Descarregar la revista - Centre Municipal de les Arts Rafel Martí de ...

CONVERSA AMB JOSÉ DOMÉNECH PART
AV. Quins documents li ha costat més d’aconse-
guir? I quins no ha pogut aconseguir malgrat que
en coneix l’existència?
JD. Hi ha documents personals, com ara partides de
naixement, que no sempre resulta fàcil trobar. També
determinades dates per a confirmar alguna actuació o,
en el cas d’algun compositor, recuperar edicions pràcticament
perdudes. En el cas d’Iturbi, la relació d’actuacions
a Rússia o Austràlia és especialment complicada...
però a poc a poc s’hi arribarà.
AV. Quina és la seua visió respecte a la recerca a la
Comunitat Valenciana?
JD. És un camp pel qual als últims 20 anys s’ha despertat
un gran interés i s’han format especialistes molt professionals.
D’aquesta manera, arxius d’esglésies o convents
han proporcionat un material únic malgrat la gran destrucció
del segle XIX o el pas del temps amb les malalties
del paper imprés.
AV. Quina és la seua opinió pel que fa a l’educació
musical en la nostra terra?
JD. Bé, aquest pot ser el punt més conflictiu i polèmic
de la nostra realitat musical. Es gasten pressupostos de
18
ENTREVISTA
milions per a grans concerts i òperes i, en canvi, no s’ha
volgut fer una reforma a consciència dels estudis musicals.
És un gran risc però en algun moment haurà de
fer-se.
AV. Vosté se’n va anar fora a estudiar. Per què?
Aconsella als joves d’avui que se’n vagen fora a ampliar
la seua formació?
JD. Sense cap mena de dubte. Cal conéixer el que es fa
en altres països i entendre que sempre es pot aportar
coneixement d’altres mètodes o sensibilitats. Un músic
no ha de saber només llegir i interpretar. És necessari
apropar-se a l’instrument d’una manera quasi científica
acoblant el cos, les mans, fins el cap, i això és un repte
absolutament necessari.
AV. Un consell per als nostres estudiants.
JD. Escoltar molta música, si pot ser en viu millor. Però
igualment al segle XX, la gran tecnologia de les gravacions
ens permet conéixer estils i estètiques de manera
molt directa. Des de la música gregoriana i el nacionalisme
fins a la contemporània, passant per l’ètnica o el jazz,
tot ajuda a formar-se.