Descarregar la revista - Centre Municipal de les Arts Rafel Martí de ...

PIANISTA ACOMPANYANT; A CAVALL ENTRE DOS MONS
Temps de lectura aprox: 10min
Va arribar el primer dia de treball i, a pesar de la síndrome postvacances, allí
estava jo, amb un somriure d’orella a orella, disposat a fer el que fera falta per a acabar el dia almenys igual que havia començat.
Entre i sec en la meua banqueta. “Alguna cosa redona, clinc, clonc, clinc, clonc per a anar començant”, diu. “Però com que alguna
cosa redona, clinc, clonc, clinc, clonc…?”, vaig pensar amb els ulls com plats i la sinuosa vena del coll fent la seua aparició estel·lar
reservada només per a les ocasions més especials. “Aquest paio no té ni idea. Qui m’haurà manat ficar-me en aquest embolic tan a
gust com estava jo fent classes de piano?”
Encara que no és real, no se separa
molt de les opinions que he sentit
a diferents pianistes que conec sobre
la seua primera relació amb un
professor de dansa.
Generalment nosaltres els músics
estem interessats en els nostres
tecnicismes, que es note que he
passat quasi dos-cents anys al
conservatori, i per tant necessitem
que, quan parlen amb nosaltres,
ho facen amb propietat. Els ballarins,
en canvi, s’aproximen a la
música des de la seua possibilitat
expressiva i la força que aquesta
té per a provocar diferents estats en el seu propi cos. És
a dir, per a un ballarí la música és entesa des de la seua
qualitat utilitària i habitable, des de les possibilitats
que permet com a marc ambiental. Els músics i els ballarins
treballen amb realitats sonores semblants però
enfocades des de dos punts de vista totalment distints.
D’aquesta manera, mentre que els uns veuen trentados
compassos en tres per quatre amb la negra a 120
en do menor, els altres veuen un valset francés no molt
ràpid per a una escena al capvespre en un bosc.
Sorgeix d’aquesta manera la idea de pianista acompanyant
en dansa com un especialista traductor entre
aquests dos idiomes perfectament compatibles però en
el fons distints. D’aquest concepte de pianista ens sorgeix
un dubte: quines capacitats ha de tenir per a poder
realitzar aquest paper? I un altre de major importància:
està la nostra preparació en conserva enfocada a desenvolupar
les capacitats necessàries per a aquest fi o més
4
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
aviat es dirigeix a aconseguir un altre
tipus de qualitats distintes?
Al meu mode de veure hi ha dues
capacitats que el pianista acompanyant
ha de treballar: empatia
i capacitat per a rebre l’energia
física dels ballarins. Cada exercici
posseeix el seu ritme propi, les
seues parts fortes i dèbils, els seus
accents, els seus matisos… i no
sols cada exercici; dos ballarins
distints realitzant el mateix exercici
condueixen el pianista a realitzar
acompanyaments distints. Aquest
feedback entre ambdós, pianista i
ballarí, és el que justifica i dóna sentit a l’existència de la
figura de pianista acompanyant en les classes de dansa.
Cada ballarí té la seua banda sonora a mida.
Capacitat de traduir aquesta relació a llenguatge pianístic.
Transformar metàfores poètiques, visuals o rítmiques
en una realitat sonora, és a dir, traduir la informació
habitable i utilitària en recursos tècnics propis del
llenguatge pianístic. Aquesta capacitat només es pot
aconseguir per mitjà de l’anàlisi funcional dels recursos
utilitzats pels diferents autors per a la creació dels diferents
ambients sonors i d’aquesta manera entendre
com i per què s’utilitzen dins d’un context musical. Quin
ambient ens interessa? Com és l’acompanyament? Quin
compàs? Quin tempo? Quin tipus d’accentuació? Quin
fraseig? Quin tipus de cadències? Quins motius? Jazz,
clàssic, new age…? Impressionista, romàntic? El treball
de traducció a l’aula es pot dur a terme de diferents formes:
per un costat es pot aprendre un repertori prou