Descarrega en PDF - Valors.org

Parar taula el dia de Nadal
Maria Roser Trilla
P
er Nadal tot s’intensifica. El somriure és més franc,
més ample, o sovinteja més. Les cases i les
persones es muden: tot fa més goig; el menjar és
millor. Els sentiments (la melangia o la tendresa)
són més a flor de pell.
El dinar de Nadal ens aplega a tots al voltant de la taula, en
una mena de comunió profana. I parar taula és tot un ritual,
que pot començar ben bé a mig matí, quan cal reunir esforços
per allargar la taula. Sempre cal estirar-la per Nadal. Si som
molts, per poder-hi encabir tothom; si som pocs, per estar més
amples. Però la taula de Nadal sempre és llarga.
Posarem les tovalles de puntes, aquelles que només surten
per Nadal. La vaixella bona; els coberts de plata (els de la
primera comunió, que són una murga a l’hora de netejar); les
copes de xampany (beurem cava, és clar!, però la copa de
Nadal és copa de xampany)... Davant de cada plat, una
targeteta amb el nom de cadascú, perquè tothom se senti un
convidat especial. Després col·locarem les cadires, i no podrem
evitar de pensar en les que teníem abans, aquelles més velles,
menys còmodes, on havien segut aquells que avui més que
mai enyorem. I llavors, al bell mig de la taula, hi posarem una
espelma, que encendrem bon punt comenci la cerimònia. El
ble feble i constant d’aquella espelma cremarà, mentre estiguem
junts, per l’Infant nascut a Betlem, pels comensals absents, i
per aquest moment tan dens, tan consistent, que voldríem
etern.
Tot és a punt. Ja és l’hora. Endavant!
Roser Trilla és
professora de
secundària
Hem de tenir també el dia abans quatre cigrons remullats
i quatre mongetes blanques també remullades.
Molt bé, doncs ens posem a fer l'escudella, el mateix dia
del dinar, que hem de procurar que sigui bona però també
sana. Agafem aigua que no sigui de l'aixeta i omplim una bona
olla, perquè el dia de Nadal ens trobem que posem tanta
carn d'olla que l'olla se'ns fa petita. Quan comença a arrencar
el bull hem de posar-hi la carn. Hem de comprar també molta
parar la taula | el dinar de Nadal
"Per Nadal, parar
taula és un ritual,
sempre cal reunir
esforços per allargar-la"
XEVI NOYA
verduda: api, pastanagues, un nap, una xiribia, un parell de
porros -que s'han d'obrir per la meitat i netejar bé-... Hi ha
qui també hi posa un trosset de sagí, que és ranci; abans
sempre se'n posava perque donava molt de gust. Tot això
ha de bullir, durant dues hores o dues hores i mitja.
També comprarem una col, de paperina, no la normal
grossa, al tanto!. Si els hi ha tocat el fred, és molt més
gustosa, per cert.
13valors