Descarregar la revista - Centre Municipal de les Arts Rafel Martí de ...

GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma
CLAUDE DEBUSSY
L’originalitat d’aquest compositor el situa entre els músics
més destacats del final del segle XIX i del segle XX.
Debussy és un dels més importants compositors francesos
i una figura central en la música europea en aquest
període.
BIOGRAFIA
Claude-Achille Debussy va nàixer el 22 d’agost de 1862
a Saint-Germain-en-Laye (França). Va rebre la seua formació
al Conservatori de París, on va començar a estudiar
a l’edat de deu anys. En 1879 es va traslladar a Florència,
Venècia, Viena i Moscou com a músic privat de
Nadezhda von Meck, mecenes del compositor rus Piotr
Ílitx Txaikovski. Durant la seua estada a Rússia va conéixer
la música de diversos compositors importants de
l’època, així com el folklore rus i gitano. En 1884 va guanyar
el cobejat Grand Prix de Roma per la seua cantata
L’Enfant prodigue. D’acord amb els requisits del premi,
va estudiar a Roma, on es va instal·lar a la vil·la Mèdici
durant dos anys i va presentar de mode regular, encara
que sense massa fortuna, noves composicions al comité
del Grand Prix.
22
GUÍA D´AUDICIÓ
Durant els anys 1902 i 1920 es va dedicar quasi exclusivament
a compondre obres per a piano. De la seua producció
d’aquesta etapa destaquen, entre altres, Estampes
(1903), en què s’inclou la seua obra, a continuació
representada per un senzill musicograma de caràcter
pictòric com a homenatge a la pintura impressionista
de l’època.
DEBUSSY I L’IMPRESSIONISME
Aquestes paraules del compositor exposen clarament el
sentiment del seu art: “Ame apassionadament la música,
i perquè l’ame tracte d’alliberar-la de tradicions estèrils
que l’asfixien. És un art lliure, borbollejant, un art
d’aire lliure, un art il·limitat com els elements, el vent, el
cel, el mar! Mai ha de ser tancat i convertir-se en un art
acadèmic.”
Debussy va trobar el seu camí creatiu en les breus formes
líriques: preludis, nocturns, arabescos, etc., i feia
d’elles xicotets quadres plens de naturalesa fresca i
suggeridora, donant títols tan eteris com: Reflexos en
l’aigua, La neu dansa, Els sons i perfums giren en l’aire
de la nit, etc. L’orella capritxosa de Debussy explorava
relacions harmòniques més subtils i va trobar un aliat
afí en l’exòtic i l’antic. Així els modes medievals es manifesten
davant de Debussy amb atractiu poder d’inspiració.
També l’escala pentàfona va gaudir de protagonisme
entre les melodies impressionistes per tal com
proporcionava sons nous. En Pagodes (representada en
el musicograma següent) usa temes basats en la mateixa
escala per a crear una atmosfera ritual xinesa. És
una música de juxtaposició de sons aïllats, com la pintura
impressionista és una juxtaposició de pinzellades
independents. L’oient fa la síntesi per si mateix per comprendre
els elements com un tot. Aquesta tasca dignifica,
doncs, el paper de l’oient, atent als colors i matisos
que percep i els transforma en bellesa sensorial que li
provoca plaer. Anàlogament es produeix una ampliació
del concepte de la tonalitat, i gràcies a l’alliberament de
l’acord es produeix l’“emancipació de la dissonància”.
Les innovacions harmòniques van portar l’impressionista
a buscar noves combinacions sonores. Així la música
impressionista pareix evaporar-se indecisa i evasiva
com la pintura d’un paisatge. El sentit de la tonalitat
queda trastornat a partir de Debussy i es farà immanent
durant el segle XX.