GRUMETS VERDS EN JIM BOTÓ I EN LLUC EL MAQUINISTA

GRUMET VERD — NÚMERO 7
—És a causa d’en Jim Botó, entens? —va dir-li, assossegant-la—.
Aviat serà un súbdit, i aleshores, per a un de nosaltres no hi haurà lloc. I
com que per a un país un súbdit és més important que una vella
locomotora rabassuda, el rei ha decidit que te n’has d’anar. Però si tu te’n
vas, jo també me n’aniré, això és més que clar. Què faria, jo, sense tu?
L’Emma s’aguantava l’aire i tornava a udolar de nou, quan tot
d’una una veu clara va preguntar:
—Què passa?
Era en Jim Botó que havia vingut a esperar en Lluc i havia acabat
per adormir-se a la carbonera. S’havia despertat quan en Lluc havia
començat a parlar amb l’Emma i, sense voler, ho havia mig escoltat.
—Hola, Jim! —va exclamar en Lluc, sorprès—. No es tractava pas
de tu. Però ara que hi penso, per què no ho has de saber? L’Emma i
jo marxem. Per sempre. Serà millor.
—És per culpa meva? —va preguntar en Jim espantat.
—Si ho considerem bé —va dir en Lluc—, el rei no deixa de tenir
raó. Lummerland és massa petit per a tots nosaltres.
—I quan partiu? —balbucejà en Jim.
—El millor és no allargassar massa els adéus, ja que així ha de ser
—va respondre en Lluc, solemne—. Penso d’anar-nos-en aquesta nit.
En Jim rumià una estona. Després va dir, tot d’una, decidit:
—Vinc amb vosaltres.
—Però Jim! —cridà en Lluc—. Això no pot ser de cap de les
maneres! Què diria la senyora Quèè? Ella no ho consentirà, mai de la
vida!
decidit.
—Doncs el millor serà no preguntar-li-ho —replicà en Jim,