A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino

setembre
nº1 desembre 07
20
Cap al 2010
“Hem de treballar amb altres
actors per incrementar
la potencialitat de l’espai
mediterrani amb l’objectiu de
generar i atreure competitivitat
econòmica d’alt valor; i també
promoure l’accessibilitat i la
connectivitat de tots els
nostres territoris”
Antonio Saitta, nascut a Raddusa (província de Catània, Itàlia) l’any 1950, és president
de la Província de Torí des del juny del 2004. Llicenciat en ciències polítiques, té una
llarga experiència en l’administració pública territorial. Ha estat conseller de la
Província de Torí del 1985 al 1990, alcalde de Rivoli del 1988 al 1995, i conseller regional
el 1995 i reelegit el 2000 per a un segon mandat.
La Província de Torí ha estat una de les províncies italianes que ha contribuït a la construcció
i el desenvolupament de la xarxa Arc Llatí des del començament. Primerament
amb la presidència del Grup Temàtic d’Igualtat d’Oportunitats durant els dos primers
mandats, i, posteriorment, a partir del gener del 2007, amb la presidència de l’Associació.
Durant tot aquest període he pogut observar que les expectatives dels socis són molt
diverses, així com les raons que els indueixen a formar part d’aquest euroterritori. Hi ha
motivacions econòmiques, però també n’hi ha d’altres de molt importants.
En xarxa amb altres províncies podem fer sentir la nostra veu directament (i no a través
dels governs estatals o regionals), podem intervenir en primera persona en els moments
més significatius de la política de la UE i podem oferir la nostra contribució, les nostres
idees i experiència en les polítiques que poden semblar llunyanes i poc concretes, però
que, tot i així, afecten el dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes.
L’Arc Llatí és al mig d’un espai que es defineix sempre com un espai d’interès no tan sols
econòmic, sinó també cultural: el Mediterrani.
A més, l’Arc Llatí i els seus membres tenen un patrimoni i una capacitat de dur a terme
projectes dels quals ha de prendre nota Europa, encara que moltes vegades no sigui així.
Amb vista al futur tenim grans reptes, ja que les xarxes com la nostra necessiten un
acompanyament continu i demanen un compromís polític i tècnic molt important dels
seus membres.
En aquest sentit, hem d’afrontar la cultura no únicament en el sentit més tradicional, sinó
que l’hem de convertir en un factor del desenvolupament econòmic i social, sobre el valor de
l’immens patrimoni mediterrani. D’altra banda, hem de continuar assegurant la participació
activa de la societat civil per contribuir a la construcció d’una societat inclusiva i dinàmica.
En un altre ordre de coses, hem de treballar amb altres actors per incrementar la potencialitat
de l’espai mediterrani amb l’objectiu de generar i atreure competitivitat econòmica
d’alt valor; i també hem de promoure l’accessibilitat i la connectivitat de tots els nostres
territoris per impulsar un veritable euroterritori policèntric. A més, hem de continuar
promovent la cohesió social per afavorir el diàleg entre cultures i el reconeixement de la
igualtat d’oportunitats per a tots i totes. I finalment, hem de consolidar llaços de cooperació
amb les administracions locals de les ribes sud i est del Mediterrani.
Les problemàtiques poden semblar molt àmplies i diverses, i les respostes són a llarg
termini. El nostre Pla Estratègic no és contradictori, sinó tot el contrari, pel que fa a la