HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

More documents

Recommendations

Info

^AJUNTAMENT DE PARETS ENCALLAT L'urbanisme, cartera clau als consistoris JOAN CATÀ L'ajuntament de Parets és en un cul-de-sac. El centre de la discussió rau en l'urbanisme i les obres •municipals. La resta són qüestions de tràmit. L'alcaldia la té Rosa Martí, cap de la Unió d'Esquerres, mentre l'ex-alcalde franquista Mateu Grau encapçala l'oposició. La dreta a la majoria de poblacions catalanes ha intentat sempre que ha pogut adjudicar-se la cartera d'urbanisme, fossin quins fossin els resultats de les eleccions municipals. I Parets, ciutat vallesana amb prop de nou mil habitants, no n'ha estat una excepció. El consistori de Parets, format per tretze regidors (6 d'Unió d'Esquerres, 5 de l'Agrupació Electoral Independent, 1 d'UCD i un de CDC) elegí com a alcaldessa Rosa Marti de la Unió d'Esquerres. Malgrat les intenses gestions Mateu Grau, cap de llista dels independents, no assolí per a la seva candidatura el necessari vot d'Armand Messeguer, regidor convergent, tot comptant ja amb el si del regidor ucedista, el qual fa poc ha presentat la dimissió irrevocable. El repartiment de carteres partia d'una premissa bàsica per a l'Unió d'Esqueres (formada per PSC, PSUC i independents). La dreta no podia tenir accés a la cartera d'urbanisme. Ja n'hi havia prou amb el desgavell fet per Mateu Grau durant els set anys d'alcalde. Investigació sobre " l'ex-alcalde Justament l'esquerra de Parets té intenció d'obrir una investigació a fons sobre un expedient de compra d'uns terrenys de la Indústria Linera del ram tèxtil per Mateu Grau l'any 71. La compra del «Camp de les peces», aquest és el nom del terreny, es produí quan Mateu Grau havia deixat el càrrec de regidor, i poc 16 abans que fos nomenat alcalde. En iniciar-se l'any 72 l'expedient de plusvàlua del terreny, sorprenentment, quedà aturat; hi ha qui comenta que fou amagat. Tres anys després l'interventor municipal va posar sobre la taula en una Comissió Municipal Permanent, sembla que sense que Mateu Grau ho sabés, els papers de l'expedient. L'expedient deixava clar que l'alcalde devia al consistori 997.000 pessetes. L'alcalde, però, hi posa mà. Més tard l'interventor es desplaçà de població. Ja l'any 77 l'arquitecte municipal fa una valoració nova que deixa la xifra en 444.000 pessetes. Bo i això Mateu Grau presentà recurs al·legant que el terreny és sòl agrícola. No s'acceptà. Finalment l'embolic s'acabà pagant el gairebé mig milió de pessetes, però, això sí, sense recàrrecs. Quin casal, renoi! Mateu Grau no es pensava que la democràcia li faria abandonar la butaca d'alcalde. La seva campanya electoral des del càrrec era immillorable. Dies abans de la consulta del 3-A s'inaugurà el casal de «Can Oms», obra d'un cost aproximat als 20 milions de pessetes, que desequilibrà els pressupostos municipals de totes totes. I és més, sembla que l'obra s'aixecà sense que existís cap projecte ni cap pressupost, la qual cosa la faria il·legal, segons han manifestat a L'HORA fonts acostades a l'Unió d'Esquerres. L'ex-alcalde ataca com sigui a l'ajuntament. Fa poc amb l'ajut inesti- L'alcaldessa Rosa Martí vol obrir una investigació sobre l'ex-alcalde Mateu Grau. • $t • ' •$ mable de la dretana «Revista del Vallès» féu unes explosives declaracions sota el títol «Dictadura en Parets». Textualment deia «(Cremat?) Ho estic; aquesta ós la pitjor dictadura que he vist a Parets, poble que és el meu i al qual sempre he volgut servir». Més tard assenyalà que les acusacions que llança pel poble l'alcaldessa seran contrarrestades, «en defensa del meu bon nom actuaré jurídicament contra els responsables». Del que no diu res és de les querelles que l'alcaldessa ha presentat per presumpta amenaça de mort, contra Mateu Grau segons explicà Rosa Martí. j La resposta de la Unió d'Esquerres a les declaracions de l'ex-alcalde no s'ha fet esperar. En un full repartit al poble comenten «Dictadura, Sr. Grau, és dirigir l'Ajuntament com ho va fervostè al llarg dels anys.i sense oposin, ció de cap mena, com qui mana en finca pròpia». ; f El traspàs al conglomerat^ dindependents-UCD del regidor COM vergent ha deixat en minoria la Unió d'Esquerres. L'Ajuntament, per tant,, resta completament obstaculitzat. Ro- • sa Martí, l'alcaldessa, afegí també que «no ens cansarem, ells volen que ens en fastiguegem i pleguem però resistirem. L'elecció és per quatre. anys». . -. Jfl fl Els tres anys que queden no seran* un camí de flors i violes. • • •#.
UCD CADA COP MÉS A LA DRETA El desgast que no s'atura •:'', . - • 1 PEDRÓ ALT ARES got d'aigua, si bé la presència de Miguel Àngel Aguilar davant d'un jutge • . ,. ' * , . - « , militar planteja altre cop el tema deia : Realment, no pot dir-se que la relativa fi de les vacances unitat de jurisdiccions que la Consti-' parlamentàries (relativa perquè el ple del Congrés de la setmana tució estableix. No sembla, efectivapassada ha estat extraordinari) hagi suposat una injecció '. ment ' lò 8 ica la intervenció de lajurisd'optimisme en els decandits ànims polítics. àicci6 c . ast ^ ens e pel que és, en el cas r I es comprèn. Amb la ressaca que sempre queda després dels rumors, ràpidament desmentits, d'un intent de cop, amb l'ensenyament de tot el país paralitzat i al carrer, amb durs enfrontaments laborals i amb el tema de les autonomies coma focus de fricció constant, la setmana ha estat de les que no passen precisament desapercebudes. I, a més a més, la tempesta desfermada sobre aquest increïble lloc anomenat Frado del Rey, mostrari inacabable de misèries, corrupcions i incapacitats polítiques i administratives. Tot un espectacle que els voltors de la democràcia observen amb goig indissimulat. Tota una juguesca, tanmateix, per als qui creuen que, malgrat tot, la democràcia és el pitjor sistema de govern... si s'exclouen tots els altres. Perquè, en definitiva, la crisi que s'evidencia al carrer no és la crisi del sistema, sinó la dels seus governants. La qual cosa és molt diferent. r &*jffi$£^ Fraga ja no critica tant als centristes , que existeixi delicte, un tema que El síndrome que no s'atura L'ambient era relativament tranquil divendres dia 25 de gener quan «piario 16», diari que sempre s'ha distingit pel seu interès pel fenomen militar, publicava a quatre columnes a Primera plana un titular que feia referència a un intent de cop. Els teletips J>8. van encallar i els telèfons de la Vi- «a Y Corte restaren bloquejats de l'esglai. Des de la famosa, i mai no ada- ^da del tot, «Operació Galàxia», la classe política no havia rebut un sooressalt així. El relleu del general Tottes Rojas al cap de la Divisió Cuirassada Brunete, un dels llocs amb més Poder real dintre la jerarquia militar, 1 arrest a Melilla del capità Tormo Rico, tenien, segons el diari madrileny, relació amb el suposat intent de cop. Segons sembla, el capità en qüestió hauria parlat a alguns dels seus companys d'un extens pla, considerat després per fonts militars oficials com esbojarrat i incoherent, que incloïa la presa del Palau de la Moncloa per la Brigada paracaigudista i el control de Madrid per la divisió cuirassada Brunete. El desmentit del govern fou fulminant i Miguel Àngel Aguilar va ser cridat a declarar dues vegades davant la jurisdicció militar. Els partits polítics s'afanyaren a fer declaracions sobre l'exemplar comportament de l'Exèrcit en el període de transició i els nervis, que aquesta vegada no es van notar tant, van baixar de manera immediata. Tot quedà en una tempesta en un atany a la llibertat d'expressió. Èl ' processament d'Aguilar plantejaria la* pervivència, a l'Espanya post-constitucional, d'un cert grau d'interven- " cionisme militar en afers estrictament civils, com és el que fa referència a la llibertat de premsa. - - :; '; Tot i això, el fet més greu, sigui , quin sigui el grau d'inversemblança r dels fets, és la pervivència d'aquest «síndrome de cop» que periòdicament tenalla l'activitat política i recorda que la democràcia encara és lluny de ser sòlidament instal·lada al nostre país. La classe política torna a pren- "'•' dre consciència que els dits «poders fàctics» existeixen i altre cop resorgei-, xen els vells fantasmes i la possibilitat de maniobres desestabilitzadores. Que es tracti d'una possible faula gairebé, és el menys important. Allò important r 17
Page 1 and 2: V '«V, ^ X·fcàtoffí' HOÏEXItlI
Page 3 and 4: Carta del director Volen jugar éu^
Page 5 and 6: Cartes a L'HOEA EL MONUMENT A GUIME
Page 8 and 9: tòria del club han passat coses qu
Page 10 and 11: iència barrejada paulatinament amb
Page 12 and 13: Els empresaris també li donen dine
Page 14 and 15: EL PSUC DEL BAIX LLOBREGAT, ESGARRI
Page 18 and 19: fJCD sembla entestada a provocar in
Page 20 and 21: per la invasió d'Afganistan, les a
Page 22 and 23: Els intents d'establir uns criteris
Page 24 and 25: La bicicleta de l'avi Amb el pas de
Page 26 and 27: LA CONSTITUCIÓ LI DÓNA TRACTAMENT
Page 28 and 29: L'ECONOMIA AL PARLAMENT DE CATALUNY
Page 30 and 31: L'AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA EN PERIL
Page 32 and 33: Cultura en joc JOSEP M,« CARANDELL
Page 34 and 35: Malgrat que els separava una vinten
Page 36 and 37: PI i$0 ./i Villalonga era un gran a
Page 38 and 39: Teatre L'hora dels Centres Dramàti
Page 40 and 41: Religió La recerca de la unitat, e
Page 42 and 43: Esports Natàlia Mas, una campiona
Page 44 and 45: 46 Criatures! NARGISSISME POTSER?
Page 46 and 47: 48 BÜmETÀïDlSÜBSCRiPGIÓl NOM i
Page 48 and 49: Tot fent camí ISIDRE AMBRÓS Els R
Page 50: wf / "• '• IS':' Et"/?' * - •

HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?