HOÏEXItlIiC^ TOT - Atipus

tòria del club han passat coses que
han fet pensar el pitjor considerant el
moment en què es produïen els fets.
El popular «Charly», com el denomina
l'afeccionat en els moments de
més decidit entusiasme, sembla haver
oblidat que ha de passar per la consulta
mèdica. Es troba relaxat i el
problema de la seva lesió d'abductors
que li ha impedit viatjar a Nottingham
sembla no amomarlo massa. «No
ho cregueu. Em sap molt de greu perdre'm
el primer partit de la Supercopa.
Tothom qui em coneix l?é sap que
els partits d'aquestes característiques*
són els que van bó al meu tarannà de
jugador».
Aquest és, precisament, el tema que
ara ens preocupa. En Rexach ha estat
sempre un futbolista polèmic. Amb el
suport incondicional d'uns ha estat,
en canvi, discutit per altres sectors.
Qui té raó? «Aquesta és una qüestió *En el tema dels àrbitres en sortirem molt perjudicats»
En opinió d'en Fusté
REXACH, EL JUGADOR
CATALÀ DE LA DÈCADA
Per tal de donar una valoració
tècnica i, fins i tot, humana
del que ha representat en Carles
Rexach al Barca, L'HORA ha demanat
l'opinió a un ex-company que
el coneix profundament i que des de
l'exercici de la critica l'ha defensat
moltes vegades.
«Jo crec —diu en Fusté— que Carles
Rexach és el jugador català mes
significatiu de la dècada 70-80. No
n'ha sortit cap com ell i, ara mateix,
no se'n veu el substitut. Hi ha un
noiet, al Barcelona Atlètic, que es
diu Barris, que s'hi assembla molt,
però, és clar, s'ha de veure encara la
seva evolució».
«Charly, com li diem els amics i,
gairebé tota la gent, ha estat i encara
és una veritable estrella del futbol.
Pocs jugadors a la història del
Barca tenen el seu talent i, sobretot,
la seva qualitat. És el millor jugador
que he conegut en el domini del desplaçament
de pilota amb els dos
peus. Sap veure l'espai lliure on llançar
la «bimba» com ningú. Té, a més
à més, precisió, intuïció i és molt
més ràpid del que la gent creu perquè
concep el futbol amb molta velocitat
mental.»
«Comparant-lo amb en Luisito
Suarez, jo diria que aquest era un
home que jugava més bé al futbol
sense pilota, desplaçant-se als espais
més adients, per fer el passi amb eficàcia
al company millor situat. En
Carles és mes habilidós amb els dos
' peus i juga més amb la pilota. És un
espectacle per als entesos i la millor
mostra de l'escola catalana de futbol.»
«Ell, com d'alguna manera Marti
Filosia, ha estat acusat de fred. És la
critica que se li fa, però també la seva
gran virtut, que un jugador d'un
equip gran necessita en els moments
crítics. I insisteixo que ós molt
menys lent -a en Marti Filosia li
passava igual, puix per la seva alçada
semblava més lent del que ho era
en realitat- que d'altres que corren
molt i no arriben enlloc.»
«En qualsevol cas Rexach ha estat
una figura de tall internacional i que
si ha estat discutit no és més que
perquè estem davant d'un autèntic
gran jugador. Hom no discuteix les
mediocritats. Ell, d'altra banda, és
l'exemple a seguir per la denominada
gran escola catalana. Com a company
és també magnífic i d'això jo
també en puc donar fe.»
que ja no em preocupa massa. li he
donat molts tombs al tema i, final-:
ment, he arribat a una clara conclusió:
la "polèmica Rexach" no té rei a
veure amb el meu estil de joc. És mét,
jo crec que si a mi m'ha passat el que
m'ha passat ós perquè sé jugar al fot-;
bol». . ' •..||f
Postures ; • «f
radicalitzades
Carles ja està llençat. Només
deixar-lo parlar. «És evident que
el meu cas s'han radicalitzat les
tures. Hi ha qui creu que jo he de jugar
sempre, sigui quin sigui el meu
moment de joc, i d'altres que creuen
que ós al contrari, que per ser qui sóc
i el que pugui representar, més aviat
tinc un lloc a la banqueta. Jo, davant
de tot això, l'únic que puc dir és que
si he triomfat ha estat per la meva
manera de jugar i entendre el futbol».;
Per acabar de remarcar el que àcar
ba de dir posa l'exemple dels dos dB-y;
rrers partits complets jugats amb. 1 e-|
quip. «Tant a Sarrià contra l'Espan^
yol, com al Camp Nou contra rAime-|
ria, crec que vaig rendir plenament-
Doncs bé, en el partit contra l'eqiap
andalús es va donar un fet curiós: si*/
algun jugador varen aplaudir va ésser
a mi; a l'hora dels xiulets tamUé me ^
vaig emportar tots». ; *, #
I tot això pot durar algun temp|
perquè en Carles no pensa en la *"" "
rada dels terrenys de joc.
plert 33 anys i em trobo