A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino

setembre
nº1 desembre 07
4 El reportatge
Balanç estratègic i
claus de futur
d’Arc Llatí
"Els membres de l’espai Arc
Llatí eren conscients que
aquest, mostrava grans
contrastos que debilitaven el
seu creixement no només
econòmic, sinó també social,
cultural o científic,
contrarestades per les seves
fortaleses i potencials, que
no són pas pocs"
Abans que es constituís formalment l’Arc Llatí, existia una pluralitat d’experiències
de cooperació transfronterera entre les províncies mediterrànies d’Itàlia, França i
Espanya. En alguns casos, però, aquesta cooperació entre territoris limítrofs d’aquests
països es mostrava insuficient per afrontar reptes d’una certa envergadura. Amb
l’ajuda de la política regional europea, i atesa la necessitat de fer del Mediterrani occidental
una àrea d’influència i d’interès estratègic, es va plantejar la creació d’un partenariat
que superés els límits estatals i, des del coneixement del territori, contribuís al
seu desenvolupament i dinamisme.
Debilitats i fortaleses
Així doncs, l’Arc Llatí va sorgir, a proposta del Conseil General des Alpes-Maritimes el
desembre de 1999, com a resposta a aquest repte i com a instrument per desenvolupar i
consolidar dinàmiques de cooperació més estables i amb més impacte que les iniciatives
existents fins aleshores.
Des del començament, i tot i que aquest euroterritori es caracteritza per diversos elements
comuns de tipus geogràfic, climàtic, cultural, lingüístic i històric, els seus membres
eren conscients que l’espai Arc Llatí també mostrava grans contrastos que feien difícil
un bon creixement no tan sols econòmic, sinó també social, cultural i científic.
Les fragilitats que caracteritzen aquest territori són, principalment, les següents:
• Els desequilibris territorials: la congestió i la sobre ocupació del corredor urbà litoral;
la despoblació i l’aïllament d’algunes zones de l’interior i de les illes; una població cada
vegada més urbana, les relacions camp-ciutat; una estructura de la població i dels seus
ingressos i de la seva taxa d’atur important, així com una proporció elevada d’habitants
més grans de 65 any, gairebé 50 milions
• La degradació creixent del medi ambient
• Un incert desenvolupament econòmic i social causat fonamentalment per una estructura
socioeconòmica fràgil caracteritzada per uns ingressos baixos i una taxa d’atur
elevada en una economia dominada pels serveis, una agricultura que difícilment resisteix
la urbanització, un sector pesquer important però fragmentat i un retard en matèria
d’infraestructures portuàries (tot i que l’Arc Llatí és un corredor per a Europa)
Malgrat tot, aquestes debilitats poden i han de ser contrarestades per les fortaleses i els
potencials, que són molts:
• L’existència d’estructures portadores de desenvolupament
• El potencial de les energies renovables
• La indústria agroalimentària: l’augment del valor afegit dels productes agrícoles i dels
que procedeixen de la piscicultura; primer productor europeu de fruites i llegums (producció
del 60% del total produït a Europa); bressol de la vinya i primer productor mundial
de vi (producció del 30% d’Europa i el 29% del món); l’oli d’oliva com a símbol d’Arc
Llatí
• El turisme com a font primordial de riquesa. És la primera destinació turística d’Europa
i la que té una capacitat d’allotjament més gran; un turisme de sol i platja que evoluciona
cap a un turisme cultural