HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

L'arbre de l'alta muntanya ja no té saba nova.
els GAP decidiren transformar èn funció
d'uns criteris flobals mantinguts
des de sempre aquesta llei anomenada
«Llei d'Economia de Muntanya».
Sobretot una vegada conegut públicament
l'avantprojecte. ^ 4; ; -^
El comentari dels GAP a l'avantprojecte
té dues parts. Una valoració
positiva de la iniciativa ja que obre un
conjunt d'idees bàsiques amb la voluntat
que es faci quelcom per les àreees
de muntanya. I un crit d'cinacceptable»,
com a punt de partida per a
una legislació de muntanya en pretendre
una excessiu protagonisme d'ICO-
NAr un desconeixement del procés autonòmic,
i deixar grans dubtes sobre
la seva operativitat.
Els GAP discuteixen amb les unions
de pagesos de Catalunya, Navarra i
l'Aragó l'avantprojecte i articulen com
a resposta un document: «Bases per a
una Üei d'Agricultura de Muntanya».
Nou punts conformen aquestes bases
entre els quals destaquen la selecció i
la millora de la ramaderia, l'ordenació
i intensificació del sòl agrícola, el
suport a les explotacions de muntanya,
la potenciació del cooperativisme i
el control de la política forestal. :
A finals de desembre de l'any passat
es filtra el quart esborrany de l'avantprojecte,
el qual rebaixa el protagonisme
d'ICONA, i té amb més consideració
les autonomies. Però cqntinua
sense convèncer» ,- •.
En un intent de disminuir l'oposició
al projecte el Gabinet Tècnic del Ministeri
d'Agricultura sol·licita oficiosament
una entrevista amb els GAP. Els
estaments oficials es mostren recep-.
tius. S'ha realitzat un nou esborrany,
el cinquè ja, que potser podria incorporar
elements nous que els GAP consideren
positius. "
Set punts innegociables
En aquest estira i arronsa els GAP
ban deixat clars els seus set principis
irrenunciables per a acceptar la llei:
que el títol no sigui confús, sinó clar,
per tant seria bo «Llei d'agricultura de
muntanya»; que el preàmbul faci referència
a la necessitat de l'esmentada
llei-marc; que es tingui en compte l'existència
dels ens autonòmics; que sigui
una llei concreta; que deixi clar a
qui afecta, un bon redactat serià «a
tots els qui treballen directament, físicament
i personalment la terra i el
bestiar sense* cap limitació»; que no
s'oblidi el problema dels equipaments
i formes d'adjudicació de les pastures
de muntanya, l'ús agrícola de la terra
mecanitzable, i la preferència de les
zones d'alta muntanya en totes les
lleis agràries noves; i que es pugui implicar
a d'altres ministeris en els
plans d'actuació del sector.
Dels contactes 9 amb l'administració
central els GAP n'han mantingut informada
la Generalitat. L'Estatut determina
com a competència exclusiva
da la Generalitat els «monts, aprofita-
* ments i serveis forestals^ vies-pecuàries
i pastures, espais naturals protegits
i tractament especial de zones de
muntanya». -
Serà tasca, per tant, del nou Parla-'
ment de Catalunya l'endegament d'un
seguit de lleis referents a l'alta muntanya
catalana. Aquí a Catalunya,
opinen els GAP, la feina s'hauria de
començar per una llei-marc. D'aquesta
manera es començarien a posar fonaments
a l'alt Pirineu. Amb una
imatge crua d'esqueixament del teixit
social i de perduració d'economies de
pura subsistència física, l'Alt Pirineu,
s'encamina si no s'hi posà fre, a ser,
en uns anys, el desert de Catalunya.
• \
.•••• a • ; ' -
BARNA
HOUSE
un idioma
no «s'aprèn»,
s'adquireix
j-S^3Sjftj^í^| : ífff'l'íl-^ jííiSSÀ Jífli ""^
france|
alemany
espànyòl
. •vv.·o· HORARI:-^^- • ?v " :
De les 9 del matí a les 10 de la
n l t . .,••• •• •...,,..:" ;_•• r . . . t v v . -
GRUPS MOLT REDUÏTS
PROFESSORS NADIUS I PRO-
FESSIONALS ,: ;
PREPARACIÓ EXÀMENS OFI-
CIALS ••,•-:.• •.,.-:.
RESERVI ARA LA SEVA PLAÇA
PER ALS CURSOS DE GENER.
INFORMÀTICA :;
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
ROSELLÓ, 263, METRO DIA-
GONAL, ENTRE PG. DE GRA-
CIA I RAMBLA CATALUNYA
TELÉF. 218 78 46.
,*<
27