Cada cosa a la seva hora: Al moment d'assaborir els millors formatges, patés i vins, apropeu-vos a ESPECIALITATS Formatges: Tupí Serrat d'ovella, entre d'altres Gran assortit de vins Elaboració pròpia de patés ni Horari Botiga: Matins de 2/4 10 a 2/4 3 Tardes de 5 a 2/4 10 Degustació: Cada vespre de 9 a 12 Muntaner, 477 - Barcelona-21
Cartes a L'HOEA EL MONUMENT A GUIMERÀ Molt Sr. meu: Permeti'm que li exposi ei següent cas: , Cap els anys 1922-24 uns patricis barcelonins varen iniciar una subscripció per a recollir els diners necessaris per a poder erigir un monument a Àngel Guimerà. Margarida Xirgu va fer una representació de «Maria Rosa» amb Enric Giménez a fi de destinar la recaptació a l'erecció del monument a Àngel Guimerà. Ara bé, han transcorregut 60 anys de l'inici del monument a Guimerà i el monument no s'ha pogut aixecar. Ni Gassol, conseller de Cultura en temps de Macià, ni en temps de Companys, ni quan fou delegat de Cultura del nostre municipi dòn Joan de Sagarra, rio feren res pel monument. No podríeu, en la vostra interessant revista, dir quelcom que despertés lés nostres actuals autoritats per acabar aquest afer? 0 haurem d'esperar que el monument a Guimerà sigui inaugurat per gent de fora de casa, com el de mossèn Cinto, que el varen haver d'Inaugurar Alfons XIII I Primo de Rlvera? Dispensi si sóc Indiscret, Però la vostra mediació podria tenir eficàcia. Gràcies. Vostre llegidor, Antoni Clapés I Alsina Barcelona SI A L'ACORD MARC Senyor Director: Voldria contestar la carta pareguda en el núm. 45 amb el nom «Ni Estatut del Treballador nï acord-marc» í signada per* Josep Fernén-; dez Vicente, de Tarragona. Em sembla increïble que algú pugui dir que l'acord marc és tina derrota per als treballadors, si no és fent servir demagògia de la més barata. Considero que l'acord marc és un pas endavant molt important per a la classe obrera, i més si tenim present la greu situació eco-. nòmica que travessa él país. M'agradaria que aquest senyor em demostrés amb arguments sòlids per quò l'a- , cord marc ho és vàlid. Que em digui en quin conveni al marge de l'acord marc s'ha aconseguit un millor resultat. Si ho és així, que s'estalviï les acusacions gratuïtes.' , - • -- '. . i encara em sembla més. inversemblant que digui en la carta que «no té nom fer pactes amb la patronal». I. quò és un conveni, qualsevol, sinó un pacte amb la patronal? 0 és que ell n'hi . diu una altra cosa? Desenganyem-nos: no es superarà el 16 per cent d'augments de salaris per més que hi fem. I ós molt interessant que temes,conflictius com l'absentisme, les hores extraordinàries i la incidència dels treballadors èn ef control de la producció passin a ser matèria de conveni i, per tant, de negociació, per primera vegada. En aquest sentit recomanaria 8 Josep Fernàndez que es llegís l'article d'Isidor Boix aparegut en aquest setmanari. i vull aclarir, per a desviar suspicàcies, que sóc un treballador com qualsevol altre i que estic sindicat Gràcies. " ••: / Pere Rodríguez Vea Gavà (Baix Llobregat) \ \ Des de fa molts segles hi ha a l'Església dues corrents: la de l'aparell institucional, que ha pretès expressar l'Evangeli a través de . dogmes, preceptes i cànons; i la corrent profètica que a cada moment històric ha procurat interpretar el missatge de Crist sense condicionaments. En aquesta perspectiva; «Trobada» no pot deixar d'admetre que ta postura de l'aparell eclesiàstic actual en front de les «desviacions» d'aiguns teòlegs, és coherent amb la seva pròpia essència, car és en joc la raó de la seva existència. , Però, és que només l'Església institucional posseeix tota la veritat? Es que està equivocat tothom que no està d'acord absolutament amb la doctrina oficial? «Trobada» creu que ningú no posseeix tota la veritat, i que cal continuar cercant-la entre tots, amb l'únic objectiu de ser cada vegada més • • -.. s r-'--' :r f í\-i r } \ fidels al missatge alliberador de Crlst. , : Per això, des de dins de l'Església, de la qual ningú : no óns pot exclouré, però.-, absolutament fora de l'apa- ~ rell eclesiàstic institucional, pensem que els cristians que hem anat madurant la nostra , fe, cal que donem el seu just valor a les manifestacions de poder de l'apàrefl jéràr- : quíc de l'Església, i constatem que des de T«Humariae 'vitae», la credibilitat d'aquest aparell ha sofert una progressiva deterioració, que ^ pensem que és providencial, . ja que la pot tornar poc a poc a la seva funció de ser- , veí a la comunitat, un cop despullada de tót poder. «Trobada» entén, d'altra banda, que seria simplificar la qüestió la divisió rhàniquea entre bons i dolents. Cal recordar que Joan XXIII và ser el cap de l'Església . institucional. De fet eil va posar la llavor per transformar l'aparell eclesiàstic én ministeri de servei, i và donar nova força a l'església profètica. Després, però, la supervivència de l'aparell ha exigit un retrocés, dissimulat en temps de Pau Vi, i fiar grant en l'actualitat, què l'ha obligat a prendre posicions dogmàtiques irreductibles. «Trobada» desitja de tot cor que l'Església esdevingui cada vegada més una sola comunitat, amb diversitats de carismes però amb una única preocupació: la fidell-i tat al missatge de Crist. Els qui formen «Trobada», lluitarem i pregarem- per aconseguir-ho. • ,„ , . ;,".' Sebastià Benet S. . '' I Secretari accidental . ,,'"' dé «Trobada» ' . Permanent d'entitats d'Església» Barcelona
Change language