A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino

setembre
nº1 desembre 07
12
“Sens dubte, aquestes
relacions de cooperació s’han
d'orientar vers una aproximació
cultural més gran, vers un
coneixement mutu millor i una
compensació progressiva en el
desenvolupament socioeconòmic
a l'àrea mediterrània”
Afortunadament, la voluntat de les persones per relacionar-se, conèixer-se i reconèixer
allò que és comú en la seva història o tradicions, s'ha imposat a les dificultats que s'han
plantejat. Per tant, aquesta voluntat s’ha de considerar com el punt de partida, el motor
principal en les relacions entre les riberes del Mediterrani. Els canals de diàleg i les formes
d'interrelacionar-se que adopti aquesta voluntat han de facilitar i impulsar la comunicació
entre les riberes.
Per això, és imprescindible preguntar-se per alguna de les claus d'aquest diàleg.
Actualment és indiscutible que uns dels ponts i vehicles més poderosos, amb una presència
creixent a la conca mediterrània, són els fluxos migratoris. Així, molt abans de fer-se
qualsevol altre plantejament i en un àmbit molt més institucional o polític, el que es pot
denominar com la societat civil ha pres la iniciativa. S'ha convertit en l'escenari i el mitjà
per interrelacionar-se entre els ciutadans procedents de tots els països de la conca mediterrània.
Aquesta realitat de la iniciativa de la societat civil constitueix per a l’Arc Llatí un
element que el legitima i obliga davant dels ciutadans a l'hora d'assumir un paper actiu
en el diàleg i cooperació entre les riberes del Mediterrani.
Sens dubte, aquestes relacions de cooperació s’han d'orientar vers una aproximació cultural
més gran, vers un coneixement mutu millor i una compensació progressiva en el
desenvolupament socioeconòmic a l'àrea mediterrània. També han de respondre a una
relació de paritat, en la qual hi hagi un marc d'associació entre iguals que treballen i s'esforcen
per un bé definit com a comú. No obstant això, els esforços i recursos que s’inverteixen
en aquest diàleg ensopeguen sovint amb dificultats que tenen el seu origen en una
definició poc adequada de les causes, forma de diàleg i relació entre ambdues riberes.
És indispensable preguntar-se com es pot organitzar aquest diàleg entre les riberes del
Mediterrani, qui l’ha de liderar i com s’ha de definir.
Des d'aquesta perspectiva, les administracions locals s'enfronten a un escenari difícil, en
el qual la necessitat d'aprofundir en el coneixement mutu de les societats d'origen i acollida,
legitima i obliga a aquestes administracions a ocupar un paper actiu en les relacions
a l'àrea euromediterrània. Les administracions de tota la riba mediterrània han assumit
aquest repte i consoliden el seu paper com a agents actius en els processos de cooperació
i partenariat entre aquestes riberes. El seu paper actiu es basa en tres pilars bàsics:
solidaritat, reciprocitat i desig d'un coneixement mutu millor. A això cal sumar-hi un compromís
clar de contribuir a un desenvolupament socioeconòmic més harmoniós a l'àrea
euromediterrània.
L’Arc Llatí constitueix un punt de trobada, una proposta de cooperació entre les administracions
locals que comparteixen, a més a més, interessos i objectius. A part d'aquest
enfocament mediterrani també podem trobar una capacitat per coordinar i sumar els
esforços de múltiples administracions locals. Cadascuna d'aquestes amb les seves pròpies
experiències i competències constitueix un actiu molt important per tal d’articular les
relacions a l'àrea euromediterrània. Per tot això, l’Arc Llatí entén que s'ha de continuar
treballant per la potenciació de la cooperació local pública i que s'ha de convertir en un
instrument útil per poder servir de catalitzador per al que es pugui projectar des de les
polítiques de veïnatge.
Octavi de la Varga
Secretaria Permanent d’Arc Llatí