HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

Cartes a
L'HOEA
EL MONUMENT
A GUIMERÀ
Molt Sr. meu:
Permeti'm que li exposi ei
següent cas: ,
Cap els anys 1922-24
uns patricis barcelonins varen
iniciar una subscripció
per a recollir els diners necessaris
per a poder erigir
un monument a Àngel Guimerà.
Margarida Xirgu va fer
una representació de «Maria
Rosa» amb Enric Giménez a
fi de destinar la recaptació a
l'erecció del monument a
Àngel Guimerà.
Ara bé, han transcorregut
60 anys de l'inici del monument
a Guimerà i el monument
no s'ha pogut aixecar.
Ni Gassol, conseller de
Cultura en temps de Macià,
ni en temps de Companys,
ni quan fou delegat de Cultura
del nostre municipi dòn
Joan de Sagarra, rio feren
res pel monument.
No podríeu, en la vostra
interessant revista, dir quelcom
que despertés lés nostres
actuals autoritats per
acabar aquest afer?
0 haurem d'esperar que
el monument a Guimerà sigui
inaugurat per gent de fora
de casa, com el de mossèn
Cinto, que el varen haver
d'Inaugurar Alfons XIII I
Primo de Rlvera?
Dispensi si sóc Indiscret,
Però la vostra mediació podria
tenir eficàcia. Gràcies.
Vostre llegidor,
Antoni Clapés I Alsina
Barcelona
SI A
L'ACORD MARC
Senyor Director:
Voldria contestar la carta
pareguda en el núm. 45
amb el nom «Ni Estatut del
Treballador nï acord-marc» í
signada per* Josep Fernén-;
dez Vicente, de Tarragona.
Em sembla increïble que
algú pugui dir que l'acord
marc és tina derrota per als
treballadors, si no és fent
servir demagògia de la més
barata. Considero que l'acord
marc és un pas endavant
molt important per a la
classe obrera, i més si tenim
present la greu situació eco-.
nòmica que travessa él país.
M'agradaria que aquest senyor
em demostrés amb arguments
sòlids per quò l'a- ,
cord marc ho és vàlid. Que
em digui en quin conveni al
marge de l'acord marc s'ha
aconseguit un millor resultat.
Si ho és així, que s'estalviï
les acusacions gratuïtes.'
, - • -- '.
. i encara em sembla més.
inversemblant que digui en
la carta que «no té nom fer
pactes amb la patronal». I.
quò és un conveni, qualsevol,
sinó un pacte amb la
patronal? 0 és que ell n'hi .
diu una altra cosa?
Desenganyem-nos: no es
superarà el 16 per cent
d'augments de salaris per
més que hi fem. I ós molt
interessant que temes,conflictius
com l'absentisme, les
hores extraordinàries i la incidència
dels treballadors èn
ef control de la producció
passin a ser matèria de conveni
i, per tant, de negociació,
per primera vegada. En
aquest sentit recomanaria 8
Josep Fernàndez que es
llegís l'article d'Isidor Boix
aparegut en aquest setmanari.
i vull aclarir, per a desviar
suspicàcies, que sóc un treballador
com qualsevol altre
i que estic sindicat
Gràcies. " ••: /
Pere Rodríguez Vea
Gavà (Baix Llobregat)
\ \
Des de fa molts segles hi
ha a l'Església dues corrents:
la de l'aparell institucional,
que ha pretès expressar
l'Evangeli a través de
. dogmes, preceptes i cànons;
i la corrent profètica que a
cada moment històric ha
procurat interpretar el missatge
de Crist sense condicionaments.
En aquesta perspectiva;
«Trobada» no pot deixar
d'admetre que ta postura de
l'aparell eclesiàstic actual en
front de les «desviacions»
d'aiguns teòlegs, és coherent
amb la seva pròpia essència,
car és en joc la raó
de la seva existència. ,
Però, és que només
l'Església institucional posseeix
tota la veritat? Es que
està equivocat tothom que
no està d'acord absolutament
amb la doctrina oficial?
«Trobada» creu que ningú
no posseeix tota la veritat, i
que cal continuar cercant-la
entre tots, amb l'únic objectiu
de ser cada vegada més
• • -.. s r-'--' :r f í\-i r } \
fidels al missatge alliberador
de Crlst. , :
Per això, des de dins de
l'Església, de la qual ningú :
no óns pot exclouré, però.-,
absolutament fora de l'apa- ~
rell eclesiàstic institucional,
pensem que els cristians que
hem anat madurant la nostra ,
fe, cal que donem el seu just
valor a les manifestacions
de poder de l'apàrefl jéràr- :
quíc de l'Església, i constatem
que des de T«Humariae 'vitae»,
la credibilitat d'aquest
aparell ha sofert una
progressiva deterioració, que ^
pensem que és providencial, .
ja que la pot tornar poc a
poc a la seva funció de ser- ,
veí a la comunitat, un cop
despullada de tót poder.
«Trobada» entén, d'altra
banda, que seria simplificar
la qüestió la divisió rhàniquea
entre bons i dolents.
Cal recordar que Joan XXIII
và ser el cap de l'Església .
institucional. De fet eil va
posar la llavor per transformar
l'aparell eclesiàstic én
ministeri de servei, i và donar
nova força a l'església
profètica. Després, però, la
supervivència de l'aparell ha
exigit un retrocés, dissimulat
en temps de Pau Vi, i fiar
grant en l'actualitat, què l'ha
obligat a prendre posicions
dogmàtiques irreductibles.
«Trobada» desitja de tot
cor que l'Església esdevingui
cada vegada més una sola
comunitat, amb diversitats
de carismes però amb una
única preocupació: la fidell-i
tat al missatge de Crist. Els
qui formen «Trobada», lluitarem
i pregarem- per
aconseguir-ho. • ,„ ,
. ;,".' Sebastià Benet S.
. '' I Secretari accidental
. ,,'"' dé «Trobada»
' . Permanent
d'entitats
d'Església»
Barcelona