A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino

setembre
nº1 desembre 07
22 Un cafè amb...
El diàleg per
integrar la
immigració
“L’educació és la base d’aquesta
pedagogia de la diversitat”
... Assia Bensalah Alaoui és una ciutadana mediterrània que el destí va fer néixer al
Marroc. Els anys l’han portat a especialitzar-se en dret i en les cultures d’aquest
mar que banya les costes europees i africanes. Ara és professora de dret internacional
a la Universitat Mohamed V i directora d’Investigació al Centre d’Estudis
Estratègics de Rabat. És una de les màximes defensores de la cultura del diàleg
entre dos mons, l’europeu i el nord-americà, per mitjà de l’educació. Està convençuda
que la immigració fa que millori el coneixement entre els pobles. També ha estat
membre de nombrosos comitès per la pau i el diàleg, com ara el Comitè de Savis pel
Diàleg entre Cultures, promogut per la Comissió Europea, i el Grup Consultiu
Internacional sobre el Pròxim Orient del Centre d’Estudis Estratègics Internacionals
de Washington.
Romano Prodi va crear, quan era president de la Comissió Europea, un grup consultiu
d’alt nivell per analitzar el diàleg intercultural a la conca mediterrània, copresidit per
Assia Bensalah Alaoui i el periodista fundador i director del setmanari Le Nouvel
Observateur, Jean Daniel. Per què creu que es va formar aquest grup i per què va acceptar
formar-ne part?
Crec que es volia un diàleg de civilitzacions, una idea que es va imposar tenint en
compte el clima després de l’11 de setembre, quan hi va haver un veritable divorci entre
l’Occident i el món musulmà. El món musulmà entès com a tal només té una existència
fictícia, perquè és molt divers, i el problema és traduir-lo en un món únic sense
considerar-lo amb hostilitat. Aquesta identificació entre l’islam i el terrorisme no es
pot acceptar tenint en compte que Europa està immersa en aquest món musulmà perquè
té veïns a tota la riba sud i est que són comunitats musulmanes. S’oblida que l’islam
és molt present a Europa i això planteja un problema, perquè la integració no es
va fer d’una manera harmònica. La integració depèn de les polítiques nacionals i,
malauradament, assistim a l’ascensió dels partits de l’extrema dreta, amb una gran
dosi de xenofòbia.
El grup es va crear en un moment en què s’esperava la incorporació de nous països a la
Unió Europea.
D’aquí venia la preocupació del president Prodi, que volia que, en el moment en què
Europa s’ampliés cap a l’est, estigués en harmonia amb la seva riba sud, sobretot en
aquest moment en què hi ha punts calents com ara el conflicte israelianopalestí, la problemàtica
de la invasió de l’Iraq, que ha dividit Europa, i el gran conflicte ideològic existent.
El president Prodi va organitzar aquest grup de savis per reflexionar en profunditat
sobre aquest problema de relacions i de diàleg entre cultures i pobles. I no únicament en
un marc interestatal, sinó més enllà. La preocupació del president Prodi era fer emergir
al Mediterrani un espai euromediterrani dels pobles, de la societat.
Com es pot canviar, doncs, aquesta percepció que Europa té d’amenaça davant aquesta
amalgama que representen els països de la riba sud del Mediterrani?
És fonamental la cultura, perquè el gran problema és tot el bagatge de la història, de
l’herència cultural. Aquí [referint-se a l’Estat espanyol], per exemple, hi ha la imatge
pejorativa del “moro”, que és una imatge que trigarà a esborrar-se, perquè és una idea
que pertany a l’imaginari comú. La gran solució és que hi hagi una experiència perso