A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino

HORITZONS
nº1 setembre/desembre 07
El paper dels governs locals a
les xarxes internacionals
Les dinàmiques internacionals tenen
un impacte en el desenvolupament
econòmic dels territoris. Els governs
locals, com a administracions més
pròximes als ciutadans, han d’assegurar
la cohesió social i econòmica.
Balanç estratègic i claus de
futur d’Arc Llatí
Abans que es constituís formalment
l’Arc Llatí, existia una pluralitat d’experiències
de cooperació transfronterera
entre les províncies mediterrànies
d’Itàlia, França i Espanya. En alguns
casos, però, aquesta cooperació entre
territoris limítrofs d’aquests països es
mostrava insuficient per afrontar reptes
d’una certa envergadura.
A LA MEDITERRÀNIA... L’ARC LLATÍ

2
Sumari
2
3
4
8
Editorial
El racó del president
El reportatge
Balanç estratègic i claus
de futur d’Arc Llatí
Orientacions
estratègiques
Arc
16
Llatí Horitzons
El punt de partida
Celestino Corbacho
La construcció de la xarxa
André Vezinhet
Cap al 2010
Antonio Saitta
22
Un cafè amb Assia
Bensalah Alaoui
El diàleg per integrar
la immigració
24 26 Edició:
Espai Euromed
El Procés de Barcelona:
esperances i desil·lusions
al Mediterrani
Lletres capitals
Mallorca, un país enmig
del mar
El Conseil Général
des Alpes-Maritimes:
una acció propera
i voluntarista
Salerno, el món en
una província
Editorial
Teniu entre mans el primer exemplar
d’Arc Llatí Horitzons, la nova publicació
d’Arc Llatí que, quadrimestralment,
us oferirà una perspectiva a
fons de les qüestions en què treballa
l’Associació, dels debats més actuals en
què l’Arc Llatí fa sentir la seva veu, així
com entrevistes als seus socis membres i
experts sobre diferents temàtiques que
repercuteixen en el dia a dia de l’activitat
de la nostra Associació.
Al llarg de la història d’Arc Llatí, des
que es va crear l’any 1999 i es va constituir
formalment el 2002, s’han creat diversos
instruments de difusió i comunicació que
han servit perquè les nostres tasques, els
nostres objectius i les nostres posicions
puguin tenir una repercussió i un impacte
mediàtics. En aquesta mateixa línia s’ha
considerat que, una vegada consolidada
l’Associació –en paraules del president del
Conseil Général de l’Hérault, André
Vezinhet, quan va acabar el seu mandat
com a president de l’Associació (Nuoro,
gener del 2007), l’Arc Llatí ha passat de
l’estatus de “xarxa coneguda” al de “xarxa
reconeguda” a Europa i el Mediterrani– i
davant els diversos reptes actuals que hem
d’afrontar, es tractava d’un moment òptim
per crear un nou element comunicatiu amb
el qual es pretén constituir una nova plataforma
per mitjà de la qual es pugui suscitar
un interès més gran per Arc Llatí, els
seus membres, els seus espais i els seus
Arc Llatí
Administració:
Secretaria Permanent Arc Llatí
Diputació de Barcelona
C/ Còrsega, 273 - 279 2ª
E-08008 BARCELONA
Tel: +34 93 40 22 0 77
Fax: +34 93 40 22 4 73
www.arcllati.org
Direcció: Agustí Fernández de Losada
Producció: Brand_comunicación
Coordinació: Xavier Tiana i
Octavi de la Varga
Redacció: Cristina Colom, Davide
Strangis i Octavi de la Varga
Impressió: Argra Trading
territoris tant geogràfics com polítics,
socials i culturals.
A més, a través d’Arc Llatí Horitzons es
pretén fomentar la creació d’un fòrum de
debat i participació de tots els seus membres.
Es tracta d’una via més per aportar la
nostra visió i impulsar una reflexió més
profunda davant la manera com cal afrontar
els reptes propis de la nostra Associació
i els de la Unió Europea i el Mediterrani,
que són el nostre marc de referència.
En aquesta publicació, que ens agradaria
que es convertís en la publicació per
excel·lència en el nostre àmbit d’actuació,
tindran cabuda tots els temes que ens
interessen i ens preocupen, les opinions i
els punts de vista dels membres de
l’Associació, les actuacions dels nostres
grups de treball i també elements de
reflexió que ajudaran els associats a interrelacionar-se.
Esperem que us agradi i deixem la
porta oberta a comentaris i opinions i
també a les crítiques per millorar-ne els
continguts.
Bona lectura!
Secretaria Permanent
Arc Llatí
Dipòsit legal: B-000000-2007
ISSN 0000-0000
Arc Latí s’imprimeix en dues versions:
català-castellà i italià-francès
TOTS ELS DRETS RESERVATS
Aquesta publicació no pot ser produïda ni
total ni parcialment, ni registrada en un
sistema de recuperació d’informació,
sense el permís previ per escrit de l’empresa
editora.
La Secretaria Permanent d’Arc Llatí no subscriu necessàriament les opinions manifestades en els articles signats.

El racó del president
El paper dels governs locals a les xarxes internacionals
Cada vegada més, les decisions i les estratègies que s’adopten a escala europea i internacional tenen un impacte
directe en la vida dels ciutadans i les ciutadanes. Els governs locals han d’implantar polítiques i normatives que no
han tingut en compte la seva pròpia realitat. És un fet constatat que les dinàmiques internacionals tenen un impacte
en el desenvolupament econòmic dels territoris, i els governs locals, com a administracions més pròximes als ciutadans,
han d’assegurar la cohesió social i econòmica, així com promoure el creixement econòmic. I, malgrat tot, aquesta situació
es viu com una competència o enfrontament amb territoris semblants, i no pas com una necessitat de cooperació amb
altres governs locals.
D’altra banda, fins fa poc la dimensió internacional dels governs locals es veia com un element accessori de la política
local. Avui dia, la visió internacional forma i ha de formar part integral de totes les polítiques locals.
La participació en xarxes internacionals ofereix als governs locals una possibilitat de treballar a escala internacional amb
un cost mínim, de manera que es maximitzen les inversions i es capitalitza l’experiència i el saber fer d’altres territoris.
En el cas europeu, un dels valors principals que ha comportat el procés d’integració europea ha estat la creació d’una
xarxa molt diversa i important d’actors que operen al territori. La cooperació entre aquests actors ha generat espais de cooperació
que tenen una dimensió socioeconòmica, geogràfica i política molt important.
S’han anat creant múltiples euroterritoris, espais transnacionals que responen a l’esquema territorial europeu i que treballen
a la seva zona d’influència per donar resposta a interessos territorials, polítics, econòmics i socials semblants. Tot i
així, es constata que no hi ha una interrelació permanent i constant entre aquests territoris.
L’any 2002, un grup de províncies del Mediterrani occidental amb característiques socioeconòmiques i culturals semblants,
van decidir treballar plegades per poder donar resposta a problemàtiques comunes i van crear l’associació Arc Llatí.
Actualment, l’Arc Llatí està formada per 69 socis (41 províncies italianes, 17 diputacions provincials i consells insulars espanyols
i 11 departaments francesos). Els territoris que la componen abasten més de 360.000 km 2 (el 10% de la UE), més de 46
milions d’habitants (gairebé el 10% de la UE) i uns 8.000 municipis.
L’Arc Llatí és un espai de cooperació política en el marc del Mediterrani en el qual s’articulen posicionaments conjunts
per defensar interessos comuns. El seu potencial li permet ser escoltat sobretot per les instàncies europees perquè incorporin
la perspectiva mediterrània i local en la formulació de les seves polítiques.
Les administracions que s’adhereixen a l’Arc Llatí s’incorporen a una plataforma que permet potenciar les seves capacitats
i internacionalitzar la seva acció i les seves estratègies a favor d’uns objectius comuns que es defineixen prèviament.
Entre els seus objectius destaquen definir una estratègia integrada de desenvolupament i d’ordenació de l’espai; establir
una concertació periòdica, dinàmica i flexible, centrada en els àmbits més significatius del desenvolupament del territori; treballar
projectes i iniciatives conjuntes; defensar els interessos i les necessitats d’aquests territoris davant les institucions
comunitàries i nacionals, i obrir un espai de cooperació amb els països del sud del Mediterrani.
El fet que l’Arc Llatí aplegui tants governs locals del sud d’Europa ens ofereix múltiples oportunitats, com ara la possibilitat
de definir una posició forta i decisiva en debats tan importants com la política regional i la política de cohesió de la UE,
la reforma de la PAC, l’ampliació de la UE i, sobretot, el procés de diàleg i cooperació amb el sud del Mediterrani.
L’Arc Llatí s’ha convertit en un espai de cooperació excel·lent, cada vegada més intens i efectiu, que resulta decisiu en el
procés de reequilibri entre el nord i el sud d’Europa. Aquesta cooperació ens ha de permetre ser més competitius, més integrats
socialment i més respectuosos amb el nostre entorn natural i amb la nostra realitat cultural.
Antonio Saitta
President d’Arc Llatí
President de la Província Torí
3

setembre
nº1 desembre 07
4 El reportatge
Balanç estratègic i
claus de futur
d’Arc Llatí
"Els membres de l’espai Arc
Llatí eren conscients que
aquest, mostrava grans
contrastos que debilitaven el
seu creixement no només
econòmic, sinó també social,
cultural o científic,
contrarestades per les seves
fortaleses i potencials, que
no són pas pocs"
Abans que es constituís formalment l’Arc Llatí, existia una pluralitat d’experiències
de cooperació transfronterera entre les províncies mediterrànies d’Itàlia, França i
Espanya. En alguns casos, però, aquesta cooperació entre territoris limítrofs d’aquests
països es mostrava insuficient per afrontar reptes d’una certa envergadura. Amb
l’ajuda de la política regional europea, i atesa la necessitat de fer del Mediterrani occidental
una àrea d’influència i d’interès estratègic, es va plantejar la creació d’un partenariat
que superés els límits estatals i, des del coneixement del territori, contribuís al
seu desenvolupament i dinamisme.
Debilitats i fortaleses
Així doncs, l’Arc Llatí va sorgir, a proposta del Conseil General des Alpes-Maritimes el
desembre de 1999, com a resposta a aquest repte i com a instrument per desenvolupar i
consolidar dinàmiques de cooperació més estables i amb més impacte que les iniciatives
existents fins aleshores.
Des del començament, i tot i que aquest euroterritori es caracteritza per diversos elements
comuns de tipus geogràfic, climàtic, cultural, lingüístic i històric, els seus membres
eren conscients que l’espai Arc Llatí també mostrava grans contrastos que feien difícil
un bon creixement no tan sols econòmic, sinó també social, cultural i científic.
Les fragilitats que caracteritzen aquest territori són, principalment, les següents:
• Els desequilibris territorials: la congestió i la sobre ocupació del corredor urbà litoral;
la despoblació i l’aïllament d’algunes zones de l’interior i de les illes; una població cada
vegada més urbana, les relacions camp-ciutat; una estructura de la població i dels seus
ingressos i de la seva taxa d’atur important, així com una proporció elevada d’habitants
més grans de 65 any, gairebé 50 milions
• La degradació creixent del medi ambient
• Un incert desenvolupament econòmic i social causat fonamentalment per una estructura
socioeconòmica fràgil caracteritzada per uns ingressos baixos i una taxa d’atur
elevada en una economia dominada pels serveis, una agricultura que difícilment resisteix
la urbanització, un sector pesquer important però fragmentat i un retard en matèria
d’infraestructures portuàries (tot i que l’Arc Llatí és un corredor per a Europa)
Malgrat tot, aquestes debilitats poden i han de ser contrarestades per les fortaleses i els
potencials, que són molts:
• L’existència d’estructures portadores de desenvolupament
• El potencial de les energies renovables
• La indústria agroalimentària: l’augment del valor afegit dels productes agrícoles i dels
que procedeixen de la piscicultura; primer productor europeu de fruites i llegums (producció
del 60% del total produït a Europa); bressol de la vinya i primer productor mundial
de vi (producció del 30% d’Europa i el 29% del món); l’oli d’oliva com a símbol d’Arc
Llatí
• El turisme com a font primordial de riquesa. És la primera destinació turística d’Europa
i la que té una capacitat d’allotjament més gran; un turisme de sol i platja que evoluciona
cap a un turisme cultural

• Una economia diversificada articulada al voltant de ports i sistemes de producció
locals (districtes industrials); uns ports comercials que s’estan reactivant gràcies als
hubs del Mediterrani
• La xarxa de pimes
• L’herència històrica i cultural, com a portadora de riquesa econòmica i factor
d’integració
• La qualitat de vida a tot el territori
L’Arc Llatí 2010: un model mediterrani sostenible, l’estratègia que cal seguir
Per poder desenvolupar aquestes fortaleses i afrontar les debilitats, l’Arc Llatí es planteja,
com a objectius principals, els següents:
• Definir una estratègia integrada de desenvolupament i d’ordenació de l’espai que
inclogui i mobilitzi els seus actors socioeconòmics amb una perspectiva de baix
a dalt
• Establir una concertació periòdica, dinàmica i flexible, centrada en els àmbits més
significatius del desenvolupament del territori
• Treballar iniciatives i projectes conjunts
• Defensar els interessos i les necessitats d’aquests territoris davant les institucions
comunitàries i nacionals
• Obrir un espai de cooperació amb els països del sud del Mediterrani
Es tracta d’objectius ambiciosos que representen una gran implicació dels seus socis,
ja que, a partir d’haver aconseguit aquests objectius, es pretén crear un instrument
potent i organitzat de cooperació interregional en el context europeu i de defensa dels
interessos d’aquesta zona mediterrània de la UE.
Per aconseguir-ho, es va elaborar el pla estratègic “L’Arc Llatí 2010: un territori
mediterrani sostenible”, que s’articula en sis grans orientacions: cultura, ciutadania,
economia i innovació, territori i desenvolupament sostenible, igualtat d’oportunitats
i riba sud.
En aquests moments vivim la situació de construir plegats un projecte comú i de
superar els reptes que ens imposa la història dels nostres territoris. Però per poder
fer-ho hem de ser capaços de resoldre un determinat nombre de qüestions, com ara
les següents: com es poden integrar les noves poblacions?; quin és l’equilibri entre
immigració, població activa i deslocalització d’empreses?; com es poden valorar les
nostres produccions agrícoles i com es pot definir una agricultura que participi
d’una manera notable en el desenvolupament del territori?; quines accions comunes
cal definir per assegurar l’equilibri dels nostres territoris, frenar la concentració
sobre el litoral i preservar el nostre mar, que és, de fet, l’avantatge principal que
tenim en aquesta problemàtica?; com es pot posar a la disposició de les pimes les
innovacions i el nostre potencial d’investigació?; com es pot passar de la pluriculturalitat
a la interculturalitat indispensable per aconseguir la integració?; com es pot
anar cap a una igualtat d’oportunitats entre homes i dones?; com es pot teixir un
vincle durador amb la riba sud i quin tipus de cooperació s’ha de definir conjuntament
amb la riba sud?
Imatge aèria d'Algesires.
© IDT
"Els objectius de l’Arc Llatí són
ambiciosos i suposen una gran
implicació per part dels seus
socis ja que mitjançant la seva
consecució es pretén crear un
instrument potent i organitzat
de cooperació interregional en
el context europeu i de defensa
dels interessos d’aquesta zona
mediterrània de la UE"
5

setembre
nº1 desembre 07
6
Port d'Algesires.
© IDT
Els grups de treball, elements clau per al desenvolupament de l’Associació
Les sis grans orientacions es concreten a través de projectes dins el territori i accions
d’incidència política i comunicació, i, en definitiva, contribueixen a la cohesió social, econòmica
i territorial del nostre espai.
En aquest sentit, s’han creat grups de treball temàtics que es corresponen amb les sis
orientacions estratègiques. Aquests grups de treball són els braços operatius que proposen
i implanten els projectes de l’Associació, a més d’ajudar a alimentar el debat i els
posicionaments sobre les polítiques i les estratègies d’interès i d’actualitat que poden
tenir un impacte en el desenvolupament del nostre espai.
Avancem cap al futur
L’Arc Llatí va néixer en un moment molt concret i en el context d’una agenda política europea
i mediterrània marcada pel debat i la revisió de la política de cohesió i les perspectives
financeres 2007-2013; el procés d’ampliació cap a l’est; la definició d’una política exterior
europea amb un instrument clar per relacionar-se amb els estats veïns i el desè aniversari
del Procés de Barcelona.
A hores d’ara, l’ampliació cap a l’est es pot dir que gairebé ha acabat, la nova programació
de fons europeus s’està executant, el nou instrument europeu de veïnatge ja està en
marxa i damunt la taula hi ha noves propostes per a l’espai euromediterrani.
Podria semblar, doncs, que l’Arc Llatí s’hauria de replantejar la seva estratègia. No obstant
això, en aquest nou context es fan encara més evidents els reptes que cal afrontar, a
més de confirmar-se els nostres plantejaments estratègics.
Per exemple, pel que fa a la cohesió veiem que encara la meitat dels territoris que
componen l’Arc Llatí se situen per sota de la mitjana comunitària en termes de PIB per
capita. Pel què fa a l’atur, també hi ha grans diferències entre els territoris d’Arc Llatí.
Alguns membres pertanyen a regions amb taxes d’atur semblants a les regions europees
amb més atur. En un altre ordre de coses, la despesa en desenvolupament i en
innovació, en termes absoluts, als tres països on és present l’Arc Llatí, mostra que, tret
del cas de França, és molt inferior als països més dinàmics de la UE. A més, mentre
que el sector serveis és un dels sectors més importants per als països de la zona d’Arc
Llatí, el percentatge d’empreses que fan activitats innovadores en aquest sector és
relativament baix.
En el cas de la població, tot i que hi ha diferències notables i situacions diverses, en
conjunt l’espai litoral d’Arc Llatí s’observa com un dels espais europeus més densament
poblats, fins al punt que és el més densament poblat del sud d’Europa. D’altra
banda, i amb l’excepció del sud d’Itàlia, els territoris d’Arc Llatí constitueixen l’espai
europeu amb el percentatge més alt de creixement anual de la població. Aquest creixement,
tal com apunta el IV Informe de la Cohesió de la Comissió Europea, es deu en
molts casos a la influència directa de la immigració, que manté les taxes de creixement
a un nivell acceptable o alt, mentre que el creixement natural de la població és
molt baix.

Les apostes de futur des de la perspectiva d’una associació d’administracions de segon
nivell de caràcter supramunicipal, i sempre en el marc del nostre pla estratègic plenament
vigent, són clares:
• Assegurar la cohesió social impulsant i desenvolupant models i estratègies públiques
que integrin i tinguin en compte els sectors més vulnerables o en risc d’exclusió i
fomentin una ciutadania activa
• Assegurar la cohesió territorial i econòmica invertint en qüestions lligades a la innovació
tant en sectors tradicionals de la nostra economia com en nous sectors, i tenint en
compte totes les qüestions relacionades amb el medi ambient
Queda un llarg camí per recórrer i estem segurs que, per fer-ho, comptarem amb la màxima
col·laboració de tots els socis.
Cristina Colom
Gent gran activa gaudint del seu temps lliure.
© Diputació de Girona
Laboratori d'investigació.
© Diputació de Girona
7

setembre
nº1 desembre 07
8
“Arc Llatí té per vocació dur
endavant la seva missió tradicional
de reunió dels pobles,
donant valor a un llegat comú
dels països riberencs de la
conca del Mediterrani”
Orientacions estratègiques
El Pla Estratègic “Arc Llatí 2010: un territori mediterrani sostenible” fixa sis orientacions.
Mitjançant grups de treball que despleguen aquestes orientacions, Arc Llatí
desenvolupa aquest pla. Arc Llatí Visions presentarà els avenços, els debats i els
èxits de cada una d’aquestes orientacions.
La cultura: element dinamitzador de les societats mediterrànies
La necessitat del diàleg intercultural es planteja com una problemàtica a la UE, no
només perquè és l'instrument que concretitza un dels principis fonamentals, com seria
el desenvolupament de les cultures als estats membre i al respecte de les diversitats
nacionals i regionals, posant en relleu el patrimoni cultural comú, sinó també en un
context de globalització que intenta donar resposta als interrogants que planteja la trobada
entre ciutadans i ciutadanes de diverses cultures, llengües, ètnies i religions a
Europa i mes allà.
Per raons històriques, geogràfiques i culturals, la riba sud del Mediterrani vincula a les
nacions que són importants fonts d'emigrants cap a la UE. Des de fa molt temps els països
de l’Arc Llatí coneixen un ric gresol cultural que va fundar als seus territoris un model
cultural basat en el mestissatge. Fa poc, el president de la Comissió Europea, Durao
Barroso, inquiet per l'impacte dels fluxos migratoris al territori europeu, es va felicitar pel
paper d'aquestes organitzacions en el procés de desenvolupament dels darrers anys.
L’Arc Llatí té per vocació dur endavant la seva missió tradicional de reunió dels pobles,
donant valor a un llegat comú dels països riberencs de la conca del Mediterrani.
Mitjançant la posada en comú de les seves experiències, sobretot a través de l'acció temàtica
del grup cultura, es contribueix a la consecució dels objectius mitjançant diferents
processos, com és la creació de xarxes de centres de conservació i restauració del patrimoni
comú, l'organització de seminaris o donant suport als esdeveniments culturals del
Mediterrani i participant de l'inventari de totes les manifestacions culturals.
Mitjançant la dinàmica creada per l’Arc Llatí, el creixement i el foment del diàleg intercultural
europeu se situen avui en la lògica del desenvolupament socioeconòmic, del descobriment
del patrimoni cultural comú i en la comprensió i el respecte de la seva diversitat.
Societat inclusiva i ciutadania activa
L’Arc Llatí ha de representar un model d'integració per al Mediterrani. Reiteradament s'ha
indicat que aquest mar ocupa un lloc central des del punt de vista geogràfic i per al futur
d'Europa. La durada del conflicte palestí i els fets de l’11-S han renovat les tensions entre
ideologies, religions i civilitzacions diferents i han obstaculitzat moltes esperances, per la
qual cosa s’ha produït un retrocés de segles. Per a la UE s'estableix l'obligació d'integrar
també els països del sud del Mediterrani.
La conca del Mediterrani és una realitat geogràfica on hi ha grans diferències econòmiques.
D'una banda, el nord, amb una civilització rica, amb una cultura reconeguda en tecnologia
i benestar, on s'està donant lloc a una situació d'envelliment amb suficiència econòmica.
D’altra banda, la riba sud, on hi ha poblacions joves amb grans dèficits econòmics
i socials i amb un desenvolupament demogràfic incontrolable.

La UE aposta per fomentar una societat que no exclogui i per una ciutadania que tingui
una participació activa, i que ajudi, al seu torn, les persones més febles i desfavorides,
per intentar garantir-los una igualtat d'oportunitats i de drets. La UE intenta ferho
reduint la distància existent entre les instàncies comunitàries i la ciutadania, per a
la qual cosa utilitza els poders regionals i locals.
El concepte de ciutadania europea no limita les autoritats nacionals, sinó que les valoritza.
Segons l’Associació, qui neixi blanc, negre, vermell, cristià, musulmà, de pares
rics o pobres, europeus o immigrants ha de tenir la possibilitat que les institucions
públiques creïn igualtat de condicions. Si s'aconsegueix col·locar les institucions en
aquest lloc central, s'ha de reconèixer que la UE és el lloc del planeta on s'ha fomentat
més el benestar per a les comunitats i individus.
En conseqüència, en l’àmbit local i regional, es fomenta la lluita contra la discriminació
i la marginació. Són eficaces tant les polítiques europees com les locals.
S'aconsegueix establir un marc de seguretat, llibertat i justícia allà on es pugui establir
una convivència pacífica i duradora.
Les poblacions i administracions locals del territori de l’Arc Llatí alimenten una societat
propositiva i dinàmica, des del punt de vista social, cultural i participatiu. A més a
més, presenten nombrosos reptes que entren de ple al plànol europeu, tenint en compte
la complexitat social i econòmica i l'afluència de fluxos migratoris.
Les administracions de l’Arc Llatí participen activament per tal d’assegurar-se uns
governs participatius als territoris: aplicant polítiques democràtiques i consultives,
fomentant fòrums de diàleg i creant regles i preceptes amb el desig de fomentar el
concepte de ciutadania euromediterrània davant les instàncies europees.
Economia i innovació: la competitivitat dels territoris mediterranis
Avui dia els factors més determinants per a la competitivitat de les nostres empreses
en l’àmbit internacional són la innovació, la productivitat global i la qualitat. La qualitat
és més un requisit que un avantatge comparatiu i diferencial. La innovació i productivitat
global sí que ens poden diferenciar.
Una via per fer compatibles competitivitat, benestar i ocupació, és sustentar l'avantatge
competitiu de les empreses en recursos i capacitats intangibles plenament integrades
dins de la cultura i l'organització i desenvolupades mitjançant la qualificació i motivació
dels treballadors i directius de l'empresa.
En el context europeu, les regions de la riba del Mediterrani es presenten encara entre els
territoris més pobres de la UE. Amb tot, durant els dos darrers decennis, una bona part d'aquestes
regions ha experimentat un dinamisme econòmic superior al de les àrees centrals
més desenvolupades del continent. Això ha fet que les regions del sud recuperin posicions
en els indicadors de riquesa respecte a les poblacions del nord i que creïn esperances.
El desenvolupament de la societat dels serveis ha obert noves oportunitats que
entronquen amb l'expansió del turisme de sol i platja, experimentada per les regions
“Les poblacions i administracions
locals del territori de
l'Arc Llatí alimenten una
societat propositiva i dinàmica,
des del punt de vista social,
cultural i participatiu”
Indústria agroalimentària.
© Diputació de Girona
9

setembre
nº1 desembre 07
10
Imatge del Marroc.
© Marc Costa - Camaleó Estudi
“La distribució de la riquesa i
oportunitats generades pel
desenvolupament es reparteix
de forma desigual, particularment
en regions determinades”
Imatge del Marroc.
© Marc Costa - Camaleó Estudi
costaneres de la conca. Aquest turisme no ha deixat d'impulsar el conjunt de l'activitat
econòmica, particularment en els cicles de creixement. El dinamisme dels serveis més
relacionats amb la indústria o els centres de decisió polítics i econòmics resta per veure.
No obstant això, els retards no es poden considerar superats del tot. Amb una incidència
especial en regions determinades, particularment les illes i algunes àrees rurals més allunyades,
continuen algunes mancances importants en infraestructures o comunicació, que
constitueixen un llast per a qualsevol nova implantació empresarial i per al dinamisme econòmic
i social. Les regions mediterrànies continuen arribant amb retard a la banda ampla i
altres serveis especialitzats de telecomunicacions, que limiten les seves capacitats.
La distribució de la riquesa i oportunitats generades pel desenvolupament es reparteix de
forma desigual, particularment en regions determinades. A més a més, la formació i el
nivell cultural dels habitants de les regions mediterrànies també presenten mancances
notòries. Ara bé, les singularitats de l'entorn mediterrani determinen, en particular, l’encaix
que aquest haurà de tenir en la redistribució de la riquesa i poder a escala. A partir
d'aquí neixen múltiples reptes i oportunitats.
Un d'aquests reptes podria ser el model de l'agricultura en procés constant d'adaptació
estructural. La tardança en l'adaptació als canvis que es produeixen als mercats posa de
manifest una aversió a la cultura del risc, la deslocalització de la indústria manufacturera,
la marginació en termes de servei i benestar de les societats rurals, l'acollida de la
immigració o la falta de conversió del coneixement en tecnologia. Les regions del
Mediterrani s’han de fer un lloc en les relacions internacionals a mida de reforçar les
seves singularitats regionals. Aquest objectiu resulta difícilment assolible sense suprimir
o ometre els elements de conflicte que caracteritzen la conca mediterrània.
Territori i desenvolupament sostenible: cap a un espai econòmicament i territorialment
cohesionat
El territori de l’Arc Llatí és fràgil i de contrastos: el mar i la muntanya, el modern i la
tradició, zones densament poblades i d’altres en procés de despoblament, grans
àrees urbanes i zones rurals, les illes, zones amb recursos hídrics i d’altres exposades
a la sequera…
S'ha de respondre als desafiaments que planteja l'espai Arc Llatí, mitjançant la promoció
de xarxes urbanes policèntriques, el reequilibri entre litoral, plana i muntanya,
la insularitat, la relacions camp-ciutat, garantint el desenvolupament rural de les
zones periurbanes, les illes, les zones de muntanya, de muntanyes baixes, dels deltes
i del litoral; donant suport l'agricultura típicament mediterrània i l'elaboració de productes
de qualitat, etc.
Una altra aposta de l’Arc Llatí és valoritzar els territoris, el medi ambient i els paisatges,
així com les seves potencialitats per tal d’atraure activitats econòmiques de qualitat i
potenciar les produccions locals.
També cal parar esment al canvi climàtic, tema que, per la seva transversalitat, s’hauria
d'integrar en el conjunt de les accions de l’Arc Llatí.

Finalment, és especialment important continuar treballant i aprofundir en qüestions
que tenen un impacte en la configuració del nostre espai, com:
• La multifuncionalitat de l’agricultura: produccions de qualitat, típiques i segures per
al consumidor; feina de valorització del territori; conservació dels paisatges
• El clima: al·luvions; riscos d’incendi; erosió de les costes; capacitat de control dels
territoris per garantir la seguretat dels ciutadans
• L’aigua: defensa dels recursos contra la contaminació; estalvi dels recursos hidràulics;
servei eficaç i segur
• El desenvolupament sostenible: posar al centre de la nostra tasca l’Agenda 21, per
a la qual cosa s’empraran les pràctiques de governança en coherència amb el
principi de desenvolupament sostenible
Les dones al Mediterrani: estereotips i realitats
L’Arc Llatí és conscient que duu un cert retard en matèria d'igualtat d'oportunitats. És
necessari emprendre treballs que puguin integrar el tema de la igualtat d'oportunitats
entre totes les seves iniciatives, documents o propostes.
Cal parlar d'estereotips i realitats. Perquè és cert que hi ha retards, però també és cert
que els tres països de l’Arc Llatí han produït projectes i iniciatives del tot innovadores.
S'han de dur a terme diversos salts qualitatius. El primer és passar d'una igualtat de
gènere a una visió força més exhaustiva del que és la igualtat d'oportunitats, sobretot
tenint en consideració que el 2007 és l'any internacional de la dona, quan es consagrarà
la Carta de Drets de la UE i quan hauríem de treballar sobre la doble discriminació que
particularment afecta a les dones: les dones immigrants i el tema de l'orientació sexual.
Un altre salt seria la constitució de xarxes temàtiques estables i la seva vinculació amb
xarxes ja existents, però hauríem de passar a la presentació d'iniciatives més concretes,
perquè les xarxes ja estan construïdes, amb la qual cosa ja podem fer el pas endavant
d'escollir una única temàtica i dur-la a terme entre tots tres països. Tots els projectes
articulats haurien de tenir un tema central.
També s'hauria de reforçar els vincles per poder organitzar activitats d'intercanvi amb
els països de la Riba sud. En part, és quelcom que s'està fent amb associacions de
dones de la Riba est. Aquí es planteja un problema fonamental. Cal aconseguir donar
al tema de la igualtat d'oportunitats una naturalesa transversal que impliqui tots els
grups de treball de l’Arc Llatí, per aportar el punt de vista i perspectiva de les dones en
tots els temes.
Les relacions amb la Riba Sud i Est del Mediterrani
El Mediterrani ha actuat moltes vegades com una autèntica conca receptora i mescladora
de les aportacions dels pobles que estan situats a la seva riba. No obstant això,
altres vegades ha estat una barrera que distancia i separa els qui es troben a un costat
i a l'altre, i cobra un peatge elevat als qui la volen creuar. Moltes vegades, aquest
desig respon a una realitat molt concreta, com és la diferència de rendes i oportunitats
entre ambdues ribes del Mediterrani.
Vista d'Albarracín.
© Diputación de Teruel
“Una de les apostes de l’Arc
Llatí és valoritzar els
territoris, el medi ambient i
els paisatges, així com les
seves potencialitats per
atraure activitats econòmiques
de qualitat i potenciar les
produccions locals”
“El primer salt qualitatiu
és passar d'una igualtat de
gènere a una visió força
més exhaustiva del que és
la igualtat d'oportunitats”
11

setembre
nº1 desembre 07
12
“Sens dubte, aquestes
relacions de cooperació s’han
d'orientar vers una aproximació
cultural més gran, vers un
coneixement mutu millor i una
compensació progressiva en el
desenvolupament socioeconòmic
a l'àrea mediterrània”
Afortunadament, la voluntat de les persones per relacionar-se, conèixer-se i reconèixer
allò que és comú en la seva història o tradicions, s'ha imposat a les dificultats que s'han
plantejat. Per tant, aquesta voluntat s’ha de considerar com el punt de partida, el motor
principal en les relacions entre les riberes del Mediterrani. Els canals de diàleg i les formes
d'interrelacionar-se que adopti aquesta voluntat han de facilitar i impulsar la comunicació
entre les riberes.
Per això, és imprescindible preguntar-se per alguna de les claus d'aquest diàleg.
Actualment és indiscutible que uns dels ponts i vehicles més poderosos, amb una presència
creixent a la conca mediterrània, són els fluxos migratoris. Així, molt abans de fer-se
qualsevol altre plantejament i en un àmbit molt més institucional o polític, el que es pot
denominar com la societat civil ha pres la iniciativa. S'ha convertit en l'escenari i el mitjà
per interrelacionar-se entre els ciutadans procedents de tots els països de la conca mediterrània.
Aquesta realitat de la iniciativa de la societat civil constitueix per a l’Arc Llatí un
element que el legitima i obliga davant dels ciutadans a l'hora d'assumir un paper actiu
en el diàleg i cooperació entre les riberes del Mediterrani.
Sens dubte, aquestes relacions de cooperació s’han d'orientar vers una aproximació cultural
més gran, vers un coneixement mutu millor i una compensació progressiva en el
desenvolupament socioeconòmic a l'àrea mediterrània. També han de respondre a una
relació de paritat, en la qual hi hagi un marc d'associació entre iguals que treballen i s'esforcen
per un bé definit com a comú. No obstant això, els esforços i recursos que s’inverteixen
en aquest diàleg ensopeguen sovint amb dificultats que tenen el seu origen en una
definició poc adequada de les causes, forma de diàleg i relació entre ambdues riberes.
És indispensable preguntar-se com es pot organitzar aquest diàleg entre les riberes del
Mediterrani, qui l’ha de liderar i com s’ha de definir.
Des d'aquesta perspectiva, les administracions locals s'enfronten a un escenari difícil, en
el qual la necessitat d'aprofundir en el coneixement mutu de les societats d'origen i acollida,
legitima i obliga a aquestes administracions a ocupar un paper actiu en les relacions
a l'àrea euromediterrània. Les administracions de tota la riba mediterrània han assumit
aquest repte i consoliden el seu paper com a agents actius en els processos de cooperació
i partenariat entre aquestes riberes. El seu paper actiu es basa en tres pilars bàsics:
solidaritat, reciprocitat i desig d'un coneixement mutu millor. A això cal sumar-hi un compromís
clar de contribuir a un desenvolupament socioeconòmic més harmoniós a l'àrea
euromediterrània.
L’Arc Llatí constitueix un punt de trobada, una proposta de cooperació entre les administracions
locals que comparteixen, a més a més, interessos i objectius. A part d'aquest
enfocament mediterrani també podem trobar una capacitat per coordinar i sumar els
esforços de múltiples administracions locals. Cadascuna d'aquestes amb les seves pròpies
experiències i competències constitueix un actiu molt important per tal d’articular les
relacions a l'àrea euromediterrània. Per tot això, l’Arc Llatí entén que s'ha de continuar
treballant per la potenciació de la cooperació local pública i que s'ha de convertir en un
instrument útil per poder servir de catalitzador per al que es pugui projectar des de les
polítiques de veïnatge.
Octavi de la Varga
Secretaria Permanent d’Arc Llatí

XARXA DE CENTRES DE CONSERVACIÓ I
RESTAURACIÓ AL PERÍMETRE MEDITERRANI
Orientació: Cultura
Aquesta acció té com a objectiu, en una primera etapa, establir una xarxa de centres
de conservació i restauració a l’espai mediterrani que permeti l’intercanvi d’usos,
coneixements i experiències.
A llarg termini, es preveu generar un espai per intercanviar bones pràctiques en els
diferents contextos territorials.
JAMO, JOVENTUT EN ACCIÓ: MOBILITAT I OPORTUNITATS
JAMO és un projecte finançat pel programa europeu Joventut en Acció de la Comissió
Europea que té com a objectiu crear condicions favorables per a la mobilitat de joves
amb risc d’exclusió social per falta d’oportunitats a causa d’obstacles geogràfics,
culturals o socioeconòmics.
Es busca aconseguir una millor inserció cultural i socioprofessional d’aquests joves
per mitjà d’un enfocament integrat que inclou l’animació en el terreny, la informació,
la formació local i transnacional, i el desenvolupament d’eines tecnològiques i pedagògiques
innovadores.
www.jamonet.eu
ALSO: ACHIEVING LISBON STRATEGY OBJECTIVES
ALSO és un projecte finançat per IINTERACT que pretén avaluar l’impacte del programa
INTERREG en l’assoliment dels objectius de l’Estratègia de Lisboa i Göteborg. A
partir de l’anàlisi de més de cent projectes, s’han identificat criteris i indicadors per
guiar el disseny de nous projectes que responguin a les prioritats del període de programació
2007-2013.
En el marc d’aquest programa s’han desenvolupat eines per poder dur a terme una
avaluació ex ante i ex post dels projectes per saber en quin grau responen a les prioritats
de l’Estratègia de Lisboa.
www.alsoproject.eu
Orientació: Ciutadania
Orientació: Economia i innovació
Centre escolar del Marroc.
© Marc Costa - Camaleó Estudi
CD Interactiu del projecte
Pàgina web
Logotip del Projecte also
13

setembre
nº1 desembre 07
14
Web de l'Observatori
Web de la Guia on-line
Portada del Manual de Bones Pràctiques
L’OBSERVATORI D’ARC LLATÍ DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I
L’AVALUACIÓ DE RISCOS NATURALS
Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de considerar l’especificitat de la zona
mediterrània, sobretot pel que fa als riscos naturals.
En un primer moment s’ha dut a terme un intens treball d’identificació d’indicadors
relatius, entre d’altres, al medi ambient, l’erosió del litoral, la contaminació de les
aigües, els incendis i les inundacions.
Amb aquest projecte es pretén dotar les persones que prenen decisions polítiques i
els tècnics del nostre territori d’una eina que els aporti tota la informació necessària,
fidedigna i de primera mà per poder desenvolupar polítiques i estratègies per
prevenir riscos naturals.
www.observatoire-arclatin.org
GUIA EN LÍNIA ARC LLATÍ DE BONES PRÀCTIQUES EN MATÈRIA DE GÈNERE
La guia en línia Arc Llatí de bones pràctiques locals en matèria d’igualtat d’oportunitats
conté més de quaranta projectes i experiències de les col·lectivitats membres d’Arc Llatí
en tres camps: la conciliació de la vida privada, familiar i laboral; la participació de les
dones en la vida política i la lluita contra la violència de gènere.
Aquesta iniciativa pretén dotar els serveis responsables de polítiques d’igualtat dels
territoris d’Arc Llatí d’un instrument per a l’aprenentatge, l’intercanvi d’experiències i
projectes, i la identificació de tendències i línies d’actuació a cada territori d’una manera
àgil i ràpida.
www.bbppgenere.arcolatino.org
Orientació: Territori i desenvolupament sostenible
Orientació: Igualtat d’oportunitats
Orientació: Riba sud
MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES DE COOPERACIÓ DESCENTRALITZADA PÚBLICA
El manual té quatre objectius ben definits: establir una definició i un posicionament
d’Arc Llatí amb relació a la cooperació descentralitzada pública; definir un
quadre de criteris per detectar bones pràctiques en els processos de cooperació
descentralitzada pública i analitzar-ne exemples concrets; fer una proposta
metodològica específica per coordinar les actuacions de cooperació descentralitzada
pública llançades des d’administracions locals situades en territoris diferents
(incloent-hi diferents estats); i, finalment, articular les propostes metodològiques,
des de la perspectiva de les administracions locals, en el context del
nou marc de relacions exteriors de la Unió Europea, les activitats d’agències multilaterals
i els instruments que hi ha per participar en aquestes dinàmiques de
cooperació.

© Marc Costa - Camaleó Estudi
15

setembre
nº1 desembre 07
16
El punt de partida
“La nostra Associació, tot i que
encara és jove, ha aconseguit
posicionar-se a l’escenari
europeu i mediterrani”
Arc Llatí Horitzons
Celestino Corbacho, nascut a Valverde de Leganés (província de Badajoz, Espanya)
l’any 1949, és president de la Diputació de Barcelona des del 2004 i alcalde de
l’Hospitalet des del 1994. La seva trajectòria política i professional ha estat molt vinculada
al món local. Des del 1983 ha estat regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet, en
el qual ha ocupat els llocs de tinent d’alcalde, portaveu, ponent d’Urbanisme, responsable
de Programació i Planificació, i responsable de Pressupostos Municipals,
així com diputat provincial. Actualment és membre de les comissions executives de
la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i de la Federació de Municipis de
Catalunya.
La Diputació de Barcelona va tenir l’honor de presidir l’Arc Llatí durant el primer
mandat (2003-2004). Ja fa gairebé tres anys de l’assemblea general en què em
vaig acomiadar com a president de l’Associació i vaig passar el relleu a André
Vezinhet, president del Conseil Général de l’Hérault, sota el mandat del qual vam desenvolupar
el Pla Estratègic que és la nostra base d’actuació.
Ja som al tercer mandat, sota la batuta d’Antonio Saitta, president de la Província de Torí,
i crec sincerament que ens podem sentir orgullosos del balanç dels últims anys. De les
50 administracions que van participar en l’assemblea fundacional l’any 2002 hem passat
a 69, i altres que encara no s’hi han adherit han mostrat interès a fer-ho.
Considero que la xarxa és, en primer lloc, un espai polític de primer ordre en el qual els
presidents de les administracions membres es poden trobar, debatre i identificar solucions
i estratègies per afrontar les problemàtiques concretes dels seus territoris. En
segon lloc, representa una plataforma per dur a terme projectes concrets, i l’intercanvi i
l’aprenentatge que permeten operacionalitzar i obtenir un impacte.
L’Arc Llatí és un instrument d’intercanvi entre les províncies, les diputacions i els consells
generals. Intervé en la definició de les polítiques dels nostres territoris i cal definir i proposar
estratègies d’acció als nostres territoris.
L’Arc Llatí ha estat rebut diverses vegades per les màximes autoritats de les institucions
comunitàries, i ha contribuït a la construcció de les polítiques europees que tenen un
impacte en el món local (per exemple, la contribució a la consulta pública “Política de
cohesió i ciutats: la contribució urbana al creixement i a l’ocupació a les regions”, o
sobre l’aplicació de la Xarxa Natura 2000, entre d’altres). I ha desenvolupat tota una
xarxa de contactes amb altres associacions territorials i temàtiques europees. La nostra
Associació, tot i que encara és jove, ha aconseguit posicionar-se a l’escenari europeu
i mediterrani.
La nostra xarxa va sorgir per mobilitzar els governs locals del Mediterrani occidental tot
defensant la cohesió dels seus territoris. Aquest repte encara és vigent, tal com mostren
per exemple les dades del IV Informe de la Cohesió (publicat fa poc per la Comissió
Europea), en el qual es posen de manifest les desigualtats econòmiques, socials i territorials
entre els territoris d’Arc Llatí i entre aquests i altres territoris de la UE.

Per tant, crec que l’Arc Llatí té molt a dir i ha de proporcionar als seus socis i als prop de
8.000 municipis que l’integren eines i models per treballar i desenvolupar polítiques públiques
locals que donin resposta a qüestions com ara l’acollida i la integració de noves
poblacions, el canvi climàtic i la deslocalització d’empreses, sempre des d’una perspectiva
que asseguri i promogui l’equitat social.
D’altra banda, l’Arc Llatí ha de continuar defensant a Brussel·les el seu model territorial
i el desenvolupament econòmic en el marc de les polítiques europees i les seves apostes
estratègiques, com ara les xarxes transeuropees de transport i les inversions en infraestructures,
ja que tenen un impacte directe en la nostra competitivitat i en el nostre futur.
Celestino Corbacho
President d’Arc Llatí durant el mandat 2003-2004
President de la Diputació de Barcelona
“L’Arc Llatí té molt a dir i
ha de proporcionar als seus
socis i als seus municipis eines
i models per treballar i desenvolupar
polítiques públiques
locals que donin resposta a
les seves preocupacions”
Jornada de l'Arc Llatí a Brussel·les; novembre
2006. © Danielle Pierre
17

setembre
nº1 desembre 07
18
Reunió amb José Manuel Barroso,
President de la Comissió Europea.
© Danielle Pierre
La construcció
de la xarxa
"Abans que res, l'Arc Llatí
vol ser amo del seu destí i
dissenyar el seu propi
desenvolupament"
André Vezinhet, nascut a Rodés (departament de l’Avairon, França) l’any 1939, és president
del Conseil Général de l’Hérault des del 1998. També ha estat professor investigador
de l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA), senador de la República
francesa i actualment és diputat de l’Assemblea Nacional francesa. Té una llarga trajectòria
a l’Administració pública territorial: ha estat conseller municipal de
Montpeller (1977-1983), tinent d’alcalde de Montpeller (1977-1983), conseller regional
(1983-1989) i conseller general des del 1985.
El Conseil Général de l’Hérault és un dels membres fundadors d’Arc Llatí, des del
primer mandat ha format part del seu Consell d’Administració i n’ha assumit la
presidència durant els anys 2005 i 2006. Després de tot aquest temps, he arribat
a la convicció que podem construir junts una Europa millor per al demà, una Europa
millor per al futur. I que, a més, nosaltres hi podem participar directament.
Quin Mediterrani per al 2010? És la pregunta que ens plantegem des de l’any 1995, des
dels famosos acords de Barcelona. En aquest marc, l’Arc Llatí és l’única xarxa europea
de col·lectivitats territorials exclusivament mediterrànies que va decidir ocupar-se d’aquesta
reflexió. Des que es va crear, l’any 2002, l’associació Arc Llatí ha intentat donarhi
respostes adaptades des de l’àmbit de les competències dels seus membres, sense
oblidar que l’Arc Llatí, abans que res, vol ser amo del seu destí i dissenyar el seu propi
desenvolupament.
Segons el meu parer, l’Arc Llatí es planteja com un ambiciós projecte a llarg termini. Es
tracta del projecte de les administracions del nivell NUTS-3 del Mediterrani occidental:
diputacions provincials espanyoles, províncies italianes i departaments francesos.
El període 2005-2006 va permetre l’Arc Llatí continuar el treball de construcció de la nova
xarxa en el marc del Pla Estratègic “L’Arc Llatí 2010: un territori mediterrani sostenible”,
que reflecteix l’ambició comuna de les col·lectivitats membres. En aquells moments es
tractava de fer sentir la veu del Mediterrani en un període frontissa en el qual es va celebrar,
amb motiu del desè aniversari dels acords de Barcelona, una nova cimera en un
context molt tens que va requerir fer valer les nostres especificitats mediterrànies perquè
s’integressin en els nous programes europeus del període 2007-2013.
Els polítics d’Arc Llatí solem parlar de tres reptes:
• Defensar les nostres característiques mediterrànies específiques davant les evolucions
d’Europa.
• Demostrar que el nivell NUTS-3 és absolutament indispensable per a la política europea.
Les diputacions, els departaments i les províncies són molt complementaris.
Parlem d’una funció social de proximitat que assegura la cohesió social i que serà
indispensable en la nova fase de construcció europea que abordem actualment.
• Establir vincles estrets amb els territoris de la conca sud del Mediterrani. Necessitem
treballar sense treva per acostar totes dues ribes en el marc dels acords de Barcelona
i de la política europea de veïnatge.

Per poder superar aquests reptes, l’Arc Llatí va formular propostes en el marc de la
política euromediterrània a la cimera Barcelona+10, en què va col·locar amb èxit especificitats
mediterrànies en l’assignació d’ajudes de la UE per al període 2007-2013 i va
aconseguir el reconeixement del nivell NUTS-3 com un enllaç pertinent i inevitable de
la política europea. L’Arc Llatí va signar acords de cooperació amb el Banc Mundial per
intervenir, en particular, a totes dues ribes del Mediterrani per crear una xarxa d’experts
susceptibles de mobilitzar-se per fer el seguiment d’operacions tècniques.
També es va signar un protocol d’acord amb el Comitè de les Regions que completa
l’associació iniciada amb la Conferència de les Regions Perifèriques Mediterrànies.
L’Arc Llatí va continuar també la seva acció d’implicar els protagonistes del desenvolupament
local associant operadors i ciutadans i ciutadanes amb les iniciatives que porta
a terme l’Associació.
A més, l’Arc Llatí va organitzar unes jornades de reflexió a Zarzis al juny del 2005 i a
Brussel·les al novembre del 2006, arran de la trobada al maig i al juliol amb personalitats
europees com ara el president de la Comissió Europea, l’aleshores president del
Parlament Europeu, la comissària europea responsable de la política regional i el president
del Comitè de les Regions, entre d’altres. També va influir en el reconeixement
polític de l’Associació a través d’una presència contínua davant la Comissió Europea
per diferents mètodes d’intervenció: participació en els diàlegs estructurats, open days
i COTER (Comissió de Política de Cohesió Territorial del Comitè de les Regions), declaracions
polítiques pertinents i contribucions escrites en què es valoraven les especificitats
mediterrànies que, sense cap mena de dubte, han permès demostrar que
actualment el Mediterrani és l’ànima d’Europa.
Des d’Arc Llatí volem una Europa que doni un rostre humà a la globalització actual.
Volem construir una Europa original que posi de manifest les nostres complementarietats
entre el nord i el sud, i que, al seu torn, integri el Mediterrani. Parlem d’una Europa
que accepti amb naturalitat la combinació i la diversitat.
No obstant això, som conscients que per poder afrontar els reptes que se’ns plantegen
és necessària una acció transversal que incorpori els diferents nivells de governança i
altres actors del territori.
L’Arc Llatí s’esforça contínuament per fer propostes, reflexions i accions com ara
aquestes jornades i d’aquesta manera generar un debat perquè Europa sigui més
mediterrània, amb l’objectiu de recordar que el Mediterrani necessita Europa, però
Europa també necessita el Mediterrani.
André Vezinhet
President d’Arc Llatí durant el mandat 2005-2006
President del Conseil Général de l’Hérault
“El nivell NUTS-3 és
absolutament indispensable
per a la política europea”
19

setembre
nº1 desembre 07
20
Cap al 2010
“Hem de treballar amb altres
actors per incrementar
la potencialitat de l’espai
mediterrani amb l’objectiu de
generar i atreure competitivitat
econòmica d’alt valor; i també
promoure l’accessibilitat i la
connectivitat de tots els
nostres territoris”
Antonio Saitta, nascut a Raddusa (província de Catània, Itàlia) l’any 1950, és president
de la Província de Torí des del juny del 2004. Llicenciat en ciències polítiques, té una
llarga experiència en l’administració pública territorial. Ha estat conseller de la
Província de Torí del 1985 al 1990, alcalde de Rivoli del 1988 al 1995, i conseller regional
el 1995 i reelegit el 2000 per a un segon mandat.
La Província de Torí ha estat una de les províncies italianes que ha contribuït a la construcció
i el desenvolupament de la xarxa Arc Llatí des del començament. Primerament
amb la presidència del Grup Temàtic d’Igualtat d’Oportunitats durant els dos primers
mandats, i, posteriorment, a partir del gener del 2007, amb la presidència de l’Associació.
Durant tot aquest període he pogut observar que les expectatives dels socis són molt
diverses, així com les raons que els indueixen a formar part d’aquest euroterritori. Hi ha
motivacions econòmiques, però també n’hi ha d’altres de molt importants.
En xarxa amb altres províncies podem fer sentir la nostra veu directament (i no a través
dels governs estatals o regionals), podem intervenir en primera persona en els moments
més significatius de la política de la UE i podem oferir la nostra contribució, les nostres
idees i experiència en les polítiques que poden semblar llunyanes i poc concretes, però
que, tot i així, afecten el dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes.
L’Arc Llatí és al mig d’un espai que es defineix sempre com un espai d’interès no tan sols
econòmic, sinó també cultural: el Mediterrani.
A més, l’Arc Llatí i els seus membres tenen un patrimoni i una capacitat de dur a terme
projectes dels quals ha de prendre nota Europa, encara que moltes vegades no sigui així.
Amb vista al futur tenim grans reptes, ja que les xarxes com la nostra necessiten un
acompanyament continu i demanen un compromís polític i tècnic molt important dels
seus membres.
En aquest sentit, hem d’afrontar la cultura no únicament en el sentit més tradicional, sinó
que l’hem de convertir en un factor del desenvolupament econòmic i social, sobre el valor de
l’immens patrimoni mediterrani. D’altra banda, hem de continuar assegurant la participació
activa de la societat civil per contribuir a la construcció d’una societat inclusiva i dinàmica.
En un altre ordre de coses, hem de treballar amb altres actors per incrementar la potencialitat
de l’espai mediterrani amb l’objectiu de generar i atreure competitivitat econòmica
d’alt valor; i també hem de promoure l’accessibilitat i la connectivitat de tots els nostres
territoris per impulsar un veritable euroterritori policèntric. A més, hem de continuar
promovent la cohesió social per afavorir el diàleg entre cultures i el reconeixement de la
igualtat d’oportunitats per a tots i totes. I finalment, hem de consolidar llaços de cooperació
amb les administracions locals de les ribes sud i est del Mediterrani.
Les problemàtiques poden semblar molt àmplies i diverses, i les respostes són a llarg
termini. El nostre Pla Estratègic no és contradictori, sinó tot el contrari, pel que fa a la

política de cohesió de la UE, i té en compte la realitat del Mediterrani, amb les seves
fortaleses i les seves amenaces. Per aquest motiu, per al bienni 2007-2008 hem concretat
dos grans eixos que s’han de traduir en grans accions de caràcter transversal
al voltant de les quals han de girar totes les accions i els projectes dels grups de treball,
i que tenen com a objectiu contribuir concretament a aconseguir la cohesió
territorial i econòmica.
L’eix destinat a assegurar la cohesió social, aprofitant com a excusa l’Any Europeu de
la Interculturalitat, identificarà un model de convivència i cohesió social per als territoris
mediterranis, i crearà un observatori de la cohesió social d’Arc Llatí que, a partir
de les dades recollides, permetrà definir solucions apropiades.
L’altre eix contribuirà a la cohesió econòmica i territorial prenent com a punt de partida
l’agenda territorial europea i l’estat i les potencialitats de les ciutats mitjanes del
nostre territori.
D’aquí a poc temps, aquestes dues grans accions transversals constituiran les vies per
les quals discorrerà el treball dels ens locals que formen part de la xarxa en els àmbits
del diàleg intercultural, la integració social, el medi ambient, la protecció dels espais
naturals, i el desenvolupament de les infraestructures i de la innovació tecnològica.
La nostra contribució a aquests temes no s’ha de limitar a la facilitació d’informacions
i dades, sinó que s’ha d’ampliar a la proposta de polítiques i projectes concrets,
esdeveniments i moments de trobada al territori amb els actors que coneixen la realitat
concreta.
Crec que tots aquests reptes són molt engrescadors i realitzables, i que tenim la capacitat
com a xarxa per superar-los. Estic convençut que l’Arc Llatí pot oferir una estructura
important per donar resposta concreta i real a la Unió i a la necessitat d’assolir
l’objectiu de la cohesió, perquè les col·lectivitats territorials aprofundeixin en el treball
sobre interessos comuns i perquè augmenti l’eficàcia de l’acció dels governs locals.
Antonio Saitta
President d’Arc Llatí
President de la Província de Torí
Assemblea General de Nuoro, gener de 2007.
© Secretaria Permanent Arc Llatí
Consell d'Administració de Torí, març 2007.
© Secretaria Permanent Arc Llatí
“L’Arc Llatí pot oferir una
estructura important per
donar resposta concreta i
real a la Unió Europea i a la
necessitat d’assolir l’objectiu
de la cohesió”
21

setembre
nº1 desembre 07
22 Un cafè amb...
El diàleg per
integrar la
immigració
“L’educació és la base d’aquesta
pedagogia de la diversitat”
... Assia Bensalah Alaoui és una ciutadana mediterrània que el destí va fer néixer al
Marroc. Els anys l’han portat a especialitzar-se en dret i en les cultures d’aquest
mar que banya les costes europees i africanes. Ara és professora de dret internacional
a la Universitat Mohamed V i directora d’Investigació al Centre d’Estudis
Estratègics de Rabat. És una de les màximes defensores de la cultura del diàleg
entre dos mons, l’europeu i el nord-americà, per mitjà de l’educació. Està convençuda
que la immigració fa que millori el coneixement entre els pobles. També ha estat
membre de nombrosos comitès per la pau i el diàleg, com ara el Comitè de Savis pel
Diàleg entre Cultures, promogut per la Comissió Europea, i el Grup Consultiu
Internacional sobre el Pròxim Orient del Centre d’Estudis Estratègics Internacionals
de Washington.
Romano Prodi va crear, quan era president de la Comissió Europea, un grup consultiu
d’alt nivell per analitzar el diàleg intercultural a la conca mediterrània, copresidit per
Assia Bensalah Alaoui i el periodista fundador i director del setmanari Le Nouvel
Observateur, Jean Daniel. Per què creu que es va formar aquest grup i per què va acceptar
formar-ne part?
Crec que es volia un diàleg de civilitzacions, una idea que es va imposar tenint en
compte el clima després de l’11 de setembre, quan hi va haver un veritable divorci entre
l’Occident i el món musulmà. El món musulmà entès com a tal només té una existència
fictícia, perquè és molt divers, i el problema és traduir-lo en un món únic sense
considerar-lo amb hostilitat. Aquesta identificació entre l’islam i el terrorisme no es
pot acceptar tenint en compte que Europa està immersa en aquest món musulmà perquè
té veïns a tota la riba sud i est que són comunitats musulmanes. S’oblida que l’islam
és molt present a Europa i això planteja un problema, perquè la integració no es
va fer d’una manera harmònica. La integració depèn de les polítiques nacionals i,
malauradament, assistim a l’ascensió dels partits de l’extrema dreta, amb una gran
dosi de xenofòbia.
El grup es va crear en un moment en què s’esperava la incorporació de nous països a la
Unió Europea.
D’aquí venia la preocupació del president Prodi, que volia que, en el moment en què
Europa s’ampliés cap a l’est, estigués en harmonia amb la seva riba sud, sobretot en
aquest moment en què hi ha punts calents com ara el conflicte israelianopalestí, la problemàtica
de la invasió de l’Iraq, que ha dividit Europa, i el gran conflicte ideològic existent.
El president Prodi va organitzar aquest grup de savis per reflexionar en profunditat
sobre aquest problema de relacions i de diàleg entre cultures i pobles. I no únicament en
un marc interestatal, sinó més enllà. La preocupació del president Prodi era fer emergir
al Mediterrani un espai euromediterrani dels pobles, de la societat.
Com es pot canviar, doncs, aquesta percepció que Europa té d’amenaça davant aquesta
amalgama que representen els països de la riba sud del Mediterrani?
És fonamental la cultura, perquè el gran problema és tot el bagatge de la història, de
l’herència cultural. Aquí [referint-se a l’Estat espanyol], per exemple, hi ha la imatge
pejorativa del “moro”, que és una imatge que trigarà a esborrar-se, perquè és una idea
que pertany a l’imaginari comú. La gran solució és que hi hagi una experiència perso

© Eva Guillamet
nal de l’altre, i que ells mateixos s’adonin que l’altre no és cap amenaça, sinó un element
de riquesa i de diversitat. Hem de preparar el marc i donar l’oportunitat a aquests
joves perquè es coneguin. L’educació és la base d’aquesta pedagogia de la diversitat.
Cal saber com són els altres, quins problemes tenen, els seus defectes, les seves qualitats,
i no tancar-se amb un sentit de l’arrogància que és contraproduent, perquè d’aquesta
manera s’erigeixen parets que no són visibles, però que són dins la ment, i són
les més fortes, perquè és precisament des de la ment des d’on has de combatre la idea
de racisme i les incomprensions.
Com es pot integrar aquests immigrants si la gent d’aquí els percep com persones que
volen ocupar els seus llocs de treball?
És clar que els immigrants es perceben com una amenaça, però per combatre aquesta
idea hi ha una sèrie de pensaments que s’haurien de saber i sobre els quals la gent hauria
de pensar. En primer lloc, Europa necessita sang nova per pagar les pensions dels
jubilats, i d’on vindran aquestes aportacions? Tampoc no hem d’oblidar els operadors
econòmics europeus, que, per desgràcia, utilitzen mà d’obra immigrant a la qual paguen
menys perquè no està declarada legalment, i això fa que millori la competitivitat d’aquestes
empreses europees.
Hi ha immigrants, però, que s’han adaptat perfectament a la societat que els ha acollit.
De fet, no es parla de la immigració que té èxit. Hi ha immigrants que estan integrats,
que tenen feina i que aporten molt de progrés a Europa. Hi ha prop de dos mil investigadors
marroquins que treballen a França. Això és una llàstima per al Marroc, perquè
la seva societat científica els ha perdut, però és un plus per a la societat francesa. Per
això insisteixo en la necessitat de tenir un enfocament comú per poder gestionar aquest
repte de la immigració. Perquè vosaltres viviu els problemes d’una integració que us
aporta coses positives i nosaltres patim la fuga de cervells, perquè és una pèrdua molt
important per a la nostra societat. I també hi ha problemes de gestió: el Marroc i l’Estat
espanyol han signat un acord per regular el treball temporal, i l’Estat espanyol s’ha proposat
facilitar els problemes administratius, de visats i d’acollida perquè es preservin
els drets humans i els treballadors tinguin una situació decent. Malauradament, aquest
acord no s’ha establert abans, però espero que amb el govern actual i amb les estructures
que ha creat el Marroc es resolgui d’una manera positiva, i els problemes es coneguin
més i s’analitzin millor.
Una qüestió fonamental és que els problemes recauen en els municipis, que no tenen ni
competències ni diners. Els alcaldes tenen sovint el problema d’afrontar situacions de
crisi per l’arribada massiva d’immigrants.
Després del que va passar a El Ejido vam pensar que la societat espanyola rebutjava
els immigrants i que els polítics locals eren racistes contra l’arribada de marroquins.
Però crec que no s’ha de ser categòric. Hi ha sensibilitats diferents i no es pot negar
que hi ha gent racista, però em tranquil·litza veure que hi ha un veritable desig de
millorar el futur dels immigrants. Crec que ara es comprèn millor i es té el desig de
cooperar amb la riba sud, i els països d’acollida estan convençuts de la utilitat d’aquesta
immigració amb la condició que estigui legalitzada. Perquè, si no, planteja problemes
als llocs d’acollida. Crec que són molt importants les polítiques locals, perquè
als municipis es creen barris d’immigrants i s’ha de buscar una arquitectura no
repressiva, sinó que tingui un enfocament integrador i en la qual les comunitats immigrades
siguin molt actives en el camp de l’animació cultural. I no deixar que aquests
joves puguin ser “captats” per predicadors o persones radicals que tenen un projecte
polític diferent del que té el país d’acollida.
Què creu que cal fer amb els immigrants il·legals?
Això va més enllà del marc del diàleg. Cal fer un esforç de cooperació i és clar que les
polítiques respectives creen immigració il·legal. Crec que més flexibilitat evitaria la
immigració clandestina i tallaria l’aixeta a les xarxes il·legals d’immigració, perquè, com
que aquesta immigració surt molt cara, és molt lucrativa per a aquestes xarxes. I, per
tant, seria bo que les persones poguessin venir quan necessitessin feina i que després
tornessin a casa seva; s’està parlant d’aquesta possibilitat i s’anomena emigració intermitent.
Quan hi ha flexibilitat, la gent vol tornar al seu país. I, després, cal una cooperació
en tots els àmbits: crear desenvolupament al lloc d’origen, formes de cooperació trilaterals
entre el nord, el sud i l’estat, i fixar la població al seu propi país. Eva Viñals
“Cal tenir un enfocament
comú per poder gestionar el
repte de la immigració”
Imatge del Marroc.
© Marc Costa - Camaleó Estudi
Aquesta entrevista va tenir lloc amb motiu
d’una visita d’Assia Bensalah Alaoui a
Barcelona, convidada per la Diputació de
Barcelona al març del 2005. Tenint en compte
que el seu contingut és d’absoluta actualitat,
Arc Llatí Horitzons ha decidit publicar-la en el
primer exemplar.
Periodista
23

setembre
nº1 desembre 07
24 Espai Euromed
El Procés de
Barcelona:
esperances i
desil·lusions al
Mediterrani
“Amb les flames i la pols de les
Torres Bessones veiem com
esclata una crisi de dimensions
planetàries que agreuja les
relacions entre l’Occident i el
món àrab i musulmà“
Predrag Matvejevic (1932, Mostar, ex-Iugoslàvia), de pare rus i mare croata, romanista a
la Universitat de Zagreb, professor de la Sorbona, assagista i narrador, és conegut per
les seves reflexions sobre estètica, història de l’art i literatura. Entre els seus treballs
més coneguts hi ha Para una poética del acontecimiento (1979), Breviario mediterráneo
(1989), Epistolaire de l’autre Europe (1993) i Le Monde “ex”, Confessions (1996). “El mar
és una llengua antiquíssima que no arribo a desxifrar. El mar és absolut, les seves denominacions
relatives. Com més coses puguem conèixer d’aquest mar, menys el veurem
per a nosaltres sols: el Mediterrani no és un mar de solituds.”
Vet aquí noves ferides, que se sumen a altres d’anteriors: la guerra al Líban, Hezbol·là
amb la seva intransigència, l’Iran que prepara les seves armes fatals i que anuncia
obertament la seva voluntat de destruir Israel, i la invasió militar israeliana en territori
libanès amb uns tràgics “efectes col·laterals”. Damunt un panorama ja solcat per
moviments contradictoris i alarmants, ens hem d’enfrontar a aquestes noves dades.
En els debats actuals sobre el Mediterrani, mai no falla tornar una altra vegada a la qüestió
de la conferència que va tenir lloc a Barcelona fa més de deu anys, el 1995, amb les
esperances que va suscitar i les desil·lusions causades pel Procés que va engegar. D’una
banda, sobretot a l’Estat espanyol, s’intenta minimitzar el fracàs que va significar. De l’altra,
en particular a diversos països europeus, es tendeix més aviat a exagerar-lo. I no ens
ha de sorprendre si els presidents dels estats de la riba meridional del Mediterrani van
manifestar el seu descontentament negant-se a participar en les celebracions organitzades
amb motiu dels deu anys del Procés de Barcelona.
Quines esperances va generar aquesta conferència? I per què en van decebre els resultats?
L’any 1995, la situació del Mediterrani era una mica diferent de la d’avui. Després
dels acords d’Oslo (1992), el context del conflicte a l’Orient Mitjà semblava més favorable
a una solució positiva i duradora, en particular pel que fa a les relacions entre Israel i
Palestina, que s’han convertit en la ferida més dolorosa del Mediterrani, sense que s’entrevegin
possibilitats de solució. Vam ser –i som més que mai– testimonis de confrontacions
militars, polítiques i religioses, formes de terrorisme antigues i noves, racisme i
antisemitisme, mentre es nega a Israel el dret d’existir i als palestins el de reprendre la
possessió dels territoris ocupats. Veiem que s’aixeca un nou mur entre els pobles.
Mentrestant, Europa s’enfrontava al problema de la seva pròpia integració. Una Unió
Europea poc homogènia i que possiblement no estava preparada per a una veritable
ampliació va haver d’acollir diversos països de l’altra Europa i consagrar-los tota la seva
atenció i tot el seu potencial polític, econòmic i d’una altra naturalesa. L’Europa continental,
on hi ha les institucions comunitàries més importants, finalment no va prestar tota l’atenció
necessària al seu propi Mezzogiorno, alhora que es tornava insignificant la possibilitat
–o la voluntat– de construir projectes a favor de les ribes meridionals i orientals del
mateix Mediterrani.
Després va tenir lloc l’11 de setembre, amb les flames i la pols de les Torres Bessones,
que va fer esclatar una crisi de dimensions planetàries que va agreujar les relacions entre
l’Occident i el món àrab i musulmà. Amb els atemptats sagnants de Londres i Madrid es

va tocar fons. Els esdeveniments posteriors van entorpir el clima a la conca mediterrània
i van afeblir els vincles ja fràgils entre els estats i les institucions, entre les cultures i les
manifestacions culturals, i els van reduir generalment a acords episòdics i formals cada
vegada menys acceptables. Els problemes de la immigració, acompanyats de la por de
noves onades d’emigrants identificats com a terroristes, s’han convertit en una obsessió
diària, cosa que representa un llast per als projectes i les exigències que van néixer l’any
1995. En conseqüència, veiem com sorgeix la desil·lusió i s’enfosqueix l’esperança.
A la riba meridional del Mediterrani –on, d’altra banda, la desil·lusió havia ocupat el lloc de
l’esperança des del començament–, la situació es torna cada vegada més negativa: la
memòria del colonialisme i la dificultat de superar les seves conseqüències, la tensió de
les relacions entre Algèria i el Marroc, el conflicte amb el fonamentalisme islàmic a la
mateixa Algèria, el retard i la pobresa de diferents regions del Magrib i Maixriq, l’incompliment
dels drets humans i dels principis democràtics, etc. Els intercanvis entre pobles propers,
sobre l’eix Sud-Sud, tenen resultats molt inferiors als que s’esperaven. Els programes
MEDA, a través dels quals es volia reforçar el potencial econòmic dels països nordafricans,
es van mostrar, sovint, insuficients o inadequats, amb objectius inadequats i mitjans
que no van arribar als seus destinataris. La creació de la “zona de lliure comerç” que
s’havia de fer d’aquí al 2010, elaborada i proposada a Barcelona, es va revelar una utopia.
La idea central que va sorgir dels documents de la conferència va ser la d’“associació”.
Potser des del començament va tenir un significat massa retòric o, fins i tot, abstracte.
D’altra banda, no tots els socis tenen les mateixes problemàtiques, ni les mateixes possibilitats,
ni les mateixes perspectives. Agafem l’exemple de dos països que no pertanyen
al Mediterrani, per no qüestionar la realitat de la nostra regió: Suïssa i Bòsnia no són
socis del mateix tipus, ni estan en condicions d’afrontar de la mateixa manera els seus
compromisos, els acords assumits, els terminis previstos. Així doncs, cal reflexionar bé
abans de decidir quina associació és la més convenient, més realista i més realitzable per
als països del Mediterrani, tenint en compte la coresponsabilitat més gran que es pugui
buscar i el millor resultat a què es pugui arribar. Si es confonen els desitjos amb les realitats,
no s’ajuda els qui tenen necessitat, sinó que es destrueixen les esperances i prosperen
les desil·lusions.
Últimament, amb la idea de reduir el sentiment de fracàs, o pitjor, de fracàs de la conferència
de Barcelona, s’ha posat en relleu un nou concepte, el de veïnatge. Es declara
l’“aliança de les civilitzacions” i s’oposa al concepte de “conflicte de les civilitzacions” que
circula ja des de fa temps als Estats Units. Teòricament, algunes formulacions proposades
per la conferència de Barcelona no sembla que tinguin unes alternatives millors, però
la seva realització pot seguir, i ha de seguir, un camí diferent. Les experiències concretes
i els resultats insuficients imposen eliminar no únicament de cada projecte en particular,
sinó també de les reflexions que els van acompanyar, tot allò que es va mostrar ineficaç,
retòric i, finalment, il·lusori. Amb l’esperança només, no n’hi ha prou; les desil·lusions no
són –i no haurien de ser– ineludibles.
Els impulsos i els estímuls als quals s’han exposat les ribes del Mediterrani han estat
sovint nocius i perillosos, i les reaccions que han suscitat rarament han estat adequades
o adaptades. Augmentar la seguretat i reduir la tensió, reduir les crisis existents, controlar
els processos d’immigració i emigració, proporcionar ajudes més importants a les
persones pobres, indigents i malaltes, són exigències evidents i ineludibles, però els enfocaments
per respondre-hi i les reaccions que susciten s’exhibeixen i es fan d’una manera
massa genèrica o voluntarista.
Què es pot fer llavors per canalitzar les aigües en altres direccions, perquè els resultats
siguin diferents? No hi ha respostes prefabricades per a aquestes qüestions. Cal buscarles
i trobar-les a poc a poc en situacions concretes, en circumstàncies reals i en conjuntures
realistes.
A l’origen de tot hi ha l’exigència de no abandonar el Mediterrani a ell mateix i als seus
dimonis. Aquest mar –gairebé és banal repetir-ho– continua sent en qualsevol cas l’antic
bressol d’Europa, l’espai on van créixer civilitzacions properes, particularment la
civilització islàmica.
“Aliança de civilitzacions”? Sí, però a condició de donar a aquest lema un significat autèntic
perquè no es converteixi en esperances irrealitzables i desil·lusions insuportables.
“El Mediterrani continua sent
l’antic bressol d’Europa, l’espai
on han crescut civilitzacions
properes, particularment la
civilització islàmica”
Carrer de Rabat.
© Marc Costa - Camaleó Estudi
Predrag Matvejevic
Pensador, filósofo y escritor
25

setembre
nº1 desembre 07
26 I
Mallorca,
un país
enmig del mar
Presidenta Francina Armengol
Lletres capitals
Consell Insular de Mallorca en lletres capitals
Tenim la voluntat de donar un impuls a la presència del Consell Insular de Mallorca en aquesta
associació [en referència a Arc Llatí], de la qual formen part setanta territoris del Mediterrani
occidental, i voldríem crear a la pròxima reunió de l’Assemblea d’Arc Llatí un grup de treball format
pels territoris insulars que formen part de l’associació.
Presidenta Francina Armengol.
Dades institucionals
Adhesió a l’Arc Llatí: 3 de juny de 2002
El Consell Insular de Mallorca pertany també a:
- Associació Mallorca Rural
- Associació de Ciutats pel Reciclatge
- Associació Europea de la Casa Tradicional
- Europarc Espanya
- Europarc Europa
Pàgina web: http://www.conselldemallorca.net/
Indicadors socioeconòmics
Capital: Palma de Mallorca
Població: 790.763 (gener del 2006)
Població estrangera resident a Mallorca: 120.522 (gener del 2005)
Dades de contacte: SAT@conselldemallorca.net
Extensió: superfície de 360.371,55 ha (sense illots), 362.042,49 ha (total, Mallorca i els seus illots)
Taxa d’ocupació/atur:
- Taxa ocupació balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 63,8% (2006)
- Taxa atur balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 4,8% (2006)
Taxa d’ocupació/atur femenina:
- Taxa ocupació balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 54,1% (2006)
- Taxa atur balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 5,9% (2006)
Taxa d’inflació: 2,5% de variació entre setembre del 2006 i setembre del 2007 a les Balears
Aportació al PIB o PIB per capita regional: 102,9 al setembre del 2007 (variació anual del 2,5%) a les Balears
Activitats econòmiques principals:
Turisme
- Nombre d’establiments turístics a Mallorca: 1.604 (2006)
- Nombre de places turístiques a Mallorca: 286.231 (2006)
- Nombre de pernoctacions hoteleres a les illes Balears: 51.972.693 (2006), que equival al 19,50% de
l’Estat espanyol
Construcció
- Projectes visats a Mallorca: 9.023 (2006)
- Construcció d’habitatges a les illes Balears: habitatges iniciats: 10.954 (2005)

Indicadors ambientals
Indicadors de medi ambiet
1. Clima *
2006 2005 2004
Precipitacions mitjanes anuals (mm) 499,8 298,2 406,9
Temperatura mitjana (ºC)
2. Territori i biodiversitat
17,6 16,3 16,8
Àrees protegides (% territori) 1,98 1,62 1,76
Superfície cremada en incendis (% territori)
3. Aigua
0,06 0,08 0,03
Cabal tractat per depuradores (m3 /hab) 81,9 80,5
% tractament terciari 32,4 58,7
Aigua dessalada (m3 /hab)
4. Residus
29,7 24,8
Recollida selectiva (kg/hab)
Recogida selectiva (kg/hab)
644,6 626,6 629,4
Paper i cartró 86,9 80,5 72,1
Vidre 21,1 19,8 19,5
Envasos lleugers 7,5 5,4 4,4
Matèria orgànica
5. Energia
4,5 Sense dades Sense dades
Consum energètic final (MWh) 4199149 4060807 3878913
Producció d’electricitat en règim especial (MWh) 140028 127778 151209
Els índexs per habitant s’han calculat sobre la base de les dades de població de l’IBAE.
(*) Les dades es refereixen a la mitjana de les estacions.
Font: Informe econòmic i social de les Illes Balears
http://www.cre.uib.es
Curiositats
Personatges populars: els tennistes Rafel Nadal i Carles Moyà
Una recepta gastronòmica: Sopes mallorquines (per a 4 persones)
Ingredients: oli d’oliva, 4 alls, 1 ceba, 1 tomàquet triturat, un manat de bledes, 1 col
petita, 2 carxofes, 1 coliflor petita, aigua i 250 g de sopes mallorquines (pa moreno
mallorquí tallat en llesques molt primes, de 2 mm de gruix)
Preparación:
•Es renta i es talla tota la verdura.
•En una cassola de fang es posen 3 cullerades soperes d’oli d’oliva i se sofregeix
la ceba; a continuació s’hi afegeix el tomàquet, els alls pelats i tallats, les carxofes
i la sal. Es treballa a foc lent.
•S’hi afegeix la col i es remou fins que s’estova.
•Es cobreix amb una mica d’aigua i quan comença a bullir s’hi incorporen les
bledes i, finalment, la coliflor.
•Es rectifica de sal.
•Es cou fins que les verdures estiguin al punt, màxim 20 minuts.
•Es retira amb compte la verdura i en el poc brou que queda a la cassola es fan
bullir les sopes.
•S’hi posa la verdura al damunt i es deixa reposar uns minuts, i ja es pot menjar.
Vista de la costa mallorquina.
© Davide Strangis
27

setembre
nº1 desembre 07
28 I
El Conseil
Général des
Alpes-Maritimes:
una acció propera i
voluntarista
President Christian Estrosi
Lletres capitals
Conseil General des Alpes-Maritimes en letras capitales
“Cal considerar Arc Llatí com la punta de llança d’una estratègia guanyador-guanyador (win to
win) de la cooperació local euromediterrània”.
Presidente Christian Estrosi, president del Conseil Général des Alpes-Maritimes.
Dades institucionals
Adhesió a Arc Llatí: membre fundador 2001
Adhesió a d’altres associacions:
Dades de contacte: dri@cg06.fr
- Conferència dels Alps Francoitalians (CAFI)
- Acord de cooperació denominat “Conferència de les tres províncies” (Departament dels Alps Marítims i les
dues províncies d’Imperia i Cuneo); març del 1997
- Conferència dels Alps Francoitalians: Va començar com a associació el 1998, agrupa deu departaments i
províncies del massís i el litoral alpí
Participació: l’Observatori del Mediterrani
Pàgina web: www.cg06.fr
Indicadors socioeconòmics
Capital: Niça
Població: 1.069.200
Nombre de municipis: 163
Superfície: 4.294km 2
Taxa d’atur: 8,3% (8,1% tasa de desempleo estatal)
Taxa d’inflació: 1,24% (igual que a nivel estatal)
Aportació al PIB o PIB per capita regional: 22.057¤ (al voltant del 96% de la mitjana estatal)
Nivell del PIB per capita regional amb relació a la UE-27: 98%
Activitats econòmiques principals:
Turisme
- 10 milions de visitants l’any
- 59% de pernoctacions són de clients estrangers
- 500.000 visitants a l’interior
- 400.000 congressistes anuals
- 70 milions de pernoctacions anuals
Tecnologies capdavanteres
Construcció
Comerç
Nombre d’empreses estrangeres: 1.500
Nivell d’ús TIC – usuaris/empreses: classificat en 8è lloc entre 95 departaments francesos en l’ús de les TIC (pal-
marès 2007 del setmanari L’Express)
Nombre d’empreses que treballen al sector de les TIC: 1.145 empreses (19.675 llocs de treball, C.A.: 4.200 M ¤)

Indicadors ambientals
Emissions de carboni: 208 tones/any
Consum d’aigua: 150m 3 per habitant
Nombre de dies en alerta per ozó el 2006: 9
Curiositats
Personatge famós/popular: Giuseppe Garibaldi (1807-1882) va néixer a Niça
Recepta gastronòmica: Petits farcis niçois / Per a 6 persones / Temps de cocció:
1 h 30 min
Ingredients: carbassons rodons (6), mini albergínies (6), mini pebrot vermell (6),
mini pebrot verd (6), pernil (175 g), carn de vedella picada (175 g), parmesà ratllat
(120 g), all (6 grans), alfàbrega, oli d’oliva, sal i pebre
Preparació:
•preescalfeu el forn a 210 ºC; renteu les hortalisses; talleu-les a ? de la seva
alçada; buideu els carbassons i guardeu-ne la polpa; traieu els filaments i les
llavors dels pebrots; guardeu-ne la part superior; aboqueu en una batedora la
polpa dels carbassons, el pernil, la vedella i trinxeu-ho tot; peleu i talleu a trossos
els grans d’all; renteu, assequeu, desfulleu i talleu a trossos l’alfàbrega;
barregeu-ho tot; farciu les hortalisses; poseu-les en un plat que es pugui
enfornar; afegiu-hi un rajolí d’oli i fiqueu-ho al forn; feu-les coure durant 1 h
30 min; afegiu-hi les parts superiors a mitja cocció; serviu-les amb arròs blanc
com a acompanyament.
Vista d'Antibes.
© CG des Alpes-Maritimes
29

setembre
nº1 desembre 07
I
30 Lletres capitals
Salerno, el món en
una província
Provincia de Salerno en lletres capitals
La cultura i el coneixement recíprocs, el diàleg entre les institucions i els pobles poden contribuir
de manera real a fer superar els conflictes. El sol fet de trobar-se i parlar pot ser
determinant.
President Angelo Villani.
Dades institucionals
Adhesió a l’Arc Llatí: membre fundador des del 2001
Capital: Salerno, 150.000 habitants; territori: 300.000 habitants
Població: 1.100.000 habitants
Dades de contacte: urp@provincia.salerno.it
Adhesió a altres associacions: UPI, AICCRE i TECLA
Participació als programes: S’han dut a terme i estan en fase de preparació diversos programes de desenvolupament
de l’economia local, de sensibilització a les polítiques de desenvolupament sostenible i promoció de les fonts energètiques
renovables (també en l’àmbit de l’Agenda 21), de protecció d’àrees ambientals marines i terrestres, de col·laboració
amb empreses locals tunisianes en el sector agroalimentari, d’obertura de canals d’intercanvi entre empreses
de Salerno i Jordània, i de cooperació en la governança local amb la comunitat de Fes (Marroc).
Pàgina web: www.provincia.salerno.it
Indicadors socioeconòmics
Nombre de municipis: 180
Superfície: 4.917 km2 , dels quals 200 km són de costa, planes, boscos i muntanya, la província de Salerno ocupa el
primer lloc d’Itàlia pel que fa a extensió territorial
Taxa d’atur: 11,6%
Taxa d’atur femení: 15,8%
Taxa d’inflació: 1,9% (nacional, des. 2007, ISTAT)
Contribució al PIB o al PIB per capita regional: 1,33% del PIB nacional
Nivell del PIB per capita regional amb relació a la UE-27: 68,4
Activitats econòmiques principals:
TURISME (Costa Amalfitana, Paestum, Cilento di Palinuro, Marina di Camerota)
Agricultura (producció, transformació, conservació i distribució de tomàquet pelat de San Marzano i del
sector hortofrutícola)
Indústria (mecànica de precisió emprada en empreses de conserves)
Ramaderia (mozzarella de búfala)
Pesca (tonyina de la varietat pinne gialle)
Nueves Tecnologies (empreses de programari, activitats de recerca informàtica de les universitats)
Comerç

Indicadors ambientals
Indicadors ambientals: 42,7% de la superfície forestal està protegida (2005). Gran part del territori de la província
de Salerno té el privilegi d’haver estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; així, destaquen
dos llocs pel seu encant excepcional, el Parc Nacional del Cilento i del Vallo di Diano, amb Paestum, Velia i
Padula (és el parc natural més gran d’Europa i inclou 88 municipis) i la Costa Amalfitana (que inclou 14 municipis),
van rebre aquest reconeixement tan prestigiós pel fet de ser un paratge cultural únic al món.
Curiositats
Notes d’història: En el territori de la província de Salerno s’han alternat al llarg
dels segles totes les grans civilitzacions del passat; grecs, etruscs, romans,
lucans, moros, llombards, normands hi han deixat monuments d’una bellesa particular,
mostra de la seva relació amb un lloc agradable, amè, fèrtil i hospitalari.
Els monuments de la Magna Grècia, l’arqueologia romana en una àmplia xarxa
repartida per tot el territori, l’Escola de Medicina medieval més antiga d’Europa,
però també castells llombards, torres normandes, vil·les moresques, esglésies
romàniques bizantines i l’obra de grans personatges històrics que visqueren en
aquestes zones en èpoques diverses, converteixen la regió de Salerno en una àrea
que té un interès cultural remarcable.
Gastronomia: La província de Salerno és la pàtria de l’anomenada dieta mediterrània,
teoria alimentària desenvolupada en un estudi americà dut a terme pel
destacat fisiòleg Ancel Keys, basada en el mode de vida d’una comunitat d’un
poble a la vora de Cilento especialment longeva. Com indica l’etimologia, aquesta
dieta, entesa com un “mode de vida”, es basa en una alimentació quotidiana a
base de midons (pa i pasta), vegetals (llegums i verdures), a més de l’ús de l’oli d’oliva,
algunes varietats de peix i carn, fruita i vi.
President Angelo Villani
Vista de la Costa Amalfitana.
© Francesco Liberti
31

6
13
10
5
8
1
16
15
17
7
9
14
2
11
12
4
41
27
20
25
26
24
19
23
21
28
18
36
68 31
66
30
53
43
57
39
64
48
49
47
45
58
22
65
56
54
34
51
55
37
60
32
40
42
62
38
35
52
33
63
50
46
61
67
29
44
69

3
Asamblea general / Assemblea General
Consejo de Administración / Consell d'Administració
Presidencia / Presidència Provincia di Torino
46 Provincia di Messina
47 Provincia di Mantova
Vicepresidencia / Vicepresidència Diputació de Barcelona
48 Provincia di Modena
49 Provincia di Massa Carrara
23 Conseil Général de la Drôme
24 Conseil Général du Gard
25 Conseil Général de l’Hérault
26 Conseil Général de la Lozère
27 Conseil Général des Pyrénées Orientales
28 Conseil Général du Var
Vicepresidencia y Secretario del Consejo de Administración Conseil Général Var
Vicepresidència i Secretari del Consell d'Administració
Vicepresidencia / Vicepresidència Conseil Général Hérault
Vicepresidencia / Vicepresidència Provincia di Nuoro
Vicepresidencia / Vicepresidència Provincia di Arezzo
Vicepresidencia / Vicepresidència Diputación de Sevilla
Vicepresidencia / Vicepresidència Provincia di Caserta
Vicepresidencia / Vicepresidència Conseil Général Haute Corse
50 Provincia di Matera
51 Provincia di MedioCampidano
52 Provincia di Napoli
53 Provincia di Novara
ITALIA/ITÀLIA
29 Provincia di Agrigento
54 Provincia di Nuoro
55 Provincia di Ogliastra
30 Provincia di Alessandria
31 Provincia di Asti
56 Provincia di Oristano
57 Provincia di Piacenza
32 Provincia di Arezzo
33 Provincia di Avellino
Vicepresidencia y Tesorería / Vicepresidència i Tresoreria Diputación de Zaragoza
Grupos Temáticos / Grups Temàtics
Ciudadanía / Ciutadania Provincia di Mantova
58 Provincia di Pisa
59 Provincia di Potenza
34 Provincia di Cagliari
35 Provincia di Caserta
Socios/Socis
ESPAÑA/ESPANYA
1 Diputación de Albacete
2 Diputació de Barcelona
3 Diputación de Cádiz
4 Diputació de Girona
5 Diputación de Granada
6 Diputación de Huelva
7 Diputación de Huesca
8 Diputación de Jaén
9 Diputació de Lleida
10 Diputación de Málaga
11 Consell Insular de Mallorca
12 Consell de Menorca
13 Diputación de Sevilla
14 Diputació de Tarragona
60 Provincia di Prato
61 Provincia di Ragusa
36 Provincia di Cuneo
37 Provincia di Firenze
Economía e Innovación / Economia i Innovacíó Diputació de Lleida
Territorio y desarrollo sostenible Provincia di Viterbo
15 Diputación de Teruel
16 Diputación de Valencia
62 Provincia di Roma
63 Provincia di Salerno
38 Provincia di Frosinone
39 Provincia di Genova
Territori i desenvolupament sostenible
Cultura / Cultura Conseil Général des Pyrénnées-Orientales
64 Provincia di La Spezia
65 Provincia di Sassari
40 Provincia di Grosseto
41 Provincia d'Imperia
17 Diputación de Zaragoza
FRANCIA/FRANÇA
18 Conseil Général des Alpes-Maritimes
Igualdad de Oportunidades/ Conseil Général Gard
Igualtat d'Oportunitats
Ribera Sur / Ribera Sud Diputación de Cádiz
66 Provincia di Savona
67 Provincia di Siracusa
42 Provincia di Livorno
43 Provincia di Lodi
Ribera Este / Ribera Est Provincia di Napoli
Secretaria Permanente / Secretaria Permanent Diputació de Barcelona
68 Provincia di Torino
69 Provincia di Viterbo
44 Provincia di Latina
45 Provincia di Lucca
19 Conseil Général de l’Ardèche
20 Conseil Général de l’Aude
21 Conseil Général des Bouches du Rhône
22 Conseil Général de la Haute Corse