HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

Els empresaris també li donen diners a
Jordi Pujol
Martín Villa o l'enemic públic número u de l'autonomia.
UCD NO VOL DEIXAR APLICAR L'ESTATUT
Frens al futur
5 ALBERT GARRIDO
La determinació presa per UCD d'alentir, per no dir aturar, el
procés autonòmic allà on encara no s'ha aprovat l'estatut
corresponent cobreix d'ombres el futur immediat català.
D'una banda perquè es pot preveure
un enduriment del Govern envers
tot allò que signifiqui descentralització,
i d'una altra perquè a Catalunya
el nou partit centrista pot convertir-se
en el fre d'una dinàmica a la qual bona
part de l'Administració s'ha adaptat
amb dificultats.
Dimecres passat l'ex-ministre de
l'Interior, Rodolfo Martín Villa, deixava
ben clar a les pàgines de «El País»
que té dubtes seriosos, desprès del referèndum
català, de «si la febre (de les
autonomies) ós fruit d'un clam popular
o de la classe política». Més clar,
l'aigua. En les mateixes declaracions
el destacat diputat assegura que es
donaria per satisfet si l'any 2.000
estigués completament estructurat
l'Estat de les autonomies, -la qual cosa
es pot entendre com un anunci que
UCD ha passat del festival de les
preautonomies a la política del comptagotes.
Fer si restava algun dubte sobre la
voluntat ucedista d'anar cap a les autonomies
tan a poc a poc com pugui
aquí està la dimisió del senyor Vicenç
12
Capdevila del seu càrrec de Director
General d'Administració Local. Capdevila
és home pròxim a les tesis de
l'ex-ministre, un dels homes de confiança
d'aquest, i ha estat mobilitzat
cada cop que dins mateix de les files
del centre català han sorgit moviments
insurreccionals excessivament
autonòmics.
Quan durant els esperpèntics preparatius
de la conferència provincial
de Barcelona d'UCD va aparèixer el
senyor director general va iniciar-se
una maniobra de contenció de l'autonomisme
folchista, el desenllaç del
qual ós innecessari comentar. Quan
va posar-se en marxa la unificació
centrista es diu, i sembla que té sentit,
que el senyor Capdevila Va inspirar a
més d'un i a més de. dos per barrar el
pas als entusiasmes dels senyors Carles
Güell i Joaquim Molins. Capdevila,
doncs, sembla l'encarregat d'accionar
el fre.
A càmara lenta
En aquests moments, cal
preguntar-se què pot significar això el
vint-i-u de març, quan amb les elec-vcions
celebrades, sigui quin sigui el;
partit que guanyi, haurà de tenir un ;
ull posat a les oficines centristes, lle-|
vat del cas més que difícil que guan-:
yin els mateixos centristes. Si fem cas 't
de les afirmacions gairebé diàries del
secretari general d'UCD, senyor Ra-3.
fael Arias Salgado, de l'entrevista que 'A
el ja esmentat diari madrileny ha fet i
al diputat Martín Villa, i dels comen-,7.
taris de passadís que es fan a la Dia- ^
gonal -seu de Centristes de Catalun-ç
ya— el desenvolupament de l'Estatut •
s'ha de produir com una política pro-f
jectada a càmara lenta. Ni el passat;
del senyor Anton Ganellas ni les ne-[A
cessitats centristes d'homologació na- ^
cionàl són suficients per tal de desdir i
al Govern, per fer que siguin inapre-j
ciables les conseqüències que fi^'f!
ment el partit dels senyors Güell i Mo-;|
lins no hagi entrat en el nou col·lectiuj
CC-UCD. 'ff
Fins i tot cal preguntar-se quines j
poden ser les conseqüències pre-elec- J
torals i electorals de l'episodi de re-f
tardament autonòmic. Hores d'ara pot|
suposar-se que a les casernes de ïes^candidatures
dites de l'emigració elsestrategues
estaran pensant la mane-||
ra de treure partit de la maniobra go-?j
vernamental. Aquesta possibilitat nO|?