HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

Religió
La recerca
de la
unitat,
entelada
JOSEP BIGORDA
A mitjan gener, arreu del món, les
Esglésies i confessions cristianes refresquen
la seva memòria i la seva
consciència per mirar de refer la unitat
esquinçada al llarg dels segles pel
cisma d'Orient, per la reforma luterana,
per l'autonomia anglicana...
Val a dir que, des del Concili Vaticà
II ençà, les relacions de l'Església catòlica
amb l'Ortodòxia, amb el món
protestant, amb l'Església anglicana,
etc. han estat d'allò més cordials.
Queden lluny les llargues etapes de
recels i d'hostilitats. Des de tots els
costats, hom malda per avançar conjuntament
-ecumènicament- vers la
superació de les divisions irreductibles
que cremen la pell cristiana.
Enguany, però, la setmana per la
unitat dels cristians s'ha vist entelada
per les incidències que tenen sobre el
moviment ecumènic la sanció d'un
dels teòlegs catòlics, de signe més
ecumènic, Hans Küng, i el fre posat
recentment a . l'ecumenisme sense
fronteres de l'Església holandesa.
No es tracta, segurament, d'un incident
fatal. Però, potser seria ingenu
d'amagar-ne les repercussions.
Per això, avui voldria donar entrada
a alguns testimonis representatius
del moviment ecumènic, tocats per les
reaccions negatives dels fets esmentats.
Arran de la decisió romana sobre
Hans Küng, el Consell Ecumènic de
les Esglésies va pronosticar la manifestació
de «repercussions ecumèniques
immediates» (21.12.1979).
El pastor Lukas Vischer, una de les
veus més autoritzades del Consell ecumènic
de les Esglésies, ha dit que les
darreres condemnacions de Roma són
«del tot lamentables, per a nosaltres
els protestants». Afegeix més endavant
el servei ecumènic prestat pel
teòleg Hans Küng i diu: «Per aquesta
42
La decissió deWojyla sobre Hans Küng ha
tingut més repercusió de la esperada pel
Vaticà.
raó, Küng podia ésser tan exigent respecte
de les Esglésies reformades* Podia
parlar amb un llenguatge que cap
altre teòleg catòlic no hauria pogut
permetre's. Ell ens ha convidat a repensar
la tradició de l'Església catòlica
romana i sobretot a reflexionar sobre
tot allò que nosaltres hem perdut
potser durant els segles de separació...»,
I acaba la seva intervenció
així: «La decisió romana enfortirà una
tendència conservadora en totes les
Esglésies. Temo que no sigui una crida
als gossos zeladors de la hi#er-ortodcoda,
i un estímul per als esperits
sectaris que per tot arreu hi veuen
desviacions. Hom pot esperar que d'ara
endavant els teòlegs catòlics seran
molt menys creadors en el diàleg ecumènic».
Una mesura del recel que ha provocat
el fet Hans Küng la dóna el professor
Sergio Hostagno, de la facultat de
Teologia de l'Església evangèlica valdense,
amb aquestes paraules:
«L'Església catòlica ens recorda que
qualsevol recerca ecumènica ha de tenir
present el fet del papat i de la infal·libilitat.
És necessari, doncs, que
nosaltres, els protestants, sapiguem si
el secretariat per la unitat dels cristians,
quan redacta documents amb
nosaltres, està fent la política eclesiàstica
respecto de nosaltres, o bé si
està fent conjuntament la recerca
ecumènica».
El raïm de testimoniatges que he
recollit és una mostra de la tensió que
s'ha provocat. Tothom desitja, però,
que no es donin altra vegada, per part
de Roma, passos irreversibles. •
Art
Sheerin,
l'espaicom
a suport
MARIA-JOSEP COROMINAS
,m
Aquests dies és possible de visitar a
Barcelona dues exposicions simultà-/
nies de Jerry Sheerin, una a la Galeria
Ciento, l'altra a la Fundació Miró.
La de la Fundació Miró és bàsicament
un environament que juga amb
l'espai real i emprea elements cinètics
com superfícies acolorides que vibren
o es balancegen. <
És un treball que té un caràcter experimental
perquè està fet d'una manera
tridimensional i en dimensions
gairebé urbanístiques. Sembla que cal
considerar-lo com una explicació d'allò
que en realitat és la pintura com a
obra acabada. .•'•••:, i; -U'
La confluència entre la pintura i
aquest espai real s'explica per la trajectòria
de la seva carrera personal.
Va tenir una etapa brillant com arquitecte
i urbanista, després d'haver estudiat
al costat de professors proce-^
dents del Bauhaus i entre altres coses;
va treballar al costat de Kenzo Tange
en el projecte de reconstrucció de
Skopje, promogut per l'ONU i que va,
obtenir el primer premí. X :
L'any 1969 va representar un canvi
radical en la seva vida. Des del
punt de vista de l'actitud profesional
va abandonar l'arquitectura i Turba-:
nisme per a dedicar-se a la plàstica:
pura. •'•*.
Des del punta de vista de l'actitud
vital, va abandonar l'apassionament
proselitista per una línia personal.;
Des del punt de vista ambiental, va
canviar el seu pals altament tecnificat ;
(USA) per un de molt més primitiu.
(l'Estat espanyol). "I·'s
La seva pintura actual ós molt interessant
i posa en evidència el seu element
principal que és l'espai, encara |
que hi hagin tants elements conBtructius
i cromàtics. , -^'
En aquest sentit és molt adequada,
l'expressió que ell fa servir: