HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

More documents

Recommendations

Info

EL PSUC DEL BAIX LLOBREGAT, ESGARRIAT Eurocomunisme no, invasió ió soviètica, sí FRANCESC BAIGES «EscoltiI Vostè està d'acord amb això que diu el seu Partit de l'Afganistan?» Els alcaldes comunistes de diverses poblacions del Baix Llobregat hagueren d'explicar-se davant les nombroses trucades fetes a llurs ajuntaments després de la cinquena Conferència Comarcal del PSUC del Baix Llobregat. La Resolució Política d'aquesta Conferència comptava amb disset punts dels quals el segon i el sisè eren els més polèmics. Deien així: —La V a Conferència proposa la desaparició del terme «eurocomunista» dels nostres materials i es ratifica en l'expressió «socialisme en llibertat i revolució de la majoria» aprovada en el nostre IV Congrés. —La V a Conferència no s'oposa a la intervenció soviètica a l'Afganistan per la qual cosa desaprova la declaració del Comitè Central respecte a aquest tema. La decisió situava en una posició fràgil determinats comunistes de la comarca. Així per exemple, l'alcalde de Sant Feliu, Francesc Baltasar, topava amb la dificultat d'haver de conciliar l'esmentat acord amb la seva pertinença al Comitè Central. L'alcalde, clarament definit en la línia eurocomunista, que votà en contra de les dues resolucions i que veié com la seva candidatura al Comitè Comarcal era derrotada, ens manifestà la necessitat, que ell veia inevitable, d'explicar públicament «el desacord amb unes resolucions que estan en contradicció amb el IV Congrés i la III Conferència Nacional del Partit». Al contrari, el reelegit secretari general, Juan Muniz, ens digué que «no diem eurocomunisme però el que fem ós ratificar les conclusions del IV Congrés en parlar de socialisme en llibertat i revolució de la majoria». El cap del 14 PSUC del Baix Llobregat, que considerava desorbitada la reacció de la premsa, a més a més d'haver oblidat la resta de resolucions de la Conferència creia que «si bé es treu una paraula, l'esperit es manté». ' Alcaldes versus buròcrates En realitat, però, les discrepàncies entorn de les dues resolucions assenyalades foren grans, com ho demostra el resultat de les votacions. Amb 270 delegats, la primera va obtenir 127 vots favorables, 90 contraris i 11 abstencions i la segona 121 a favor, 113 en contra i 9 abstencions. Votacions apretades que, segons Francesc Baltasar, «s'haurien invertit si s'hagués celebrat un mes abans i ens hauríem evitat tots aquests enrenous». Efectivament, la radicalització dels comunistes del Baix Llobregat ha estat una realitat de fa un parell d'anys ençà. L'experiència model eurocomunista en una comarca del tot obrera, i que era l'obsessió de Santiago Carrillo, ha anat escorant-se cap a postures més radicals. Les raons d'aquesta evolució són de tipus divers, i no n'és gens aliena la conflictivitat laboral creixent de la comarca, els enfrontaments sindicals, les empreses en crisi,... «Hi ha una clara ofensiva prosoviòtica», sintetitzà Ignasi Riera, durant tres anys membre del Comitè Comarcal i actualment expulsat de l'Agrupació de Cornellà tot i que el Comitè Central no Dos comunistes del Baix: Joan Ramos, un «dur», i Ignasi Riera, un teuro» expulsat. ha acceptat aquesta exclusió. Per a| Ignasi Riera, d'eurocomunisme Vh*f quedat sense partit al Baix Llobregat degut a que des del IV Congrés hi ha hagut una involució burocràtica del partit». Francesc Baltasar compartia! aquesta afirmació ja que segons ell«4f majoria dels quadres s'han incorporat a càrrecs públics i les tasques d'eig tructuració del partit han passat a un segon terme propiciant-ne la radicali|| Al Baix, la redefinidó de lespostug res no ha afectat només els comunisj| tes ja que Convergènda Democràuca| fins fa poc en la línia més progressista^ d'en Miquel Roca, s'ha dretamtza| fortament. Tot i amb això, algunes a% dons havien anat fins ara en una m% contrària. És el cas de la condemn* feta pel Consell Comarcal de Goffl% sions Obreres 1 del .Baix aeis de Guerra de Praga g contra tuals txecs. Cal saber, però, que tai» A*
Carrillo, nia Pasianaria», Berlinguer i Gutiérrez aplaudeixen Veurocomunisme. Altres comunistes no ho fan. . , , . guerrillers afgans que no comptin amb l'ajut del PSUC del Baix Llobregat d'&quest acord, pres encara no fa un jBes, com de la unitat d'acció amb Ut »T a la comarca, hom pot responsabilitzar-ne el secretari genera v Carles Navales, home «euro» que, j&algrat estar en el bàndol derrotat en 188 votacions, formarà part de la nova «xecutiva. Per a Carles Navales «es «acta d'un fet aïllat provocat fonamentalment per la gent gran del partit £
Page 1 and 2: V '«V, ^ X·fcàtoffí' HOÏEXItlI
Page 3 and 4: Carta del director Volen jugar éu^
Page 5 and 6: Cartes a L'HOEA EL MONUMENT A GUIME
Page 8 and 9: tòria del club han passat coses qu
Page 10 and 11: iència barrejada paulatinament amb
Page 12 and 13: Els empresaris també li donen dine
Page 16 and 17: ^AJUNTAMENT DE PARETS ENCALLAT L'ur
Page 18 and 19: fJCD sembla entestada a provocar in
Page 20 and 21: per la invasió d'Afganistan, les a
Page 22 and 23: Els intents d'establir uns criteris
Page 24 and 25: La bicicleta de l'avi Amb el pas de
Page 26 and 27: LA CONSTITUCIÓ LI DÓNA TRACTAMENT
Page 28 and 29: L'ECONOMIA AL PARLAMENT DE CATALUNY
Page 30 and 31: L'AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA EN PERIL
Page 32 and 33: Cultura en joc JOSEP M,« CARANDELL
Page 34 and 35: Malgrat que els separava una vinten
Page 36 and 37: PI i$0 ./i Villalonga era un gran a
Page 38 and 39: Teatre L'hora dels Centres Dramàti
Page 40 and 41: Religió La recerca de la unitat, e
Page 42 and 43: Esports Natàlia Mas, una campiona
Page 44 and 45: 46 Criatures! NARGISSISME POTSER?
Page 46 and 47: 48 BÜmETÀïDlSÜBSCRiPGIÓl NOM i
Page 48 and 49: Tot fent camí ISIDRE AMBRÓS Els R
Page 50: wf / "• '• IS':' Et"/?' * - •

HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?