GRUMETS VERDS EN JIM BOTÓ I EN LLUC EL MAQUINISTA

GRUMET VERD — NÚMERO 5
—Encara n’és mig, només! —objectà en Lluc.
—Oh sí, és clar, és clar! —concedí el rei, afligit—. Però, per quant
de temps? De dia en dia es va fent gran i jo he de pensar en el futur
del nostre país, que per a això en sóc el rei. D’aquí a no gaire, en Jim
Botó ja serà un súbdit complet. I aleshores voldrà fer-se la seva
pròpia casa. I ara, digue’m, t’ho prego: on podem plantar una altra
casa? Ja no queda ni un sol lloc, perquè els indrets lliures són plens
de carrils. Ens hauríem d’estrènyer i no serviria de res.
—Maleït siga! —remugà en Lluc, gratant-se darrere l’orella.
—Ho veus? —continuà el rei, amb zel—. El nostre país té,
simplement, superpoblació. Quasi tots els països del món en
pateixen, però Lummerland d’una manera especial. M’angunieja
terriblement. Què podem fer?
—Sí, jo tampoc no ho sé —va dir en Lluc.
—O ens desfem de l’Emma, la locomotora, o un de nosaltres
s’haurà d’expatriar tan bon punt en Jim Botó serà un súbdit complet.
Tu ets el seu amic, estimat Lluc... Voldràs que se n’hagi d’anar de
Lummerland així que s’haurà fet gran del tot?
—No —va admetre en Lluc tristament—, de cap manera!
I després d’una estona continuà:
—Però de l’Emma tampoc no vull separar-me’n! Què és un
maquinista sense la màquina?
—Apa, apa! —va dir el rei—. No hi pensis més. Jo sé que ets un
home raonable. Tens temps per decidir-te. Però cal prendre una
decisió.
acabat.
I allargà la mà a en Lluc com a senyal que l’audiència s’havia