HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

EL PSUC DEL BAIX LLOBREGAT, ESGARRIAT
Eurocomunisme no,
invasió ió
soviètica, sí
FRANCESC BAIGES
«EscoltiI Vostè està d'acord amb això que diu el seu Partit de
l'Afganistan?» Els alcaldes comunistes de diverses poblacions del
Baix Llobregat hagueren d'explicar-se davant les nombroses
trucades fetes a llurs ajuntaments després de la cinquena
Conferència Comarcal del PSUC del Baix Llobregat.
La Resolució Política d'aquesta
Conferència comptava amb disset
punts dels quals el segon i el sisè eren
els més polèmics. Deien així:
—La V a Conferència proposa la desaparició
del terme «eurocomunista»
dels nostres materials i es ratifica en
l'expressió «socialisme en llibertat i
revolució de la majoria» aprovada en
el nostre IV Congrés.
—La V a Conferència no s'oposa a la
intervenció soviètica a l'Afganistan
per la qual cosa desaprova la declaració
del Comitè Central respecte a
aquest tema.
La decisió situava en una posició
fràgil determinats comunistes de la
comarca. Així per exemple, l'alcalde
de Sant Feliu, Francesc Baltasar, topava
amb la dificultat d'haver de conciliar
l'esmentat acord amb la seva
pertinença al Comitè Central. L'alcalde,
clarament definit en la línia eurocomunista,
que votà en contra de les
dues resolucions i que veié com la seva
candidatura al Comitè Comarcal
era derrotada, ens manifestà la necessitat,
que ell veia inevitable, d'explicar
públicament «el desacord amb
unes resolucions que estan en contradicció
amb el IV Congrés i la III Conferència
Nacional del Partit». Al contrari,
el reelegit secretari general,
Juan Muniz, ens digué que «no diem
eurocomunisme però el que fem ós ratificar
les conclusions del IV Congrés
en parlar de socialisme en llibertat i
revolució de la majoria». El cap del
14
PSUC del Baix Llobregat, que considerava
desorbitada la reacció de la
premsa, a més a més d'haver oblidat
la resta de resolucions de la Conferència
creia que «si bé es treu una paraula,
l'esperit es manté».
' Alcaldes versus buròcrates
En realitat, però, les discrepàncies
entorn de les dues resolucions assenyalades
foren grans, com ho demostra
el resultat de les votacions. Amb 270
delegats, la primera va obtenir 127
vots favorables, 90 contraris i 11 abstencions
i la segona 121 a favor, 113
en contra i 9 abstencions. Votacions
apretades que, segons Francesc Baltasar,
«s'haurien invertit si s'hagués celebrat
un mes abans i ens hauríem
evitat tots aquests enrenous». Efectivament,
la radicalització dels comunistes
del Baix Llobregat ha estat una
realitat de fa un parell d'anys ençà.
L'experiència model eurocomunista
en una comarca del tot obrera, i que
era l'obsessió de Santiago Carrillo, ha
anat escorant-se cap a postures més
radicals. Les raons d'aquesta evolució
són de tipus divers, i no n'és gens aliena
la conflictivitat laboral creixent de
la comarca, els enfrontaments sindicals,
les empreses en crisi,... «Hi ha
una clara ofensiva prosoviòtica», sintetitzà
Ignasi Riera, durant tres anys
membre del Comitè Comarcal i actualment
expulsat de l'Agrupació de
Cornellà tot i que el Comitè Central no
Dos comunistes
del
Baix: Joan
Ramos, un
«dur», i
Ignasi
Riera, un
teuro»
expulsat.
ha acceptat aquesta exclusió. Per a|
Ignasi Riera, d'eurocomunisme Vh*f
quedat sense partit al Baix Llobregat
degut a que des del IV Congrés hi ha
hagut una involució burocràtica del
partit». Francesc Baltasar compartia!
aquesta afirmació ja que segons ell«4f
majoria dels quadres s'han incorporat
a càrrecs públics i les tasques d'eig
tructuració del partit han passat a un
segon terme propiciant-ne la radicali||
Al Baix, la redefinidó de lespostug
res no ha afectat només els comunisj|
tes ja que Convergènda Democràuca|
fins fa poc en la línia més progressista^
d'en Miquel Roca, s'ha dretamtza|
fortament. Tot i amb això, algunes a%
dons havien anat fins ara en una m%
contrària. És el cas de la condemn*
feta pel Consell Comarcal de Goffl%
sions Obreres 1 del .Baix aeis
de Guerra de Praga g contra
tuals txecs. Cal saber, però, que tai» A*