HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

La bicicleta de l'avi
Amb el pas del temps, el seu avi li
va regalar una bicicleta construïda
l'any 1909.
Quan la va tenir entre les seves
mans, el primer que va fer va ser...
Anar a cercar fòssils. «Amb aquell noble
velocíped vaig recórrer totes les
collades més importants dels Alps,
Va néixer a Villach, Àustria, el 16
de març de 1932, llicenciat l'any
1955 en economia i comerç per la
universitat de Viena. De 1963 a
1968 va donar classes de la seva especialitat
a l'escola laboral Frenden
de Salzburg.
Al llarg dels anys en els quals va
estudiar a l'institut va anar adquirint
un profund interès per la natura
i per les exploracions;
fou precisament
això el
que va fer que
durant els anys
d'universitari dugués
a terme
nombroses expedicions.
Ben
aviat però, es va
adonar que l'activitat
acadèmica
no l'interessava
gens; fet aquest
que el va decidir
a deixar l'escola.
Tot seguit va obtenir
el diploma
Kurt Diemberger. de guia ^ e8
va especialitzar en fotografia i va
començar* a dur a terme la feina de
cameraman. El seu nom va lligat a
nombroses expedicions extra-europees,
que l'han dut, entre altres, a
conquerir cinc muntanyes de més de
vuit mil metres. Broad Peak (8.047
m.), primera ascensió (1957). Daholagiri
(8.222 m.), primera ascensió
(1960). Makalu (8.481 m.) i l'Everest
(8.848 m.) l'any 1978 i el Gasherbrum
II (8.035 m.) l'any 1979. Ha
efectuat tres expedicions a Groenlàndia,
dues a l'Àfrica i dues a l'Hindukush.
Tota aquesta activitat alpinística
i fotogràfica que ha realitzat,
fa que, constantment, hagi de
donar conferències, tant a Europa
APUNTS BIOGRÀFICS
passant per Àustria, Suïssa e Itàlia...
Però ara ja no la tinc. La vaig deixar
a l'estació per dos dies, sense cadenat,
com de costum. Quan finalment
me'n vaig recordar ja no hi era. Encara
ara, no aconsegueixo explicar-'ho.
Perquè el cert ós que ningú no sabia
manejar-la. Potser és al lloc d'honor
d'algun museu de vehicles antics. 0
potser algun dia en descobriré un boci
en una exposició d'art "pop".»
com a Amèrica. Parla correctament
l'italià, l'anglès, l'austríac, el francès,
el castellà i el català. Part de les
seves impressions i experiències les
ha descrites en el seu llibre «Entre
zero i vuit mil metres», el qual s'ha
traduït a vuit llengües, el català entre
elles.
La seva activitat fotogràfica l'ha
portat a una col·laboració contínua
amb la «Leitz di Wetzlar». Els seus
treballs fotogràfics han estat publicats
a tots els periòdics austríacs importants.
L'any 1971 va obtenir el
primer i segon premi en el concurs
internacional de fotografia d'alta
muntanya, celebrat a Mònaco.
Membre de l'expedició francesa
de 1978 a l'Everest, va fer el film televisiu
«Everest- 78». En aquesta ocasió
Kurt Diemberger, a part de filmar
tota l'acensió per sobre dels sis
mil metres d'alçada va aconseguir,
també, realitzar el primer film amb
so original i sincronitzat al cim de
l'Everest.
La seva activitat de cameraman
ha reeixit mercès a la col·laboració
contínua amb la televisió austríaca i
amb la casa productora «München-
Film», amb el realitzador italià Cario
Alberto Pinelli. - ^
Alguns exemples deia seva activitat
cinematogràfica són: el film «Im
ewigen-auf den Spuren Alfred Wegeners»
i «Imaka im Groenlàndia». Així
com tota una sèrie de programes de
TV sobre Escandinàvia, Terra Nova,
Labrador, Lima, Cusco, el riu Mariti
a l'Amazonas i diversos documentals
sobre l'Hindukush, l'Etiopia i l'Himalaia.
Amb la pel·lícula «Mont
Blanc -l'aresta de Peuterey» va
guanyar el primer premi al festival
de Trento, sobre cinema de muntanya.,
. • ..•...-.• •• | -
—Però com va ser que vas començar
a pujar muntanyes? . jj
«Això encara no m'ho sé explicar,]
em va passar un dia que volia cercar
cristalls, jo ja m'apropava al lloc que;
m'havien indicat que en trobaria i de
sobte vaig canviar el meu itinerari pel;
que portava al cim. Per què? Ben bé
no ho sé. Encara avui dia no sé per
què però hi vaig. Sempre hi vaig. À
Recordo molt bé la primera ascen-f
sió que vaig fer, com a tal. Era una:
tarda qualsevol, jo em trobava al peu
del Gross Glòckner, i no sabia ben bé -
com, però d'alguna manera aconseguiria
escalar-lo...» I efectivament,
l'endemà de bon matí, amb el seu.
«equip per glaceres», una jaqueta i uns
pantalons curts de pell a prova de tot
i unsgrampons que 11 havien deixat
va assolir el cim més alt d'Àustria, el
Gross Glòckner amb els seus 3.800
metres d'altitud. ; ;
Però, amb el decurs dels anys què'
s'ha anat fent d'aquell xicot que tot
buscant cristalls de roca va esdevenir;
alpinista? ;
«Doncs aquell jove, s'ha convertit en
un home de quar anta-vuit anys, de com-'
plexió més aviat forta, i amb un xic
menys de cabell què vint anys enrera.,
Crec que essencialment no he canviat
gaire, encara sóc tan caparrut com
abans. Quan tinc una idea, ja la considero
feta, puix que no hi ha ningú que
me la pugui treure del cap.» Ara bé,
malgrat tenir el cap dur, és una persona
molt sensible, un xic sentimental .
i que frueix de poder viure els seus
somnis i transmetre'ls als altres.
Al poc temps de dedicar-se a alpinisme,
Kurt Diemberger ja s'havia es- '
pecialitzat en les grans parets nord i ,
sentia, a més, una certa predilecció :
envers els itineraris de gel. Aquestes i
van ser les principals causes per les <
quals Hermann Bühl el va escollir per
formar part de la seva expedició al
Broad Peak (8.047 m.) a l'Himalaia. ;
És així, com només amb vint-i-cinc^
anys, va assolir el seu primer cim de •*
més de vuit mil metres; fent el darrer ,
tram, sense oxigen, dues vegades, l'una
tot sol i l'altra acompanyat en Her- f
mann Bühl. '.'.'. '/
El món és molt
interessant
-,
Tres anys més tard, l'any 1960
petjava en companyia d'Albin Sc ^ 81
íbert i el sherpa Nawang Dorje, el