A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino

setembre
nº1 desembre 07
24 Espai Euromed
El Procés de
Barcelona:
esperances i
desil·lusions al
Mediterrani
“Amb les flames i la pols de les
Torres Bessones veiem com
esclata una crisi de dimensions
planetàries que agreuja les
relacions entre l’Occident i el
món àrab i musulmà“
Predrag Matvejevic (1932, Mostar, ex-Iugoslàvia), de pare rus i mare croata, romanista a
la Universitat de Zagreb, professor de la Sorbona, assagista i narrador, és conegut per
les seves reflexions sobre estètica, història de l’art i literatura. Entre els seus treballs
més coneguts hi ha Para una poética del acontecimiento (1979), Breviario mediterráneo
(1989), Epistolaire de l’autre Europe (1993) i Le Monde “ex”, Confessions (1996). “El mar
és una llengua antiquíssima que no arribo a desxifrar. El mar és absolut, les seves denominacions
relatives. Com més coses puguem conèixer d’aquest mar, menys el veurem
per a nosaltres sols: el Mediterrani no és un mar de solituds.”
Vet aquí noves ferides, que se sumen a altres d’anteriors: la guerra al Líban, Hezbol·là
amb la seva intransigència, l’Iran que prepara les seves armes fatals i que anuncia
obertament la seva voluntat de destruir Israel, i la invasió militar israeliana en territori
libanès amb uns tràgics “efectes col·laterals”. Damunt un panorama ja solcat per
moviments contradictoris i alarmants, ens hem d’enfrontar a aquestes noves dades.
En els debats actuals sobre el Mediterrani, mai no falla tornar una altra vegada a la qüestió
de la conferència que va tenir lloc a Barcelona fa més de deu anys, el 1995, amb les
esperances que va suscitar i les desil·lusions causades pel Procés que va engegar. D’una
banda, sobretot a l’Estat espanyol, s’intenta minimitzar el fracàs que va significar. De l’altra,
en particular a diversos països europeus, es tendeix més aviat a exagerar-lo. I no ens
ha de sorprendre si els presidents dels estats de la riba meridional del Mediterrani van
manifestar el seu descontentament negant-se a participar en les celebracions organitzades
amb motiu dels deu anys del Procés de Barcelona.
Quines esperances va generar aquesta conferència? I per què en van decebre els resultats?
L’any 1995, la situació del Mediterrani era una mica diferent de la d’avui. Després
dels acords d’Oslo (1992), el context del conflicte a l’Orient Mitjà semblava més favorable
a una solució positiva i duradora, en particular pel que fa a les relacions entre Israel i
Palestina, que s’han convertit en la ferida més dolorosa del Mediterrani, sense que s’entrevegin
possibilitats de solució. Vam ser –i som més que mai– testimonis de confrontacions
militars, polítiques i religioses, formes de terrorisme antigues i noves, racisme i
antisemitisme, mentre es nega a Israel el dret d’existir i als palestins el de reprendre la
possessió dels territoris ocupats. Veiem que s’aixeca un nou mur entre els pobles.
Mentrestant, Europa s’enfrontava al problema de la seva pròpia integració. Una Unió
Europea poc homogènia i que possiblement no estava preparada per a una veritable
ampliació va haver d’acollir diversos països de l’altra Europa i consagrar-los tota la seva
atenció i tot el seu potencial polític, econòmic i d’una altra naturalesa. L’Europa continental,
on hi ha les institucions comunitàries més importants, finalment no va prestar tota l’atenció
necessària al seu propi Mezzogiorno, alhora que es tornava insignificant la possibilitat
–o la voluntat– de construir projectes a favor de les ribes meridionals i orientals del
mateix Mediterrani.
Després va tenir lloc l’11 de setembre, amb les flames i la pols de les Torres Bessones,
que va fer esclatar una crisi de dimensions planetàries que va agreujar les relacions entre
l’Occident i el món àrab i musulmà. Amb els atemptats sagnants de Londres i Madrid es