el primer que va fer va ser...
Anar a cercar fòssils. «Amb aquell noble
velocíped vaig recórrer totes les
collades més importants dels Alps,
Va néixer a Villach, Àustria, el 16
de març de 1932, llicenciat l'any
1955 en economia i comerç per la
universitat de Viena. De 1963 a
1968 va donar classes de la seva especialitat
a l'escola laboral Frenden
de Salzburg.
Al llarg dels anys en els quals va
estudiar a l'institut va anar adquirint
un profund interès per la natura
i per les exploracions;
fou precisament
això el
que va fer que
durant els anys
d'universitari dugués
a terme
nombroses expedicions.
Ben
aviat però, es va
adonar que l'activitat
acadèmica
no l'interessava
gens; fet aquest
que el va decidir
a deixar l'escola.
Tot seguit va obtenir
el diploma
Kurt Diemberger. de guia ^ e8
va especialitzar en fotografia i va
començar* a dur a terme la feina de
cameraman. El seu nom va lligat a
nombroses expedicions extra-europees,
que l'han dut, entre altres, a
conquerir cinc muntanyes de més de
vuit mil metres. Broad Peak (8.047
m.), primera ascensió (1957). Daholagiri
(8.222 m.), primera ascensió
(1960). Makalu (8.481 m.) i l'Everest
(8.848 m.) l'any 1978 i el Gasherbrum
II (8.035 m.) l'any 1979. Ha
efectuat tres expedicions a Groenlàndia,
dues a l'Àfrica i dues a l'Hindukush.
Tota aquesta activitat alpinística
i fotogràfica que ha realitzat,
fa que, constantment, hagi de
donar conferències, tant a Europa
APUNTS BIOGRÀFICS
passant per Àustria, Suïssa e Itàlia...
Però ara ja no la tinc. La vaig deixar
a l'estació per dos dies, sense cadenat,
com de costum. Quan finalment
me'n vaig recordar ja no hi era. Encara
ara, no aconsegueixo explicar-'ho.
Perquè el cert ós que ningú no sabia
manejar-la. Potser és al lloc d'honor
d'algun museu de vehicles antics. 0
potser algun dia en descobriré un boci
en una exposició d'art "pop".»
com a Amèrica. Parla correctament
l'italià, l'anglès, l'austríac, el francès,
el castellà i el català. Part de les
seves impressions i experiències les
ha descrites en el seu llibre «Entre
zero i vuit mil metres», el qual s'ha
traduït a vuit llengües, el català entre
elles.
La seva activitat fotogràfica l'ha
portat a una col·laboració contínua
amb la «Leitz di Wetzlar». Els seus
treballs fotogràfics han estat publicats
a tots els periòdics austríacs importants.
L'any 1971 va obtenir el
primer i segon premi en el concurs
internacional de fotografia d'alta
muntanya, celebrat a Mònaco.
Membre de l'expedició francesa
de 1978 a l'Everest, va fer el film televisiu
«Everest- 78». En aquesta ocasió
Kurt Diemberger, a part de filmar
tota l'acensió per sobre dels sis
mil metres d'alçada va aconseguir,
també, realitzar el primer film amb
so original i sincronitzat al cim de
l'Everest.
La seva activitat de cameraman
ha reeixit mercès a la col·laboració
contínua amb la televisió austríaca i
amb la casa productora «München-
Film», amb el realitzador italià Cario
Alberto Pinelli. - ^
Alguns exemples deia seva activitat
cinematogràfica són: el film «Im
ewigen-auf den Spuren Alfred Wegeners»
i «Imaka im Groenlàndia». Així
com tota una sèrie de programes de
TV sobre Escandinàvia, Terra Nova,
Labrador, Lima, Cusco, el riu Mariti
a l'Amazonas i diversos documentals
sobre l'Hindukush, l'Etiopia i l'Himalaia.
Amb la pel·lícula «Mont
Blanc -l'aresta de Peuterey» va
guanyar el primer premi al festival
de Trento, sobre cinema de muntanya.,
. • ..•...-.• •• | -
—Però com va ser que vas començar
a pujar muntanyes? . jj
«Això encara no m'ho sé explicar,]
em va passar un dia que volia cercar
cristalls, jo ja m'apropava al lloc que;
m'havien indicat que en trobaria i de
sobte vaig canviar el meu itinerari pel;
que portava al cim. Per què? Ben bé
no ho sé. Encara avui dia no sé per
què però hi vaig. Sempre hi vaig. À
Recordo molt bé la primera ascen-f
sió que vaig fer, com a tal. Era una:
tarda qualsevol, jo em trobava al peu
del Gross Glòckner, i no sabia ben bé -
com, però d'alguna manera aconseguiria
escalar-lo...» I efectivament,
l'endemà de bon matí, amb el seu.
«equip per glaceres», una jaqueta i uns
pantalons curts de pell a prova de tot
i unsgrampons que 11 havien deixat
va assolir el cim més alt d'Àustria, el
Gross Glòckner amb els seus 3.800
metres d'altitud. ; ;
Però, amb el decurs dels anys què'
s'ha anat fent d'aquell xicot que tot
buscant cristalls de roca va esdevenir;
alpinista? ;
«Doncs aquell jove, s'ha convertit en
un home de quar anta-vuit anys, de com-'
plexió més aviat forta, i amb un xic
menys de cabell què vint anys enrera.,
Crec que essencialment no he canviat
gaire, encara sóc tan caparrut com
abans. Quan tinc una idea, ja la considero
feta, puix que no hi ha ningú que
me la pugui treure del cap.» Ara bé,
malgrat tenir el cap dur, és una persona
molt sensible, un xic sentimental .
i que frueix de poder viure els seus
somnis i transmetre'ls als altres.
Al poc temps de dedicar-se a alpinisme,
Kurt Diemberger ja s'havia es- '
pecialitzat en les grans parets nord i ,
sentia, a més, una certa predilecció :
envers els itineraris de gel. Aquestes i
van ser les principals causes per les <
quals Hermann Bühl el va escollir per
formar part de la seva expedició al
Broad Peak (8.047 m.) a l'Himalaia. ;
És així, com només amb vint-i-cinc^
anys, va assolir el seu primer cim de •*
més de vuit mil metres; fent el darrer ,
tram, sense oxigen, dues vegades, l'una
tot sol i l'altra acompanyat en Her- f
mann Bühl. '.'.'. '/
El món és molt
interessant
-,
Tres anys més tard, l'any 1960
petjava en companyia d'Albin Sc ^ 81
íbert i el sherpa Nawang Dorje, el

Un dia emocionant Al mati, Vascensió a la paret NE del pic nord del petit Zebrú; al
migdia, primer descens del pic sud. .
del Daholagiri de 8.222 metres d'altura.
• • • •
«Després, podríem dir que vaig fer
una pausa. Això sí ehl una pausa de
vuit mils, car al llarg d'aquesti divuit
anys que hi ha entre les ascensions
del segon i tercer vuit mil, he fet
diverses expedicions a l'Hindukush i
al Tirish Mir.» Així com tot un reguitzell
d'ascensions tipus alpí, és a dir
dos homes i una muntanya a Groenlàndia,
a l'Àfrica i al grup de l'Everest,
entre les quals destaca la primera
ascensió a la muntanya anomenada
Snartse (1502 m.)
Al marge d'això, ha estat donant
conferències, sobre les seves aventures,
arreu del món, Canadà, Estats
Units i àdhuc a Hawaï, on va fer un
Parell de xerrades. I és que el món és
torça interessant, i no només a vuit
nul metres», afegeix.
Què es sent quan hom és dalt de tot
a una muntanya, a més de vuit mil
Metres d'alçada, i veus el món als
teus peus?
«La sensació és molt rara i no sem-
P* és igual. Recordo molt bé quan
«• a damunt del Broad Peak, amb Her-
»ann Bühl. Allò era un somni, semwava
que fos veritablement irreal?
com, lentament, els raigs de sol
oanyaven totes aquelles muntan-
yes nevades, s'anaven convertint, per
moments, d'un color taronja encès a
un color ocre i anaven apagant-se per
donar pas a un cel blau intens plagat
d'estels. Era realment un somni.
»A1 Makalú (8.482 m.) en canvi, tenia
una sensació molt realistica. Suposo
que deuria ser pel fet que el cim
en sí és molt petit, tant que el pots
agafar amb les dues mans. Només
haig de dir que no vam fer les foto-
grafies de rigor a dalt del cim perquè,
ens vam quedar astorats, amb la panoràmica
que es veia i no vam
pensar-hi més. Les vam fer, després, a
baix, al bell mig d'un prat i amb tos
banderoles emmarcant la muntanya.
»A l'Everest (8.848 m.), vaig sentir
una gran satisfacció. El dia era
magnífic i no hi havia ni un alè d'aire.,
Semblava com si estigués assegut sobre
una cadira contemplant el món.
La vista era il·limitada, sense cap núvol,
era meravellós. , ., ,.^
»A1 Gasherbrum n (8.035 m.) en
canvi, estava molt trist, suposo que
seria perquè el dia era rúfol i força
encapotat, anunciava l'arribada del
mal temps. A més, davant mateix tenia
el Broad Peak; vint-i-dos anys ens
separaven. Aquell dia si que fou alegre,
tot el contrari que ara.» ,
Avui dia, aquest alpinista, que és
un gran fotògraf, cineasta, conferenciant
i escriptor; que creu que és una
mica de tot això, que manté que no li
agrada la vida especialitzada ni programada,
ens confessa que al marge
de totes les expedicions que pugui dur
a terme, hi ha dues coses que somnia
fer: Una travessa per la serralada de
l'Himàlaia i una altra pel Gran Canó
del Colorado. ' . ••» a
El temps se'ns acaba i no podem
continuar xerrant, però segur que
aquest home que creu en l'amistat
que es fa al peu de la muntanya,
aquest alpinista d'amics, com ell li
agrada que el defineixin, segur que
aviat ens proporcionarà i ens farà conèixer
nous racons del món, fins ara
amagats i desconeguts. • r .r.. *
COSES, TRASTOS, PUNYETES i QUINCALLES
d'AHIR, AVUI i ABANS D'AHIR
Major de Sarrià, 128; Tel. 203 0429. Barcelona-17

LA CONSTITUCIÓ LI DÓNA
TRACTAMENT ESPECIAL
Què passa amb
Falta muntanya?
JOAN CATÀ
Ben aviat serà un fet el projecte de «Llei d'Agricultura de
Muntanya» que està confeccionant el govern de la UCD. £1
projecte ha anat millorant-se després de les consultes amb els
grups interessats. Però a l'alta muntanya espanyola s'ha
començat la casa per la teulada.
L'Alta Muntanya pateix arreu de
l'estat espanyol una sèrie de desavantatges
físics i socio-econòmics lligats
sobretot al clima rigorós i a la'altitud,
a l'aïllament, al dèficit d'infraestructures
bàsiques, a la insuficiència de
serveis essencials, a l'abandó administratiu,
i a les actuacions excessivament
sectorials de l'Administració.
Aquesta llista de greuges podria fer-se
molt llarga. Els resultats són a la vista
de tothom. Des de la depressió econòmica
fins el despoblament progressiu,
passant per l'enfonsament de la ramaderia,
l'agricultura i l'artesania,
l'inadequat aprofitament dels recur-
26
sos turístics i natuals, i l'ensorrament
del tarannà dels seus homes i dones.
Davant d'aquesta critica situació
de les tretze zones muntanyoses espanyoles,
les quals abasten uns vint
milions d'hectàrees amb prop de tres
milions d'habitants, els Grups de l'Alt
Firineu (GAP) elaboraren un document
que servís de base de discussió
d'una llei-marc d'Alta Muntanya.
Els ministeris
no s'entenen
LA NOSTRA ALTA MUNTANYA
La Constitució aprovada l'any 78
reconeix expresament en l'article 130]
l'especial situació de les zones d'Alta
Muntanya després de la proposta feta;
pels GAP, que l'Entesa dels Catalans
aconseguí introduir en el redactat
constitucional. D'aquí arrenca el tre-f
ball del Ministeri d'Agricultura cara a
tirar endavant la «Llei d'Agricultura
de Muntanya». Aquesta llei sectorial^
sense una llei marc aprovada, emboli-l
ca força tot el complicat procés Iegis4:
latiu que podia iniciar l'article 130.1
La llei-marc necessita d'un enteni{
ment entre ministeris, des del d'urbanisme
fins al d'agricultura. I els mi-í
nisteris no s'han entès gairebé mai. À
més sembla que tampoc no existeix la
suficient disponibilitat econòmica per
afrontar una llei. jt
Convergència Democràtica de Catalunya
fent cas omís dels GAP també
apostà per aquesta llei sectorial amb
la proposta «no de llei» feta per Miquel
Boca i Junyent l'agost del 78.
CDC es desmarcà de la posició unitària
mantinguda des del seu inici pels
homes que, de partit o independents/
integraven els GAP. Les converses entre
GAP i CDC per reconduir la proposta
convergent en una de nova demanant
una llei marc mitjançant l'Entesa
dels Catalans com a grup unitari
no arribaren a bon port. ; ' i
Arrencat el treball per la Llei d'Agricultura
de Muntanya per IC0NAíf
Les àrees d'alta muntanya a
l'estat espanyol es distribueixen
d'una manera indicativa en tretze
grans zones. Aquestes zones són: 1.
Galícia Occidental, 2. Cantàbria, 3.
Pirineus, 4. Orense Oriental-Sanàbria,
5. Demanda-Urbion, 6. s
Ayllon-Guadarrama-Gredo8-Bejar-/
Gata, 7. Albarracín, 8. Massissos
de Teruel, 9. Montes de Toledo-.
Guadalupe i Badajoz Noroest, 10.
Serralades de Segura-Cazorla, 11.
Sierra Morena, 12. Sierra Nevada,;
i 13. Sierra Ronda-Algedras-Càdiz.
Tenint eh compte què les zones 9#\
11 , i 13 no està decidit que siguin,
considerades finalment com a à--'
rees d'alta muntanya. ' : ';
A sota, a la dreta del gràfic del
territori espanyol, s'hi pot observar
l'alta muntanya catalana que abar- ••
ca nou comarques, cinc d'aquestes
senceres. En total representen uns
set mil quilòmetres quadrats, és a
dir, el vint-i-dos per cent de l'ex* ^
tensió de Catalunya.

L'arbre de l'alta muntanya ja no té saba nova.
els GAP decidiren transformar èn funció
d'uns criteris flobals mantinguts
des de sempre aquesta llei anomenada
«Llei d'Economia de Muntanya».
Sobretot una vegada conegut públicament
l'avantprojecte. ^ 4; ; -^
El comentari dels GAP a l'avantprojecte
té dues parts. Una valoració
positiva de la iniciativa ja que obre un
conjunt d'idees bàsiques amb la voluntat
que es faci quelcom per les àreees
de muntanya. I un crit d'cinacceptable»,
com a punt de partida per a
una legislació de muntanya en pretendre
una excessiu protagonisme d'ICO-
NAr un desconeixement del procés autonòmic,
i deixar grans dubtes sobre
la seva operativitat.
Els GAP discuteixen amb les unions
de pagesos de Catalunya, Navarra i
l'Aragó l'avantprojecte i articulen com
a resposta un document: «Bases per a
una Üei d'Agricultura de Muntanya».
Nou punts conformen aquestes bases
entre els quals destaquen la selecció i
la millora de la ramaderia, l'ordenació
i intensificació del sòl agrícola, el
suport a les explotacions de muntanya,
la potenciació del cooperativisme i
el control de la política forestal. :
A finals de desembre de l'any passat
es filtra el quart esborrany de l'avantprojecte,
el qual rebaixa el protagonisme
d'ICONA, i té amb més consideració
les autonomies. Però cqntinua
sense convèncer» ,- •.
En un intent de disminuir l'oposició
al projecte el Gabinet Tècnic del Ministeri
d'Agricultura sol·licita oficiosament
una entrevista amb els GAP. Els
estaments oficials es mostren recep-.
tius. S'ha realitzat un nou esborrany,
el cinquè ja, que potser podria incorporar
elements nous que els GAP consideren
positius. "
Set punts innegociables
En aquest estira i arronsa els GAP
ban deixat clars els seus set principis
irrenunciables per a acceptar la llei:
que el títol no sigui confús, sinó clar,
per tant seria bo «Llei d'agricultura de
muntanya»; que el preàmbul faci referència
a la necessitat de l'esmentada
llei-marc; que es tingui en compte l'existència
dels ens autonòmics; que sigui
una llei concreta; que deixi clar a
qui afecta, un bon redactat serià «a
tots els qui treballen directament, físicament
i personalment la terra i el
bestiar sense* cap limitació»; que no
s'oblidi el problema dels equipaments
i formes d'adjudicació de les pastures
de muntanya, l'ús agrícola de la terra
mecanitzable, i la preferència de les
zones d'alta muntanya en totes les
lleis agràries noves; i que es pugui implicar
a d'altres ministeris en els
plans d'actuació del sector.
Dels contactes 9 amb l'administració
central els GAP n'han mantingut informada
la Generalitat. L'Estatut determina
com a competència exclusiva
da la Generalitat els «monts, aprofita-
* ments i serveis forestals^ vies-pecuàries
i pastures, espais naturals protegits
i tractament especial de zones de
muntanya». -
Serà tasca, per tant, del nou Parla-'
ment de Catalunya l'endegament d'un
seguit de lleis referents a l'alta muntanya
catalana. Aquí a Catalunya,
opinen els GAP, la feina s'hauria de
començar per una llei-marc. D'aquesta
manera es començarien a posar fonaments
a l'alt Pirineu. Amb una
imatge crua d'esqueixament del teixit
social i de perduració d'economies de
pura subsistència física, l'Alt Pirineu,
s'encamina si no s'hi posà fre, a ser,
en uns anys, el desert de Catalunya.
• \
.•••• a • ; ' -
BARNA
HOUSE
un idioma
no «s'aprèn»,
s'adquireix
j-S^3Sjftj^í^| : ífff'l'íl-^ jííiSSÀ Jífli ""^
france|
alemany
espànyòl
. •vv.·o· HORARI:-^^- • ?v " :
De les 9 del matí a les 10 de la
n l t . .,••• •• •...,,..:" ;_•• r . . . t v v . -
GRUPS MOLT REDUÏTS
PROFESSORS NADIUS I PRO-
FESSIONALS ,: ;
PREPARACIÓ EXÀMENS OFI-
CIALS ••,•-:.• •.,.-:.
RESERVI ARA LA SEVA PLAÇA
PER ALS CURSOS DE GENER.
INFORMÀTICA :;
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
ROSELLÓ, 263, METRO DIA-
GONAL, ENTRE PG. DE GRA-
CIA I RAMBLA CATALUNYA
TELÉF. 218 78 46.
,*<
27

L'ECONOMIA AL PARLAMENT
DE CATALUNYA
La política de les
cinc restriccions
JOAQUIM MONELLS
Tots els partits polítics i coalicions d'aquesta terra tan ufana estan
ja esmolant -ben bé- les eines per a la propera contesa electoral
al Parlament de Catalunya.
D'entre la multiplicitat de problemes
respecte als quals els principals
aspirants als escons de la Ciutadella
s'hauran de pronunciar en un sentit o
altre, hi figura com a prioritari el tema
econòmic en totes les seves vessants.
I aquest cop, per una infeliç
coincidència d'aquest instant històric
la prioritat vé justificada no tant sols
en termes de pura objectivitat sinó
també per la sensibilitat ben arrelada
entre l'electorat enfront d'aquesta
preocupació.
Al marge de la previsible orgia de
bufetades multilaterals que la campanya
comportarà, caldrà cercar
doncs el temps i l'esforç per a la tasca
didàctica d'exposar i explicar les diferents
posicions davant d'aquests problemes
i els propòsits d'actuació que
se'n deriven. I caldrà, a més a més,
convèncer. Perquè ara, vèncer sense
convèncer mena imperdonablement a
una victòria pírrica que aquest país ni
mereix ni paeix.
En matèria econòmica, la primera
lliçó -trista però necessària— d'a-
28
questa tasca didàctico-electoral s'hauria
de titular: «La política econòmica
de les cinc restricciones». Perquè
guanyi qui guanyi les eleccions al Parlament
i siguin quins siguin els pactes
posteriors per a la formació de govern,
qualsevol esforç de política econòmica
haurà d'enfrontar de manera
gairebé immediata la restricció del
temps, la de l'espai, la financera, l'administrativa
i la política.
La restricció del temps fa referència
a que l'evolució del calendari juga
en contra de qualsevol política econòmica
endegada des de la Generalitat
-però també des de Madrid, Roma o
París-. Tothom a qui li hagin robat la
ingenuïtat estranya de creure en l'eternitat
de les coses, sap prou bé que
la teràpia del temps ajuda a resoldre
alguns problemes, simplement perquè
els allunya i, per tant, eis relativitza.
Malauradament, però, s'escau que la
crisi econòmica actual no s'inclou en
aquesta categoria de problemes: ben
al contrari, el temps l'aprofundeix, no
tant sols pel que fa als seus compo-
nents estrictament econòmics sinó
també als seus aspectes de conflictivitat
social i de desestabilització política.
La política econòmica, per tant, no
pot restar passiva sinó que li cal actuar
amb rapidesa. Perquè el problema
econòmic que ahir passejava à ritme
aritmètic, avui avança a ritme
geomètric i demà pot fer-ho -si res
no ho priva- a ritme logarltmic.
La segona restricció —l'espacial -
esdevé força òbvia: aquest país no
disposa d'un Banc de Catalunya que
reguli l'oferta monetària, ni d'un Ministeri
d'Hisenda amb sobirania fiscal
(TVE exclosa), ni de facultat per a ordenar
les relacions econòmiques amb
l'estranger, ni de la capacitat per a
formular una política energètica pròpia...
En d'altres termes, les polítiques
econòmiques horitzontals aplicades a
nivell estatal des de Madrid -sense
participació del govern de la Generalitat-
afecten d'una manera essencial
l'activitat econòmica a Catalunya i,
per tant, restringeixen substancialment
el marge de maniobra de la polí-,
tica econòmica de l'autogovern català.
I no només el limiten, sinó que poden
eventualment neutralitzar-lo en
aquells casos que l'orientació de la
política econòmica a nivell estatal esdevingui
incompatible amb els propòsits
de la Plaça de Sant Jaume.
La restricció financera forma part
-en termes estrictes- de l'anterior
restricció espacial, però pel seu caràcter
estratègic mereix una consideració
pròpia. Almenys de moment, és a dir
durant el període transitori, la Generalitat
no disposarà d'una autèntica
sobirania financera, sinó que les seves
actuacions restaran supeditades al
principi de la compensació de costos:
a mesura que Madrid transfereixi
competències, simultàniament facturarà
les peles necessàries (?) per a
gestionar aquestes competències. Això
no implica que el govern català hagi
de renunciar a prendre iniciatives
econòmiques, però el context de gasi- •
veria financera en què aquestes, s -.
hauran \de desenvolupar només permetrà
de filtrar-ne les de dimensió li-,
mitada. Tampoc no cal creure que
qualsevol actuació de política econòmica
endegada per la Generalitat exigeix
inevitablement una contrapartida
financera substancial, però novament
l'experiència demostra que les actuacions
monetàriament gratuïtes o simplement
barates solen traduir-se en

ealitzacions de contingut més aviat
modest. ' , *
À un altre nivell, la política econòmica
catalana s'enfrontarà amb la
restricció administrativa, és a dir amb
la manca d'una xarxa adient d'Administració
Pública que esdevé indispensable
a l'hora de formular, d'aplicar,
de rectificar i de supervisar qualsevol
actuació econòmica. Tot i el rodatge
de la Generalitat Provisional i l'experiència
clarament positiva que se'n
desprèn, el fet és que l'aparell de l'Administració
catalana resulta insuficient
encara per a actuar com a engranatge
complex susceptible de generar
i aplicar polítiques econòmiques.
En aquest sentit, no n'hi ha prou amb
«cervells» que imaginin estratègies
econòmiques i amb les puntes d'iceberg
que suposen els càrrecs polítics
del govern català. El fons de l'iceberg
administratiu és encara molt estret i
l'operació d'ampliar-ne la base només
pot contemplar-se des d'una perspectiva
a mig termini.
Finalment, la inevitable restricció
política que sorgeix de la complexitat
del panorama polític a Catalunya. Ja
des d'ara pot afirmar-se que cap força
política no obtindrà resultats prou brillants
-ai aquella Esquerra Republicana
dels anys 301- per a formar un
govern amb majoria parlamentària.
Caldrà recórrer a un esquema de pactes
de govern i/o parlamentaris que,
en definitiva, poden acabar desvirtuant
l'escassa capacitat inicial per à
endegar una política homogènia. La
circumstància que l'escaquer polític
català contingui quatre grans dames
-dues de negres i dues de blanquesfe
que si tant les quatre grans forces
polítiques són al govern com si diverses
d'elles en resten excloses, la formulació
d'una estratègia econòmica
coherent i d'incidència real esdevingui
una filigrana difícilment accessikle^fyis»
i tot pels virtuosos. ., -
Caldria saber jugar tota la complexitat
dels gambits de dama quan, de
fct, els jugadors locals encara estem
aprenent la tàctica del pastor.
Quan convindrà -i ja fa temps que
convé-, la política econòmica de la
Generalitat tindrà greus dificultats
per a segar les cadenes de la crisi econòmica.
Tanmateix, la història d'a-
IJiest poble de Catalunya soterrada-
«ent espriuà, que amb els desànims
esporàdics de l'sprinter cultiva la tenacitat
del corredor de fons, ha roveu
*t cadenes més ferotges. •
Importància de la premsa
en l'afer lingüístic ;
Estudi premiat en un dels concursos convocats per la Caixa d'Estalvis
de Sabadell per a l'adjudicació de subvencions econòmiques. <
J Història clè les idees lingüístiques als Països Catalans;
Publiquem d'aquest estudi la part que fa
referència a la importància de la premsa en l'afer
lingüístic.
de .Joan Solà I Pere Marcat
La història de la nostra gramàtica i de la nostra
lexicografia durant el segle XIX encara està per
escriure. La premsa periòdica, apareguda al Principat,
va tenir un pes específic molt important durant
el segle passat pel que fa referència a las qüestions
de llengua catalana. Per tant,per arribarà desxifrar
l'enrevessat jeroglífic dels esdeveniments és imprescindible
de recórrer-hi de manera atenta i exhaustiva,
perquè el segle XIX és encara parcialment
conegut i amb molts errors.
Veient el gran nombre de poesies, treballs i
articles apareguts a les principals revistes i publicacions
del segles XIX, ens adonem que la premsa
no es va quedar al marge de la problemàtica de la
nostra (lengua, an$ tot el contrari, va ésser la tribuna
oberta on tothom va poder dir la seva sense
travetes ni inconvenients. Tothom proposava
remeis perquè els preocupava l'angoixós estat
d'abandó en el qual es trobava la nostra llengua;
però ningú no en coneixia la teràpia adequada.
El diagnòstic era clar, però postr remei a una llengua
abandonada de tants segles i tan empobrida,
era ja en aquells moments feina d'especialistes, i en
aquest període no hi havia gent lingüísticament
preparada per saber quina llengua havien de codificar,
ni com es codificava, perquè en el país no hi
havia cap mena de tradició gramatical ni lingüística.
, • La premsa, amb el seu afany desinteressat de
divulgar la problemàtica de la llengua catalana
durant el segle passat, i de donar cabuda a totes
les persones interessades perquè defensessin llur
punt de vista, fou, de manera decisiva, la clau
mestra de solucions posteriors, que en el segle
actual tingueren la definitiva concreció amb l'aprovació
de les "Normes Ortogràfiques" de l'Institut
d'Estudis Catalans, l'any 1913. -
Els primers escrits apareguts a la premsa del
segle XIX, quan la llengua bategava amb menys
força, acostumen a ésser defenses aferrissades i
amargues lamentacions basades en motius estrictament
patriòtics. Les notícies d'aquesta època
remota són de gran interès pera l'investigador,
perquè li serveixen per fixar l'eítat de la llengua
en aquells moments i perquè són el punt de partida
d'investigacions posteriors.
Les pàgines de la premsa foren el banc de
prova de posteriors empreses. Molts dels treballs
que va publicar la premsa periòdica foren més tard v
perfilat* i aparegueren en forma de llibre o d'opuscle.
.Fer altra banda, és a la premsa on les polèmi- '
ques sobre aspectes ortogràfics i gramaticals agafen
autèntica embranzida, on tothom dóna el seu punt
de vista agosarat, on es defensa a sol I a serena una
determinada opinió, on ningú no dóna mai el seu
braça tòrcer.
Una anàlisi orientativa -aquest article no
dóna per gaire més-, sobre el recull de materials,
més de tres-cents, que tinc aplegats d'aquesta època
tan poc estudiada, ens situa a les darreries del
segle XVIII.
La primera polèmica coneguda sobre la llengua
catalana, la trobem a les planes del "Dlario de
Barcelona", el 17 de juliol de 1796. Qui va encetar
la polèmica, amagant la seva personalitat sota el
pseudònim de "Lluc Capdgrafl", va enviar una
carta i un parell de dècimes, en les quals posant
les paraules dubtoses entre cometes demanava
aclariments de tipus-ortogràfic. L'esquer va atraure
una sèrie de polemistes agosarats que a cobert de
pseudònims altisonants van dir-hi la seva: "Seflor •
DJ.S.", "Mossèn Henric Porug'V'íTaboll", "Mossèn •
Botall", "Bernat Soca" I "Anton Lo-Blat" que finalment
va cloure, el 15 de novembre de 1796, la
primera polèmica coneguda sobre aspectes ortogràfics
de la nostra llengua, amb unes paraules que
són un fidel reflex del que passava: "En fin veré»
mos Seflor Editor, en que pararen estàs fiestas; y
si habré alguna Acadèmia que resuelva la qüestion".
"La qüestion" no era altra que la nostra ortografia,
i "en que pararen (o en que pararon) estàs fiestas",
ho sabem tots. .
Des de la primera polèmica coneguda fins a
la "Campanya Lingüística de "L'Avenç", 1890-
1892, el punt culminant i també l'intent més seriós
per solucionar la problemàtica de la nostra llengua,
hi ha una sèrie de personalitats que caldria recordar
perquè, sovintment, van omplir les planes de
la premsa cercant remeis per a la nostra llengua:
Balari i Jovany, Milà i Fontanals, Pi i Vidal, Forteza,
Bofarull, Nonell, Fabra, Sallent, Aguiló, Bosch
de la Trinxaria i un llarg etcètera que també hi va
col·laborar de manera decisiva. . -
Voldria, finalment, concretar que durant el
segle XIX no es va legislar res, però sí que ens va
deixar jurisprudència. Una jurisprudència indispensable
per poder escriure de manen definitiva
la història de la nostra gramàtica. Una jurisprudència
que deu la seva existència a una sèrie de personalitats
que estimaven la nostra llengua i que té
un deute de gratitud amb la premsa periòdica que
li féu de bressol. Una jurisprudència de la qual,
segurament, la figura ingent de Pompeu Fabra se
serví, en algun moment, per portar a terme la
' seva obra cabdal d'unificar la nostra llengua.
, ,. * , PEBEMARCET
: Article publicat al Butlletí d« Notlctes CES
de ta CAIXA ÓESTALVtS OE SABAOELL"
N.» 18 • 31 de desembre 1979

L'AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA
EN PERILL
La Uei de la discòrdia
FRANCESC BAIGES
«Però tan dolenta és aquella
llei?». la pregunta és quasi
obligada en constatar la gran
reacció que ha produït en els
estaments afectats.
Especialment, quan la
Universitat feia uns quants
anys que estava políticamente
esmorteïda.
I, curiosament, les primeres reaccions
a la Llei Orgànica d'Autonomia
Universitària es van produir a Madrid.
Però la protesta madrilenya no
venia, com creien uns, contra una llei
que afectés només les universitats de
les comunitats autònomes sinó perquè
limitava enormement el pas a una
universitat democràtica i progressista.
A les Comunitats Autònomes, això
sí, es rebia dues vegades: una, perquè
es donava poca autonomia a les universitats
i dues perquè el paper dels
òrgans de govern autònoms en la relació
amb les universitats era més aviat
minso, quan no ridícul.
Com assenyalava Rafael Ribó, en
un dels nombrosos actes celebrats en
el decurs dels darrers dies, aquest és
el setè projecte de Llei d'Autonomia
Universitària que remet la UCD i Tacte
en què intervingué el dirigent comunista
era el número 100 i escaig
que hom hi feia en contra. I el cas és
que aquest cop l'encarregat d'elaborar
la llei, Gonzàlez Seara, pertany a
la línia més progressista d'UCD. Però
es veu que ni així.
La primera crítica a la llei és global
i constitueix la raó de les esmenes a la
totalitat que ha rebut. Els diferents
estrats universitaris volien creure que
el Ministeri entendria per Llei d'Autonomia
Universitària una curta exposició
dels principis que permeten aquesta
autonomia dels centres per a establir
les pròpies formes d'organització.
La realitat els ha demostrat que més
que una llei d'autonomia han fet una
llei d'organització de la universitat,
lligada fins al darrer detall, que les
30
Feta la llei, feta la protesta.
deixa més aviat amb poca feina a fer.
Per a molts dels temes que toca la llei
seria suficient amb lleis ordinàries (no
orgànica com l'actual), decrets-llei o
ordres ministerials, segons opinió
compartida pel rector de la Central,
Badia Margarit, que no dubtà en qualificar
d'«aberrant» l'excessiu reglamentísme
de la llei.
Universitats autònomes
de les autonomies
69 articles, dues disposicions addicionals,
vuit de transitòries i tres de
finals representen el projecte que
blasma la Universitat. I la blasma
quan diu que «els estudiants .tenen
dret a rebre ensenyament i a
expressar-se en la llengua oficial de
l'Estat, sense perjudici dels ensenyaments
que organitzin les Universitats
en les altres llengües que també siguin
oficials a les respectives Comunitats
Autònomes». Es tracta de la típica visió
dels problemes lingüístics i culturals
des de Madrid. En comptes d'intentar
normalitzar una situació, defensa
el manteniment del statuts injust
actual i, en tot cas, deixa les expectatives
autonòmiques de reconeixement
dels seus drets en el terreny
relliscós d'un futur incògnit. Com
diuen de tant en tant els polítics per a
exemplaritzar les coses, n'hi hauria
CLe55E5jlt-E5J'LRCE5
LA UNIVERSITAT TOfó
L'inici de l'actual oposició massiva
al projecte de llei cal situar-lo el
passat 13 de desembre. Aquell dia
morien, sobre l'asfalt dels carrers de
Madrid, à la «Glorieta de Embajadores»,
dos estudiants, José Luis Montanés
i Emilio Martínez, a causa dels
trets efectuats per una dotació de la '
Policia Nacional quan havia finalitzat
una manifestació universitària ;
en contra de la llei. x :|
Encara que es pot considerar com •
a començament les assemblees realitzades,
dies abans, en les escoles
tècniques i facultats d'uns pocs dis-,:
trictes universitaris, en especial Ma- f
drld i Santiago, o encara abans, en
les discussions entre passadissos ;
quan començaven a circular les pri-'|
meres fotocòpies del definitiu projec-|.'
te de llei, és important entendre que
l'origenrau en elsgravíssüns errors co- ••
mesos enmatèriad'ordrepúblicpelGo·^
vern d'UCD. y'j^
La resposta no es fa esperar. La
denúncia dels fets realitzada a les
Corts pel secretari general del •
PSOE, en FeHpe Gonzàlea, i la con-r
vocatòria immediata de una mani-»
prou que una persona s'aíxequès aljj/
mig d'una classe dient que no entenia r
el català per a obligar a fer-la en cas-%
teilà. .-.-. '-• . .--fa
Tampoc . no es considera massa t
afortunat el text de la Uei quan diu |
«Les Comunitats Autònomes han de.;|
poder crear Universitats, assumint-ne
íntegrament el finançament.» Home.
Gràcies! Tenint en compte les limitacions
econòmiques de les Universitats
i que més endavant la llei no impedeix
A MOURE'S
festació a Madrid, en protesta dels
fets i en contra de la política educativa
d'UCD, per part de PSOE, PCE,
CC.OO. i UGT, són paral·lels a un
naixent i extens procés assembleari
a totes les Universitats.
Les assemblees es succeeixen, superant
circumstancialment la greu
desmobilització que caracteritzà els
tres darrers cursos, i s'arriba, el 16
de desembre, a la reunió general de
València, convocada pel SDEUPV
(Sindicat Democràtic' d'Estudiants
Universitaris del País Valencià). Les
jornades de lluita programades per
als dies 17 i 18 i el grau de mobilització
al. carrer aconseguit donen la
mida del moviment en aquesta primera
fase.
Es reprèn l'activitat després de
l'obligat parèntesi de les vacances
amb un nivell de coordinació molt
notable i una dinàmica que sovinteja .
les assemblees amb l'activitat acadèmica
normal. Dos fenòmens importants,
com són, per una banda la
incipient «Autonomia» com a concreció
antipolítica del passotisme i la
desconfiança envers el «polític», i per
l'altra la inexperiència sindical i
política de molts estudiants.
Un altre element remarcable és la
relativa recuperació de la incidència
perduda des del 77 per part de l'esquerra
extraparlamentària. Les organitzacions
que es situen en aquesta
demarcació política -PTC, MCC,
i en certa mesura LCR- fan un considerable
esforç per superar el seu .
aïllament i això es reflecteix en l'espectre
que presenten les representacions
d'assemblees en les diferentes
Coordinadores.
Des de l'òptica estrictament catalana,
i sobretot en el marc de la Universidad
Central de Barcelona, apa-
subvenció a les Universitats privades,
el balanç justifica alguna que altra
setmana de vaga. 0 quan diu que
«a efectes informatius i comptables s'ha
de reflectir també l'import de les
consignacions de personal abonades
amb càrrec als Pressupostos de l'Estat»,
en els pressupostos de les Universitats,
hom ha d'entendre que aquestes
queden lligades de peus i mans,
s impedeix de fet la contractació de
personal per part seva si no és que op-
reix un nou esdeveniment destacable:
l'aparició, sota la direcció d'alguns
membres de la Coordinadora,
de la revista Zona Universitària. La
seva incidència real en l'actual fase,
malgrat les bones intencions expressades
en el seu editorial, resulta bas- •
tant tangencial, ja que la pràctica
totalitat de les seves planes estava ja
redactada prèviament a la reunió de
València.
Els 19 i 20 de gener, en la HGU
realitzada a Madrid, es poden considerar
com la cloenda d'aquesta segona
fase.
Per un costat, cal assenyalar la
ferma voluntat de coordinació per
aconseguir una actuació comuna en
contra del projecte de llei. Així trobem
que Tassitència a la RGU es situa
en l'ordre de 500 delegats i 100
observadors: tot un encert polític i -
un èxit organitzatiu. Encert enfosquit
en certa mesura però, per l'oblit
greu, fruit d'una visió immediatista,
de consolidar paraleMament les organitzacions
per centres i cursos. Ai-'
xò s'ha traduït, durant la setmana
de lluita en una irregular i, en molts
districtes, deficient, presència dels
estudiants en les vagues actives, actes
i manifestacions convocades.. '
Un primer motiu de reflexió pot
ésser la dificultat demostrada en superar
la lògica de contestació.
Aquesta dificultat s'exemplifica situant,
en l'actual context de consolidació
democràtica, algunes de les
. reivindicacions presumptament mínimes.
«Universitat gratuïta» o d'altres,
en oberta contradicció amb la
lletra de la Constitució, com «No a
les Universitats privades», són més
idees-força a llarg termini que aportacions
serioses a una alternativa a
la llei d'UCD. Aquesta primera Unia
tin per vendre taules, cadires o material
d'investigació per a obtenir-ne diners.
La llei crea comissions mixtes
noves per al traspàs de competències
la necessitat de les quals és més que
dubtosa i no indica garanties ni terminis
de les subvencions als estudiants
menys potents; converteix doncs en
una amenaça perillosa el paràgraf
«les taxes acadèmiques tendiran a cobrir
els costos- reals de l'ensenyament».
Així mateix, resta menys autò-
de tendència està generada per la
inèrcia d'algunes actituds que tenien
validesa en la lluita antifranquista
però que resulten errònies avui. La
confirmació en el temps d'aquesta
tendència sols pot dur, a curt termini,
a entendre tota mobilització com
una derrota, en tant no s'assoleixin
els objectius mínims elaborats, i a
mig termini, a la divisió del moviment
d'estudiants en dues fraccions
diferenciades. Potser caldria entendre
que és en aquest mig termini en
el qual s'explica l'interès demostrat
per l'esquerra extraparlamentària I
en mantenir la lògica de la contesta- I
ció en front d'un possible lògica d'al- |
ternativa. < • - -
Un segon motiu de reflexió, i directament
vinculat amb el primer,
pot ser la confusió que es genera a
vegades a l'entorn de les instàncies
de coordinació. El fet d'entendre-les
com instàncies de direcció, buida de
contingut la reconeguda sobirania
de les assemblees, i significa confondre,
en la pràctica, el moviment
d'estudiants amb un sindicat d'afiliació
obligatòria.
La superació dels elements exposats
en aquestes dues línies de reflexió,
aportarà respostes a les qüestions
a què es feia referència al començament
de l'article. Potser aviat
sabrem si els estudiants ens trobarem
dins d'un moviment social, tal
com l'enteníem en els 60s, és a dir,
un moviment amb capacitat sintètica
d'oferir alternatives concretes i
globals, o bé dins d'un moviment
sectorial, limitat en les seves perspectives
per la crisi.de la institució
universitària.
Confiem en la primera via. .
CABLES VINARDELL I FUIG
noma i més controlada la Universitat
pública que la privada, tot i essent
subvencionada, limita la capacitat
d'elaborar els propis Estatuts i prima
la jerarquització en articles com el 27.
«Quan el 50 % d'un estament no hagi
votat la seva representació serà proporcional
als electors que hi hagin
concorregut,...». Per entendre'ns, a
Barcelona un 50 % de PNN's són 215
• persones i un 50 % d'estudiants,.
25.100. f
31

Un llarg memorial
de greuges
I seguim el memorial. La LLAU acumula
competències en un Consell Social
al qual nega l'accés dels membres
de la comunitat universitària, esta-.
bleix uns criteris de selectivitat fàcilment
decantables cap a un corporativisme
contrari al dret d'accés a la
Universitat, limita els plans d'estudis
de les Universitats abans i després de
ser decidits per si un cas i oblida que
la Generalitat també pot crear cossos
propis de funcionaris.
La prima als catedràtics és un pèl
massa descarada i quan la disposició
transitòria primera atribueix una representació
del 60 % als doctors, les
Universitats catalanes recorden que
els seus Claustres són paritaris. Tampoc
no n'estan massa satisfets els seguidors
de la Universitat a distància
que la Llei oblida, ni els PND que
només serien cridats als òrgans de govern
en tractar-se temes que els afectessin.
(?)..
I per acabar-ho d'adobar, el penúl-
32
tcoto» no és del MEC sinó del d'Universitats. Si fa no fa...
tim article permet al Govern «suspendre
el règim d'autonomia a una Universitat,
per termini determinat» És a
dir, la Generalitat ni suspèn, ni aprova
i quan ho faci el Govern ho farà
pel període que vulgui.
Així no són estranys els rètols col·locats
damunt dels rètols de la Universitat:
«Vedat per reial decret. CO-
TÓ M.E.C.». Així serà si la Llei d'Autonomia
Universitària no és profundament
modificada. •
Porta dels Bergants RAMON BARNILS
Empresaris d'esquerra i avanguardes obreres
No hi han estat mai, al despatx particular de Sebastià
Auger, empresari? Hmmmmml No saben el que s'han
perdut. Ara mateix els el detallo.
En determinada ocasió Auger pensà que els meus
serveis li podien ser útils, i em convocà en aquest despatx,
sancta sanctorum del seu sancta sanctorum, que
és la seva torre a Pedralbes. Una autèntica torre de Pedralbes,
digna d'un empresari autèntic. El portal de
l'entrada el va venir a obrir un majordom d'armilla ratllada
negra i groga, acompanyat d'un gos ferotge i silenciós.
Vam pujar i pujar fins arribar a la casa pròpiament
dita, on Sebastià Auger em va fer passar al despatx.
El despatx és una cambra amplíssima, llarguíssima i
de sostre altíssim, al centre de la construcció i sense ni
una sola finestra, ni una sola obertura a l'exterior. Una
capsa tancada, un búnker de luxe. Al bell mig del despatx,
aïllada i lluny de tot, una taula sola amb una sola
cadira, sense res al damunt. En ple dia, la forta llum li
queia a la taula, illa dins d'una illa, d'un focus amagat
dalt de tot del sostre i en forma de llamp del cel.
El final de l'entrevista ja se'l poden imaginar: si Sebastià
Auger pogué per un moment pensar que jo li podia
ser útü, ell en canvi no me'n resultà a mi: em volia,
pagar «amb prestigi»:
-Tu comences a tenir un nom als diaris, però unes
setmanes com portes sense publicar i tot perdut. " .,
Li vaig respondre que si jo treballava en empreses .
que no fossin meves era només per peles, i que el presti-;
gi que si de cas m'interessava m'interessava més de
guanyar-me'l en altres classes de treballs -i li vaig picar
l'ullet.
Va alçar la reunió i si no em va treure de mala ma-;
nera de casa devia ser perquè sóc més alt.
L'altre dia vaig comprar «Premsa en lluita», número
12, dedicat a l'afer del Grup Mundo, i hi diu: «Milers i
milers de ciutadans de Catalunya restaven a casà, mentre
els treballadors de premsa de Barcelona es manifestaven...»;
ós a dir que, segons les avantguardes, mentre
les masses dormen les avantguardes vetllen. I una altra:
«... els treballadors tornaven a manifestar clarament
"no a la crisi del ram"», és a dir que si les avantguardes
diuen que no, la crisi no existeix. : •
Ben mirat ben mirat ben mirat, empresaris d'esquerres
i avantguardes obreres acabes que no saps on comencen
els uns i on acaben els altres. Mentre el poble;
dorm i el sector no és en crisi perquè no, els capdavanters
dels assalariats del Grup Mundo han col·laborat
amb Sebastià Auger, empresari d'esquerres, i amb heroic
sacrifici dels salaris de la base, a configurar l'esplendorosa
realitat democràtica, lliure, progressiva i
ben informada de què gaudim. , . - ?

Cultura en joc JOSEP M,« CARANDELL
Del llibre d'Eduardo Moreno u
Francisco Marti «Catalunya para espanoles»
(Dopesa), al qual recentment
em vaig referir com una de les
aportacions més interessants al coneixement
de la realitat de Catalunya
i a donar a conèixer aquesta realitat
a la resta dels espanyols, voldria
citar un altre paràgraf que em
sembla molt rellevant. Els autors s'han
referit a la manca de comprensió
per a Catalunya i la seva cultura
per part dels qui no admeten altra
Espanya que la suggerida per un Estat
centrípet, integrista i no integrador,
amb ideals de la croada de la
Reconquesta. «À estos sectores
-afegeixen- pueden sümarse, por
èrrores propios de no pocos catalanes;
aquelles què, aun queriendo
arraigar en Catalunya no desean renunciar
a conocer y cultivar sus orígenes.
Es una actitud legítima porque
en el fondo, quien soslaya y reniega
de sus oxigenes pierde identidad.
En este sentido, el error autóctono
ha sido de incomprensión y falta
de interès por las culturas de
otros pueblos de Espana. Excusa
parcialmente el yerro el hecho de
que bastante trabajo tenían los catalanes
defendiendo la opresión de su
cultura y sus libertades y que esto
conlleva més amor exacérbado por
lo propiò que interès por lo extrano.
Es una situación a corregir en el futuro,
en interès de la pròpia riqueza
cultural de Catalunya». ; •,
Catalunya, país ae cultures
No tothom conserva -
les arrels
El paràgraf es comenta per ell.
mateix; però voldria fer-hi algunes
observacions. La primera d'elles ós
aquesta: No tots els individus, ni tots
el pobles, ni totes les regions espanyoles
tenen el mateix grau de consciència
de la seva identitat. No tots
segreguen aquella melangia anomenada
enyorança o morrina. He conegut
moltes persones desarrelades
-també a l'estranger- que trien
una nova pàtria d'adopció i només
conserven de la pròpia uns records
niés o menys entranyables però sen-
hi lligats. Creure que tothom conserva
les arrels és un error. Hi ha qui,
en marxar de la terra que el va veure
néixer, plora; hi ha qui la maleeix;
hi ha, en fi, qui es comporta
amb una notable indiferència al canvi.
Inversament, els immigrants poden
arrelar a la nova terra, i poden
integrar-se en la seva cultura; a poden
restar distanciats per tota la seva
vida respecte de la nova realitat
que els envolta. - , . ,
? Els mecanismes •'•-* * ;
de la consciència
. Ara bé. Entre la massa de persones
que no veuen en el canvi cap altra
diferència que un ascens en Tes- •
glaó dels guanys materials o d'altra
mena, hi. ha sempre individus i petits
grups.que.no volen perdre les
antigues arrels» perquè han conscienciat
en un marc teòric i sentimental
les nombroses experiències
que, com a individus i com a poble,".
. yar$n tenir abans d'emigrar. Crec, ',
per exemple, que Catalunya és se- ;
cretament aragonesa: burxeu una
mica i entre els predecessors dels
actuals catalans conscienciats coma
tals hi trobareu aragonesos. Els aragonesos,
però, no han sabut crear-se
una consciència com a poble, malgrat
que individualment recordin
amb plaer, la seva terra aspra, la seva
arquitectura mudèjar, el seu folklore
i les experiències obtingudes
en la infantesa. Moltes vegades he
pensat que jo, que no sóc aragonès
per cap banda, però que simpatizo
amb l'Aragó més que amb cap altre
poble d'Espanya, em seria més fàcil
conscienciar-me com a «mano» que
ho li seria pas a un home de Granen
o de Calatayud. No em sembla una
pretensió irracional: es deu, segurament,
a que jo posseeixo el mecanisme
d'aquesta conscienciació que he
rebut amb altres mecanismes. :
Les influències culturals :.
Sigui com sigui és un fet que Catalunya,
poble notablement conscient
de la seva ètnia, no demostra un
fg la força suficient per a sentír-s'£ , sentit notable par a les altres cultu-
; -:_ ./•- >~ • • •• • •• . ; v- *
res que conviuen aquí amb la catalana,
malgrat que es puguin citar
molts exemples en contra. Els catalans
semblen molt orgullosos d'haver
rebut infinitat d'influències històriques,
com la grega a Ampúries,
la visigòtica a Terrassa, la romana a
Tarragona, l'àrab al delta-de l'Ebre,
la franca al nord, etc; i en canvi no
dedica massa interès a les influències
que en el segle XX ha rebut de
l'Aragó, de Múrcia,.de València,o
d'Andalusia. En part això es deu a
que aquestes cultures no arriben «orgulloses
de si mateixes», amb excepció
potser de l'andalusa. Són poques
les persones cultes que negaran la
presència francesa actual al Principat,
i us recordaran que la petanca
és del Midi o que Pla és un seguidor
dels mestres narradors francesos;
però ningú no sembla tenir interès
en admetre que Baltasar Porcel i
Maria del Mar Bonet, per a posar
dos exemples, no són solament dos
illencs a Catalunya, sinó que també
Catalunya te en el seu sí a Porcel i a
la Bonet. Crec que prendre consciència
de la pròpia realitat implica tenir
en compte tot el passat: però també
tot el present. La vida, a diferència
de les matemàtiques, ós un conglomerat
d'impureses, i és més savi qui
sap conscienciar-les i asumir-les que
qui, per tal d'arribar a una definició
platònica, oblida tot el que no vol i
accepta sols un esquema. La postura
per a entendre un país hà d'ésser la
del novel·lista i no la del líric o la del
filòsof .' • ;•;•;• ••/• ;-\ ;v - -
Repeteixo el que escriuen Moreno
i Martí; «El error autóctono ha sido
de incomprensión y falta de interès
por las culturas de otros pueblos de
Espana». L'avis seria per ami perfecte
si no oblidés, com he dit abans,
que aquest error -o mancamentés
també dels inmigrants. Si a Toledo
podien conviure tres cultures era
perquè les tres eren fortes i n'estaven
conscienciades. La solució toledana
no seria vàlida aquí i ara, perquè
el fons de totes les actuals és el
mateix i universal, però cal recordar
aquella triple força i aquell recíproc
respecte.
33

PARLA SALVADOR ESPRIU
El món pròxim i
llunyà de Llorenç
Villalonga
MARIA AURÈLIA CAPMANY
Avui que Llorenç Villalonga ens ha deixat definitivament, tinc més
que mai la certesa que l'obra d'un escriptor adquireix una força i
una consistència que va més enllà de la seva concreta
personalitat. I no sols perquò la seva obra queda quan ell se'n va,
sinó perquò era ja així, des del principi, quan començava a
realitzar-se en forma de llibres que s'anaven editant.
Aquell Llorenç Villalonga tan llunyà,
a Ciutat de Mallorca, que mai no
vam tenir ocasió de veure en els
aplecs literaris de la nostra ciutat, era
tanmateix, per la màgia de la seva
obra, una veu pròxima.
Molt sovint he pensat, en llegir els
seus llibres i els comentaris que han
suscitat, com devia sentir ell aquesta
resposta del lector anònim que seguia
amb entusiasme les seves fantasies
novel·lesques, la seva ironia, la seva
intel·ligent distància. £1 cert és que en
els inicis de la seva vida literària,
quan tot just acabava de publicar
Mort de Dama, va venir a Barcelona i
no va parar fins que va conèixer en
Salvador Espriu, un jove escriptor que
l'havia admirat, que havia escrit ja
una narració que ell, Villalonga, considerava
una de les més perfectes de
la història de la literatura mundial:
Tereseta-que-baixava-les-escales.
He volgut recordar aquesta trobada,
la trobada de dos homes intel·ligents
que es reconeixien en la intel·ligència,
separats per molts anys, una
vintena, per formes de vida ben diversa,
per concepcions del món gairebé
heterogènies, però amb un punt
comú: l'absoluta voluntat de reduirho
tot, absolutament tot, a coneixement.
He anat a trucar a la porta de Salvador
Espriu perquè ens recordi
aquell temps, aquella trobada que Miguel
Villalonga, el germà del novel·lista,
descriu en la seva «Autobiografia».
—Villalonga admirava les teves narracions,
tu admiraves la seva obra
34
Mort de Dama i en vas ser un defensor
enfront d'una crítica, si no adversa,
perplexa. Te'n pots recordar de
què hi veies, en aquell momento?
—Ha passat, d'aleshores ençà, gairebé
mig segle —i quin mig segle I -
Sense cap desig de falsejar el record,
em penso que hi veia, entre moltres
Salvador Espriu.
d'altres coses, la justa i precisa revelació
d'un petit món clos, que a la força
m'havia d'interessar, tot divertintme.
Justa i precisa, tant pel que que-;
dava al descobert com pel que quedava
deliberadament amagat. ;>,.^
-Fel que jo el coneixia, Villalonga.
era un home educat i distant. T'hi tro-;
baves còmode en el seu tracte?
UN PERSONATGE D'ELL MATEIX
La seva altura física, l'absència de tot
corbament a l'esquerra, fins molt avançada
la seva vida, els seus ulls freds i, a
vegades distants, assenyalaven l'aristòcrata
de maneres suaus i distants que
fou Llorenç Villalonga, segons els qui el
van conèixer.
Amb els anys, s'havien accentuat les
tendències aristocratitzants d'aquest escriptor
que el 1936 es féu falangista perquè
pensava que de roig no en tenia res;
que, amant de la civilització europea en
el seu moment més madur, se sentia profundament
incòmode en aquella situació.
Com «Don Tonet», el protagonista de
«Bearn», la seva obra més reconeguda i
que també més agravada al mateix Villalonga,
l'escriptor era un senyor passat
per París i gran enamorat del segle
XVIH francès.
Llorenç Villalonga, que va néixer a
Palma el 1897, fill d'un general i net
dels senyor de Tofles, de l'aristocràcia
rural mallorquina, va contradir els designis
familiars que l'havien destinat a
la vida eclesiàstica o militar i es va fer
metge. Llicenciat a Saragossa perfeccionà
estudis de psiquiatria a Pans. L'estada
a França proporcionà a Villalonga
una profunda formació. «Sembla queia
seva vertadera òrbita literària sigui la
francesa», escrit Joan Fuster.
£1 mateix Villalonga manifestà que
havia escollit la psiquiatria per tal de poder
conèixer millor l'home. Malgrat que
no ho aconseguí va compaginar la seva
tasca d'escriptor amb la subdirecció del
manicomi de Mallorca fins l'any 1967
en què es jubilà. - 4,
La dualitat, les contradiccions van
acompanyar l'escriptor tota la seva vida:
Ell reconeixia que era un home de matisos
però que les circumstàncies l'havien
obligat a definir-se en un o altre sentit.
Així s'ha pogut acusar a Villalonga de
revolucionari i de carca, d'esquerrà i pe
dretà, d'anticatalanista i de catalanista...-
' ......•..••-. • •••
Des de fa mesos, els parents i amics
de Villalonga eren conscients que s acostava
el seu fí. Els darrers anys de la seva
vida, l'escriptor els va passar pràcticament
reclòs a casa. Quan encara la seva
salut no era tan precària, Villalonga
solia repartir els seus dies entre la casa
de Ciutat i la seva hisenda al camp, a Binissalem.
, . :Í
Fa 10 anys, quan en tenia 73, explicava
a Baltasar Porcel que dormia poc »
que passava molt de temps ajagut, MBS
tot, per escriure, preferia fer-ho al JÜU
Com que ja no podia fer gimnàsia, tai
com solia a la seva joventut, passejava
molt per les muralles de Palma. Després
era el moment d'anar al cafè Fonnenror
o a «es Círculo». ' "\

Malgrat
que els separava una vintena d'anys tant Villalonga com Espriu tenien un
M en
comú: la voluntat de reduir-ho tot al coneixement. * •'
^ -rDel tot còmode. Villalonga sabia
les regles del joc, el joc i les regles
aleshores vàlids. Els sabia i es com-.
portava, d'acord amb el complex con-'
junt, sense entrebancs ni noses. Era
distant però sempre amable. Què més
podia jo demanar? ^ v
* —La teva relació amb Villanova va
ser més epistolar que no pas de tertúlia
directa; conserves les seves cartes?
t'agradaria que es publiquessin un dia
o altre? Pe què parlàveu en realitat,
de la mort, de la vida, de temes abstractes,
o de coses que passaven en el
moment que us escrivíeu? Has de
comprendre que tots sentim una legitima
i immensa curiositat. • •
—Sí, la nostra comunicació ve ser
quasi únicament epistolar. No conservo
les seves cartes, per una invencible
aversió a guardar documents privats,
un dolorós trauma de la guerra civil,
que de la manera més salvatge, gratuïta
i Horda va destruir el nostre ar-
Bl Villalonga dé les seves millors obres Ho \
pretén donar respostes, perquè no planteja
preguntes. • *
xiu familiar, per a nosaltres Important.
Villalonga i jo parlàvem sobre- •
tot, si no tan sols, de temes, tècniques
i problemes literaris o de personatges,
més o menys de relleu, que s'hi relacionaven.
Lamento, per cortesia, no
poder complaure o satisfer, perla meva
banda, aquesta legítima curiositat
que menciones.
-El món que heu creat és absolutament
diferent, el comportament en
la vida real també ha estat diferent
Villalonga mai no es va moure del seu
clos familiar i tu has estat i ets un home
públic, compromès, fins i tot amb.
la inevitable passada per comissaria...
Alguna cosa, però, devieu tenir en
comú: què era? -» ,
.• -La meva actitud ha estat ètica,
no sentimental, com saps molt bé. Imposada,
diria, por les circumstancies.
Les de Llorenç Villalonga eren unes
35

LLORENÇ VILLALONGA SOTA
ELS AMETLLERS EN FLOR
La mort de Llorenç Villalonga
m'obre un dels interrogants que sobten
sempre davant la desaparició
d'una persona respectada, d'un
amic estimat, d'un parent pròxim:
i què hem fet, com hem actuat, com
hem manifestat el nostre afecte, la
nostra admiració, el nostre agraïment
pel que ells han aportat a la
nostra vida?
Personalment, però col·lectivament
també —com a membre de la
comunitat cultural dels Països Catalans—
, penso que l'obra de Llorenç
Villalonga no ha tingut encara el
ressò que mereix i no sé fins a quin
punt hom li ha donat el suport que,
en alguns moments necessitava —no
tant per la seva vàlua intrínseca, ja
que aquesta no en necessitava cap,
sinó per tot un seguit de situacions
político-culturals que s'han produït,
(*) En la mort de Llorenç Villalonga,
«Avui», 2í de gener de 1980.
altres, o creia amb tota honestedat
que ho eren. Gom a mínim, teníem en
comú l'interès, inesgotable, per això
tan singular que ós l'intel·lecte, aquesta
potser precària facultat concedida
a l'home o que ell, amb tantes ziga-zagues,
va configurant.
—No et parlaré de Fedra, perquè
ja n'heu parlat prou, i potser perquè
un dia escriuré sobre el tema: «Per
què els homes s'han enamorat tan reiteradament
d'aquella pesada de la Fedra?»,
però m'agradaria que em diguessis
quines són les obres de Villalonga,
o aspectes de l'obra de Villalonga,
que t'han semblat més atractives?
,
-Les més atractives i reeixides
obres de Llorenç Villalonga són «Mort
de Dama» i «Bearn»: crec que tothom
hi està d'acord. Però cal no negligir la
lectura i el coneixement de la resta.
Aquest gran escriptor m'atreu per la
seva lúcida i tenaç capacitat de reflectir
i alhora crear un món coherent,
dens, travat, inconfusible.
-Tu coneixes el món mallorquí.
iEt sembla que Villalonga el reflecteix
amb fidelitat o més aviat penses que
se'l va inventar de cap i de nou?
-Estimada Maria Aurèlia, jo no
conec el món mallorquí, tan antic, tan
36
durant quaranta anys, de 1936 a
1975, entre tots nosaltres.
Josep M. Llompart, que ha conegut
en profunditat l'home i l'obra,
ens ha parlat recentment (*) de les
contradiccions i de les ambivalències
d'ambdós: contradiccions i ambivalències
que formen part de la
condició humana, però que tractantse
del camp espiritual o intel·lectual
—és a dir, des d'on no s'exerceix, en
definitiva, el sinistre poder polític
que mena a disposar de la vida i la
mort, de la pobresa o la riquesa dels
pobles-, ningú no pot jutjar -i en
conseqüència condemnar o absoldre—,
tot i que no comparteixi idees,
sentiments o conviccions. Llorenç
Villalonga ha estat, en certa manera,
víctima d'una situació que, des
de la seva classe social, de la seva
formació i del seu tarannà era contradictòria
i ambivalent, en un món
de convulsions violentes, en el segle
més innovador i revolucionari i, al-
Josep MM
Castellet^
hora, més destructiu i sagnant de la
història. Però, qui no ho ha estat?
No crec que avui les actituds de l'home
s'hagin d'interposar entre els
seus lectors i la seva obra, com crec
'que tampoc, avui, ja ningú de nosaltres,
davant de cap dels nostres escriptors,
pot fer valer altres arguments
que no siguin els purament literaris.
'-. ';;f\
Malauradament, Llorenç Villalonga,
l'home, el ciutadà, l'escriptor escèptic
o irònic, elegíac o distant, ja
no hi és. Bes no s'interposa, doncs,
entre la seva obra i nosaltres. I aleshores
pot sorgir, finalment d'una
manera lliure, l'admiració que secretament
o pública hem tingut envers
els seus llibres. Perquè -tardanament
sempre, amb tota probabilitat-
la descoberta de Villalonga ha
Malauradament l'obra de Villalonga no ha tingut encara el ressò que mereix^
diferenciat, tan clos i a un mateix
temps tan sàviament concessiu en tot
allò que no l'afecta de veres. He conegut
una mica, però, alguns mallorquins
i, gràcies a ells, la petítíssima
part de l'iceberg que m'han volgut 11beralment
indicar. M'afiguro que Villalonga
va manipular amb una perfecta
traça la porció de realitat, sem-
pre irònica, ambigua, que tenia el*&
davant. " •'" í ti|&
-Llorenç Villalonga era un>onlector
de la teva poesia o més aviat esv»
quedar entusiasmat amb la teva presa?
iüs fèieu comentaris dels lüfirej
que de segur us anàveu enviant t
versallesques dedicatòries?
- Crec que la meva poesia no
•• : i*
estat una de les satisfaccions més
plenes dels lectors -i, per tant, dels
escriptors— catalans. Una obra vinguda
de lluny (Mort de Dama és de
1931), travessada per fluctuacions
idiomàtiques, recuperada finalment
en la seva totalitat per a la nostra
llengua. Una obra que marca exactament
els límits que divideixen la
capacitat de l'escriptor per transformar
el que és local per l'universal.
Una obra que passa —en un llarg
trànsit- de la caricatura i la sàtira
a la bellesa i la serenitat: és a dir
que transforma l'esperpent en mite,
la critica enjogassada en cànon moral.
Una obra, també, que enllaça les
arrels culturals pròpies amb les d'altres
pobles: totes, potser, això sí,
dins una civilització determinada, la
mediterrània, la greco-llatina, els
orígens d'una decrèpita, però perenne
-fins allí on ens és donat d'imaginar-
cultura anomenada occidental,
la formulació bàsica de la qual
és encara que res de l'humà no ens
és aliè. Cultura moral? I liberal
també. Amb aquesta capacitat de resistència
infinita del sentit de la lli-
interessar gens ni mica. Per descomptat,
perquè ell era ell, no me'n va dir
mai res que em pogués ni de lluny fiblar,
però els seus silencis resultaven
prou eloqüents. Tanmateix, caldria
afegir que Villalonga es manifestava
sovint gairebé del tot aliè al fenomen
poètic, en el sentit més elemental, però
tal vegada més limitat i inexacte,
de l'expressió. Quant a la segona pregunta,
no voldria semblar presumptuós,
que no ho sóc, però Villalonga
tenia problemes formals, fins de definitiu
decantament a una llengua, molt
peculiars, i jo mirava d'ajudar-lo en
«s seves vacil·lacions. Comentaris?
Sense límits ni repòs. Tramesa de llibres?
Alguna. Dedicatòria versalles-
yw Q
g
y Que jo recordi, cap. Només dvi-
Utzades.
-Tinc la impressió que vau tenir
ja tipus de relació que s'ha anat perfl
ent en el món que vivim, afectuosa,
Però distant i plena de respecte. Avui
J a Sent ens estimem més i ens detestem
més. iQuè opines del que afirmo
amj3 una excessiva decisió, potser?
t ' e 9 ulv oqtte»· Si, la nostra reera
distant * P lena d'un afectuós
cautelosíssim respecte. «Estimar»
estar» eren paraules des d'un començament
excloses, d'una manera
bertat que tot ho engoleix: tout comprendre,
tout pardonner. tolerància
repressiva? Ho hauria comprès, don
Llorenç? Ho entenem ben bé nosaltres,
fills del mal du siècle? Lampedusa,
al qual tantes vegades hom ha
emparentat Villalonga, deia que calia
que tot canviés perquè no canviés
res. Cínicament, és clar. Però si despullem
l'expressió del cinisme immediat
d'una situació donada, &no serà
el que tots, conservadorament, estem
intentant de fer? I voldria treure
connotacions negatives al «conservadorament».
No havent sorgit l'home
«nou», l'adveniment del qual
hem esperat tot un segle, cal potser
tornar a repensar l'home «antic» per
tal de ressuscitar-lo després de les
inevitables revolucions. No hi ha un
procés moral cíclic que passa per la
destrucció; per tal d'intentar recuperar
una puresa antiga?
El Villalonga de les seves millors
obres no pretén de donar respostes,
perquè no planteja preguntes. Constata
fets que deforma, caricaturitza i
satiritza, amb menys escepticisme,
potser, del que aparenta. Hi ha,
avui, per part de tots nosaltres, una
lectura nova a fer de Llorenç Villalonga.
Potser s'ha mort, sense saberho,
per tal de recordar-nos-ho.
J. M. CASTELLET
Villalonga ha estat víctima d'una situació de contradicció entre la seva classe social ix
el món que li va tocar viure.
37

PI
i$0 ./i
Villalonga era un gran admirador de les
obres de Espriu.
tàcita, del vocabulari que vàrem anar
establint entre nosaltres.
—En realitat us devíeu veure po-
38
«Mort de Dama». Mallorca, 1931. Palma
Gràfiques. / «Mort de Dama». Barcelona,
1931, 1." edició; 1979, 9.". Club
Editor. £1 Club dels Novel·listes: Total
exemplars; 18.107. / «Mort de Dama».
Barcelona, 1954. Editorial Selecta. Biblioteca
Selecta, N,° 144. Edició única de
2.000 exemplars, exhaurits des de fa
anys. / «La muerte de una dama». Barcelona
1973. Salvat Editores. Biblioteca
General Salvat, n.° 79. Total exemplars:
18.000. / «Bearn»: Mallorca, 1956, primera
edició castellana. / «Bearn». Barcelona,
1961, 1.» edició; 8.', 1980. Club
Editor. Club dels Novel·listes. Total
exemplars 19.685. / «Bearn o la Sala de
las Munecas». Barcelona, 1969. Ediciones
Seix Barral, S.A. Biblioteca Breve de
Bolsillo, n.° 38. Total exemplars: 9.000. /
«La Novella de Palmira». Palma de Mallorca
1952. Editorial Moll. / «Les ruïnes
de Palmira». Barcelona, 1952. 1." edició;
3.\ 1972. Club editor, el club dels novel·listes.
Total exemplars: 2.066. /
«Faust». Palma de Mallorca, 1956. Editorial
Moll. Biblioteca Baixa, n.° 11. / «El
Lladoner de la Clastra». Palma de Mallorca
1958. Editorial Moll. Biblioteca
Baixa, n.° 30. / «El àngel rebelde». Barcelona,
1969. Editorial Polígrafa, S.A. La
Senda, n.° 8. Total exemplars: 3.000;
2.200 venuts, / «L'àngel rebel». Palma de
ques vegades perquè ni l'un ni l'altre
heu estat gent massa viatgera, però
quin record en tens, de les esporàdiques
visites?
-Ens vàrem veure exactament
dues vegades, la primera tots dos sols,
a Barcelona. Vàrem dinar plegats, i la
conversa va durar tota la tarda. La
segona, molts anys després, a Ciutat
de Mallorca. Vaig sopar a casa seva,
amb Camilo José Gela i la senyora Gela,
distinguida, fina, discreta, molt
agradable. No parlaré ara del gran escriptor
gallec, que se m'ha portat
sempre com un veritable amic. Però si
que em referiré a la senyora de la casa,
l'extraordinària, serena, amatent,
benèvola Teresa Gelabert de Villalonga,
que avui ha de suportar una prova
tan dura. Estic segur que Mallorca en
pes i tots els països del nostre àmbit
lingüístic i fins molta altra gent que
no pertany a ell, participen d'una manera
profunda en la seva pena.
-Si haguessis viscut a Mallorca,
hauries anat a les seves tertúlies? T'han
agradat mai de veres les tertúlies,
BIBLIOGRAFIA DE VILLALONGA
Mallorca, 1960. Editorial Moll. Biblioteca
Baixa, n.° 11. / «Fio La Vigne». Barcelona,
1961, 1." edició; 1974, 2.'. Club
Editor. Els Club dels Novel·listes. Total
exemplars: 2.050. / «Desenllaç a Montlleó».
Barcelona 1962. Club Editor. El
Club dels Novel·listes. Total exemplars:
2.057. / «Desenlace en Montlleó». Barcelona,
1971, l. a edició; 1973, 2. 8 . Ediciones
Seix Barral, S.A. Biblioteca Formentor.
Total: 7.000 exemplars. / «L'hereva
de Donya Obdúlia». Barcelona, 1964, l. a
edició: 1970, 3.». Club Editor. El Club
dels Novel·listes. Total: 4.641 exemplars.
/ «Aquiles o L'impossible». Palma
de Mallorca, 1964. Editorial Moll. /
«Desbarats». Palma de Mallorca 1965.
Editorial Daedalus. Col·lecció Europa de
Literatura, n.° 1. / «La marquesa de Pax
i altres desbarats». Barcelona 1965, 1.'
edició; 1975, 2." Club Editor. El Club
dels Novel·listes. Total exemplars:
1.850. / «Obres Completes». 1: El mite de
Bearn. Barcelona, 1966. Editorial 62.
Clàssics Catalans del Segle XX. Total
exemplars: 2.000 (no exhaurits). / «Falses
Memòries». Barcelona 1967v Club
Editor. Club dels Novel·listes. Total
exemplars: 2.053. / «Les Fures». Barcelona,
1967. Edicions Proa. A Tot Vent, n.°
133. Total exemplars: 3.000; venuts,
2.000. / «El Llumí i altres narracions».
que tantes vegades descrius en les te-1
ves proses, fins i tot en les més re4
cents? •..;•; . . V \ . • , •; .;•, .'
-És segur que l'hauria anat a veure,
però fora de la tertúlia, tots dos
sols i només amb Teresa, sempre que
ella ens hagués volgut acompanyar.
He assistit a tertúlies, hi he après i
m'hi he divertit. Però ja fa molt de
temps que prefereixo la conversa amb
una, dues o tres persones, com à màxim,
que sàpiguen tant enraonar com
escoltar. • . • .';•.. ' : . U
—Ara voldria que em diguessis
quatre mots per explicar, a algú que
no el conegués, i què ha significat Llorenç
Villalonga per la nostra Literatura?
'. ••_•:, ..„.' ' ,: .. : ..,"*.!
-El qui no el conegui, que el llegeixi
de seguida. És més bo' que el príncep
de Lampedusa, que ho ós molt. Villalonga
significa l'inici i per ara el
cim del tercer gran moment de l'aportació
illenca a la història del cultiu literari
de la nostra comuna llengua,
l'anomenin com vulguin, que per aixa
no hem pas de renyir. • •,
Barcelona, 1986. Edicions 62. Antologia
Catalana. Total exemplars: 2.000. / «La
Gran Batuda». Barcelona 1968. Club
Editor. El Club dels Novel·listes. Total
exemplars: 2.068.7 «La Virreynai. Bar-'
celona 1969. Club Editor. El Club dels
Novel·listes. Total exemplars 2.027. /
«La Lulú». Barcelona 1970. Club Editor.
El Club dels Novel·listes. Total exemplars:
2.946, / «Las Tentaciones». Barcelona
1970. Ediciones Seix Barral. Biblior
teca Breve de Bolsillo, 63. Total exemplars:
9.000. / «Lulú Regina». Barcelona
1972. Club Editor. El Club dels Novel·listes.
Total exemplars impresos: 2.040. /
«El mi8àntrop». Barcelona 1972,1.* edició;
1977, 2.» i 1979, 3.'. Edicions 62. El
Balancí, 77. Total exemplars: 14.000.7
«El Misàntrop». Barcelona 1972, 1." edi-
•ció; 1977 Edicions 62. El Balancí, 77,-
Total exemplars: 2.000. / «Andrea Victrix».
Barcelona 1974. Editorial Destino.
Col·lecció El Dofí. Total exemplars:,
11.000 venuts," 6.500. / «Narracions».
Barcelona 1974. Editorial Dopesa. Pinya
de Rosa n.« 14. / «La Dama de l'harem».
Palma de Mallorca 1974. Gavilans. /.««»
estiu a Mallorca». Barcelona 1975. Clufi
Editor. El Club dels Novel·listes. Total,
exemplars: 2.050. . •..••... •;»;•• M

Cinema
Una
aventura
titulada
«Savolte»
ANTONI KIRCHNER
Tot va començar un bon dia de
1970. En les sessions d'art i assaig del
Publi Cinema es tenia cura tant de la'
programació de. llargmetratges com
de la dels curtmetratges. I «£Qué se
puede hacer con una chica?» va supo-
sar una petita sorpresa dins la migrada
expectació que els curts acostumen
a tenir. Era la història de dos amics
als quals els agradava molt el cine
fins el punt que, per a ells, el cine era
l'aventura, l'acció, l'amor, l'emoció.
En el cinema sempre passaven coses, i
a la vida mai no passava res. Potser
perquè estudiaven allò que no els
agradava i vivien en una família amb
la qual no s'entenien. Aquest curt va
significar el començament d'una carrera
que no ha resultat gens fàdl per
a l'Antonio Drove Shaw, ingressat a
ljEscuela Oficial de Cinematografia
l'any 1964. Va ésser un dels pocs
alumnes que va acabar la carrera en
tres cursos. Les pràctiques de direcció,
«Primera comunión» i «La caza de
brujas», van ferse famoses fins al punt
que abans de titular-se, Drove era
considerat ja com un realitzador -que
prometia. • ..
En una època que aconseguir un
Premi era un aval per a tornar a treballar
i obtenir un premi internacional
suposava que tothom, o sigui tots
el s miiàans de comunicació; s'interessessin
per la teva carrera, amb el
curtmetratge Antonio Drove es va fer
conèixer a tot l'Estat. Però, tot i així,
** tngar cinc anys a dirigir la seva
Prunera pel.Hcula llarga: «Tocata y
Jttga de LoUta» (1974), a la qual immediatament
va seguir «Mi mujer es
L ecente ' dentro de lo «I^ cabe »»
d amb en José Luis Dibildo*
a productor.
.Després va haver de guanyar-se la
aa com va poder. Va escriure guions
La inversió ha estat tan descomunal que situa aquesta pel·lícula pom la més cara de
les que s'han produït al país. , '[ •-,.;.•. -.•

Teatre
L'hora dels Centres
Dramàtics?
ANTONI BARTOMEUS
La creació de Centres Dramàtics
era ja prevista en el projecte de descentralització
teatral realitzat per
l'Institut del Teatre com a aportació
al Congrés de Cultura Catalana. Es
parlava de nou Centres en diferents
localitats de comarques que haurien
de ser els nuclis de la vida teatral del
país. Aquesta és, doncs, la idea per
on, segons sembla, haurà de passar
una bona part de l'esforç que estiguem
disposats a fer pel teatre. Un esforç
que, aquest cop sí, vindrà donat
per la capacitat de col·laboració que
siguin capaços de demostrar els anomenats
«organismes públics».
De secret només n'hi ha un: entendre
el teatre com a servei públic. Segons
el dossier elaborat pel Centre Comarcal
del Vallès Occidental de l'Institut
del Teatre, es tracta d'un teatre
econòmicament dotat pels organismes
40
públics i orientat a satisfer les necessitats
culturals i ideològiques de la població.
Al mateix temps, aquesta funció
pública del teatre hauria de potenciar
també, de manera indirecta, la
consolidació i la conscienciació comunitària
que aquest pot tenir, à més
dels aspectes més immediats de manteniment
d'una afició popular generaltzada
envers el fet teatral. A partir
d'aquí, el Centre del Vallès Occidental
(ubicat a Terrassa) creu que els primers
Centres Dramàtics s'haurien de
crear fonamentant-se en els Centres
Comarcals de l'Institut del Teatre. És
pensant en això que a Terrassa s'han
anat ampliant les activitats.
Els futurs Centres dramàtics hauran
de basar-se en tres tipus d'activitats:
producció d'espectacles, formació
teatral i animació cultural. I, d'acord
amb el projecte al·ludit més
tEl Globus» té molt avançades les dues
primeres produccions. ,
amunt, aquesta triple activitat és pensada
amb una profunda irradiació a
una comarca o a un agrupament de
comarques, segons els casos. La tendència
és a vincular totes les iniciatives
teatrals d'un àmbit comarcal a
partir d'unes possibles realitats existents
(com ho serien entitats o grups
independents) i d'un Centre que seria
l'aglutinant.
Seguint amb el treball que ha preparat
el Centre del Vallès Occidental i
que ja han presentat «als qui corres-;
pon», trobem un detallat esquema del
que idealment podria ser la progra-
Encreuats núm. 46 JORDI FORTUNY
HORITZONTALS: 1: Consonant. El de Jesucrist és l'hòstia
consagrada. - 2: Dit de la lent que ens fa veure les coses d'una
manera grollera. - 3: Impossible fer autèntiques ensaimades
si no n'hi ha. Comença l'escala més coneguda per tothom.
Vocal. — 4: Dit dels habitants de can Tunis. - 5: Allà on s'uneixen
dos ossos. — 6: Desgastava una cadira. El que tenen
en comú el blat i les bledes. Institut Nacional d'Indigència. -
7: Abreviatura molt usada quan hom ja no sap què més dir.
Relatiu als avantpassats originaris de Vic. — 8: Conegui l'existència
d'una taca fosca a la seva pell: Consonant. - 9: Altra.
Milja patata. És ben curt però està prou bé. — 10: Hi piquen
molts ocells del Alt Camp de Tarragona. - 11: Dit del
diner que no és de paper.
VERTICALS: 1: El primer de tots els rucs. La primera de
les primeres. — 2.: Dit del tret disparat sense fixar-s'ni gaire.
Xifres romanes que formen el punt més elevat d'una cosa. —
3: Tics que tenen tots els homes de mar. Al bell mig de la cacera.
- 4: Hi acostuma a treballar una mula cega. L'esmorzar,
el dinar, o el sopar. - 5: Provoca la rialla. Medeix amb
les mans estirades. — 6: Primera part del oligocen. El que
hom pot llegir entre el títol i el començament del text. — 7:
També en diuen ferrades o poals, al revés. Poc menys de mitja
centúria. - 8: Cal fer-la cada nit si no voleu anar morts de
son. Sense saber si tornarà. Nombre de romans que podrien
formar un equip de futbol. — 9: Consonant. Per a nosaltres
seria capicua, per als romans, capicua-boig. El cabrit s'ha fet
gran. - 10: No simultani. - 11: Fa fàstic als mallorquins.
Així acaben els encreuats.
A
A
CL
3
5
6
T-
8
t 5 é í & °[ Au
1 1
u
H
••na •• ••
1 M H_
1 1 M
M II 1
M 1 1
SOLUCIÓ ALS ENCREUATS NÚM. 45 ,,
HORITZONTALS: 1: Td. M. 0. - 2: Aixopluc. - 2: Astenia.
Res. - 4: C. Rigidesa. - 5: Marrameu. P. - 6: Patètica. - 7:
Llimona. Ana. — 8: A. E. T. Any. í 9: Ceca. Proa. - 10: Arracades.
—11: ET. , ••'•:•,',-••
VERTICALS: 1: A. M. L. A. - 2: Tasca. Lacre. - 3: Dit.
RPI. Ert. - 4: Xerrameca. - 5: Moniato. Ac. - 6: Pigment.
A. - 7: Laietà. PD. - 8: U. Dui. arE. - 9: Ocre. Canós. - 10:
Espanya. - 11: Sa. A.

mació comarcal d'espectacles per
aquest any 80. Partint que es tracta
d'un projecte que es refereix a un territori
concret, és interessant de destacar
el que ells en diuen «xarxes
d'actuació» i que consisteix en considerar
tres tipus de poblacions diferents:
les capitals (Terrassa i Sabadell),
les ciutats de més de quinze mil
habitants» i la resta de pobles. En tots
els casos es pensa en la col·laboració
dels ajuntaments i en la capacitat organitzativa
dels grups de teatre de cada
lloc. Enguany, doncs, es podria
pensar en estrenar deu espectacles,
que després de ser representats a les
capitals recorrerien les altres dues
«xarxes». Dels deu espectacles, queatre
serien realitzats per la companyia
«El Globus», ós a dir que serien pròpiament
les produccions del Centre; la
resta serien muntatges d'altres companyies.
• ,
Els pressupostos són molt clars i les
xifres pensades com a aportacions
pels diferents organismes, també. De
moment, «El Globus» té molt avançades
les seves dues primeres produccions;
una és un Espectacle Karl Valentin
confegit amb textos d'aquest
autor traduïts per Feliu Formosa i que
dirigeix Pau Monterde, i l'altre Sonata
en tres temps, que comprèn tres peces
breus d'Agustí Bartra, i que dirigeix
Feliu Formosa. Ara es tracta de veure
si «als qui correspon» entenen allò del
teatre com a servei públic. • ,
Som a l'ona
A lona de RÀDIO JOVENTUT
per més dades
Els divendres de 2 a 3 de la
tarda des del 5 d'Octubre.
Amb
Jordi Estadella,
Ernest Riveras,
Enric Conde
I l'equip habitual de la
f% ^* MMM> àtí octo
••«««tbarcelona
Música
La Coral Còsmica,
un debut important
JORDI GARCIA-SOLER
La publicació recent del primer àl- La diversitat d'orígens i de procebum
discogràfic de llarga durada de dències dels seus membres fa que la.
la Coral Còsmica, Tríptic, serà una Coral Còsmica tingui un estil fona-
sorpresa extraordinària per a tots els mentalment heterogeni, l'encasella-
qui ara i adés s'entossudeixen a assement - del qual esdevé pràcticament
gurar que la cançó popular catalana impossible. Aquesta és una cosa que
actual no té senyals clars de continuï- el comentarista per força ha d'agrair,
tat i de renovació. Efectivament, Tríp- sobre tot en una època que bàsica-,
tic és un disc d'un pes específic real- ment es caracteritza per l'afany
ment més que con-
. de posar etiquetes :-.
siderable, sobretot
i qualificacions a
si hom té en comp-
tothom, àdhuc als
te el fet que és
qui intenten desen-
tracta de la primevolupar
treballs
ra producció disco-
artístics amb augràfica
d'un contèntica
llibertat.
junt molt poc cone-
Precisament la lligut
encara i que, a
bertat és un dels
desgrat del fet de
trets que poden de-
comptar fliTib asfinir
amb major
sessoraments tan
exactitud i precisió /
valuosos com els
el treball desenvo-
del músic Jordi Vilupat
per la Coral
laprinyó, en defini-
Còsmica, un tretiva
està format
ball eminentment
per gent molt jove •
imaginatiu i basat
i amb experiència relativament escas-
en la recerca constant del sentit,
sa. '
lúdic de la vida. I això, cal dir-ho
I dic relativament escassa perquè molt clar, sense renunciar en cap dels',
alguns dels membres de la Coral Còs- moments a un nivell de qualitat molt
mica -han intervingut en l'enregis- estimable, ans al contrari exigint-sel.
trament de Tríptic Kim Torras, veu i., Podem comprovar-ho al llarg de l'au-
guitarra; Jordi Alvarez, baix; Pere dició de Tríptic, un àlbum que aplega
Canal, veu; Ferran Saló, violí; Joan un total d'onze composicions de l'au-
Sanmartí, guitarra elèctrica; Toni Lótoria dels membres de la Coral Còsmipez,
piano; Liba Vilavecchia, saxó; ca -especialment de Kim Torras: El
Conxa Armengol i Ibi Canal, veus, i camí del cel, sobre un text de Lao-
Joan Anton Mas, bateria- procedei- Tse; Rumba Còsmica, amb lletra de
xen de conjunts tan diversos com po- Mercè Corretge; Afirmació» amb lletra
den ser, per exemple, Tribu, Casave-; de Conxa Armengol, i Venèria D\jous
lla, Crema Galilea i Crema Catalana, 19, Dins del teu cor, Dansa d'amor
. sense comptar experiències , indivi- etern, Tríptic i Èxtasis, a més d'Alba,
duals com les de Pere Canal, guanya- de Joan Sanmartí, Nua, de Pere Cador,
ja fa alguns anys, d'un dels connal,
i Arbre, text de Miquel Martí i Pol
cursos de promoció de cantants no-
musicat per Francesc Saló.
vells celebrats a la Cova del Drac de
L'audició de Tríptic esdevé, doncs,
Barcelona. Tota aquesta gent s'aple-
d'allò més interessant i ha de merèigà,
ja fa gairebé un parell d'anys, i
xer una bona atenció, si més no al ni-
van actuar plegats per primera vegada
al Canet/Roc del 1978, on van sorvell
de la que solen rebre tants grups i
prendre molt agradablement als assis-
grupets foranis que les modes consutents
al festival.
mistes internacionals ens imposen/
des d'ara. • -
41

Religió
La recerca
de la
unitat,
entelada
JOSEP BIGORDA
A mitjan gener, arreu del món, les
Esglésies i confessions cristianes refresquen
la seva memòria i la seva
consciència per mirar de refer la unitat
esquinçada al llarg dels segles pel
cisma d'Orient, per la reforma luterana,
per l'autonomia anglicana...
Val a dir que, des del Concili Vaticà
II ençà, les relacions de l'Església catòlica
amb l'Ortodòxia, amb el món
protestant, amb l'Església anglicana,
etc. han estat d'allò més cordials.
Queden lluny les llargues etapes de
recels i d'hostilitats. Des de tots els
costats, hom malda per avançar conjuntament
-ecumènicament- vers la
superació de les divisions irreductibles
que cremen la pell cristiana.
Enguany, però, la setmana per la
unitat dels cristians s'ha vist entelada
per les incidències que tenen sobre el
moviment ecumènic la sanció d'un
dels teòlegs catòlics, de signe més
ecumènic, Hans Küng, i el fre posat
recentment a . l'ecumenisme sense
fronteres de l'Església holandesa.
No es tracta, segurament, d'un incident
fatal. Però, potser seria ingenu
d'amagar-ne les repercussions.
Per això, avui voldria donar entrada
a alguns testimonis representatius
del moviment ecumènic, tocats per les
reaccions negatives dels fets esmentats.
Arran de la decisió romana sobre
Hans Küng, el Consell Ecumènic de
les Esglésies va pronosticar la manifestació
de «repercussions ecumèniques
immediates» (21.12.1979).
El pastor Lukas Vischer, una de les
veus més autoritzades del Consell ecumènic
de les Esglésies, ha dit que les
darreres condemnacions de Roma són
«del tot lamentables, per a nosaltres
els protestants». Afegeix més endavant
el servei ecumènic prestat pel
teòleg Hans Küng i diu: «Per aquesta
42
La decissió deWojyla sobre Hans Küng ha
tingut més repercusió de la esperada pel
Vaticà.
raó, Küng podia ésser tan exigent respecte
de les Esglésies reformades* Podia
parlar amb un llenguatge que cap
altre teòleg catòlic no hauria pogut
permetre's. Ell ens ha convidat a repensar
la tradició de l'Església catòlica
romana i sobretot a reflexionar sobre
tot allò que nosaltres hem perdut
potser durant els segles de separació...»,
I acaba la seva intervenció
així: «La decisió romana enfortirà una
tendència conservadora en totes les
Esglésies. Temo que no sigui una crida
als gossos zeladors de la hi#er-ortodcoda,
i un estímul per als esperits
sectaris que per tot arreu hi veuen
desviacions. Hom pot esperar que d'ara
endavant els teòlegs catòlics seran
molt menys creadors en el diàleg ecumènic».
Una mesura del recel que ha provocat
el fet Hans Küng la dóna el professor
Sergio Hostagno, de la facultat de
Teologia de l'Església evangèlica valdense,
amb aquestes paraules:
«L'Església catòlica ens recorda que
qualsevol recerca ecumènica ha de tenir
present el fet del papat i de la infal·libilitat.
És necessari, doncs, que
nosaltres, els protestants, sapiguem si
el secretariat per la unitat dels cristians,
quan redacta documents amb
nosaltres, està fent la política eclesiàstica
respecto de nosaltres, o bé si
està fent conjuntament la recerca
ecumènica».
El raïm de testimoniatges que he
recollit és una mostra de la tensió que
s'ha provocat. Tothom desitja, però,
que no es donin altra vegada, per part
de Roma, passos irreversibles. •
Art
Sheerin,
l'espaicom
a suport
MARIA-JOSEP COROMINAS
,m
Aquests dies és possible de visitar a
Barcelona dues exposicions simultà-/
nies de Jerry Sheerin, una a la Galeria
Ciento, l'altra a la Fundació Miró.
La de la Fundació Miró és bàsicament
un environament que juga amb
l'espai real i emprea elements cinètics
com superfícies acolorides que vibren
o es balancegen. <
És un treball que té un caràcter experimental
perquè està fet d'una manera
tridimensional i en dimensions
gairebé urbanístiques. Sembla que cal
considerar-lo com una explicació d'allò
que en realitat és la pintura com a
obra acabada. .•'•••:, i; -U'
La confluència entre la pintura i
aquest espai real s'explica per la trajectòria
de la seva carrera personal.
Va tenir una etapa brillant com arquitecte
i urbanista, després d'haver estudiat
al costat de professors proce-^
dents del Bauhaus i entre altres coses;
va treballar al costat de Kenzo Tange
en el projecte de reconstrucció de
Skopje, promogut per l'ONU i que va,
obtenir el primer premí. X :
L'any 1969 va representar un canvi
radical en la seva vida. Des del
punt de vista de l'actitud profesional
va abandonar l'arquitectura i Turba-:
nisme per a dedicar-se a la plàstica:
pura. •'•*.
Des del punta de vista de l'actitud
vital, va abandonar l'apassionament
proselitista per una línia personal.;
Des del punt de vista ambiental, va
canviar el seu pals altament tecnificat ;
(USA) per un de molt més primitiu.
(l'Estat espanyol). "I·'s
La seva pintura actual ós molt interessant
i posa en evidència el seu element
principal que és l'espai, encara |
que hi hagin tants elements conBtructius
i cromàtics. , -^'
En aquest sentit és molt adequada,
l'expressió que ell fa servir:

ir^ «4. v
«Afo estem so/s», de Jerry Sheerin.
com a suport, la qual fa pensar en les
doctrines del Tao i del Zen que ens
diuen que és més important el buit
que no pas el ple, com passa a la gerra,
que ens interessa per l'espai interior
que no és gerra, o la roda que ens
Els espinacs són una verdura que, com gairebé totes
les verdures, resulten molt aconsellables de menjar ben
sovint. Tenen un alt contingut de ferro i, alhora, són
molt indicades per a qui no vol abusar de les calories,
car només en tenen 26 cada cent grams. Hi ha infinites
maneres de preparar-les, però per raons d'espai us en
posem dues.
Comencem per una crema d'espinacs. En primer lloc,
poseu a coure en una olla amb molt poca aigua un quilo
d'espinacs i, a part, féu igual amb una patata pelada.
Quan els espinacs ja són cuits, els escorreu bé.
En una paella amb una mica de mantega hi poseu
una ceba tallada ben fina i a continuació hi afegiu els
espinacs i assaoneu amb sal i pebre. Tot seguit, passeu
el resultat pel batedor. A part, cal tenir mig litre de
brou, al qual s'afegeixen els espinacs triturats i, si fa no
fa, un quart de litre de crema de llet. S'escalfa bé i ja us
la podeu menjar.
Una altra forma que us suggerim són truitetes amb
espinacs, les quals heu de fer així: poseu en una tassa
jjn quart de quilo de farina, mig litre de llet i sal. Bateuno
bé, que no quedi grumollós. S'hi afegeix a continuació
una cullerada d'oli i, tot seguit, sis ous que prèviament
haurem batut.
Amb això barrejat preparerem les truitetes en una
Paella amb una mica de mantega cada vegada. A part,
baurem cuit els espinacs, els triturem i els fem amb una
^ca de mantega. S'hi afegeix després una tassa de sal-
interessa pel forat on es posa l'eix.
Aquesta pintura és molt urbana i
això fa que recordi la del grup Cobra
(Copenhague, Brussel·les. Amsterdam)
o d'artistes relacionats amb ell, com
el nostre Mompó.
La paella pel mànec
Els espinacs
El protagonista és l'espai, que Sheerin
tracta amb modulacions nebuloses,
les quals evoquen Ja profunditat
com feia la perspectiva aèria dels
clàssics. | . ; . ! •
Aquest espai és posat en valor per
un sistema de relacions com les de.
l'espacialisme que, en aquest cas, són
d'origen arquitectònic i urbanista: volums,
plantes, alçats, trajectòries i sistemes
circulatoris. A més hi participa
un cert diàleg amb elements de naturalesa,
suggestions de turons o de núvols,
que treballen en contrapunt.
A la gamma de colors hi notem una
certa trajectòria evolutiva a partir
d'uns tons sostinguts, i una mica abarrocats,
per acostarse a unes tonalitats
molt etèries, sovint fredes, algun
cop lleugerament tèbies, per la presència
de malves i roses extremadament
delicats. "
Cal remarcar també el sentit espacial
dels seus blaus tan transparents i'
la valorítzació mitjançant la raresa
dels petits tocs lluminosos de groc. •
sa bexamel i cent grams de formatge ratllat. A dintre de
cada truiteta hi poseu una bona cullerada d'espinacs i
l'enrolleu. ......... •. •
Aquestes truitetes s'arrengleren a continuació en una
safata per anar al forn. Poseu-hi al damunt uns quants
trossets de mantega i espolseu amb formatge ratllat.
Ja només caldrà posar-ho al forn calent durant un
quart d'hora abans del moment de servir-lo.
Oi que el resultat és deliciós? Ah I Un últim consell.
Les persones amb tendència a patir del fetge convé que
no abusin dels espinacs.
, , CONXITA SOCIAS
43

Esports
Natàlia Mas,
una campiona
exemplar
ENRIC BANERES
Focs dies després d'haver estat proclamada
per un ampli jurat com la
millor esportista espanyola de 1979
-la de Catalunya ja ho és per dos
anys consecutius—, la «teen-ager» Natàlia
Mas batia cinc rècords d'Espanya
èn piscina de 25 metres, dintre del
XXIII Torneig Internacional de Breme,
considerat com l'Olimpíada petita
de la natació. Als seus 16 anys, la
simpàtica i riallera Natàlia ja s'ha
convertit en la millor nedadora espanyola
de la història i les seves possibilitats
dintre de la competició creixen
cada dia més.
«Crec que puc arribar molt més
lluny -diu Natàlia Mas- i de moment
m'estic preparant a consciència
per als Jocs Olímpics de Moscou». Els
tècnics no s'expliquen aquesta explosió
de Natàlia a Bremen, en una èpo-
44
Sortida de la rpova dels 400 mts. Uiures al campionat d'Espanya on Natàlia Mas va
ser la guanyadora. ' .
ca que per a la majoria dels nedadors
és la més baixa de la temporada. En
el cas de la jove atleta de Terrassa,
només és explicable per aquest afany
que ha posat en superar-se dia rera
dia i que l'ha de dur a grans objectius
l'estiu que vé, tant a Moscou com en
la Copa Llatina.
Precisament alguns diuen que Natàlia
es va proposar ser indiscutiblement
la millor el dia que li van donar
a Julià López Zubero el títol de campiona
d'Espanya dels 100 metres lliures
en els Campionats disputats a
Orense el 1978. «No, no. Jo no he estat
mai "picada" amb la Julià —diu
Tots els dissabtes de 5 a 7 de la
tarda ens trobeu a:
Music-hall del dissabte
Dues hores amb tot allò que és
la música d'avui, concursos,
entrevistes, etc, etc.
Realitzat i presentat per
Joan Carles Doval.
Natàlia, treient importància a aquell •
incident— i crec que vaig començar a
donar la meva autèntica mesura •'
després de la meva malaltia». Això sí
que és rigorosament cert, com quedà,
palesat a Montjuïc i com ho mostren
els quatre rècords -en 100, 200, 400 <
i 800 lliures— que cap nedadora es-*;' 1
panyola no està ara en condicions
discutir-li.
Però les possibilitats de Natàlia encara
no s'han esgotat. Ara se'n va a
Itàlia per a preparar-se en piscina de
50 metres -

OFERTES
PROFESSOR-Intendent Marcant!!, amb
experiència an amprata industrial, s'oferaix
par a cérrac da responsabilitat,
en administració i comptabilitat. Escriviu
a STOP L'HORA. Raf. 83.
NOIA 20 anys s'ofereix par a quelssvol
treball que estigui en contacte
amb infants i Puericultura. Teresa T.
3189361 STOP L'HORA. Raf. 81.
Noia 18 anys per consulta metge o
similar només matins (Batxillerat BUP
i COU). Sou a convenir. Truqueu de 9
a 12 2494538 Núria o escriviu a
STOP L'HORA. Raf. 49.
Estudiant nivell universitari 3sr d'Industrials
i Llicenciat an Filosofia i Lletres,
fan classes particulars d'EGB i
BUP. Escriviu STOP L'HORA Raf. 71.
Llicenciada an Psicologia amb experiència
professional an Escolar i Clínica
cerca feina per a completar Jornada
(escola o compartir despatx amb altres
professionals) Tslèf. 389 00 58 o
STOP L'HORA Raf. 74. . ;
Noia 23 anys amb domini llengües
anglesa, francesa, catalana i castellans
s'ofereix per e treball matina. Dolors.
T. 893 37 75 o escriviu a STOP
L'HORA. Raf. 84.
S'ofereix noi 18 anys amb coneixements
català escrit per • administratiu.
També altres feines que calgui català
escrit. Zona Girona i comarca. Escriviu
STOP L'Hora. Raf. 70.
, Grafista amb 7 anys d'experiència
Sü 1 ?- 1 ' 308 n 16 o escriviu a
L'HORA. Raf. 58.
S ofereix noia 18 anys par a guerr
a curs complert de puericultura
*° u • «>nvenir. Truqueu a Elsa T.
fl9 tot •' di « ° wwiviu STOP'
Ref. 60.
COMPRES
Compra tots els discos de BOBI La-
. poetta, cantant francès ja mort i mestra
d'en G. BRASSENS. Escriviu STOP
L'HORA. Ref. 88 Indicant adreça o telèfon.
Contestaré tothom.
Urgent. Compra Vespa o Lambretta ah
bon ós da part. a part Escriviu a STOP
L'HORA. Ref. 87 indicant núm. telèfon
o adreça. :
Compro pòsters dels artistes da cinema
Buit Lancaster, Montgomery Clift,
Kirk Dougles. Escriviu STOP L'HORA
Ref. 88 o truqueu el 2643403. .
Venda estufa Butatharmix, mod. 316
OS. gran, quasi nova, par 10.000
ptes. Tl. 803 80 39 o escriviu a STOP
L'HORA Raf. 86. "
Grandiosa torra tipus xalat Zona Pont
da Vallcarca. Superfície perceUa 510
m2. edifici 1.000 m2. Façana a 2 carrers.
3 plantes més soterrani. Garatge.
Jardí ampli amb piscina. Aire
acondicionaU. Parquet. Preu 18 m.
Sense soterrani, 13 m. Condicions a
convenir, informació o visites. T.
213 5708 matint, Sra. Núria. '
STOP L'HORA, flef. 81. ,<
A Cornellà venc o llooo local compost
per tenda (50 m 2 .} i làtan
(450 m 1 .) tona cèntrica c/. Eduardo
Gibert junt Eduardo Clavé. Trucar T.
37701 38 o escriviu STOP L'HORA.
Ref. 48.
^WBF. L'HORA,
PETITS ANUNCIS , M
L'HORA DE CATALUNYA ha ereat aquesta nova aaoció da petita
anuncis com a servei ala nostres lectors, an al qual s'Inoiouen ofertes i
demandes de treball, compres 1 vendes intercanvis, eto. Les ofertes i
demandes de treball seran gratuïtes 1 podran gaudir d'un aapal en oadà
cas. En els attrea casos al prau aeri da tres-centes (300) peeaetea par
espai..En als anuncis hi aniran forçosament al n. 9 da te», o de referència
. da l'anunciant
NO ES MANTINDRÀ CORRESPONDÈNCIA DES D'AQUESTA
1 REDACCIÓ . .
Laa insercions efectuades daada la nostra redacció seran abonades al
comptat, las insercions fetes par oorrau aniran acompanyades par taló o la
quantitat da pessetes en segella da correus. ,
Compra per i col·lecció mussols da
porceUena. Pago molt bé. Ofertes
STOP L'HORA. Raf. 89. .
VENDES
Venc objectes da ferro forjat ferradura»,
llums, reixes, etc tot nstaurat i
nat, a punt da col·locar com i decoració
o par utilitzar. Quantitat da peces
limitada. Passo a domicili amb catàleg
i tarifes. Escriviu STOP L'HORA
Raf. 80.
Venc fotocopiadora Canon 5.000
amb dos anys garantia (valor orig.
750.000 ptes.) par 500.000 ptes,
pagament a convenir. T. 2170818.
Domènec Nebot. R«f. 64. . _ .• .-.
Venda par mili moto Bultaco Metralla
GTS nova (4.000 km.). Prau
125.000 ptes. Comptat. STOP L'HO-
RA. Raf. 41. .
Es ven parcel·la 18.000 pams2 a
Esplugues da Llobregat preu a convenir.
T. Sr. Torras 3713819. STOP L'-
HORA,.Rai 45. % ; ; '.
Venc 2 butaques tapiades en bon estel
Molt bé ds preu. T. 211 0556.
STOP L'HORA. Rel. nóm. 79.
Ult nou metall cromat Puja i baixa
accionat pals paus. Vendria par 8.000
ptstSfa. Uumi.Tl. 220 5370 d'He
1 STOP L'HORA Raf. 80. .
Menorca/CAP D'EN FONT. Venc parcel·la
740 m2, llum i aigua a 100
metres mar I il .costat de Binlbtca.
Telefoneu al 264 34 02. STOP L'HORA.
Ref. 93.-,15

46
Criatures!
NARGISSISME POTSER?
£1 nou ministre de Cultura
Ricardo de la Cierva
ja s'ha arranjat el despatx
al seu gust. £1 dia que jurava
el càrrec de Director
General de la Joventut
Carmela Garcia Moreno,
tan bescantada per la dreta,
hom va poder observar
en les parets d'aquell despatx
un pòster de la campanya
electoral del 15-J
d'UCD, en la qual de Ja
Cierva es presentava al
Senat per Múrcia.
Tan satisfet està el nou
EL
SÍNDROME
DE
KHOMEINI
Ho vàrem sentir fa uns dies al
«Telediari» del vespre. £1 presentador
parlava de les activitats del
ministre de Transports i Comunicacions,
Salvador Sànchez Teràn. Però
es va confondre i així el ministre
va passar a dir-se de nom «Salvador
Sànchez Teheran».
I és que entre el petroli, els embolics
del Golf Pèrsic i les «khomeinades»
de l'Iran, ens tenen tan atabalats
que nò és estrany que passin
aquestes coses.
ministre de la pròpia
imatge com per a emmarcar
un pòster i penjar-lo
al despatx? La fotografia
no és dolenta, però tampoc
no n'hi ha per a tant...
També pot ser, és clar,
que el secret sigui la dama
que acompanya l'aleshores
candidat a senador
en la foto. Una altra candidata
ucedista? Un idil·li
de campanya electoral
perpetuat per a la posteritat?
Vós a saber...
A QUI LI FA FALTA?
Barcelona es va llevar fa uns dies
coberta pels cartellets que veieu a la
fotografia. Algú li diu a l'Honorable
que ens fa falta, o millor dit, que els
fa falta als misteriosos autors del
pasquí.
Els rumors van començar a córrer
i ara s'han aclarit en part. Diuen
que l'autor és l'alcalde de Seva, militant
d'ERC, el qual ha manifestat
que ha tingut el suport financer «de
gent molt important». Qui deu ser
aquesta gent? Podria ser ERC, clar,
que sempre ha estat fidel al President.
Però no és descartable que
UCD hi sigui ficada, car també ha
insistit sovint en la continuïtat de
Tarradellas.
És clar que si tenim present que
QUI PARLA DE DONES I DE MARXISME...!
Sabeu qui és aquest senyor que surt a la fotografia?
Doncs és el senyor Julio Merino, periodista, ex director
de «El Imparcial» i actual director del «Diario de Barcelona»,
abans «Brusi». r
I sabeu què hi fa assegut en aquesta taula davant
de tantes dones? No ho diríeu mai. Ni més ni menys que
fer una conferència a l'Agrupació de Mestresses de Casa
de Barcelona, el dia 23 de gener. I sabeu quin era el
tema de la conferència? Encara ho encertaríeu menys.
Es tractava de «La dona, el marxisme i la revolució».
Es veu que com que les dones, pobretes, no en saben
prou elles soles, han de recórrer a homes tan entesos
en els temes esmentats perquè els expliquin. I
encara bo que al senyor Merino no se li va acudir de
fer-se acompanyar pel seu sub-director Fernando Latorre,
de religió musulmana, no sabem si sunnita o xiita,
perquè ja em veig a les respectables dames de l'auditori
vel. ' -í
no fa gaire en Raimundo Fernàndez
Cuesta, falangista i ultra convicte i
confés, va manifestar a la premsa
que «Tarradellas és l'única alternativa
al marxisme a Catalunya», no ens
hauríem d'estranyar si després descobríem
darrera de tot l'afer la mà
dels feixistes de les nostres contrades.
• • -:v. I

JA
NO
EN
QUEDEN
D'HOMES #
AIXÍ
ESTER AGUADO
No és encisadora, aquesta
unatge? Dels italians sempre se
5'ha^it que són els reis de la cortesia
i realment, en aquests temps
«B pèrdua de protocol, demostren
al domini que encara tenen en
aquest terreny. Francesco Cossi-
8a, primer italià (si més no, primer
«unistre), tot just arribat a la
Porta del 10, Downing Street» besa
delicadament la mà de la Primer
Ministre Margaret Thatcher,
la qual el rep molt somrient. Se-
«w que ni els repolits anglesos 1'nen
tractada millor.
A que la cor tesia, a més a
ca w Una &** arma diplomàtíïn
* 8erà < ï ue el núnistre italià
Fauna & Flora
f '. '• ,%> í I
JOSEP MARTÍ I GÓMEZ
Lorenç Villalonga, gats i àpocalípsis
HAVIA estudiat Psiquiatria i
havia arribat a exercir la
professió en el nosocomi de
ciutat. Però un dia, després del bagatge
que suposà l'acumulació d'experiència
a través de diverses històries
de vides que van arribar fins a
ell, ja molt alt, ja molt prim, ja amb
les mans de dits afilats i nerviosos,
ja conserablement escèptic, va deixar
la psiquiatria :
—Vaig descobrir que no sabia res
sobre el capteniment humà.
Es féu novel·lista. Va substituït
l'empirisme per la intuïció i el cert
és que donà a la literatura catalana
una magistral galeria de retrats i de
conductes humanes. .. ,'•
L'última vegada que el vaig veure
allò que més el preocupava era el
seu gat, que era un beneït i sortia
per les teulades per a tornar al cap
d'una estona, desmanegat, perquè
no és el mateix ser un gat de casa
bona que anar per les teulades amb
gats bohemis, esgarriats, famolencs i
sense afecte.
SEMBLAVA que ja no l'importaven
gaire algunes de les seves
velles obsessions: l'apocalipsi
mundial que arribaria com a conseqüència
de tants cotxes, de la bomba,
atòmica,* del viure frenètic... «Si la
gent vol morir, allà la gent; per sort,
jo no viuré per a veure-ho».
Tampoc no semblava importar-li
gaire la vella història de la guerra
civil, ell vestit amb corretges i uniforme
falangista pels carrers de Ciutat
i, poc temps després, des de
França, aquella obra de Bernanos,
«Els cementiris sota la lluna», història
tràgica de la repressió que féu
callar tantes i tantes vides republicanes.
•
-Bernanos vivia a Mallorca
aquells dies. Era amic seu; del seu
germà; de Zayas, el que fou cap falangista...
.•.-.-:
-Sí, si...
—I un dia, estant en una habitació,
va escoltar com vostès deien que
calia matar-lo perquè era simpatitzant
dels republicans...
-He, he, he...! Ho devia sentir
malament...
—Doncs va escampar tan depressa
com va poder... . = ,-:
—En això va fer bé. Si jo hagués
pogut, també me n'hauria anat.
Es va aixecar, en Villalonga, i desaparegué
de la sala d'estar de la
casa-palau de Ciutat on vivia. Va
tornar al cap d'una estoneta amb
una petita navalla:
, . —... va ser el meu armament durant
la guerra. La feia servir per a
fer punta als llapis i Bernanos parlava
poc menys que d'una simitarra...
BEVIA copetes de vi dolç, collita
pròpia. Quan la calor apretava,
se n'anava amb la seva
dona cap a la casa pairal de l'interior,
d'enormes estances fosques i
fresques. «Allà el gat s'hi està més
bé; els gats d'allà són més civilitzats...».
. . .-•• . . , : - . •-. '• •
L'acusaven de reaccionari, i ell
reia. L'acusaven de cínic, i ell continuava
rient. Se'n reia també del fet
que,per arribar al públic va haver
d'esperar als setanta anys i a que
1'«Adrià Gual» muntés a Barcelona i
Madrid la seva obra «Mort de Da-
•• m a » . . . • '-• - - • • • • •- - • * • : - • • •
- A mi sempre em va donar la impressió
de ser un Borges en versió
mediterrània: apocalíptic, culte, brillant,
cínic, agnòstic respecte a
creences religioses i respecte a
creences polítiques. No l'importava
gens el teixit dels moviments socials.
L'única cosa que l'interessava era el
drama que es cloïa en cada una de
les històries individuals que anava
plasmant en el paper.
Q UAN passin molts anys i la
memòria col·lectiva ja no estigui
il·luminant els afusellaments
en els blancs cementiris de les
illes, només serà jutjat com escriptor
que, cosa important, reflectí les
transmutacions socials precisament
a través de les seves històries individuals.
. • "
I la història dirà que moltes de les
seves obres foren reflex esplèndid,
inoblidable, dels riures i.plors del
seu temps, fixat amb una ploma excepcional.
. . • s. ;
I això, més enllà de les seves contradiccions,
serà patrimoni de tots.
B*
'V»3
^'

48
BÜmETÀïDlSÜBSCRiPGIÓl
NOM i COGNOMS
ADREÇA
dé CataTunya
CIUTAT ................ DTÈ.
PROVÍNCIA
PAÍS ..:........ ..
Desitjo subscriure'm a L'HORA per un any.
L'import de la subscripció el faré efectiu mitjançant:
D
D
D
D
Taló bancari adjunt
Domiciliació bancària
Efectiu
Gir postal
a de
de
Signatura
PREUS D'UNA SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY
(47 números)
Estat espanyol ................ 3.300 ptes.
Europa 4.400 ptes.
Amèrica i resta del món 5.000 ptes.
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu
compte/llibreta, atenguin el rebut que anualment
els presentarà L'HORA, S. A., pel pagament
de la meva subscripció a L'HORA DE CA-
TALUNYA.
BANC/CAIXA
AGENCIÀ
NUM. COMPTE/LLIBRETA
ITITULAR ..;............
DATA
Signatura
Un cop omplert
enviar-ho a
L'HORA DE CATALUNYA
Arlbau, 80, àtic, 1.*
BARCELONA-36
Lleure lliure
DILLUNS, 4
Comença la setmana amb
festa major a Manlleu, comarca
de l'Osona.
CIDOB-TM: Aquestes sigles
signifiquen «Centre d'informació
i documentació a Barcelona del
Tercer Mon». Cada dilluns, des
del 28 de gener al 31 de març,
fan un curset d'introducció a les
relacions internacionals, a càrrec
de Jesús M. Rodés, professor
de la UAB. Avui toca «La
doctrina Truman». OTAN. El
Pacte de Varsòvia». Us podeu
inscriure al carrer Uúria 125,
ler. l.VTf. 215 89 49.
TVE: Avui comença al circuit
català una novel·la de M. Antònia
Oliver, «Vegetal». La realitza
Mercò Vilaret i en son intèrprets
Conxita Bardem, Josep
M. Domènech, Pep Munné,
Munsa Alcaniz, etc.
A la primera cadena, segon
episodi de «De aquf a la eternidad»,
i a la segona, «La fuente
magna» a l'espai de misteris
«Màs allà».
DIMARTS, 5
Avui hi ha fira a Mieres i a
Olot, ambdues viles de la Garrotxa.
I festa major a Calaf, comarca
de l'Anoia.
Música: A l'Institut Francès,
a dos quarts de vuit, concert
del Trio Deslogères, que interpretarà
obres de Milhaud.
Chaynes, Tisné, Messlaen i
Guinjoan.
CIDOB-TM: iCada dimarts,
a partir d'avui fins el 25 de
març, aquest centre abans esmentat
farà un seminari sobre
el Mon Àrab, a càrrec de Jaume
Torras, també professor de
la UAB. L'horari és de 20 a
21,30 i comencen avui parlant
de «Principals corrents polítiques
en el Món Àrab».
TVE: Avui a «Musical Express»
podreu veure les actuacions
de Jaume Sisa, Martin
Saint Pierre i La Beps.
Al circuit estatal, recordeu
Gibbsville a les vuit amb l'episodi
«Chautaqua, chautaquai.
Al segon canal dintre de «Pentagrama
siglo XX» els compositors
Francisco Cano i Juan Hidalgo.
És a tres quarts d'onze,
DIMECRES, 6 H
Hi ha fira a Lleida i a Seròs,
totes dues a la comarca del Segrià,
i festa major a Ververa,
també segrlanenca. ' ^
Música: Els dimecres musicals
ens ofereixen al Palau una
nova actuació del Trio.Deslogères,
anomenat «Les ones Martenot».
Les obres interpretades
seran de Chaulnes, Marco i
Guinjoan i és a les vuit del vespre.
' • , &
Seminaris: Un altre del
CIDOB-TM, iniciat el 16 de
gener i que durarà, cada dimecres,
fins el 12 d'abril. El tema
és «Recursos i energia» i el fa
Javier Martínez, professor
d'Estructura Econòmica. Per a
inscripcions, com sempre,.LJúria
125. "4
Don-na, l'entitat que ofereix
activitats à les dones, inicia
avui dos cursets. Un, sobre Expressió
corporal, a càrrec d'Anna
Reig, Pedagoga Sexual i coneixedora
de tècniques de deslnhibiciò
corporal. L'altre, sobre
«Dona i Literatura», a Càrrec
de Marta Pessarrodona.
Per a inscripcions i Informa^
cions, a Rambla Catalunya,
101, 2on. . #
TVE: «De bat a bat» tracta
un tema molt Important: «iUna
vacuna contra el càncer?», A.
la tarda, «Carn de frenopàtic» B
«Mare i fill», amb l'actuació esr
pedal de Rosa Maria Sardà.j
després, en «Els Museus», «|
Museu Picasso. . ' :>*%
Cine Espanol ofereix «Las
panteres se comen a los ricosfc
de Ramon Femàndez, amb Fer^
nando Femén Gómez, GracKJ
Morales, etc. És a les 19.25. 5»;
ne la veieu nó us perdreu re«|
de l'altre món. ?';*

DIJOUS, 7
Música: Avui i passat demà,
noves audicions al Liceu de l'òpera
«La Bohòme» de Puccini,
És a les 17.30.
Teniu un altre tipus de música
a Karma, on reapareix Max
Sune, ex-lceberg, amb un nou
grup compost per Kitflus, Carles
Benavent i Salvador Niebla.
Actua al local de la plaça Real
des d'avui fins diumenge, cada
dia a les 23 h. i a la 1 de la
matinada, llevat del festiu, que
és a les 20.30 i a lea 24.
Don-na: Comencen un altre
curset, avui mateix. El tema,
«Com millorar l'expreaaió I la
comunicació]». El responsable,
Josep M. Espines, llicenciat
on Dret i escriptor (i candidat al
Parlament).
TVE: «Les nostres coses»
ens parla avui de l'Escola de la
A MÉS A MÉS
Cinema:
De les estrenes de
la setmana destapem,
a| Diorama,
un saludable film de
terror: «Us colinaa
yenen ojos». Al
Fantasio, un enfrontament
en clau de
comèdia de dos
flra actors, Glenda
i Oliver
a «La claae de
« McMlchael».
talment, al Capsa
un films alemany forl\
fressant de
hd Hauff: «El
Llotja o acadèmia de pintura i
escultura. A la tarda, no ho
oblideu, Joaquim M. Puyal i
«Vostè pregunta».
Comença a les vuit una sòrie
dedicada al còmic ianqui Harold
Lloyd, «l'home-mosca». À
continuació, «Juan Sebastién
Elcano en las islas Molucas»,
dintre del programa de Miguel
de la Quadra. A «Musical popular»,
a les deu, podreu veure
Mari Trini.
DIVENDRES, 8
Avui hi ha fira a Isona, comarca
del Pallars Jussà.
Múàica: L'Escola de Pedagogia
Musical de Terrassa convoca
dos cursos monogràfics.
El «Curs d'Introducció. Mòtode
Ireneu Segarra» comença avui
fins el 23 de febrer al Col·legi
Badia Solar de Manresa. Son
za», amb Bruno Festival
Ganz i Àngela Winkler.
Teatre
Una mostra de
«teatre pobre» al Taller
del Teatre-Penya
Cultural Barcelonesa:
«Silencio, polloa
pelones...», del mexicà
Emilio Carballldos,
farsa esperpèn-
tica d'agradable vísio.
Dilluns dia 11 tindrà
lloc un festival
grandiós a benefici
del bar feminista «La
Sal». Serà al Romea,
a do8 quarts de deu
de la nit, i entre altres
hi actuaran Teresa
Rebull, Maria
del Mar Bonet, Marina
Rosell, Gulllermlna
Motta, Elisa Ser-
na, Ana Rlccl, Ulia-
na Maffiotte, • Carme)
Bustamante,
Rosa M. Sardà, etc.
També hi haurà subhasta
d'obres d'art.
monitors Santi Riera, Assumpta
Valls i d'altres. El «Curset de
música per a mestres de 1 .*
etapa i parvulistes» serà a Barcelona
entre el 5 de febrer I el
27 de març i els professors son
Santi Riera i Joaquim Sabater.
Informacions: Escola de Pedagogia
Musical, Sant Antoni 24,
Terrassa. ; • ••>'
TVE: «Mósvale prevenir»
ens parla de les úlceres i en Fèlix
Rodríguez de la Fuente continua
voltant pel Canadà. I ai no
anem errats, avui serà l'últim
episodi de «De aquí a la eternidad».
A la segona cadena, un clàssic
del cinema mut, «La màscara
de hierro» d'Allan Dwan.
La interpreten Douglaa Fairbanks,
Balla Bennett, Gordon
Thorpe... és de l'any 1929.
DISSABTE, 9
Música: Al Palau, avui a les
7 del vespre i demà a les onze
del matí, concert de l'Orquestra
Ciutat de Barcelona, dirigida
per Wilfred Bòttcher, amb el
clarinet de Juli Panyella. Interpretaran
obres de Haydn, Mozart
i Brahms.: . , , ,
Ball: Es comença a viure
l'ambient pre-carnavalero i Cabra
organitza un Magne Ball
de Carnaval al Palau d'Esports.
No hi manqueu i així començarem
a entrar en matèria.
TVE: El film de la tarda ós
«La hechicera blanca» i compta
amb la professlonalltat indubtable
d'Henry Hathaway com a
director i l'agradable presència
de Susan Hayward, Robert
Mitchum iiWalter Slezak.
.CONXITA SOCIAS
A la nit, un melodrama notable
de Daniel Mann: «Una mujer
mancada», paperàa de lluïment
per a Elizabeth Taylor,
ben acompanyada de Laurence
Harvey, Eddie Flsher i Dina Merrill.
.-- •" ; ' •'••'-•
Al UHF i en pla nostàlgic,podreu
veure Atahualpa Yupan-'
qui a «Retrato en vlvo», a les
15,30. I si sou amants del tenis,
a dos quarts de sis el partit
de dobles Espanya-Hdlanda. Dè
La Clave, no en podem donar
referència, o sigui, que estigueu
a t e n t s . • • • • • • _ ,
DIUMENGE. JO ••»• : :
Opera: Al Uceu s'estrena, a
dos quarts de sis, «Madama
Butterfly», l'exòtica òpera de
Giacomo Puccini. La repetiran
el8 dies 12 i 16 a la mateixa
hora. '.-
Teatre; Infantil, a més a
més. Al Romea, al matí, es representa
l'obra d'en Folch i Torres
«El rei que no reia». ;
.TVE: A Estrenos TV fan «La
noche que raptaron a Miss Bellera»
de Robert Michael-Lewis,
Interpretada per Phil Silvers,
Stella Stevena, Sheree North,
Chuck Connora.
A la segona cadena, «Lesiones
del cerebro», un Interessant
documental a les cinc de la tarda.
A lea vuit del vespre s'inicia
un cicle dedicat al malaurat
operador de cinema Luis Cuadrado,
traspassat fa poc. El primer
film ós «De cuerpo presente»,
d'Antonio Eceiza, amb
Carlos LarraAaga, François
Brion 1 Una Canalejaa.
49

Tot fent camí ISIDRE AMBRÓS
Els Rasos de Peguera
Al cor de la comarca
del Berguedà, a mig camí
entre Berga i les pistes
d'esquí dels Rasos de Peguera
s'aixeca el poble de
Castellar del Riu. És un
vilatge petit, amb un centenar
i escaig d'habitants,
però força interessant des
del punt de vista turístic,
car allí s'hi troba la pintoresca
ermita de Sant Llorenç
dels Porxos, edificada
al costat mateix d'un
precipici. Conté també, el
santuari de la verge de
Corbera, i l'església romànica
de Sant Martí de les
Canals de Catllerí, aquesta
darrera en el camí que
duu de Llinars d'Aigua
d'Ora al poble de Peguera.
Però si a més de visitar
aquest poble hom vol estar
més amb contacte
amb la natura, és recomanable
anar a fer un tomb
pel superb pla de Campllong,
on hi ha les restes
de Taltívol «pi de les tres
branques», i les coves de
Llosanques.
COM S'HI VA?
Es surt de Barcelona
en direcció cap a Manresa.
Una vegada allà es
segueix un parell de quilòmetres
per la nacional
N-141, direcció a Vic,
després es continua cap
a l'esquerra per la comarcal CG-1411, fins a Berga. Dos
quilòmetres després de Berga hi ha una cruïlla de carreteres;
s'ha de seguir per la carretera local de mà esquerra,
a la que duu a Sant Llorenç de Morunys, llavors
només cal estar a l'aguait de trobar l'indicació que assenyali
l'estació d'esquí, ja que aquesta ens portarà a
Castellar del Riu.
Distància, en quilòmetres, des de Barcelona: 130
Altres combinacions: Es pot anar en tren fins a Manresa,
i una vegada allà continuar el viatge amb els cotxes
de Unia, que fan el trajecte Bagà-Mauresa, tot passant
per Berga i Guardiola de Berga. De Berga estant,
només es pot anar a Castellar del Riu amb Jeep o taxi.
50
Per altra banda, els visitants
que ho desitgin,
també poden practicar, a
partir de primers de
març, l'esport de la pesca
de la truita, a la riera de
Llinars d'Aigua d'Ora.
Els esquiadors poden
fruir, àdhuc, de la neu a
les pistes dels Rasos de
Peguera, situades a poca
distància de Castellar del
Riu, uns sis quilòmetres
exactament. Aquestes instal·lacions,
estan enclavades
a catorze quilòmetres
de Berga, capital de la comarca.
Es van començar
a utilitzar als anys trenta
pels esforçats esquiadors
de les rodalies, els quals
després de moltes dificultats
aconseguien arribar
al xalet dels Rasos, des de
la font Negra, per tota
una sèrie de camins i caminats
d'allò més complicats,
sobretot si havia nevat.
Avui dia però, això s'ha
anat subsanant i l'estació
d'esquí dels Rasos de,.
Peguera està essent potenciada
per tal que la província
barcelonina pugui
COMPLEMENTS
Si hom vol restar més
d'un dia per aquella regió
i vol fugir de l'enrenou
de Berga, pot
hostatjar-se a la fonda
Domènech (telf.
841 01 18) a Llinars
d'Aigua d'Ora, o bé a l'hostal
de Cal Manobens
a Espinalbet, poble veí
del de Castellar de Riu,
À Llinars d'Aigua d'Ora,
també hi ha servei de
taxis; a càrrec de J. Safont
(telf. 84109 46).
disposar, també, d'una estació
d'hivern. •;•' J
La jornada es pot cloure,
si hom ho desitja, amb
una visita al santuari de
Nostra Senyora de Queralt.
•''."••. ";•'. •;'''"'','
L'esmentat santuari està
situat a la carretera
que va de Sant Llorenç de
Morunys a Berga, quasi
bé a l'entrada d'aquesta
darrera població. Localitzat
a 1.1 00 metres d'alçada
gaudeix d'una dilatada
visió, car per una bandaapareixen
la cresteria de;
les serres de Pic-en-cel i
Pic-a-mill i les muntanyes r
de la Clusa i Matamala.
Una mica més enllà, hi ha
ila serra de Sta. Magdalena,
el Puig8acalm i els;
plans de Cabrera i Aïats; ;
Cap a la dreta del santuari
de Queralt, es divisa la
conca del Cardener, les terres
de la Segarra, ai»
com els vessants de Cort
bera, Figuerassa i Rasos
de Peguera. I en darrer
HOCÍ es pot admirar la
frondosa obaga de Queralt,
i el Llobregat que desapareix
en l'horitzó tot,
fent giragonses per les te-,
ires del Berguedà i ^ai

UESSÈNCIA
DEL ROMÀNIC
DOPESA
GRUPO MUNDO DE EDICIONES
200.-

wf / "• '•
IS':'
Et"/?'
* - ••,'."
*\Cx
- V 1
.. , • • ' < -
< , •»•,*""
« • t l •- •"
• "^ * * - C*
; "«' '-*'•
!